You are currently browsing the category archive for the ‘Grenlàndia’ category.

Igaliku a baix al fons

Igaliku és un petit i bonic poble de 65 habitants. És un dels assentaments antics de Grenlàndia i s’anomenava Garðar. Està situat al fons del fiord Igalikup Kangerlua i a l’istme de la península de Qaqortoq. La millor manera per arribar-hi des de Narsarsuaq és agafar algun tipus d’embarcació que pel fiord Tunulliartfik ens porti fins al petit port d’Itilleq (no confondre’l amb un altre que hi ha molt més al nord), i aquí seguir la pista del “camí dels reis” fins a Igaliku.

Icebergs des del Puttut

Què hi podem trobar al poble:

  • Port.
  • Supermercat situat al port.
  • Escola.
  • Església que fa les funcions de sala de reunions del poble i petit museu amb fotografies de la història recent del poble. Hi podem veure, per exemple, fotografies d’una visita del físic danès i premi Nobel de Física Niels Bohr, de la reina de Dinamarca i d’altres personalitats d’àmbit mundial.
  • Les restes de l’antiga Garðar.
  • El cementiri del poble amb algunes tombes típicament inuit.
  • L’alberg Gardar a la part baixa del poble. Per més detalls vegeu el post de dades interessants d’aquest blog.
  • L’hotel. Per més detalls vegeu el post de dades interessants d’aquest blog.

Icebergs des del Puttut

Visites i/o excursions interessants:

  • La travessa en vaixell de Narsarsuaq a Itilleq pot passar per un camp d’icebergs del Qooqqut. Si no hi ha boira i l’estat de la mar és bo, normalment els pilots de les embarcacions hi fan una passejada. Això ens permet veure els icebergs de molt aprop i fotografiar-los.
  • La pista d’Itilleq a Igaliku, tot i que es pot llogar un vehicle que en porti, val la pena fer la curta i còmoda caminada a peu, ja que el paisatge s’ho val. La vista d’abans de baixar a Igaliku és impagable.

Icebergs enmig de la boira

  • L’excursió al mirador del Qooqqut: Cal agafar una pista que surt del poble en direcció nord i que va fins al fons del fiord a una certa alçada per entrar ver la vall del torrent que desemboca al fons del fiord. Seguim per la pista fins arribar a un llac (35m) que voregem fins al peu d’una vall que s’obre en direcció nord, on hi ha un indicador. Deixem la pista per seguir un corriol amb senyals vermelles que, tot remuntant uns 200m de desnivell, ens deixa en un altiplà a 250m d’altura. Ara només queda seguir el corriol planer que ens porta fins al mirador. Als fons tenim la gelera i als nostres peus els icebergs que hem creuat amb el vaixell que ens ha portat fins a Itilleq des de Narsarsuaq. Si no hi ha boira, des del poble es pot pujar directament a l’altiplà i seguir fins al mirador. En un parell d’hores, si no ens entretenim podem anar d’Igaliku al mirador.

El Qooqqup

Aurora boreal a Igaliku

Un dels grans atractius de l’Àrtic, i més concretament de Grenlàndia, són les aurores boreals, aquests fenòmens lluminosos que es poden observar algunes nits en el cel. És un fenomen realment sorprenent.

Magnetoesfera i vent solar (wikipedia)

