DSC_0170

El Sitna Glava i el Mala Mojstrovka des del coll de Vratica

Els Alps Julians són un massís relativament petit. El cim més alt és el Triglav (2.864m) que també ho és d’Eslovènia. Té tres nuclis turístics importants: Kranjska Gora, Bled i Bovec.

Els itineraris estan molt ben senyalitzats. A les cruïlles sempre hi trobarem pals informadors dels camins amb l’alçada i el temps. Durant el recorregut, especialment, per la roca, haurem de buscar uns punts rodons blancs amb el contorn vermell que ens indicaran per on hem de passar. Moltes vegades, en passos més o menys exposat o un xic més difícils trobarem cables, estaques de ferro o graons artificials.

L’aigua escasseja considerablement per sobre dels 1.500m. En les zones de roca més verticals és aconsellable portar casc per protegir-nos de la caiguda de pedres provocada per altres excursionistes. En les zones amb cables pot ser aconsellable portar el material de ferrates. Com que moltes vegades pujarem i baixarem pendents força inclinats i relliscosos també val la pena portar pals.

Els desnivells a superar són grans  ja que generalment es deixa el vehicle entre 500 i 800m i fins a dalt el Triglav, per exemple, queda un bon desnivell. A més les valls són fondes i llargues, per tant, també hi ha recorregut. Hi ha, però, tres llocs on s’hi arriba en cotxe i s’està un xic més elevat que els pobles del fons de les valls:

  • Coll de Vršic (1.611m): Està a la carretera 206 entre Kranjska Gora i Trenta. Des d’aquí es poden fer una pila de cims i caminades. 3€ diaris per aparcar. Per la carretera, a les dues bandes del coll, també hi ha un munt de punts d’inici d’itineraris.
  • Estació superior (la D) del telefèric de Kanin a Bovec (2.202m): És un telefèric que surt de les afores del poble de Bovec a uns 460m d’alçada i en tres trams i 30 minuts de durada et deixa uns 1.740 metres més amunt. El viatge d’anada i tornada són 17€. Tot pujant es pot veure com es va transformant el paisatge segons l’altura, el terreny càrstic i les destrosses que han fet amb les pistes d’esquí. A dalt hi ha un bar restaurant on podem menjar i veure. Fora del bar no hi ni gota d’aigua. La diversitat de cims i caminades és un xic reduïda, però hi ha unes quantes excursions i ferrates típiques.
  • Rudno Polje (1.341m): És una estació d’esquí de fons situada en un altiplà boscós que normalment s’hi arriba des de Bled. Funciona tot l’any i hi ha un hotel. D’aquí surten algunes pistes obertes al públic per on encara es pot guanyar un xic més d’altura. És un dels punts de sortida del Triglav.

Cartografia i guies:

  • J.CAREY, R.CLARK. The Julian Alps of Slovenia Cicerone (2015)
  • Julische Alpen, Nationalpark Triglav. KOMPASS 1:25.000
  • El mapes 1:30.000 del Geodetski institut Slovenije
DSC_0307

Des de Dom Planika de bon matí

Lèxic bàsic eslovè:

camí cascada coll muntanya pastura riu vall
pot slap sedlo gora planina reka dolina


refugi habitació cervesa te aigua sopa carn
dom, koča soba pivo čaj voda juha meso


bon dia gràcies no sisplau adéu home / dona
dober dan hvala ja ne prosim nasvidenje moški / ženska


 

DSC_0192

Cascada superior de Martuljkov

Slemenova Spika (1.911m)

És un cim típic de caire familiar. Fàcil, sense cap tipus de dificultat. És un bon cim per començar a conèixer la zona.

Sortida: Coll de Vršic (1.611m).

Desnivell acumulat: 350m.

Horari: 1h 30′ (anada).

Itinerari: Des del mateix coll surt en direcció nord un ampli i marcat camí en lleuger descens al principi, però que aviat es comença a enfilar fins al coll de Vratica (1.807m). D’aquest punt surt el camí que ens porta al peu de la via ferrata que ens conduiria al cim del Mala Mojstrovka (2.332m), des d’aquí i més endavant es pot observar tot el recorregut de la ferrata per la imponent pared. Nosaltres seguirem el camí, primer planer i després en descens o pla, per sobre d’un penya-segat. Trobem un sender descendent que no agafem. Arribats a una cruïlla de camins optem per escollir el més transitat i ascendent que ens porta a un bonic i ampli prat. Seguim muntanya amunt fins al cim vigilant amb les ortigues que hi ha al final. El cim té unes meravelloses vistes sobre les valls i els cims del voltant. Tornem pel mateix itinerari.

DSC_0212

Des de la carena del Kanin

Visoki Kanin (2.587m)

Cim fronterer ja amb diversos passos de grimpar per la roca i més o menys equipats. Darrera part per la cresta. Fàcil de seguir si ens fixem bé en les marques de pintura. Cal tenir en compte la durada del telefèric.

Sortida: Estació superior (2.202m) del telefèric de Kanin (Bovec).

Desnivell acumulat: 535m.

Recorregut: 4,7km.

Horari: 2h 40′ (ascens)

Itinerari: A la sortida del telefèric ja trobem el nom del cim pintat a la roca, seguim la direcció que ens indica. Cal agafar el camí ascendent que travessa la tartera fins al peu de la muralla rocosa. Compte en no agafar el camí que porta al refugi. Remuntem la roca per un tram un xic equipat i arribem a un coll. D’aquest punt es pot veure perfectament tot el recorregut de l’itinerari fins al cim. Baixem un xic, però sense agafar el camí que ens portaria fins al refugi, i amb pujades i baixades flanquegem pràcticament al peu de la pared de roca tot el gran circ fins al peu d’una bretxa marcada a la carena abans del cim. Aquí comença la grimpada al cim, només cal no perdre els senyals de pintura per, primer superar unes zones rocoses (algunes estaques de ferro) que ens deixen al peu d’una canal que ens porta fins a la carena (cable). Ara ja només cal seguir-la sense perdre les marques. Hi ha algun tram equipat amb ferros i cables i un lloc on cal superar un ressalt per la banda esquerra tot flanquejant fins al peu d’una canal que ens torna a la carena. Pel camí trobem un parell de ferrates que pugen de la banda italiana. Retornem pel mateix camí.

