You are currently browsing the category archive for the ‘Tanzània’ category.

TZ_Mq_282 Ruïnes de Chole

Mafia és una illa de l’oceà Índic. Està situada a uns 25km enfront del delta del Rufiji. Una bona part de l’illa i de la costa és parc natural. És molt semblant a l’illa de Zanzíbar, però més petita, menys urbanitzada i menys turística que no vol dir pas mancada de serveis hotelers de tot tipus i categories.

Com arribar-hi: La millor manera per anar i tornar de l’illa és amb avioneta. Hi ha vol regular de la companyia Coastal.

P1060108

El banc de sorra (foto d’en Carlos)

 Què s’hi pot fer:

  • Reposar i relaxar-se a les seves platges. Naturalment!
  • Observar la fauna del corall. Les aigües perfectament transparents permeten observar una munió de peixets de colors.
  • Si s’està de sort es poden veure els pacífics taurons balena. És el peix actual més gran i s’alimenta, com les balenes, de plancton.
  • Explorar les illes més petites.
  • Anar a l’illa de Chole a veure les ruïnes de les construccions antigues i la colònia protegida dels ratpenats gegants i frugívors del gènere Pteropus. Crec que és el mateix que es pot trobar a les Seychelles.
  • Contractar una excursió per anar a dinar sobre un banc de sorra amb marea baixa i ple de crancs al mig de l’oceà. Si la marea és alta el banc desapareix sota les aigües.

  TZ_Mq_285 Els ratpenats de Chole

On dormir: A l’illa hi ha diverses possibilitats, des de acampar fins a hotels de luxe. Nosaltres vàrem estar al Mafia Lodge d’Utende que, al 2007, estava dirigit per una italiana. Les seves instal·lacions són força agradables i el menjar és de qualitat. Naturalment ofereixen tot tipus d’excursions i activitats marines.

TZ_Mq_292Posta de Sol a Mafia

TZ_Mq_276 

El fort portuguès de Kilwa Kisiwani

Kilwa està situat a la costa de l’Oceà Índic. Amb aquest nom hi ha dos pobles costaners: Kilwa Kivinje i Kilwa Masoko, aquest darrer a l’extrem d’una península,  i l’illa de Kilwa Kisiwani al sud de Masoko. L’interès de Kilwa és per les ruïnes otomanes de l’illa que han estat declarades patrimoni de la humanitat conjuntament amb les de Songo Mnara, una altra illa més al sud.

Ruins of Kilwa Kisiwani

Vista d’una part de les ruïnes de Kilwa Kisiwani (foto de la UNESCO)

Kilwa Kisiwani fou un gran centre comercial àrab des del segle IX fins al XVI. Allí s’intercanviaven or, ferro, esclaus i marfil d’Àfrica per teixits, porcellanes, joies i espècies d’Àsia.

El 1502, l’illa fou conquistada pel portuguès Vasco de Gama i destruïda pel, també portuguès, Francisco de Almeida que va fer construir un fort. Pocs anys després els àrabs la reconquistaren, però va anar perdent importància fins a ser abandonada.

TZ_Mq_260 

Vista sobre el manglar

Malgrat les vicissituds que ha passat l’illa, encara es conserven moltes restes del seu esplendorós passat. Cal remarcar:

  • El palau Husuni Kubwa amb les seves dependències. Construït amb pedra de corall i amb unes magnífiques vistes sobre el manglar. Realment aquets sultans tenien molt bon gust.

TZ_Mq_267La gran mesquita 

  • Les dues mesquites que encara conserven moltes arcades i voltes i s’hi pot trobar algun musulmà pregant.
  • L’edifici o palau Makutani amb uns murs de fortalesa.
  • El fort portuguès La Gereza. Al costat mateix de la platja.

En aquest link d’Aluka hi podeu trobar més informació i fotografies.

DSCN3543 Navegant cap a Kisiwani amb dhow

Com arribar-hi:

A la part continental de Kilwa s’hi pot arribar per carretera o bé en avioneta, ja que prop de Masoko hi ha un petit aeroport.

Per anar a la illa de Kisiwani cal agafar algun mitjà de navegació. El més autèntic és llogar un dhow, una barca de vela triangular típicament àrab.

DSCN3553

Posta de Sol a Kisiwani sobre La Gereza

On dormir:

Nosaltres varem estar al Kilwa Lodge de Masoko, però hi ha altres i diverses opcions. És molt agradable i net. Bon menjar i bona qualitat/preu. També organitzen la visita a Kisiwani. És ideal per relaxar-se i banyar-se a l’Oceà Índic. Per cert, segons a quines hores i quins dies hi ha unes meduses molt petites que et fan sortir de l’aigua amb el cos ple de picades, és força empipador.

DSCN3535 Les platges de Kilwa Masoko

TZ_Mq_225 

El Tanganyika a Mahale

Mahale és un petit parc a la riba del llac Tanganyika. És semblant al de Gombe, però molt més desconegut i molt desorganitzat.  El seu atractiu, com el de Gombe, són els ximpanzés, però sense la mítica figura de la primatòloga Jane Goodall.