L’origen és la pluja de partícules (electrons, protons i alfa) provinents del Sol, el vent solar, i que són atretes pel camp magnètic terrestre. Aquestes partícules fan augmentar momentàniament l’energia de les molècules d’oxigen i de nitrogen de l’atmosfera al xocar amb elles. Quan aquestes molècules retornen al seu estat normal emeten fotons que són les aurores boreals que observem. L’oxigen emet fotons verds o vermell fosc (marró) segons l’energia absorbida. El nitrogen els emet de color blau o vermell segons si ha guanyat un electró o retorna al seu estat de repòs. Tot això es produeix entre els 50 i 100 km d’altura. El color més normal és el verd de l’oxigen amb esporàdics tons vermellosos a més altura. Les formes filamentoses i mòbils són a causa del camp magnètic del nostre planeta. Normalment es produeixen al voltant dels pols magnètics que no els geogràfics. N’hi poder haver a qualsevol hora del dia, ja que depenen només de l’intensitat del vent solar, però, a causa de la seva poca intensitat lumínica només les observarem a la nit. És clar que les èpoques i anys de major activitat solar són els millors per observar-les. En aquest sentit, els millors mesos són de mitjans d’agost a octubre. Cal dir que precisament el 2012 és un any d’activitat solar elevada.

Una aurora boreal

Quatre coses sobre com fotografiar aurores

Una de les coses que podem fer, a més de posar-nos còmodes i ben abrigats per observar-les  tranquil·lament, és fotografiar-les. Per això necessitem una càmera que permeti tenir l’objectiu obert durant uns quants segons i un trípode. La teoria és senzilla, diafragma el màxim d’obert, sensibilitat elevada i de 10 a 20 segons d’obertura segons siguin els paràmetres anteriors. Hi ha altres aspectes que cal tenir en compte com, per exemple, la qualitat, dimensions i el nivell de soroll del sensor de la càmera, que ens pot obligar a rebaixar la sensibilitat per no haver de processar excessivament la fotografia obtinguda. Cal provar diversos temps d’obertura i no llençar res, ja que en aquestes fotografies el que podem veure per la pantalleta de la càmera pot ser força diferent del que finalment veurem a casa a la pantalla del nostre ordinador. També són un tipus de fotografies que poden necessitar un bon processament posterior, per tant, com més informació tinguem emmagatzemada millor, el format raw pot ser clau. Enquadraments que poden ajudar a millorar una fotografia d’aurora boreal poden ser llums llunyanes, reflexos sobre l’aigua, núvols trencats, etc.

Aurora i reflexos a Igaliku

Com que estem a plena nit amb una càmera fotogràfica sobre un trípode podem fer altres coses:

  • Una fotografia de la rotació terrestre visualitzada pel moviment de les estrelles en el cel nocturn. Amb un minut d’exposició ja comença a notar-se molt.
  • Si la nostra càmera ho permet podem obrir l’objectiu durant uns quant segons (per exemple 10) cada mig minut o un minut i això fer-ho durant mitja hora. Si després muntem les diverses fotografies com a fotogrames d’un vídeo ens quedarà espectacular.
  • El que s’anomena pintar o dibuixar. Mentre tenim l’objectiu obert il·luminem amb una llanterna objectes que volem que surtin a la fotografia (una barca, una casa, una persona, etc)

Aurora, Igaliku i una barca “pintada”

Vista de Qassiarsuk

Qassiarsuk:

És un poble que està situat a l’altra banda del fiord, just a 5 km davant de Narsarsuaq. Sembla ser que fou el primer assentament d’Eric el Roig en terres groenlandeses, l’anomenat Brattahlíð. Hom encara pot veure restes d’aquestes antigues construccions vikingues. L’Eric hi va fer construir la que fou la primera església del “Nou Continent”. Actualment, es pot visitar, pagant la corresponent entrada, les reconstruccions de l’església i d’una casa vikinga típica. La manera més natural d’arribar a Qassiarsuk és en vaixell des de Narsarsuaq, ja que no té heliport. De totes maneres, hi ha una llarga pista que dona tota la volta al fiord i que connecta les dues localitats amb el problema que no és gens fàcil creuar el cabalós riu que baixa del Kiattuut.Com la majoria de pobles de la zona, Qassiarsuk té botiga, església, escola i un alberg, el Leif Eriksson, de 36 places en 10 habitacions. Nosaltres hi vàrem arribar a peu venint de Tasiusaq tot seguint la pista que uneix aquest grup de granges amb Qassiarsuk.