DSC_0310

El cim del Triglav

Triglav (2.864m)

El cim més alt del país. És un símbol nacional, està a l’escut. És tradició que tot eslovè hi hagi pujat almenys una vegada. És llarg i amb fort desnivell. Està força equipat per a facilitat l’ascensió de les persones no muntanyenques. És normal trobar-hi pares que hi porten els fills, famílies senceres o grups nombrosos d’amics.

Bàsicament hi ha dos/tres punts d’inici:

  • L’aparcament (5€) del final de la vall de Vrata (1.015m) al nord del cim.
  • L’estació d’esquí de fons de Rundo Polje (1.341m) al sud. Des d’aquí encara es pot deixar el vehicle un xic més amunt.
  • El poble de Stara Fuzina (546m) també al sud i que també es pot aparcar a més alçada si es continua per alguna de les pistes obertes al públic en general.

La nostra opció fou la de Rundo Polje en dos dies tot fent nit a Dom Planika.

Sortida: De Rundo Polje seguim per la pista forestal que surt del davant mateix de l’aparcament. Passem al costat d’un edifici de fusta i un petit remuntador d’esquí. Seguim pujant fins a una cruïlla de pistes, agafem la de l’esquerra fins a trobar vehicles aparcats en una corba, un xic més amunt, a la dreta, trobem els senyals indicadors del Triglav i del refugi Vodnikov. Aquí comencem a caminar (1.430m).

Desnivell acumulat: Rundo Polje – Dom Planika 1.195m.  Dom Planika – Triglav 430m

Recorregut: Rundo Polje – Dom Planika 11km.  Dom Planika – Triglav 2,25km

Horari:Rundo Polje – Dom Planika 4h 30′.  Dom Planika – Triglav 1h 40′

Itinerari: Seguim les indicacions del Vodnikov. Pugem inicialment per bosc tot flanquejant per sobre de la vall de Ribnica fins arribar a unes pastures altes amb bosc escadusser. Enfilem per un sender molt marcat vers el coll de Studorski (1.892m) de l’esquerra. Del coll fem un curt descens per l’altra vessant per iniciar un llarg flanqueig que ens fa donar tota la volta al Tosc. Trobem alguns camins que se’ns afegeixen des de baix. No veurem el refugi Vodnikov fins a estar-hi força a prop. Si no està emboirat es poden veure el Vodnikov, el Planika i el Triglav a la vegada.

Deixem aquest primer refugi per continuar pel sender en direcció a una tartera que travessem en pujada fins a un pas rocós que superem ajudats per algun cable i algun graó artificial. Planegem fins l’ampli coll de Konjsko. A l’esquerra i força amunt podem veure el llarg i costerut camí que ens portarà al següent refugi. Superat el fort i llarg pendent encara ens queda una curta pujada fins el dom Planika (2.401m).

Situats al costat nord del refugi i en direcció de la imponent muralla rocosa que ens queda davant, veiem tres camins. El de més a la dreta ens portaria al refugi del Triglav (Triglavski dom), els altres dos ens porten al cim. Escollim el central que és la via norma del cim des d’aquí. És el que passa pel M. Triglav.

Comencem caminant per la tartera fins al peu de la roca, seguim un replà ascendent que ens deixa al damunt d’aquest primer ressalt rocós. Ara continuem per terreny fàcil de tartera fins al peu de la segona i alta muralla. Només cal seguir les marques de pintura. Una diagonal per un roquissar ens porta al peu d’una canal que ascendim amb l’ajuda d’un cable. Seguim ascendint per la carena secundària fins arribar a la carena principal (hi ha cables i estaques de ferro) on enllacem amb l’itinerari i la gent que ve del Triglavski dom. D’aquí només cal anar seguint la penjada i, a vegades, estreta carena fins al cim (més cables en els llocs exposats).

Dades dels refugis:

DSC_0322

La muralla rocosa sud del Triglav

Cascada superior de Martulijkov (1.180m)

Excursió clàssica per un engorjat tot visitant dues cascades. Fàcil, però amb força desnivell. El darrer tram està equipat amb estaques de ferro.

Sortida: De Gozd Martuljek. A la sortida del poble en direcció a Ljubljana per la carretera 201, just abans del pont per sobre del riu Sava, a mà dreta, hi ha un aparcament al costat d’un edifici abandonat. És un aparcament molt sol·licitat. (740m)

Desnivell acumulat: 450m

Recorregut: 11 km (anada i tornada)

Horari: 4h (anada i tornada)

Itinerari: De l’aparcament seguim pel carril de bicicletes (aneu amb compte) fins a trobar una pista transversal, gireu a l’esquerra, a pocs metres hi ha una nova bifurcació, seguiu a la dreta. Al cap d’una estona arribareu a una carbonera de demostració en funcionament. D’aquí surten dos camins, agafarem el de l’esquerra ja qu tornarem pel de la dreta. No gaire més enllà trobem un pont que travessa el riu, passem a l’altra banda on hi ha uns rètols. Ara ja només cal seguir el sender que va seguint primer al costat del riu, després el travessa (primera cascada al fons) per enfilar-se per un costat fins a l’inici de la caiguda de la cascada. Seguidament el sender s’allunya del riu fins a trobar un camí més ample que ve de baix (és el que seguirem de tornada). Caminem per una pista ampla fins a una cruïlla amb pal indicador d’una granja on hi podem menjar i beure. Agafem cap a la granja tot travessant de nou el riu. A la granja seguim en direcció nord per uns prats fins arribar a una capella en memòria dels morts a la muntanya. Tornem a travessar el riu, aquesta vegada saltant de pedra en pedra i retrobem el camí més ample que havíem deixat i que es converteix en un sender molt marcat. D’aquí, el camí puja fort per dintre del bosc de faig fins a un senyal indicador. Seguim, més o menys planerament, tot flanquejant per sobre del riu fins a un descens a la base de la darrera cascada (alguna estaca de ferro). Des d’aquest punt es pot grimpar fins al peu de la cascada ajudant-nos d’algunes estaques de ferro.