Com arribar-hi:

  • Amb el Liemba. És com ho vàrem fer nosaltres. Cal deixar-lo per pujar a una barcassa que en un parell d’hores ens deixa a Kasoge. L’inconvenient és que si veniu de Kasanga tota aquesta moguda es fa de 3 a 5 de la matinada.
  • Per aire. Al nord del parc hi ha una petita pista d’aterratge, després cal agafar una barcassa fins a Kasoge. Hi ha vols més o menys regulars a Kigoma, també s’hi pot arribar des de qualsevol altre aeroport de Tanzània. D’aquesta manera anàrem a Kigoma.
  • No hi ha cap pista o carretera que hi arribi.

TZ_Mq_199Mico verd amb cria (Chlorocebus aethiops) 

On dormir: A l’interior del parc només es pot dormir a la zona de Kasoge. Allí hi podem trobar el següent:

  • Zona de bungalows amb cuina i menjador comunitaris. Amb dutxes individuals i aigua calenta que moltes vegades falla. Molt senzill i un xic brut. Aquestes construccions estan gestionades pel mateix parc. Fou on ens allotjarem nosaltres.
  • Tres allotjaments de lodges gestionats per empreses privades. Tots d’un nivell bastant més superior als bungalows del parc.

DSCN3470 Agafant l’avioneta cap a Kigoma

Característiques:

  • Comparat amb altres parcs tanzans és petit. Tot i així té una extensió un xic superior al Vallès, l’Oriental i l’Occidental junts.
  • Tot el parc està dominat per la carena de les Muntanyes de Mahale. El punt més baix és el llac Tanganyika (773 m) i el més alt el cim Nkungwe (2.462 m)
  • La vegetació del vessant del llac és selva de muntanya. La pluviositat està entre els 1.500 i 2.500 mm anuals. La mitjana al massís del Canigó és de 1.450 mm.
  • Hi ha uns quants grups de ximpanzés (Pan troglodytes) acostumats a la visita dels humans i que són estudiats per la Universitat de Kyoto.
  • La costa també està protegida i no es pot pescar sense permís.
  • A la zona de Kasoge hi podem veure altres micos, senglars, serps i una gran diversitat d’ocells.

DSCN3437 Les muntanyes de Mahale

Precaucions per veure ximpanzés: Quan se surt a intentar veure ximpanzés el guia recomana tota una sèrie de precaucions, aquí us en poso unes quantes, tant del guia com meves.

  • Cal anar en grups reduïts. Quan es localitza una família cal acostar-s’hi en silenci i en petits grups encara més reduïts.
  • Evitar tot contacte físic amb ells així com moviments bruscos, crits, flaixos, etc.
  • Moltes vegades es recomana portar mascaretes per evitar contagiar-los. Per aquest motiu no està permesa l’aproximació als ximpanzés a menors de 12 anys.
  • Naturalment, està totalment prohibit donar-los qualsevol tipus d’aliment. Es desaconsella, fins i tot, portar menjar. Això sí, porteu aigua per a vosaltres en alguna cantimplora o ampolla, ja que cal caminar per un bosc calorós i humit que fa suar de valent. Segons quin sigui l’itinerari que us faci seguir el guia es travessa algun rierol de muntanya amb aigua corrent que, si preneu les precaucions oportunes de desinfecció, es pot veure.

 Mr. Lory i una turista (del web de Mahale)

  • A Mahale intenteu evitar un guia anomenat Mr. Lory. És un incompetent total. Gràcies a ell, després de trescar muntanya amunt i muntanya avall durant vuit hores seguides no aconseguírem veure ni un trist ximpanzé. Altres anys, només amb un parell d’hores ja els van veure, però el guia era un altre. Al principi ens vàrem pensar que ens volia aixecar la camisa per fer-se l’important, però al final deduírem que simplement no tenia ni idea d’on estaven els ximpanzés ni de com localitzar-los. Sortosament es coneixia força bé el terreny i no ens vàrem perdre.

DSCN3425

La selva de Mahale

TZ_Mq_142 El riu Ruaha

Ruaha és un altre dels parcs naturals de Tanzània un xic desconegut. En part, a causa d’estar lluny de les rutes turístiques típiques. Per tant, això vol dir pocs visitants i la possibilitat de fer rutes a peu i veure els animals des de terra o que ells mateixos et “visitin”.  També és un parc força gran.

TZ_Mq_147“Hipos” banyant-se

Característiques:

  • Té uns 13.000 km². Està situat a uns 900m per sobre el nivell del mar.
  • Fou ja declarat com a zona protegida el 1910 sota el govern colonial alemany.
  • Està travessat pel riu Ruaha que li dona nom al parc. És un afluent del Rufiji que travessa la reserva de Selous i desemboca finalment a l’Índic.
  • Té una important població d’elefants, així com una gran riquesa i diversitat ornitològica.
  • A Iringa cal desviar-se de la carretera principal per dirigir-se vers Ruaha.