Reproducció de l’església d’Eric el Roig

Tasiusaq:

És un grup de granges situades a uns 7 km a l’Est de Qassiarsuk on hi vàrem passa un parell de nits a l’alberg de na Jørgine Frederiksen, una groenlandesa molt amable que parla anglès. Té una filla que ha voltat mig Europa, que parla castellà i ha estat a Madrid i Barcelona. Nosaltres hi vàrem arribar en helicòpter des de Narsarsuaq i després d’haver fet una “paradeta” al costat mateix del final de la gelera d’Eqalorutsit. L’alberg de la Jørgine és un xic precari ja que no té aigua corrent. Fins a l’edifici hi arriba una mànega d’aigua corrent que, teòricament, hauria d’estar connectada a l’edifici, però això està espatllat. Ho vàrem intentar arreglar, però fracassàrem estrepitosament. Per tant, a l’interior del menjador-cuina hi havia un gran bidó de plàstic que s’omplia periòdicament amb la mànega i era d’aquest bidó on collíem l’aigua per cuinar, rentar els plats o veure. Per dutxar-se calia escalfar prèviament una gran olla d’aigua en un escalfador especial que hi ha a l’interior de l’edifici i la dutxa està a l’exterior. L’electricitat és d’un generador que hi ha a fora i que s’engega a la nit i és quan es poden carregar les bateries dels aparell electrònics i càmeres fotogràfiques. Això sí, té una magnífica sala d’estar amb sofà i butaques i les vistes des del menjador són una meravella.

L’alberg de Tasiusaq

Les granges de Tasiusaq estan situades a pocs metres per sobre del fiord i envoltades de tundra, per tant, això ens ofereix unes grans possibilitats de recol·lecció. Es pot baixar al fiord i recollir uns quants musclos o pescar alguna truita per sopar, o bé fer una caminadeta per agafar gana i tornar amb un cistell de ceps i pets de llop boníssims acompanyats d’uns quants nabius. Una de les excursions típiques és la del mirador de la península d’Ipiuttat.

Iceberg flotant

Excursió a Tasiusaq-Ipiuttat:

És un itinerari un xic perdedor ja que a voltes el sender no està gens marcat o bé hi ha diverses opcions que podem escollir per acabar al mateix lloc. Si perdem el sender no és greu, ja que només cal seguir el fiord en sentit Oest a l’anada i inversament a la tornada, tot el que ens pot passar es que caminem un xic més per no haver encertat el camí que ens hauria fet tallar pel dret un sortint de la costa. Pràcticament la totalitat del recorregut és per la tundra. Sortim de Tasiusaq seguint la pista que travessa per les diverses granges i es dirigeix cap al fiord, primer en direcció Nord i després Oest. Abans d’arribar al fiord comencem a caminar per la tundra tot seguint senders de bens i així seguim fins al final. Hi ha un primer torrent on val la pena buscar i aprofitar un pont per creuar-lo (està marcat al mapa). Passem pel costat de les restes d’una casa vikinga (fixeu-vos en la mida de les pedres). Ja cap al final del recorregut, quan ja veiem clarament al fons l’istme elevat de la península a on anem, es passa per una platja on hi podem trobar algun que altre iceberg encallat. Després d’aquesta platja el camí s’enfila per passar per sobre d’unes petites barres rocoses que cauen sobre el fiord. En aquest tram  nosaltres vàrem sentir, veure i fotografiar com un iceberg es trencava i en queia un tros a l’aigua, fou magnífic, per tant estigueu atents als sorolls per si teniu sort. El mirador està a la part més elevada (uns 90m sobre el nivell del mar) i al nord de l’istme. La vista del fiord als nostres peus i al fons ple de gel flotant és magnífica.