DSC_0181

Primera cascada

Anuncis

 

DSC_0381

Castell de Ljubljana

Característiques geogràfiques, socials i polítiques d’Eslovènia (Slovenija):

  • Superfície: 20.273 km² (aproximadament unes ⅔ parts de Catalunya).
  • Població: 2.062.874 (2015).
  • Moneda: €
  • Fus horari: Central europeu.
  • PIB per càpita: 20.726,54 $ (2015) (aproximadament el 75% del de Catalunya)
  • Llengua: eslovè (grup de llengües eslaves). A les zones properes a les fronteres és oficial també l’italià i l’hongarès. La majoria de persones entenen i parlen l’anglès.
  • Religió: majoritàriament catòlica romana.
  • Organització política: República. Membre de la UE (2004) i de l’OTAN (2004).
  • Domini d’internet: .si
  • Prefix telefònic: +386
  • Emergències: 112

Història:

  • La seva història és complexa. Originàriament celtes conquerits per l’imperi romà que, posteriorment envaïren els eslaus. Formà part de l’imperi Carolingi. Ha patit les intervencions de diverses potències veïnes com l’imperi austro-húgar o les lluites amb els otomans.
  • Fou part de Iugoslàvia des de 1945.
  • A l’abril de 1990 es celebraren les primeres eleccions lliures i democràtiques.
  • al desembre de 1990 referèndum sobre la independència amb un 89% del cens a favor.
  • Declaració de la independència el 25 de juny de 1991. Inici de la guerra d’Eslovènia (o guerra dels 10 dies).

Preus:

  • Supermercats: Són semblants als dels altres d’Europa. Llauna de cervesa local de 500cc al voltant d’1€.
  • Restauració: Es pot fer un àpat per 10-12€ per persona.
  • Allotjament: No és car, però tampoc és barat. Es nota que és un país turístic. Ara es poden trobar molts establiments nous o renovats a bon preu.
  • Combustible: El preu del litre del diesel és un xic superior al de Catalunya, però molt més baix que a Itàlia (el més alt) o França.
  • Autopistes: Els relativament pocs quilòmetres d’autopistes funcionen amb una vinyeta que es pot comprar a les benzineres. 1 setmana 15€, 1 mes 30€ o 1 any 110€.

 

Enllaços:

 

 

Podkoren

Durant 14 dies del mes d’agost de 2017 viatjarem per Eslovènia amb vehicle propi. L’objectiu bàsic era fer muntanya als Alps Julians situats al nord-oest del país, tocant a Itàlia i a Austria. Així doncs, llogàrem un apartament al tranquil poble de Podkoren a pocs quilòmetres de Kranjska Gora, un dels centres turístics de la zona.

També estiguérem dos dies a la capital, Ljubljana i dos dies més per la zona càrstica de Postonja i Skocjan. L’itinerari fou el següent:

  • dia 1: Terrassa – Piacenza (Itàlia)
  • dia 2: Piacenza – Podkoren (Eslovènia)
  • dia 3, 4,5 6 i 7: Podkoren
  • dia 8: Podkoren – Rudno Polje – refugi Planika
  • dia 9: refugi Planika – cim Triglav – Bled
  • dia 10: Bled – Ljubljana
  • dia 11: Ljubljana
  • dia 12: ljubljana – Postonja – Skocjan
  • dia 13: Skocjan – Piacenza
  • dia 14: Piacenza – Terrassa

Flor de neu

 

A aquest enllaç de GoogleMaps hi trobareu els llocs, recorreguts i caminades que varem fer.

Totes les reserves d’estada les varem lligar via booking.com excepte la del refugi Planika que hi varem trucar per telèfon.

En propers posts comentaré els temes següents:

 

Lofoten00002

Arribant al Pilan

Del dia 9 al 17 d’abril de la Setmana Santa de 2017, cinc companys de Terrassa varem estar fent esquí de muntanya per les illes Lofoten de Noruega. Més concretament a la d’Austvagoya. Foren sis dies seguits de pujar i baixar per aquelles muntanyes.

Les illes estan situades per sobre del Cercle Polar Àrtic amb tot el que això comporta, com per exemple, a nivell d’hores de llum, clima, assegurances, etc.

Si resumeixo l’estada en poques paraules diria el següent:

Paisatges impressionants, descensos memorables, aurores boreals i peix molt fresc.

Com arribar-hi

Nosaltres varem volar de Barcelona (BCN) a Oslo-Gardermoen (OSL) i d’aquí a l’aeroport de Hastad/Narvik (EVE) amb Norwegian. Aquesta és l’opció amb menys escales, però aterrem lluny de la capital de les illes (uns 150 km) Svolvær que té un petit aeroport amb vols regulars.

Al mateix aeroport de Narvik ja teníem un vehicle de lloguer reservat amb portaesquís i rodes de claus.

Com moure’s

Malgrat haver-hi servei regular de bus entres les principals ciutats és indispensable llogar un vehicle per poder moure’s amb facilitat i comoditat per les diverses illes, així com anar i tornar de l’aeroport. Cal tenir en compte que les carreteres són plenes de corbes i no massa amples. L’artèria principal és la E10 que va des del continent fins a Å el poble de l’illa més distant. Els 150 km de l’aeroport a Svolvær costen més de dues hores de viatge amb bon temps, que si neva i és de nit, com ens va passar a l’arribada, es poden convertir en tres o més hores.

On dormir

Com a la majoria de llocs del món tenim una gran diversitat d’opcions. Hotels, apartaments de lloguer, càmpings, cases d’hostes etc.

Nosaltres varem escollir l’opció de llogar un bungalow/caseta d’un càmping. També varem veure alguns noruecs plantant la tenda enmig d’un vendaval de mil dimonis, no hi com estar-hi acostumat. Concretament varem estar al Hammerstad Camping a uns 15 km al nord de Svolvær en el Vatterfjorden, del qual no en tenim cap queixa.

Ascensions

La majoria de cims no arriben als 1.000 m, però a causa de la latitud trobem la neu a nivell de mar. Per tant, quasi sempre es comença amb els esquís als peus. Nosaltres varem fer set ascensions.