DSCN3180 Passejant per Ruaha

Allotjament:

  • Al petit poble de Tungamalenga, a uns 35 km del parc, hi ha un càmping amb bungalows amb dutxa d’aigua calenta, senzill però molt digne. Nosaltres hi vàrem passar una nit.
  • A l’interior del parc ens instal·làrem al Mdonya Old River Camp. Excel·lent, apartat, cuidat, net i amb bon menjar. Està gestionat per un italià. Hi passàrem dues nits.
  • En aquesta adreça podeu trobar altres allotjament del parc així com preus.

DSCN3208 El nostre “lodge”

Què hi vàrem fer:

  • Vàrem veure lleons diverses vegades.

TZ_Mq_130 Una lleona …

  • Una ruta a peu per al vora del riu. Bàsicament vàrem observar hipopòtams i cocodrils de molt a prop. La baralla entre dos mascles d’hipopòtam pel territori fou una de les experiències que ens ha quedat gravada a la memòria. Cal remarcar la perfecta convivència pacífica entre cocodrils i hipopòtams.

TZ_Mq_139 Els “hipos” prenent-se les mides …

  • Vàrem rebre la “visita” d’un parell de mascles d’elefant al nostre campament mentre estàvem fent el te. Una altra de les grans experiències.  Les fotografies d’aquest encontre estan al web del lodge.

DSC_1469CIMG1733

La”visita” dels elefants

TZ_Mq_151 TZ_Mq_154

Un “coco” i una girafa

TZ_Mq_124 TZ_Mq_115

Més antílops

TZ_Mq_091

Un parell de mascles ...

Mikumi és un parc relativament petit en comparació amb altres, com per exemple Selous. Tot i així és el quart del país. El travessa una de les carreteres més importants de Tanzània, la que connecta Zàmbia i Malawi amb Dar es Salaam, és a dir amb l’Oceà Índic.

TZ_Mq_095

Búfals

Les oficines i l’entrada al parc està a costat mateix de la carretera. A poca distància de l’entrada hi ha una zona d’acampada al voltant d’un majestuós baobab, amb aigua, lavabos i dutxes. Per la matinada es pot sentir a grunyir algun lleó pels seus voltants. Hi podem veure els mateixos animals que a Selous, però amb més turisme. Nosaltres només hi passàrem una nit i ben acompanyats pel lleó. Segurament, la característica d’aquest parc és que no cal fer grans recorreguts per veure animals.

TZ_Mq_090

Formigues. "La marabunta"

TZ_Mq_054

Tomba de F. Selous

La reserva de Selous és una de les més grans del món i fou declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1982. Porta el nom del caçador, oficial, explorador i, posteriorment, conservacionista britànic Sir Frederick Selous (1851-1917).

TZ_Mq_008

El Rufiji

Característiques:

  • És patrimoni de la humanitat des de 1982.
  • Té 54.600 km² de superfície, el 5% de la superfície de Tanzània continental. Penseu en Catalunya més la meitat d’Aragó pràcticament despoblats, plans, amb sabana i plens d’animals salvatges.
  • La seva vegetació és de sabana arbrada.
  • La zona nord de la reserva està travessada, d’oest a est, pel riu Rufiji. Per fer-vos una idea del riu penseu que té 600 km de recorregut i és navegable durant uns 100 km.
  • Hi ha la població d’elefants, d’hipopòtams i de cocodrils més gran d’Àfrica.
  • A més a més dels animals esmentats hi ha també una gran població d’altres herbívors com girafes, zebres, impales, etc. Cal remarcar, també la gran varietat d’ocells, en part, gràcies al riu i als nombrosos llacs.
TZ_Mq_022

Navegant pel Rufiji

  • Només la part nord és turística. Sota permís i amb la vigilància d’un ranger estan permeses curtes travesses a peu i les acampades en certes zones de la reserva.
  • Hi ha fonts termals.
  • Fou on va morir F. Selous durant la primera guerra mundial.
  • Tant a l’interior com a l’exterior hi ha diversos camps de lodges, bungalows o de càmping. Naturalment, els de l’interior són més cars.
TZ_Mq_024

Ocells a la riba del Rufiji

Què hi vàrem fer:

  • Durant dues nits ens instal·làrem al Selous Mbega Camp amb la nostra tenda. Aquest càmping està situat a pocs metres de l’entrada Mtemere de la reserva i a costat mateix del Rufiji. Organitza safaris en barca pel riu molt aconsellables si us interessen els ocells i la fauna de ribera en general. Té zona de càmping amb dutxes, bar, petita tenda de queviures i lodges. Compte que per l’interior del càmping es passegen tranquil·lament els elefants durant la nit, en puc donar fe.
TZ_Mq_035

Hiena

  • Una tercera nit la vàrem passar acampats a l’interior de la reserva, just al costat del llac Tagalala. Per fer això, a més a més de pagar les corresponents taxes, cal ser totalment autosuficient, ja que no hi ha ni aigua potable. Paga la pena el capvespre a la sabana, amb posta de Sol i foc de camp inclosos, mentre les hienes “riuen”.
TZ_Mq_045