Panoràmica d’Eqalorutsit

Vista d’Eqalorutsit

Mapes:

  • Narsarsuaq, Qassiarsuk-Igaliku 1:50.000 d’Arctic Sun Maps. ISBN: 978-87-992925-0-9. Amb mapes detallats de Narsarsuaq, Qassiarsuk i Igaliku. Hi sur pràcticament tota la zona visitada.
  • Sydgrønland, South Greenland. 1:250.000 d’Arctic Sun Maps. ISBN: 978-87-992925-1-6. Amb mapes i comentaris sobre els assentaments víkings més importants de la zona en danès i anglès.
  • Pàgina web de l’editorial dels mapes: www.arcticsunmaps.com

Aurora boreal a Igaliku

Guies:

  • Greenland & the Artic. Lonely Planet. És difícil de trobar a les llibreries clàssiques de viatges. Antigament era un capítol de la guia d’Islàndia. A la pàgina web de l’editorial es pot comprar el pdf i per capítols.
  • Wildlife of the North Atlantic. Bradt travel guides. Guia sobre la vida animal del l’Atlàntic Nord.

Hotels i albergs:

  • Alberg de Narsarsuaq. Gestionat per l’agència Blue Ice i obert tot l’any. 36 places en habitacions de quatre, cuina, menjador-sala d’estar i dutxes amb aigua calenta. Es pot acampar a l’exterior i utilitzar els serveis de l’alberg. Ocupat en gran mesura pels clients de l’agència Greenland Adventures. Hi varem dormir una nit.
  • Alberg Leif Eriksson de Qassiarsuk. 36 places en 9 habitacions (5×2, 2×4, 1×8, 1×10), cuina i dutxes. Ocupat en gran mesura pels clients de Tierras Polares. Només el varem veure des de fora, està molt a prop del port i del súper.
  • Alberg Gardar d’Igaliku. Gestionat per l’agència Blue Ice. 15 places en habitacions dobles, sala-cuina-menjador i dutxes amb aigua calenta. Hi varem passar dues nits.
  • Hotel de Narsarsuaq. Hotel de dues estrelles amb 223 llits en 93 habitacions de diversa qualitat, les dobles senzilles comparteixen bany cada dues, restaurant self-service, bar, cafeteria i botigueta. Obert tot l’any. Hi vàrem sopar i esmorzar i dormir una nit.
  • Hotel d’Igaliku. Gestionat per l’agència Blue Ice i obert de maig a setembre. 8 habitacions dobles més 6 cabines dobles amb dutxes comunes, restaurant i bar. Hi vàrem sopar.
  • Alberg de Tasiusaq. Propietat de Jørgine Frederiksen que parla anglès i una de les seves filles parla castellà. 16 places distribuïdes en 5 habitacions, excel·lent sala d’estar, menjador-cuina i dutxa amb aigua calenta d’olla d’un escalfador. Electricitat de generador que s’engega quan es fa fosc. Hi vàrem passar dues nits i no hi havia aigua corrent. No confondre aquestes granges amb el poble de Tasiusaq més al sud.

L’alberg de Tasiusaq

Agències de viatges: (Espero que els meus comentaris us serveixin)