Hi ha tot tipus de cims, des de fàcils fins a extremadament difícils, a sobre mateix del poble fins a molt remots i perduts. N’hi ha per a tots els gustos i interessos. Dels més normals i ascendits es fàcil trobar informació, ressenyes i tracks. També és fàcil llogar algun guia que ens obri la traça o anar-hi ja amb un viatge organitzat per alguna empresa de turisme.

Just abans d’arribar al poble Laupstad, venint de Svolvær, trobem, a mà dreta, una àmplia zona per aparcar (senyalat en el mapa 1:50.000 de nordeca). Just davant mateix un xic a l’esquerra, veiem una vall penjada on ens enfilem, primer per un bosc escarransit de bedolls sense fulla. Una vegada al peu del cim cal anar a un coll de la dreta per acabar per la carena.

Lofoten00004

Panoràmica des del Rundfjellet

Deixem el vehicle al mateix aparcament que el Kvittinden, però seguim per la carretera en direcció al poble de Laupstad. Una vegada passat un petit pont, agafem un carrer que surt a l’esquerra, tornem a girar a l’esquerra fins a trobar, a pocs metres, l’entrada d’una pista que seguim. Més o menys cal seguir una línea d’alta tensió que s’enfila al coll que separa els dos cims. Des de l’ample coll podem anar cap al Sautinden seguint més o menys la carena fins a l’enretirat cim. El descens el podem fer per la seva pala. L’ascens al Pilan des del coll és força evident, més o menys es pot pujar per qualsevol lloc. Són dos cims força concorreguts.

Deixem el vehicle a la mateixa carretera E10 on hi ha un nucli de cases anomenat Dalhaug a sota mateix de la vall penjada d’Ivarelva. No hi ha gaire lloc per aparcar. Cal pujar primer pel típic bosquet de bedolls baixos de la banda esquerra (sentit de pujada) del torrent. Després del primer ressalt, una vegada deixats els arbres fem una llarga diagonal en pujada fins a la sortida del llac de Lomstjørna, que no veiem fins que hi arribem. Des del llac es puja per la carena de la dreta fins al cim. Nosaltres, però, com que no varem agafar la guia ,varem seguir per la vall fins a un coll que dona sobre la vall de pujada al Kvittinden. En aquesta part cal vigilar la possibilitat d’algun allau de placa. El descens pel mateix itinerari de pujada.

Lofoten00006

Rundfjellet des del coll nord

Aquest cim és una de les estrelles de l’illa. És una gran muntanya que es veu des de molts punts diferents de l’illa. La vista de la seva cara est des del Vatterfjorden és imponent. Hi férem dues ascensions diferents primer la cara est i un segon dia per la cara nord.

Per la cara est sortirem des del càmping a peu amb els esquís a la motxilla tot seguin la carretera fins al pont que travessa el Vatterfjorden. Cal dir que just abans del pont, a l’esquerra, hi ha una gran zona d’aparcament. Després del pont cal deixar la carretera per agafar un camí molt planer que s’endinsa pel costat del fiord en direcció al cim. La primera part consisteix en travessar una gran plana fluvial amb alguna casa escampada. Hi podem trobar gent practicant esquí de fons però sense cap tipus de traça. La primera dificultat la trobarem en creuar el rierol, ja que caldrà fer-ho per sobre de les pedres amb el corresponent perill de sucar un peu. Un bon lloc per creuar està a prop de la desembocadura del rierol. Com sempre comencem a pujar un dret i complicat bosquet de bedolls per arribar a pendents amplis i suaus. Seguim una àmplia carena, primer en direcció nord i després oest fins a la gran base del cim. Per l’esquerra, seguint primer la carena i després amb llaçades per la pala final, arribem a un petit coll situat a l’esquerra del cim. D’aquí, seguim per la carena, generalment amb neu molt dura, a causa del vent i dels esquiadors anteriors. El descens el podem fer per la pala principal.

Lofoten00003

Rundfjellet des del Vatterfjord

Per la cara nord hi ha dos itineraris clàssics, el de la carena Kudalsheia, més concorregut, i el de la vall Kudalen, molt solitari. Nosaltres varem pujar la vall de Kudalen fins el coll. El darrer tram de l’itinerari de la carena s’acostuma a fer amb els esquís a l’esquena amb grampons i piolet a causa de la duresa de la neu i el pendent pronunciat. Si es puja per la vall, des del coll hi ha dues opcions, pujar a la carena i seguir el mateix itinerari o bé anar a buscar l’itinerari de la cara est. Els dos itineraris surten del mateix lloc de la carretera 888 que va a Lauvik. A l’ampli coll de la carretera que separa les dues vessants hi ha diversos llocs per aparcar. Aquesta vegada se surt lluny del mar. Des de l’aparcament i abans d’arribar-hi es veuen perfectament els dos itineraris. Primer es segueix una zona plana de bosc escarransit amb lleugera pujada per diversos lloms. Si volem pujar per la vall cal deixar molt aviat la lleu carena per endinsar-nos pel marge esquerra (sentit pujada) de la vall. Es remunta un penya-segat per unes pales de l’esquerra, una vegada a sobre ens trobem en una gran coma que s’acaba a dalt del coll. En el descens cal tenir en compte de no baixar excessivament i quedar-nos penjats a sobre del penya-segat, si això ens passa podem fer una llarga diagonal exposada fins a una pala que ens permet el descens o bé caldrà remuntar per sortir per on hem pujat. Diuen que és típic fer el descens amb esquís per la cara nord amb el sol de mitjanit durant solstici d’estiu, ja que encara conserva la neu fins llavors.