Caminant per la sabana

  • A més d’observar la fauna des del camió, vàrem fer un parell d’excursions a peu sense cap ensurt, un safari pel riu per observar ocells, tortugues, cocodrils i hipopòtams de prop, la visita a la tomba de F. Selous i a les font termals de Maji Moto i “exercici físic” diverses vegades per desencallar el camió. També fou el nostre primer “contacte directe” amb els elefants (n’hi va haver un segon a Ruaha).
TZ_Mq_064

Capvespre al Tagalala

Lake_tanganyika
El Tanganyika des de satèl·lit

GreatRiftValleyEl Llac Tanganyika és un fenomen geològic molt important. Està situat a la falla  del Rift d’origen tectònic. Aquesta falla divideix l’est del continent africà en dues parts. Actualment, i des de fa uns 30 milions d’anys, està en procés d’expansió. Amb el temps, uns 10 milions d’anys, es convertirà en una dorsal oceànica quedant inundada per les aigües de l’Índic. De fet, algunes zones d’Etiòpia ja s’han inundat més d’una vegada en un pretèrit a escala geològica. El Tanganyika no és l’únic llar d’aquesta falla com, per exemple, el Turkana o el Malawi, però no el Victòria. A la falla hi ha volcans molt coneguts com el Kilimanjaro i també és on s’han trobat les restes d’homínids més antigues.

Tanganyica003

Tanganyica002

Tanganyica004

Formació del llac (tret de la revista Altaïr)

Característiques físiques:

  • És el més llarg del món (673 km), si no es té en consideració el Mar Caspi.
  • El segon en profunditat (1.470 m), equivalent a l’alçada del Mont Caro al Baix Ebre. El primer és el Baikal a Sibèria que també és un altre llac d’origen tectònic.
  • El segon en contingut d’aigua (18.900 km³), si no es té en consideració el Mar Caspi.
  • La seva amplada màxima és de 72 km.
  • Té una superfície de 32.900 km², semblant a la de Catalunya. Si no es té en consideració el Mar Caspi, és el quart del món, per davant hi té el Michigan-Huron, el Superior i el Victòria. Just al darrera el Baikal.
  • Les seves aigües, malgrat estar situat a l’est del continent, van a parar a l’Atlàntic.
TZ_Mg_485

Navegant pel llac

Característiques polítiques:

  • És la frontera de quatre països: Burundi, República Democràtica del Congo, Tanzània i Zàmbia. Congo i Tanzània són els països que posseeixen la major part del llac.
  • La seva major indústria és la pesca, de la qual en viuen prop d’un milió de persones. És un gran exportador de peix i els seus derivats. Només cal veure la quantitat de peix sec que transporta el Liemba i també la que es pot trobar en tots els mercats de Tanzània. Es pesquen més de 200.000 tones de peix a l’any.
  • Hi ha dos ferris que hi naveguen. El Liemba de Kigoma (Tanzània) a Mpulungu (Zàmbia) i el Mwongozo de Kigoma a Bujumbura (Burundi).
  • Hi arriben dues línies de tren, una a Kigoma i l’altra a Kalemie (Congo).
TZ_Mg_454

Tot esperant el Liemba

Història:

  • Fou descobert pels exploradors britànics R. Burton i J. Speke l’any 1858.
  • Al poble d’Ujiji, situat a la seva riba oriental, fou on es va realitzar el famós encontre entre Livingstone i Stanley el 10 de novembre de l’any 1871.
  • Durant la primera guerra mundial tingué una posició estratègica. El Liemba és d’aquella època.
  • A la riba occidental Che Guevara hi va plantar les seves bases de la guerrilla congolesa.
TZ_Mq_199

Mico

Fauna i flora:

  • La vegetació de moltes zones de la seva riba és selvàtica.
  • Hi ha 1200 espècies d’animals i vegetals de les quals 335 són de peixos (la meitat són endèmiques) i 171 d’aus.
  • Té dos importants parcs naturals on hi viuen ximpanzés. El més conegut és el de Gombe ja que fou on va estudiar-los J. Goodall. El segon és el de Mahale, molt desconegut, aïllat i de difícil accés. Ambdós estan situat a la riba tanzana.
TZ_Mq_170

Kasanga

Què varem fer nosaltres:

El nostre primer contacte amb el Tanganyika fou a Kasanga. L’arribada és impressionant, la vista des de dalt de l’altiplà val la pena, sembla talment que s’arribi al mar. Allí agafàrem el Liemba a les 10 de la nit. Poguérem fruir de la primera posta de Sol sobre el llac.

TZ_Mq_178

Posta de Sol a Kasanga

Amb el Liemba hi vàrem passar una nit i mitja, ja que a les tres de la matinada saltàrem a una barca que, navegant pel llac durant tres hores i totalment a les fosques, ens deixà al parc natural de Mahale. Per més detalls sobre aquesta navegació podeu llegir-vos el post, d’aquest mateix blog, sobre el Liemba.

