You are currently browsing the category archive for the ‘Botswana’ category.

El Female Hill des del Male Hill

Tsodilo és patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO des de 2001 per les seves pintures rupestres. Malgrat això és un lloc molt poc conegut i encara menys visitat. La majoria de visitants de Botswana ho fa pels animals i no per les pintures. Per tant, és un lloc molt tranquil.

Un rinoceront

El lloc consisteix en unes formacions rocoses que s’eleven al bell mig de la planúria del desert del Kalahari. Bàsicament són quatre muntanyes que ocupen una superfície d’uns 10 km² amb més de 4500 pintures que van des dels 24 000 anys d’antiguitat fins a 400 anys AC. També s’hi ha trobat restes arqueològiques de 70 000 anys enrere. El cim anomenat Male Hill de 1400 m és el més alt de Botswana.

Queda clar que són unes figures masculines …

Al peu de les muntanyes hi ha una petita zona d’acampada, amb lavabos, dutxes, diversos punts d’aigua, una oficina i un petit museu. No cobren res per acampar, però, a canvi, demanen que lloguis un guia local per veure les pintures. D’aquesta manera es dona vida a la gent del lloc.

Arrels i roca

Per arribar-hi cal agafar una pista molt ampla, en bones condicions (excepte algun gran forat de tant en tant) i pràcticament recta que hi porta des de la carretera que va de Maun a la frontera de Mohembo.

Coves habitades antigament

Nosaltres vàrem voler pujar al Male Hill a més de veure unes quantes pintures. Cosa que vàrem fer en un matí sortint d’hora per aprofitar la fresca matinera per pujar el cim. La pujada és força dreta, però sense cap dificultat. La vista des de dalt és impressionant, fins allà on arriba la vista, tot és pla. Una vegada vàrem tornar a ser a baix, la guia ens va portar a fer un recorregut circular al voltant del Female Hill per veure un munt de pintures de tot tipus. Figures d’animals, figures humanes i figures geomètriques. Cal portar aigua per la caminada, ja que la calor es nota i fa suar. L’ascensió al cim, des d’on vàrem deixar el 4×4 fins dalt va durar 3/4 d’hora per fer uns 500 metres de desnivell. El recorregut circular dura més, una hora i mitja, tot i que depèn del que dediquem a admirar i fotografiar les pintures.

Male Hill

Una visita i estada del tot recomanable, tant per les pintures, pel paisatge, com per la tranquil·litat. La guia que vàrem tenir fou molt atenta i coneixia perfectament els camins i les pintures.

Una parella de lloros

El delta de l’Okavango des de l’aire (Wikipedia)

El delta de l’Okavango és una de les fites de tot visitant de Botswana. El riu Okavango, que neix a les muntanyes d’Angola, arriba a una gran plana on forma un gran delta interior d’aiguamolls i desapareix a les portes del desert del Kalahari. La zona del delta ocupa una superfície d’uns 15000 km² (la meitat de Catalunya) i es distingeix perfectament en les fotografies per satèl·lit del continent africà. Cada any hi arriben uns 11 km³ d’aigua (semblant a l’Ebre), dels quals un 96% desapareix per la transpiració de les plantes o per evaporació directa. Les pluges a Angola són el mes de gener, però l’avinguda d’aigua tarda entre quatre i cinc mesos per arribar al delta, coincidint amb l’època seca de Botswana.

Un que no estava per fotografies

Es considera que la porta del delta és la ciutat de Maun, en el seu extrem Sud. Nosaltres ens vàrem allotjar a l‘Audi Camp en un lodge. Aquest càmping també té bungalows, places per tenda, les dutxes molt netes, piscina, tot molt net i ordenat i un excel·lent restaurant a l’aire lliure on al vespre i, sobretot al matí, hi refresca molt. Està situat al Nord -Est de la ciutat.

Un mokoro amb la perxa i la palla

En el mateix càmping havíem contractat des de casa un recorregut de dos dies amb mokoro pel delta. Un mokoro és una barca de de fusta feta d’una peça buidant un tronc d’arbre. Això consisteix en que durant aquests dos dies es navega i es camina pel delta tot observant la fauna i dormint en tenda al bell mig dels aiguamolls en alguna de les moltes illes que hi ha. Nosaltres, que érem tres “turistes”,  ens acompanyava un cuiner, un guia/barquer, dos barquers (dues dones) més i tres mokoros  per portar-nos a nosaltres i a tot l’embalum necessari pel campament, cuina i menjar. Si us interessa un d’aquests viatges cal reservar-lo amb un xic de temps. Són un xic cars, però això d’anar a ras d’aigua i veure els elefants des d’aquest nivell és una bona experiència. Per altra banda, les postes de Sol sobre l’aigua a dintre d’un mokoro i envoltat de nenúfars també deixen molt bon record.

Amb el cul per sota l’aigua tot navegant enmig dels joncs

Aquesta és una zona d’un cert risc elevat de paludisme. Per tant, pot ser convenient prendre les corresponents precaucions. Per això podeu llegir-vos el post sobre la malària del viatge a Tanzània. Tot i això, el risc és inferior al de Tanzània.