Aquest, segons diuen els locals, és un dels cims més concorreguts, res a veure però, amb les aglomeracions de l’Aneto. Fins ara, tots els cims ressenyats quedaven al nord de Svolvær. Aquesta vegada agafarem la E10 en direcció sud fins més enllà de Kabelvåg fins a un pont que travessa el fiord de Mølnosen. Just després del pont hi ha una pista que mena a un camping que es veu perfectament des de la carretera. Deixem el vehicle abans de l’entrada de l’esmentat càmping on comença una pista de fons que seguirem fins a un bar/restaurant un xic enlairat sobre la pista. Pel costat de l’edifici pugem directament a la carena, amb neu dura causada pel pas dels esquiadors, que ja no deixem fins que arribem a la coma del cim. Amb unes quantes llaçades arribem al coll de la dreta del cim. Des de l’estret coll, seguim a peu per l’afilada cresta fins al cim. El descens el podem fer desfent el camí de pujada, poc gratificant, o bé per la vall de Kolbeindalen que no és la que queda als peus del cim sinó un xic més al nord. El descens té dos punts clau per no quedar penjat sobre d’un penya-segat. El primer consisteix en que poc després de deixar el coll del cim cal girar cap a l’esquerra per deixar la coma per on hem pujar i baixar per una pala amagada vers la nova vall. El segon punt està abans d’arribar al pla, cal no deixar-se portar pel descens i fer un flanqueig cap al bosc de bedolls que ens permetrà arribar al peu del llac sense fer esquí extrem saltant per les roques. La par més dura de la tornada és la pista de fons fins on hem aparcat. De totes maneres, ens podem divertir fent pas patinador per la superfície del gelat Stor-Kongsvatnet.

Estat de la neu

A la majoria de cims trobem la neu des de pràcticament a nivell de mar. A les parts altes i mitjanes neu pols i ventada als colls i carenes. A les parts baixes neu primavera i/o crosta a vegades molt podrida. A les zones més esquiades neu molt dura a totes les altures que pot arribar a dificultar considerablement l’ascens. L’estat de la neu pràcticament no canvia durant el dia, això, conjuntament amb que hi ha moltes hores de llum, fa que la majoria de gent comença a pujar tard. La gent es comença a calçar els esquís a les 10 del matí.

Lofoten00005

Una aurora boreal sobre el fiord

Meteo

Majoritàriament tinguérem Sol, però no és normal. Temperatures relativament baixes (al voltant de 0 a nivell de mar). Alguns dies arribàrem a -6. Nevades fins a nivell de mar. Generalment tot acompanyat d’un vent considerable que augmenta la sensació de fred. Canvis de temps ràpids. Moltes hores de llum a aquesta època.

Info

  • Mapes 1:50.000 de nordeca. Excel·lents, amb paper impermeable i camins d’estiu. Es poden trobar en algunes botigues dels pobles.
  • Lofoten. Skiing in the magic islands. Llibre guia bàsic, preu 345 NOK. Senzilles ressenyes de les ascensions. Tot són fotografies amb els itineraris marcats. De tant en tant està a Amazon.
  • Visitnorway. Pagina genèrica sobre turisme a Noruega. Hi ha versió en castellà.
  • Svolvær.net. Pàgina d’informació d’Svolvær i de les Lofoten.
  • Rando-Lofoten.net. Pàgina sobre caminades per les illes Lofoten.
  • Lofoten.info. Pàgina d’informació sobre activitats a les Lofoten. Hi ha un apartat sobre esquí de muntanya.
  • Intermundial. Pàgina de l’asseguradora d’activitats d’esquí i de muntanya.

Observacions diverses importants

  • A la majoria de portaesquís dels vehicles de lloguer només hi caben dues parelles d’esquís. Cal preveure algun mètode per lligar-ne més, tot i que l’assegurança no ho cobreix.
  • Al ser una zona per sobre del Cercle Polar l’assegurança de la FEEC no cobreix. Per tant, cal, o bé ampliar-la (molt car), o bé contractar una assegurança específica pels dies d’activitat.
  • Com ja he comentat hi ha zones amb la neu molt dura, per tant, és aconsellable portar serretes, piolet i grampons.
Lofoten00001

El fiord tot pujant al Kvittinden

©M.Noguera

Nasi goreng indonesi ©M.Noguera

Menjar és una de les coses més barates d’Indonèsia. Podem comprar menjar fet des de les paradetes del carrer fins a restaurants d’allò més sofisticats.

Es fa difícil dir quins són els plats típic indonesis, ja que hi ha una gran barreja de cuines asiàtiques. Moltes cartes parlen de plats tailandesos, xinesos, etc.

IMG_20160725_072249142

Un esmorzar ©MBoada

La base és l’arròs (nasi) i els fideus (mie) que es fregeixen (goreng)  amb trossos de verdures, pollastre (ayam), vedella (daging), peix (ikan), gambes (udang), etc. Com a país majoritàriament musulmà que és, el porc no hi és present. Naturalment, tot és força picant. Una de les preparacions típiques picant és l’anomenada sambal, si us agrada el menjar picant us recomano el ayam sambal, és per llepar-se els dits.

IMG_20160731_182945465

Un ayam sambal amb arròs ©MBoada

També hi ha sopes (sup) de fideus amb verdures i/o mandonguilles. A la costa és molt normal el peix a la brasa o altres tipus de productes marins com el pop o el calamar, varem menjar calamar a trossos fregit i fet amb salsa picant boníssim.

IMG_20160804_135238732

El calamar amb salsa picant ©MBoada

IMG_20160725_175108671

Aigua i cervesa indonèsies ©MBoada

Els esmorzars són a base d’arròs blanc, arròs fregit, pollastre fet de diverses maneres, verdures fregides, truites diverses, ou dur, ous ferrats molt fets, fruita poc o molt variada, te, cafè, …

IMG_20160729_120608787

Un dinar a la jungla ©MBoada

IMG_20160726_125429748_HDR

Un altre dinar a la jungla ©MBoada

El més normal és menjar amb els dits o, com a molt, amb cullera i forquilla, el ganivet no el fan servir.

IMG_20160723_180938300

Fideus estil xinès ©MBoada

©M.Noguera

Aeroport de Banda Aceh ©M.Noguera

Com ja he comentat en un article anterior, Sumatra és molt gran. Per tant si volem anar ràpidament d’una banda a l’altra ens caldrà agafar algun vol local.

Avió: A Indonèsia hi ha un munt de companyies aèries, unes de més confiança que d’altres. Un consell genèric és escollir companyies reconegudes internacionalment, són més cares, però més fiables. Nosaltres varem agafar vols de Lion i de Garuda.

Tren: A Sumatra no dona gaire de si. Pocs recorreguts i pocs trens. Pot servir per anar de l’aeroport de Medan a la ciutat o viceversa. A Java el tren és molt més útil. Nosaltres no el vàrem utilitzar.