TZ_Mg_498

Pentinats "afro" al Liemba

A Mahale hi estiguérem dos dies sencers intentant, sense èxit, observar ximpanzés. Durant un munt d’hores vàrem suar de valent pujant i baixant per la selva sense veure’n cap.

Finalment, de Mahale amb una altra barca vàrem anar fins a un petit aeroport pròxim, des d’on volàrem cap a Kigoma. Al dia següent vàrem deixar definitivament el llac Tanganyika.  En total foren cinc dies explorant i fruint d’aquest interessant llac.

TZ_Mq_216

Posta de Sol a Mahale

Estació de Kigoma

Estació de Kigoma

Fou un altre dels punts forts del viatge per Tanzània. Dos dies seguits en tren observant el paisatge, les estacions, la gent, els productes que es venen per les estacions, etc. Van ser unes 40 hores i 770 km en tren, però no es va fer gens pesat. De fet, la via fèrria arriba fins a Dar, però quan es va organitzar el viatge no estava clar si el mateix tren hi arribava.

Història

La via que travessa Tanzània des de l’Oceà Índic fins al llac Tanganyika fou construïda pels alemanys. Començaren l’any 1905 des de Dar, el 1907 ja arribava a Morogoro (200 km), el 1909 a Kilosa i el 1914 a Kigoma (1252 km). L’anomenaren Tanganjikabahn o Mittellandbahn. Després de la Gran Guerra va passar als britànics que la van ampliar amb noves branques, com per exemple, la de Tabora a Mwanza. Actualment pertany a l’empresa estatal Tanzania Raliways Corporation (TRC).

TZ_Mq_235

La pols

El tren

  • Hi ha quatre classes: primera amb llitera, segona amb llitera, segona amb seient i tercera amb seient.
    • A primera classe hi ha un “racó” on de tant en tant venen begudes, a les hores de menjar et poden portar un senzill menú.  Els vagons de primera tenen vuit compartiments de dos. Les portes dels compartiments van sense clau, només es poden tancar per dintre. La finestra pot estar en més o menys bon estat i la butaca i la llitera anàlogament. Cada compartiment té una petita pica amb aigua corrent. No cal intentar tancar les finestres del passadís, no hi ha vidre.
    • La segona classe amb llitera és amb compartiments de 6.
Tanzània_M&D 088

Una tractora dièsel

  • El comboi porta una màquina tractora dièsel.
  • Durant una bona part del recorregut, especialment entre Kigoma i Tabora, el pas del tren aixeca una polseguera considerable i que entra per les finestres sense vidre.
  • A les estacions, normalment, no hi ha andana. Cal literalment enfilar-se al tren.
  • Tots els vagons i compartiments estan força plens de pols, tot i que de tant en tant passa una persona escombrant. Les parets estan greixoses.
TZ_Mg_604

Una de les moltes estacions

El recorregut

  • Hora de sortida de Kigoma: teòric a les 7 del matí, real a 2/4 de 9.
  • Kigoma està a més de 700 m sobre el nivell del mar i durant tota la primera part del recorregut el tren es mou per sobre dels 1000m d’altura.
  • A Tabora s’hi arriba de nit i hi fa una parada molt llarga, poden ser ben bé un parell d’hores. Ho podeu aprofitar per anar a sopar a fora de l’estació.
  • Tabora és un nus ferroviari, hi ha molt moviment de trens. Concretament, el comboi que ve de Kigoma es reestructura i hi ha moviment de vagons amunt i avall. Si deixeu el tren cal fixar-se bé en el vostre vagó, ja que a la tornada el podeu trobar en un altre lloc del comboi o en una altra via.
  • Estareu parats a les estacions molt de temps, podeu baixar a comprar amb tota tranquil·litat.
  • Si dormiu a la llitera superior us semblarà que esteu en una muntanya russa nocturna.
  • Al vespre passa un empleat amb una bossa plena de bastons de fusta. Són per bloquejar la finestra del compartiment.
  • Nosaltres vàrem arribar a Dodoma a les dues del migdia, però depèn de molts factors.
TZ_Mg_618

Comprant pollastre fregit

Consells

  • Una vegada més agafeu primera classe, hi ha una gran diferència de confort i tranquil·litat.
  • Aneu d’hora a l’estació per poder triar un compartiment en bon estat: butaca, llitera i finestra el més senceres i netes possibles.
  • Vigileu les vostres pertinències, especialment a les estacions. De totes maneres hi ha policia que viatja amb el tren.
  • A les estacions baixeu, passegeu, barregeu-vos amb la gent, compreu el menjar que ofereixen, com per exemple, canya de sucre, fruita, pollastre fregit, pinxos, etc.
  • Porteu suficient moneda o bitllets petits per poder comprar menjar a les estacions.
  • Porteu algun tipus de protecció (mocador, buff, etc.) per la pols.
  • Aneu amb compte al fer fotografies hi ha qui no vol ser fotografiat.
  • Si en una parada sortiu a fora de l’estació, deixeu clar als empleats de la porta que tornareu a entrar. A Tabora hi ha temps de sobres per anar a sopar una truita de patates i una cervesa a un bar de la plaça de l’estació. Us ho recomano. Fins i tot en vàrem portar una pels companys que es varen quedar al tren.
  • Si no voleu tenir problemes “sanitaris” vigileu el què mengeu, especialment l’aigua, tot el que no sigui cuit in situ i el menjar cru. Renteu-vos les mans i peleu les fruites.
  • Compreu a Kigoma aigua embotellada suficient pel viatge.
  • Tingueu a mà un frontal o llanterna per la nit, hi ha moltes estones sense llum al vagó i quan n’hi ha fa menys llum que una espelma.
Els colors de les estacions