  • Tierras Polares. Agència de Madrid especialitzada en viatges per Grenlàndia i Islàndia. Per navegar utilitzen quasi sempre embarcacions amb motor fora borda. El propietari és en Ramón Larramendi i la va fundar el 1997. És l’agència que contracta el ros i televisiu Jesús Calleja (el vàrem veure i es va fer veure) per a les seves “mogudes aventureres”.
  • Greenland Adventure. Agència també de Madrid especialitzada en viatges per Grenlàndia i Islàndia. És amb la que vàrem viatjar nosaltres. Per navegar en grup utilitza bàsicament el balener Puttut de Blue Ice. Tenint en compte el tipus de viatge que ofereixen no en tenim cap queixa. Els propietaris són en Ricardo López (estava allà i feia de guia d’un dels grups) i la seva dona Paqui Martínez i la van fundar el 2001, però porten des de 1997 organitzant viatges per aquesta zona de Grenlàndia. De fet, segons vàrem saber posteriorment, en Ricardo i en Ramón varen fundar conjuntament Tierras Polares, però per un desacord de criteris de funcionament i d’objectius en Ricardo es va separar creant la seva pròpia agència.
  • Blue Ice. Agència de viatges local de Narsarsuaq. Gestiona diversos albergs i mitjans de transport així com organitza tours i estades per la zona. El propietari és un francés, Jacky Simound, establert a Grenlàndia des de 1976 i el 1996 fundà l’agència. Ell mateix moltes vegades s’encarrega de transportar el personal amunt i avall. Cal remarcar, però, una molt desagradable experiència que vàrem tenir amb ell: En el viatge amb el Puttut des de Qassiarsuk a Itilleq ell va arribar amb una motora acompanyant al balener, va organitzar i ajudar a carregar els paquets al vaixell i quan ja havíem deixat el port de Qassiarsuk ens va voler fer una “gràcia” amb la seva motora tot passat a pocs metres del nostre vaixell, amb el resultat de deixar a uns quants de nosaltres i a les nostres càmeres fotogràfiques ben mullats. Per tant, compte amb les seves “brometes” de mal gust. No és manera de tractar a uns clients que li paguen una bona pasta pels seu transport. El problema és que no pots anar a l’agència veïna, ja que ell és l’únic de Narsarsuaq.

Foca prenent el Sol

Compres: (Cal remarcar que no sempre hi ha de tot a les tendes)

  • Tenda de queviures a Narsarsuaq, Qassiarsuk i Igaliku.
  • Botiga de l’hotel de Narsarsuaq: mapes de la zona, postals, samarretes de Grenlàndia, gorres, petita artesania, etc.
  • Botiga de l’aeroport de Narsarsuaq: postals, samarretes, gorres, etc.
  • Café de Blue Ice de Narsarsuaq: mapes de la zona, postals, llibres sobre flora i fauna i petita artesania.
  • Hotel d’Igaliku: Postals i petita artesania.

 

Campànules

Una de les excursions típiques a fer des de Narsarsuaq és la Vall de les Flors i arribar-se a tocar el gel del Kiattuut. Es pot fer en un dia, però si es vol alleugerir la caminada es pot acampar pel camí, que és com ho vàrem fer nosaltres. El recorregut és força fàcil de seguir, ja que està molt fresat, tot i que amb boira la segona part pot ser força perdedora.

La Vall de les Flors. La pujada de les maromes és per la zona herbosa del centre dreta de la imatge

Sortim de Narsarsuaq (35m) seguit la carretera asfaltada en direcció al llac i a l’antic hospital tot deixant a l’esquerra i a sota el curs del Kuusuaq que retrobarem més endavant. Un xic després de passar pel costat de les runes de la llar de foc del local d’oficials de l’hospital militar creuem un rierol i deixem la carretera asfaltada per agafar un camí-pista que va seguint el curs del rierol en un suau ascens. Arribem a un coll (70m), al davant i als nostres peus tenim l’anomenada Vall de les Flors, una gran plana fluvial recorreguda pel riu que porta les aigües del Kiattuut, el qual es veu al fons. Baixem a la gran plana (10m) i seguim un corriol molt marcat que per la dreta, i a voltes enfilant-se un xic per evitar les aigües del riu, ens porta fins al peu de les parets del fons que tanquen per la dreta la gran planúria i d’una cascada. Aquí és on vàrem muntar el campament, ja que queda un xic més elevat, a prop d’aigua corrent clara i transparent i a resguard de l’aire gelat que baixa de la gelera. Tot i així cal vigilar les possibles crescudes sobtades del riu que ho pot acabar inundant tot. Des de Narsarsuaq hi ha un parell d’hores anant tranquil.