Ferry: És la manera més fàcil de traspassar d’una illa a una altra. Nosaltres el varem agafar per anar de Banda Aceh a Pulau We. Normalment hi ha més d’un tipus de ferry el ràpid i el normal i més d’una categoria de bitllet. El que varem agafar nosaltres fou el ràpid, 1h de navegació i 80.000 o 100.000 IDR per persona. En els dos preus hi ha AC a la cabina i si es vol (no ho varem fer) es pot facturar l’equipatge.

©M.Noguera

Ferry de Pulau We ©M.Noguera

Autobús: Hi ha un munt de línies regulars de busos. El problema és esbrinar d’on surten i els horaris. Es poden fer trajectes d’un munt d’hores seguides i també n’hi ha de nocturns per si voleu estalviar-vos una nit d’hotel. Tampoc el varem utilitzar.

Labi-labi: És un petit bus d’unes 18 places que fan trajectes urbans i interurbans. Són molt barats i van a preu fet. Si us agraden les emocions fortes agafeu-ne un. El problema, però, torna a ser el saber d’on surten, però no tenen horari, ja que quan està ple marxen. Nosaltres per anar de Medan a Berastagi en vàrem agafar un, pantalla de vídeo a l’interior, música a tot drap, els passatgers cantant, el conductor avançant per qualsevol racó tot tocant el clàxon, una nena marejada, la seva mare espantada amb les frenades del conductor i la resta de passatgers d’allò més contents.

Taxi: El taxi pot ser oficial, és a dir, d’una empresa de taxis i amb taxímetre com per exemple Blue Bird que fins i tot té app per a mòbil i està estesa per tot Indonèsia i es paga segons el que marca el taxímetre. O bé els cotxes amb conductor que n’hi ha un munt i molt diversos. En aquest cas, sempre cal negociar el preu abans de res. Alguns d’aquests són conductors de cotxes d’una empresa o altres són simples persones amb carnet de conduir que lloguen un cotxe en una empresa de lloguer. Una anècdota sobre els preus d’aquests viatges, el conductor que ens portava del port de Banda Aceh a l’hotel (70.000 IDR uns 5€) ens va proposar fer una ruta turística per la ciutat portant-nos pels llocs més emblemàtics del greu tsunami del 2004, el primer preu fou de 300.000 IDR (21€) que davant la nostra negativa ens va rebaixar a 250.000 IDR (18€), finalment, 5 minuts després de la nostra darrera negativa, de fet volíem anar directes a l’hotel, ens ho va deixar per 200.000 IDR (14€). El problema d’aquest tipus de locomoció és que normalment el conductor no parla ni un borrall d’anglès i un viatge d’unes quantes hores durant el qual podries preguntar un munt de coses sobre el que vas veien per la finestreta es queda en no res. Amb taxis no oficials varem fer un munt de quilòmetres a més dels desplaçaments de o cap als aeroports:

  • Medan – Bukit Lawang, 90km, 3h30′, 450.000IDR (32€), Toyota de lloguer.
  • Bukit Lawang – Tangkahan, 45km, 2h15′, 600.000IDR (43€), 4×4.
  • Tangkahan – Medan, 100km, 3h, 650.000IDR (46€), 4×4.
  • Berastagi – aeroport de Medan, 80km, 2h 30′, 40€, Toyota de lloguer.
  • Port de Sabang – Iboih, 30km, 45′, 50.000IDR/persona (3,5€), Toyota de lloguer compartit amb altres passatgers.
©M.Noguera

Des d’un becak ©M.Noguera

Becak: Aquesta és la manera més típica de moure’s per la ciutat. És una moto amb un sidecar on hi caben dues persones. Si voleu veure i notar el trànsit de la ciutat, llogueu un becak, tindreu els altres becak, motos i cotxes a tocar. Tampoc parlen anglès i la millor manera de pactar el preu és ensenyant els bitllets. A títol d’exemple, a Banda Aceh, anar de l’hotel al centre de la ciutat ens va costar 30.000IDR (2€).

Motocicleta: Fins i tot varem anar de passatger en una motocicleta, és una manera força normal de transportar els turistes. Els dels país van quatre per motocicleta.

Lloguer d’un vehicle: Tothom ho desaconsella, cal estar avesat al tipus de conducció boja que hi ha per tot arreu. Per altra banda, en cas d’accident d’entrada la culpa és del turista. A més, la diferència de preu entre el lloguer d’un cotxe amb conductor o sense és mínima. El que si fan molts turistes és llogar una motocicleta per fer desplaçaments curts.

©M.Noguera

Vistes de Jakarta des de l’hotel Marco Polo ©M.Noguera

L’allotjament a Indonèsia és força barat i variat. Hi podem trobar des de habitacions en cases particulars fins a complexos hotelers de vacances. El tipus d’establiment està en funció del lloc i de les seves possibilitats i facilitats.

A continuació teniu un quadre resum del diversos allotjaments que vàrem utilitzar

Recepció Habitació Bany Comod Resto Situació Altres
Marco Polo Ok, Av espaiosa, AC, antiga,
Ee, Me
net, banyera,  occAgC 2AA, 2RD, 2T
Sb, Ep, pper
EBLv, SH, cervesa 1/2h centre ap, restos av ATM, súper, B.com
Swiss-Belin Ok, Ab austera, AC, Me,
CF, Es
net, occ, AgC 2AA, 2RD, 2T
SbEp, pper
Sí, EBLv, carta, cervesa 1/2 tren ap, comerços av, OC ATM, súper,  B.com
Ida Guest House Ok, Ab austera, AF, Mq, Me,
Ee
digne, indo0, 2T, pper Sí, carta, cervesa cèntric 3 hab, B.com
Mega Inn Ok, Ab austera, BlwAFMq
MeEe
descuidat, indo0 2AA, 2T, pper Sí, carta, cervesa 5 min parada
Mikie Holiday Ok, Ab petita, ACMe
Es
net, occAgC 2AA, 2RD, 2T
SbEp, pper
Sí, EBLv, carta, cervesa lluny, restos i súper av parc temàtic, B.com
Mars Hotel Ok, Av petita, ACMe,
no finestra
descuidat, indo1 2AA, 2RD, 1T,
Sb, pper
EBLe 1/2h centre ap, restos av B.com
Arpen Bungalow Ok, Ab austera, ACMe descuidat, indo1 2T, GA Sí, carta cèntric A.com