Els colors de les estacions

Coses que varen quedar “gravades”

  • La manca total de puntualitat: L’horari és totalment inexistent, el tren surt quan vol i arriba quan pot, com a la cançó del tren d’Olot.
  • La gran quantitat de pols que aixeca el tren i que es fica per tots els racons.
  • El batibull de les estacions: homes, dones, nens, productes per vendre, paquets, maletes, bosses, etc.
  • Els colors, no pas de les parets, d’algunes estacions.
  • La riquesa o pobresa de la zona en funció de la diversitat d’oferta de productes: Hi havia estacions que només passaven nens oferint aigua d’una galleda i que et recollien les ampolles buides que contrastaven amb les estacions on hi havia piles d’homes i dones oferint tot tipus de productes per menjar.

    Tanzània_M&D 087

    Tabora "la nuit"

  • Dormir a la llitera superior: tens la sensació que el tren descarrilarà d’un moment a l’altre o bé cauràs de la llitera.
  • Comprar a la gent de les estacions.
  • La truita de patates i el plat de patates fregides del bar de la plaça de l’estació de Tabora.
  • L’estació de Tabora de nit: Hi ha poquíssima llum, és fantasmagòrica, amb trens i un munt de gent amunt i avall.
  • La barra de fusta per fixar la finestra durant la nit.
  • Les finestres sense vidre del passadís.
P1030914

La famosa truita de patates de Tabora

dscn2969

Posta de Sol a Selous

Tanzània té un munt de quilòmetres quadrats de reserves i parcs naturals. Alguns són extremadament coneguts com el Serengueti, Kilimanjaro o el Ngorongoro, però n’hi ha d’altres molt menys coneguts com Mahale, Ruaha o Selous. Un dels objectius del nostre viatge era precisament visitar parcs poc coneguts. Això té una sèrie d’avantatges i d’inconvenients.

Avantatges:

  • Tarifes i allotjament menys cars.
  • Molts menys turistes. És normal estar sol observant la fauna. No com en altres llocs on la típica imatge és un lleó envoltat de 4×4’s.
  • Possibilitat de fer travesses a peu i acampades en zones bastant remotes.
  • Impressió d’estar en un lloc molt més salvatge i natural (dintre del que cap).

Inconvenients:

  • Condicions dels parcs i dels allotjaments algunes vegades més precaris, però no sempre, ja que també és una qüestió de preu.
  • Els animals estan menys acostumats a la presència humana. Això implica que són més esquerps i els veus de més lluny. La imatge del guepard a sobre el capó del 4×4 és impossible.
  • Accessos més complicats i remots.
tz_mq_032_p

Girafes

Nosaltres vàrem visitar els següents (per ordre d’itinerari):

  1. Selous, al Sud de Dar. Immens. Interessant pel riu Rufiji que el travessa.
  2. Mikumi, al centre i prop de Morogoro. Bastant més turístic que els altres.
  3. Ruaha, a l’Oest. Molt apartat i poc turístic.
  4. Mahale, a la riba del llac Tanganyika. Un dels pocs llocs on es poden observar ximpanzés. Més remot i menys conegut que el de Gombe.
  5. Mafia. Parc marí a l’Oceà Índic. Molt menys turístic que Zanzíbar.
tz_mq_045_p

Caminant per la sabana ...

Posta de Sol al Liemba

Posta de Sol al Liemba

Navegar durant quasi un parell de dies amb el Liemba fou una gran experiència. Tots vàrem coincidir que va ser un dels punts clau del viatge. Actualment el Liemba és un vaixell de càrrega i de passatgers que recorre setmanalment el llac Tanganyika de Kigoma (Tanzània), al Nord,  a Mpulungu (Zàmbia) al Sud i viceversa.  A més a més de viure intensament les anades i vingudes de gent i paquets, el Liemba té una història única, ja que navega pel Tanganyika des de La Gran Guerra (té mes de noranta anys) i va inspirar la novel·la “La reina d’Àfrica“.