El Kiattuut a la vista!

La segona part, la més llarga i dura, comença pujant pel costat de la cascada seguint un corriol que s’enfila sense masses contemplacions per la muralla rocosa. Hi ha unes maromes que poden ajudar en algun tram més erosionat. Són quasi 300m de desnivell de cop fins al llac que hi ha a 280m d’altura ideal per banyar-s’hi a la tornada. Seguim, ara, pel corriol planer fins arribar al mirador del Kiattuut que tenim just al davant nostre. Si volem anar a tocar-lo cal que baixem uns 200m de desnivell fins a un petit i rodó llac per acostar-nos a la gelera. En aquest tram final cal anar amb compte per on i com ens hi acostem, ja que la zona està molt erosionada i plena de pedres, rocs i terra deixades pel gel. Fins aquí són unes tres hores des del campament, tot depèn del tram de pujada de les maromes. El retorn és pel mateix camí i es tarda pràcticament el mateix. Anar i tornar des de Narsarsuaq són quasi 600m de desnivell acumulat.

Mapa: Narsarsuaq, Qassiarsuk-Igaliku 1:50.000 d’Artic Sun Maps. ISBN: 978-87-992925-0-9

El gel del Kiattuut

Vista de Narsarsuaq

Narsarsuaq (Terra plana) és una petita ciutat (un xic més de 150 habitants) del sud de Grenlàndia. La ciutat és important gràcies al seu aeroport, ja que és una de les portes d’entrada a aquesta part de Grenlàndia.

L’aeroport de Narsarsuaq (UAK) està en una llista dels “World’s Mosts Dangerous Airports” , cal dir, però, que en aquesta llista hi ha altres aeroports com el de Courchevel als Alps francesos, Lugano a Suissa o el de Wellintong a Nova Zelanda. El seu problema rau bàsicament en l’aproximació, ja que cal fer-la seguint el fiord, on hi poden haver turbulències i vents, per acabar girant quasi noranta graus per encarar la pista d’aterratge que no és gaire llarga. De totes maneres, si us agraden les vistes aèries agafeu finestreta per veure els fabulosos paisatges durant l’aterratge i l’enlairament de l’avió. Si sou dels que aquestes maniobres us posen nerviosos millor que agafeu passadís.

Aeroport de Narsarsuaq

Narsarsuaq, tot i que l’Eric el Roig ja hi va passar i estar, deu la seva importància a la base militar americana que s’hi va muntar durant la segona guerra mundial. De fet, la pista d’aterratge i algunes de les construccions que actualment hi ha són de llavors. Com és natural, hi ha diverses llegendes al seu voltant, especialment la del seu hospital de guerra. D’aquest es deia que qui hi entrava no en sortia viu a causa dels experiments que s’hi feien amb els ferits de la guerra de Corea. Res menys cert ja que l’hospital va funcionar a ple rendiment només des de 1942 fins al 1945 atenent a uns 4000 ferits, la majoria dels quals tornaren a casa seva per mar. Quan es va desmantellar parcialment la base americana (1946) l’hospital es va reduir considerablement, només hi havia tres metges, i durant els anys 50 es va fer servir bàsicament com a hospital groenlandès. Quan l’hospital i totes les instal·lacions de Narsarsuaq es varen cedir al govern danès (1958) aquest es va tancar definitivament, però no s’enderrocà fins molts anys més tard. D’aquest hospital encara en podem veure alguna resta al final del llac que és on s’acaba la carretera asfaltada.