 

Llegenda de la taula:

  • Recepció: Ab anglès bó; Av anglès variable depenent del personal.
  • Habitació: AC aire condicionat; AF aire forçat ventilador; Me mobiliari escàs; Ee endolls escassos; Es endolls suficients; CF caixa forta; Mq mosquitera; Blw bungalow.
  • Bany:
    • AgC aigua calenta;
    • occ bany tipus occidental o europeu, tassa de water amb cisterna, banyera o dutxa separada mínimament, pica per rentar-se les mans i la cara.
    • indo0 bany amb tassa sense aigua corrent, cossi per recollir l’aigua d’una aixeta, dutxa no separada. Tot acaba embassat d’aigua.
    • indo1 bany amb tassa amb cisterna, dutxa no separada. Tot acaba embassat d’aigua.
  • Comoditats: AA ampolla d’aigua; GA garrafa d’aigua; T tovallola; pper paper de WC; RD raspall de dents; Sb sabó; Ep espardenyes.
  • Restaurant: EBLv esmorzar de buffet lliure variat; EBLe esmorzar de buffet lliure escàs.
  • Situació: ap a peu; av al voltant; OC oficina de canvi de moneda;
  • Altres: ATM caixer bancari; B.com reserva per booking.com; A.com reserva per agoda.com
©M.Noguera

Típic bany (Ida Guest House) ©M.Noguera

Finalment, alguns comentaris concrets de coses que no estan al quadre

Hotel Marco Polo (Jakarta): Un dels molts hotels de la capital. Situat a mitja hora a peu del monument nacional. Diversos restaurants pels voltants. Zona residencial i d’oficines. El restaurant només serveix esmorzars. Es pot demanar el sopar a l’habitació però només hi ha una taula i una cadira. Ja un xic antic. L’habitació estàndard és petita. Accés des de l’aeroport llarg. Caixer i petit súper a l’entrada.Wifi gratis a les habitacions. Reservat a Booking.com

Hotel Swiss-Belin (Medan): No confondre amb el Grand Swiss-Belhotel. Un hotel que ha anat a menys. Força nou. A un xic més de mitja hora a peu de l’estació del tren on hi arriba un tren de l’aeroport. Zona de comerços molt moguda. Pràcticament al davant hi ha una oficina de canvi de moneda. Esmorzar de buffet lliure variat. Restaurant la resta del dia a la carta. l’AC no es pot regular, és comú. Caixer i petit súper a l’entrada. Wifi gratis a les habitacions. Reservat a Booking.com

Ida Guest House (Bukit Lawang): Un dels molts llocs on allotjar-se. A un parell de minuts d’on es pot arribar en cotxe, al davant del riu. Zona de botiguetes al costat mateix. Muhdi (muhdi77@hotmail.com), l’amo, organitza el que sigui del mateix Bukit o en altres zones. Respon els correus amb rapidesa aportant solucions. Certs serveis es poden pagar amb euros. Habitacions molt senzilles (només 3) però dignes. Àmplia terrassa comuna a les 3 habitacions. Cal pujar escales. Restaurant bo i barat de cuina indonèsia, excel·lent el pollastre sambal. El bany és tot en un, dutxa i tassa de water sense cisterna junts, cossi per recollir l’aigua i llençar-la al water. Mosquitera i ventilador. Wifi gratis al restaurant, arriba poc a les habitacions.

©M.Noguera

Mega Inn ©M.Noguera

Mega Inn (Tangkahan): És el primer lloc on allotjar-se després de passar el pont penjat. L’staff és jove, amable i proper (un xic massa pel meu gust). Al vespre és un punt de trobada d’alguns guies i hi ha guitarres i cants. Diversos bungalows de fusta elevats sobre el terra. Dutxa separada del water, tassa sense cisterna, adossats al bungalow i amb obertura a l’exterior. Aixeta que no tanca bé i fustes i portes que no encaixen. Terrassa, hamaca i butaques a l’entrada. Menjars a la carta, un xic més cars que Bukit. No hi ha wifi enlloc, “this is the jungle” diuen. Ells mateixos organitzen excursions, caminades i transport. Tot i que apareix a booking.com impossible de reservar, ho va fer en Muhdi de Bukit Lawang.

Mikie Holiday (Berastagi): Complex hoteler amb restaurant i piscina al costat mateix d’un petit parc temàtic obert el cap de setmana. A uns quilòmetres abans d’arribar al poble. Molt a prop hi ha un súper i un restaurant. Esmorzar de buffet lliure variat i restaurant a la carta. L’habitació més barata és petita però força neta. El bany és espaiós. Bon nivell d’anglès la major part del personal i molt atent. Boniques vistes del volcà actiu. Wifi gratis a les habitacions. Tot a peu pla o amb algun petit desnivell.

Mars Hotel (Banda Aceh): Un de tants hotels de la ciutat. Es una casa de planta baixa i dos pisos sense ascensor i escales que a CAT no estarien homologades. Habitació petita, sense finestra, amb AC i amb algunes coses espatllades o que ballen. Alcorà i estora per resar. Dutxa a terra al costat mateix de la tassa del water sense cap separació. Només una o dues persones parlen anglès, la resta ni un borrall. Força informals amb els horaris i els compromisos. Fàcil i ràpid accés a l’aeroport. A una mitja hora, a peu, del centre de la ciutat. Wifi gratis només al vestíbul. Només buffet lliure força reduït per esmorzar, el porten de fora, ja que no tenen cuina pròpia. Pels voltants hi ha diversos restaurants i tendes per comprar menjar. Estació de busos a uns 5-10 minuts a peu.

©M.Noguera

Mega Inn ©M.Noguera

Arpen Bungalows (Iboih): Un dels molts llocs on allotjar-se a Iboih a l’illa de We (Pulau We). Són unes quantes habitacions amb AC, terrassa compartida i a diferents nivells. Escales tampoc homologades. Restaurant a la carta a l’aire lliure. S’hi pot arribar amb vehicle i està situat pràcticament al centre. Habitació espaiosa amb bany típic de la zona, és a dir, després d’una dutxa acaba tot xop. El sifó de la pica degotava i l’aixeta ballava. Problemes de subministrament elèctric un parell de vegades. Bon anglès de l’amo i del cuiner, la resta no gaire. Força informals amb els horaris i els compromisos. Wifi gratis al restaurant.