El Götzen

El Graf von Götzen (1915)

La història

El vaixell el construïren a Alemanya l’any 1913 amb el nom de Graf von Götzen en honor a l’explorador i governador alemany Gustav Adolf von Götzen (1866-1910). Seguidament, fou desmuntat i transportat a peces fins a Dar es Salaam. D’allí en tren fins a Kigoma, on fou tornat a muntar i botat en el Tanganyika el juny de 1915. Originàriament el conceberen com un vaixell de passatgers i de càrrega. Però l’inici de la primera guerra mundial ocasionà que s’utilitzés, equipant-lo amb tres canons, per mantenir el domini alemany sobre les aigües del llac i les seves costes. Així doncs, tan aviat s’utilitzava per transportar càrrega i passatgers com per a base per atacar les tropes aliades.

El 26 de juliol de 1916, a causa de la retirada de Kigoma, el Götzen fou enfonsat pels propis alemanys.  Posteriorment, el 1924, els britànics el reflotaren. i veient el seu bon estat, ja que els alemanys protegiren la major part de la mecànica amb greix, decidiren posar-lo en servei, com a vaixell de càrrega i passatgers, el maig de 1927 i sota el nou nom de MV Liemba.

Així doncs, des del 1927 que torna a navegar pel Tanganyika. Actualment pertany a la companyia de ferrocarrils tanzans. El 1970 fou remodelat, substituint els vells motors per uns dièsel i augmentant la seva capacitat de passatgers. Durant aquests anys el seu recorregut setmanal ha estat suspès diverses vegades per a participar en missions humanitàries com, per exemple,  transportar refugiats de guerra dels diversos països de les costes del Tanganyika.

MV Liemba (foto de la wiki)

MV Liemba (foto de la wiki)

El recorregut

Té la seva base al port de Kigoma, d’on surt el dimecres cap a Mpulungu (Zàmbia), per arribar-hi el divendres. El mateix divendres torna a Kigoma, arribant-hi el diumenge. Para a molts pobles de la costa tanzana del Tanganyika, però només hi ha port a Kigoma, Mpulungu i a Kasanga, a la resta l’embarcament i desembarcament es fa amb barques que s’acosten al vaixell.

Cartell de la Reina d'Àfrica

Cartell de la Reina d'Àfrica

La reina d’Àfrica

L’any 1935 C.S. Forester (1899-1966), inspirant-se en el Götzen i la batalla del llac Tanganyika,  va escriure la novel·la The African Queen. Posteriorment, a l’any 1951, fou portada al cinema per John Huston (1906-1987), amb Katherine Hepburn (1907-2003) i Humphrey Bogart (1899-1957) com a protagonistes.

La pel·lícula fou rodada íntegrament al Congo, però el vaixell que surt no és el Liemba sinó el Buganda i en el llac Victòria. Humphrey Bogart va guanyar el seu únic Òscar a millor actor amb aquesta pel·lícula. El rodatge va durar quatre mesos, durant els quals tots els de l’equip van agafar disenteria excepte Huston i Bogart ja que, segons va explicar aquest “Tot el que menjava era mongetes cuites, espàrrecs de llauna i whisky escocès. Si alguna mosca picava a Huston o a mi, queia morta“. El final de la novel·la i de la pel·lícula són lleugerament diferents.

Els protagonistes apunt de casar-se

El Liemba actual

El "lavabo" de la cabina

El "lavabo"

Actualment, el Liemba és un vaixell de càrrega i de passatgers. A la coberta principal hi ha la primera classe amb cuina, restaurant, butaques i cabines. Té deu cabines de dos i dues de quatre, aquestes darreres amb “lavabo i dutxa”. A la coberta inferior hi ha la segona classe amb el seu restaurant i les corresponents cabines. A proa hi trobem les butaques de la tercera classe. També a proa hi ha l’obertura de la bodega. A la coberta superior hi tenim el pont i les cabines del comandament.

El restaurant de primera classe és petit per la gent que l’utilitza, però els passatgers acostumen a ser molt amables i ràpidament et fan un lloc si veuen que tens intenció de seure per menjar. La cuina, que sempre té les portes i finestres obertes, és molt petita i greixosa, cal vigilar a no patinar al passar per davant de la seva porta. La cervesa del bar es pot considerar fresca pel que és normal a Tanzània. Naturalment, així que es fa fosc comencen a sortir escarabats de tots els racons.

Com ja he comentat, només hi ha port a tres llocs. A la resta, el vaixell simplement para motors i una munió de barques, barquetes i barcasses l’assalten. És un festival de gent, paquets, maletes i criatures amunt i avall i saltant de barca en barca.  I això a qualsevol hora, tant pot ser a les dues del migdia, com a les dues de la matinada. També arriben grans barcasses carregades de gom a gom amb sacs i que, amb la grua del vaixell, són transportats cap a la bodega o es deixen a la mateixa coberta. Com és de suposar, les mesures de seguretat en el treball són totalment inexistents.

Sopant

Sopant, amb la tele i les cerveses

Durant el trajecte la gent aprofita per comerciar amb la càrrega que està transportant o per fer algun caleró  ajudant a la càrrega o descàrrega de mercaderies. Fins i tot s’aprofita la coberta per escampar el peix i s’acabi d’assecar.