Vista aèria de la base americana (1950)

Quins serveis té Narsarsuaq? Doncs el més imprescindible (vegeu el mapa):

  • Aeroport amb terminal, bar, botiga “Duty free”, torre de control, hangars i un parell de desferres d’avió abandonades.
  • Port al sud de la població.
  • Policia, just al davant mateix de l’edifici de l’aeroport.
  • Un hotel de dues estrelles amb 93 habitacions moltes d’elles un xic espartanes amb bany compartit amb la del costat. És a dir, un bany per a cada dues habitacions dobles. També té una botiga de souvenirs i mapes, restaurant, bar amb algun client un xic “peculiar” i un os blanc dissecat.
  • Un alberg de 36 places en habitacions de quatre.
  • Un dispensari mèdic i ambulància.
  • Una escola amb canalla.
  • Un supermercat on es pot comprar una mica de tot, però no gaire.
  • Dues agències de viatges. Blue Ice és la més important i té un bar-botiga i un museu (cal pagar entrada).
  • Benzinera.

Vista de GoogleMaps de Narsarsuaq amb alguns dels serveis

El seu clima es pot considerar que és polar. Les temperatures mitjanes anuals són -3ºC de mínima i 5ºC de màxima. Els mesos més calorosos són juny, juliol i agost on les mitjanes s’enfilen fins els 6 i 14ºC de mínima i màxima.

Una petita excursió consisteix en pujar al turó de les antigues antenes que queda a sobre mateix de la ciutat. La pista surt del darrere de l’hotel i s’endinsa per una petita vall més o menys paral·lela a la pista d’aterratge i per darrera del cim que volem pujar. Al costat trobem un bonic rierol que anirem seguint fins arribar a un collet amb unes restes d’un edifici. El cim ens queda a l’esquerra que és cap a on segueix la pista. Des de dalt tenim una bonica vista del fiord, de Narsarsuaq als nostres peus, de Qassiarsuk a l’altra banda del fiord, del llac i de la gelera del Kiattut al fons.

El llac de Narsarsuaq vist des del turó

Narsarsuaq

Grenlàndia s’anomena Kalaallit Nunaat en grenlandès que vol dir “terra dels Kalaallit”, és a dir “terra dels grenlandesos” o “la meva terra”. Quan un hi arriba per aire o es mira el GoogleMaps creu que el nom és totalment erroni, ja que tot el que es veu és gel i més gel. Però des de la costa a nivell del mar i en ple estiu observa que Grenlàndia és realment molt verda. Sembla ser que fou Eric el Roig qui va batejar aquesta terra amb el nom de Grønland o “terra verda” a finals de segle X. Hi ha qui diu que fou una de les primeres campanyes publicitàries del món occidental.

Nens inuit jugant a Narsarsuaq

Té uns 57600 habitants i és l’illa més gran del món, amb un xic més de dos milions de quilòmetres quadrats, és a dir unes 68 vegades la superfície de Catalunya o unes tres vegades i mitja la península Ibèrica. D’aquesta immensa superfície el 84% és gel, és l’anomenat Inlandsis que ocupa tot el seu interior. Aquesta gran massa de gel continental té un gruix mitjà de més de 2 km i a la part més alta arriba als 3 km. Es calcula que si es fongués tot a quest gel el nivell dels oceans pujaria més de 7m.

Gelera d’Eqalorutsit

La part que vàrem visitar (Narsarsuaq) està a l’oest de l’extrem sud, bastant per sota del Cercle Polar Àrtic. Està a una latitud semblant a la de les illes Fèroe o Tampere (Finlàndia) i força per sota d’Islàndia. Per tant, la climatologia no és extrema.

Les primeres dades que es coneixen d’ocupació humana de l’illa són de 2500 aC corresponent a la cultura Saqqaq que va durar fins a 800 aC. Aquesta fou substituïda per la cultura Dorset que va durar fins a l’inici de la cultura Thule vers l’any 1300 i que venia d’Alaska. Aquests darrers són els avantpassats de l’actual població majoritària (89%) de Grenlàndia, els inuit (no dir-ne esquimals, ja que és un nom imposat). Aquest poble habita actualment tot l’àrtic americà: Alaska, Canadà i Grenlàndia. Els víkings hi arribaren a finals del segle X portats per Eric el Roig des d’Islàndia després del seu exili de tres anys. La colònia vikinga va viure a l’illa fins a l’inici de la petita edat del gel a finals del segle XV, ja que la duresa del fred els va fer emigrar a terres més càlides. Contràriament, els inuit s’hi mantingueren per estar molt millor adaptats.