©M.Noguera

©M.Noguera

En aquest enllaç trobareu una selecció de fotografies del viatge.

wallet-96x96

Aquí hi trobareu informacions útils que us poden interessar.

Pàgines web:

  • booking.com i agoda.com dues pàgines amb la corresponent aplicació per a IOS i Android de reserva d’hotels. Les dues generen el tiquet per al wallet.
  • ticketindonesia.com per fer les reserves de vols interns. No genera tiquet de wallet, però reps un e-mail amb el pdf de la reserva del vol. Evidentment es pot pagar amb tarja de crèdit.
  • Les pàgines de les companyies aèries de Lion i Garuda. Aquestes dues són les majoritàries i les més reconegudes a nivell internacional. N’hi moltes altres més barates.
  • La pàgina d’Emirates pels vol intercontinental.
  • SeatGuru per conèixer la disposició de les butaques i característiques dels avions. Hi ha app per a mòbil.
  • FlightStats per saber els horaris i les característiques dels vols. Amb app per a mòbil.

 

tmhcjxkr-silbernes-atzeichen-s

Adreces de correu electrònic:

  • Muhdi (muhdi77@hotmail.com), el “jefe” de la Ida Guest House de Bukit Lawang. A més de poder-hi reservar una habitació, t’organitza rutes per la jungla, et reserva altres habitacions d’altres llocs, et lloga vehicle amb conductor, et canvia moneda, i qualsevol altra cosa. A la seva tarja hi posa tour guide.

 

Barra-de-connexions

Aquest senzill endoll és molt útil i mai falta a la maleta. Especialment ara que cada vegada portem més aparells electrònics per carregar.

Els endolls a Indonèsia són com els europeus. Per tant, no cal portar cap adaptador.

 

DSC_2206

100.000 IDR

Indonèsia és un país barat. La moneda nacional és la rúpia indonèsia (IDR). El canvi d’1€, a l’agost de 2016, oscil·lava entre 13.800 i 14.500 rúpies. Hi ha bitllets de 2.000, 5.000,10.000, 20.000, 50.000 i 100.000 i monedes de 100, 200 i 500 rúpies.

La nostra despesa de tot el viatge es va distribuir de la manera següent:

  • Pràcticament la meitat la gastàrem en el bitllet d’avió d’anada i tornada a Jakarta. Varem volar amb Emirates. Hi ha opcions més barates, però menys còmodes amb altres companyies o fent més escales. També hi ha l’opció d’anar a Jakarta només a l’anada o a la tornada i l’altre vol fer-lo a Kuala-Lumpur.
  • L’altra meitat de la despesa la gastàrem en transport local, hotels, menjar i excursions distribuïda segons:
    • Vols locals 23%. Foren 3 vols, Jakarta-Medan (2h) amb Lion, Medan-Banda Aceh (1h) amb Lion i Banda Aceh-Jakarta (3h) amb Garuda.
    • Taxis, busos, ferris i altre tipus de transport 16%.
    • Allotjament 25%. A menys de 30€ per nit d’habitació doble, la majoria amb esmorzar inclòs. Intentàvem escollit llocs de categoria mitjana.
    • Menjar 15%. 7,25€ per dia i persona. No varem menjar en els llocs més barats.
    • Guies i excursions 20%. Aquí hi ha dos dies seguits per la jungla i un altre dia sencer amb tot inclòs (menjar i campament).

Alguns preus concrets:

  • Ampolla de cervesa Bintang de 330 o 650 ml: de 35.000 a 48.000 IDR, és a dir, de 2,5€ a 3,5€. En alguns llocs tenien l’oferta de 3 al preu de dues.
  • Ampolla d’aigua de 1,5l  8.000 IDR. 0,60 €.
  • Esmorzar de 20.000 a 40.000 IDR per persona. De 1,5 a 3,0€.
  • Dinar o sopar en un restaurant amb beguda inclosa de 50.000 a 150.000 IDR per persona. De 3,5 a 10,0€.
  • 1 dia sencer per la jungla 2 persones amb 2 guies més el dinar que el porta una tercera persona, 1.000.000 IDR, uns 70€.
  • El ferri ràpid de Banda Aceh a Sabang 80.000 o 100.000 IDR segons categoria. 6 o 7 €.
  • Vol de Medan a Banda, el més curt 1h, 470.000 IDR. 33,5 €.
  • Vol de Banda a Jakarta, el més llarg 3h, 1.368.000 IDR. 98 €.
  • Taxi aeroport de 100.000 a 250.000 IDR. De 7 a 20€.
  • Labi-labi de Medan a Berastagi (40 km) 20.000 IDR per persona. 1,5€.
  • Becak al centre de la ciutat 30.000 IDR 2 persones. Uns 2€.

En aquest apartat voldria fer propaganda de l’apps CashTrails que és ideal per comptabilitzar les despeses en diverses monedes (no tinc cap tipus de comissió).

Aquest soc jo

Soc professor universitari i profundament català. La meva formació està centrada en les matemàtiques. M'interessa la ciència, de tot tipus, i la seva divulgació. Així com la filosofia i les arts, especialment la música.

Practico, amb més o menys freqüència i grau de dificultat, la majoria d'activitats relacionades amb la muntanya: excursionisme, alpinisme, espeleologia, escalada, bici de muntanya, esquí alpí, de muntanya i de fons.

Traducció

QUÈ SEGUEIXO DE LA XARXA

Gauachet (muntanya)

esquidemuntanya (muntanya)

Espai Bornas (actualitat)

Pseudolog (divers)

Francis (th)E mule Science's News (ciència)

Enric Canela (actualitat catalana i universitària)

BCN mon amour (cuina)

.CAT

ALTRES VIATGERS

Viatgem plegats Fòrum de viatges en català

Comptador de “ademails”

Comptador de WordPress

  • 42,785 visites

Sota llicència Creative Commons

Creative Commons License

Mapa de visites