Des de la popa

Des de la popa

El nostre recorregut

Nosaltres vàrem embarcar a Kasanga. El vaixell va passar tres hores més tard que el previst, ja era negra nit i al port no hi ha ni una trista bombeta. Vàrem aprofitar per assaborir la primera posta de Sol sobre el llac. A les dotze de la nit estàvem sopant amb el vídeo de la tele a tot volum com a música de fons. Durant tot el trajecte el televisor del menjador va estar reproduint el mateix vídeo ininterrompudament.

Durant el dia següent ens vàrem dedicar a observar el paisatge, la gent, la càrrega i descàrrega de mercaderies i de passatgers, a xerrar i a passejar per la petita coberta atapeïda de gent. Em va sorprendre l’empenta i el caràcter de dues dones soles que varen arribar amb dues barcasses carregades de sacs d’arròs, transportaven una fortuna.  Un peix sec i petit, en sacs o escampat per la coberta, es va fer l’amo del vaixell. Al capvespre vàrem quedar embadalits amb la posta de Sol i la ferum de peix de fons. Sopar i a dormir, que ens havíem de llevar a la matinada.

Passant el temps

Passant el temps

A les tres de la nit agafem les motxilles i cap a proa. Enmig de la foscor apareix una barcassa amb gent i paquets que s’amarra al vaixell. Fem intercanvi de passatge i càrrega i a les quatre de la matinada observem com s’allunyen els llums del Liemba. Passem més d’una hora navegant a les fosques pel llac. Veiem de lluny les llumetes dels pescadors. Finalment, sense saber massa bé com, arribem, encara de nit, al Parc Nacional de Mahale.

Deixem enrera el Liemba

Deixem endarrere el Liemba

Consells

  • A Kasanga compte amb el lloc de vigilància militar. No hi feu fotografies!
  • El Kigoma Hilltop Hotel de Kigoma (telf: 255 28 2804434) es pot fer càrrec de realitzar les reserves del vaixell. El mateix hotel també organitza visites a Gombe.
  • Malgrat tenir la reserva feta cal tenir alternatives previstes en la planificació del viatge. És normal que, si el Liemba arriba més tard del previst a Mpulungu o té problemes amb la càrrega de les mercaderies, no surti fins al dia següent. Això vol dir passar la nit a Kasanga. També pot passar que suspenguin el trajecte durant una o dues setmanes a causa de destinar el vaixell a transportar refugiats.
  • Malgrat tingueu la cabina reservada mireu de ser dels primers a pujar. Si aneu un grup un xic nombrós val la pena deixar uns quants a cura dels paquets i que dos s’avancin per confirmar la reserva i agafar les claus de les cabines. Mai se sap que pot fer el capità del vaixell si tardeu.
  • Mireu d’aconseguir una cabina de quatre de primera classe, ja que almenys tindreu un lavabo per a vosaltres.
  • A vegades el capità deixa utilitzar als turistes el lavabo del comandament i que està un xic més net i endreçat.
  • Mireu, observeu, oloreu, xafardegeu, deixeu-vos portar per l’ambient. És el dia a dia del llac, no és un creuer per a turistes!
  • Pel matí fa fresca i hi ha força humitat encara que sigui l’estiu o l’època seca.
  • Si embarqueu o desembarqueu al mig del llac penseu que sereu l’atracció de quasi tothom: Uns occidentals fent el numeret de saltar a una barca que es mou per totes bandes i amb un pam d’aigua al seu fons, no es veu cada dia! Preneu-vos-ho amb calma i tranquil·litat.
Esmorzant
Esmorzant

Més coses sobre el Liemba

  • Una documental sobre el Liemba: Pàgina web.
  • Un reportatge de la revista alemanya Geo-Magazin (04/2007) sobre el Liemba: Document pdf. Enllaç a la pàgina del reportatge on-line de Geo. El text està en alemany, però les fotografies valen la pena per fer-se una idea de quina és la vida al Liemba.
  • La primera guerra mundial al Tanganyika: Pàgina web de D.L. Bishop i H. Dobold.

Una altra posta de Sol
Una altra posta de Sol

Aquest soc jo

Soc professor universitari i profundament català. La meva formació està centrada en les matemàtiques. M'interessa la ciència, de tot tipus, i la seva divulgació. Així com la filosofia i les arts, especialment la música.

Practico, amb més o menys freqüència i grau de dificultat, la majoria d'activitats relacionades amb la muntanya: excursionisme, alpinisme, espeleologia, escalada, bici de muntanya, esquí alpí, de muntanya i de fons.

Traducció

QUÈ SEGUEIXO DE LA XARXA

Gauachet (muntanya)

esquidemuntanya (muntanya)

Espai Bornas (actualitat)

Pseudolog (divers)

Francis (th)E mule Science's News (ciència)

Enric Canela (actualitat catalana i universitària)

BCN mon amour (cuina)

.CAT

ALTRES VIATGERS

Viatgem plegats Fòrum de viatges en català

Comptador de “ademails”

Comptador de WordPress

  • 42,053 visites

Sota llicència Creative Commons

Creative Commons License

Mapa de visites