Runes d’una casa vikinga

Per moure’s per Grenlàndia, com que no hi ha carreteres que uneixin les poblacions, només hi ha pistes que connecten les granges amb les ciutats, cal anar a peu, en vaixell, en avió, avioneta o helicòpter. Més o menys hi ha vols regulars que connecten les diverses ciutats. Com ja he comentat, nosaltres ens varem moure bàsicament a peu o en vaixell, tot i que també vàrem agafar un helicòpter.

L’helicòpter se’n va

 

 

 

 

 

Arribant a Narsarsuaq

El viatge per Grenlàndia el realitzàrem la meva dona, el meu fill i jo durant 8 dies del mes d’agost de 2012 (vegeu-lo sobre Google Maps).

Fou un viatge contractat a una agència de Madrid que treballa a la zona. Més concretament a Greenland Adventure. És un viatge on bàsicament es dorm en albergs, un s’ha de fer el menjar i el mitjà de locomoció fonamental són les cames. El bus de l’hotel de la darrera nit a Grenlàndia que ens portà des d’aquest fins a l’aeroport fou l’única vegada que no ens varem moure per Narsarsuaq a peu.

  1. Vol BCN – Copenhaguen. Nit en hotel proper a l’aeroport.
  2. Vol Copenhaguen – Narsarsuaq (Grenlàndia). Nit en alberg.
  3. Narsarsuaq – Tasiusaq en helicòpter. Nit en alberg.
  4. Tasiusaq. Excursió de tot el dia. Nit en alberg.
  5. Tasiusaq – Qassiarsuk a peu. Qassiarsuk – Itilleq en vaixell. Itilleq – Igaliku a peu. Nit en alberg.
  6. Igalliku. Excursió de tot el dia. Nit en alberg.
  7. Igalliku – Itilleq a peu. Itilleq – Narsarsuaq en vaixell. Narsarsuaq – Flowers Valley a peu. Nit d’acampada.
  8. Excursió de tot el dia i retorn a Narsarsuaq a peu. Nit d’hotel.
  9. Vol Narsarsuaq – Copenhaguen. Nit d’hotel.
  10. Copenhaguen. Nit d’hotel.
  11. Copenhaguen. Nit d’hotel.
  12. Vol Copenhaguen – BCN.

Els vols de BCN a Copenhaguen d’anada i tornada, així com l’estada de tres nits a Copenhaguen eren fora del contracte que vàrem fer amb l’agència de viatges.

Una aurora boreal

A l’enllaç següent trobareu les fotografies del viatge:  Fotografies

Aquest soc jo

Soc professor universitari i profundament català. La meva formació està centrada en les matemàtiques. M'interessa la ciència, de tot tipus, i la seva divulgació. Així com la filosofia i les arts, especialment la música.

Practico, amb més o menys freqüència i grau de dificultat, la majoria d'activitats relacionades amb la muntanya: excursionisme, alpinisme, espeleologia, escalada, bici de muntanya, esquí alpí, de muntanya i de fons.

Traducció

QUÈ SEGUEIXO DE LA XARXA

Gauachet (muntanya)

esquidemuntanya (muntanya)

Espai Bornas (actualitat)

Pseudolog (divers)

Francis (th)E mule Science's News (ciència)

Enric Canela (actualitat catalana i universitària)

BCN mon amour (cuina)

.CAT

ALTRES VIATGERS

Viatgem plegats Fòrum de viatges en català

Comptador de “ademails”

Comptador de WordPress

  • 42,053 visites

Sota llicència Creative Commons

Creative Commons License

Mapa de visites