Tot navegant envoltat de nenúfars …

Al poble de Maun hi ha de tot. Un parell o tres de supermercats, diverses benzineres, aeroport, una empresa/tenda (Jacana Enterprises) on s’hi pot comprar des de roba i sabates per anar de safari, fins a un GPS, tot passant per mapes del Sud d’Àfrica, cadenats o caixes de cabals. A la seva pàgina web podem trobar un extens fitxer de coordenades GPS de punts d’interès de Botswana.

Capvespre des del mokoro

Baobabs a l’illa de Kubu

L’illa de Kubu fou el nostre segon objectiu cronològic del viatge. És una petita formació rocosa granítica plena de baobabs enmig d’una gran extensió plana i salobre. Naturalment, com que és un lloc molt conegut també la trobareu plena de gent i que està suportant una forta pressió.

Les punxes d’una acàcia

Forma part del parc nacional Makgadikgadi Pans, és monument nacional i era considerat un lloc sagrat pels indígenes. Més concretament està situat en el Sua Pan a uns quants quilòmetres de la ciutat d’Orapa, una ciutat minera, envoltada de diverses tanques i vigilada les 24 hores a causa de tenir una de les mines de diamants més gran del món. Segons la wiki, l’any 2003 va produir 3260 kg de diamants.

Roques i baobabs de Kubu

Per arribar-hi des del Sud nosaltres vàrem fer el recorregut següent:

  • Ja bastant a prop d’Orapa cal agafar la carretera asfaltada (moltes guies diuen que no ho està, ja que estava acabada d’asfaltar) que porta a Mmatshumo.
  • Continuar, en direcció Nord, ara ja per pista pel mig de la sabana arbrada. Hi ha trams de sorra i algun tram un xic trialer, però fàcil.
  • Seguir la intuïció (o el GPS) fins arribar a la tanca d’animals que, molt amablement, algú obrirà. Aquí s’acaben les acàcies i només trobem herbes, pedres i sorra.
  • Seguim, ara ja, per zones bàsicament sorrenques i desèrtiques fins a un trencall amb un indicador de Kubu. El de la dreta és la pista de l’època seca cap a Kubu i que vàrem seguir.
  • Travessem pel Sua Pan fins que arribem a Kubu. Ja des de lluny albirem les roques i els baobabs.

Estruç a la sabana

Per sortir en direcció Nord hi ha diverses opcions per arribar a la carretera. Nosaltres, aconsellats per una de les guardes de Kubu ens decidirem per l’itinerari que va directament a la ciutat de Gweta:

  • Es surt de Kubu per la pista del Nord-Oest fins a trobar la pista que ve del Sud i que seguim en direcció Nord.
  • A pocs quilòmetres d’aquesta cruïlla trobem la porta de Tswagong de la tanca d’animals.
  • Just després de passar per la porta girem en direcció Nord-Oest per una pista que va seguint la tanca.
  • Després d’un munt de quilòmetres pels grans plans salobres de Ntwende Pan tornem a trobar la vegetació i la sabana arbrada així com els trams de sorra fonda on caldrà passar una mica “alegre”.
  • Finalment, guiats per la intuïció, algun que altre senyal o pel GPS arribem a Gweta i a la carretera asfaltada.

Cruïlla

Durant tota la travessa cal fer treballar la intuïció per orientar-se i decidir quina pista cal agafar o quina serà la millor. Cal tenir en compte que podem arribar al mateix lloc anant per més d’una pista. Naturalment, només deixar l’asfalt cal posar la tracció 4×4. De totes maneres, en cap moment fou necessari emprar la reductora ni ens vàrem encallar. Els trams on es circula pels Pan no hi ha massa dificultat, ja que a l’època seca són molt durs i tot el que podem trobar són roderes fondes i seques. La sorra la trobarem per la sabana, on hi ha trams amb un bon gruix, llavors cal passar amb una certa velocitat, sense aturar-se i deixant-se portar una mica.

Capvespre a Kubu

A la l’illa hi ha una zona d’acampada gestionada pels guardes. Són ells qui et diuen on t’has de posar i et cobren l’estada. Les places d’acampada són força espaioses i amb lloc per fer foc a terra, però estan una a tocar de l’altre. No hi ha ni gota d’aigua ni tampoc benzineres, per tant cal omplir els dipòsits abans de començar la travessa. Els lavabos són unes casetes verdes distribuïdes estratègicament per la zona d’acampada i que desprenen una certa fortor. Tampoc hi ha llenya pel foc ni es pot agafar. Les deixalles cal emportar-se-les, ja que no hi ha servei de recollida. Malgrat les condicions precàries està tot força net i endreçat.

Acampats al costat del baobab

Teòricament, a la pàgina web hi ha una adreça per contactar amb ells i reservar plaça de camping, però no acostumen a respondre. L’oficina la tenen a Mmatshumo. Si veniu pel Sud hi podeu parar a preguntar. Nosaltres no ho vàrem fer i no vàrem tenir cap problema per trobar lloc per passar la nit. Tot el personal és molt amable.

Sortida del Sol a Kubu

Tucà (Tockus leucomelas)

Khama Rhino és una petita reserva situada a uns 25km de Serowe, al costat de la carretera de Serowe a Orapa. El nom li ve del primer president de Botswana, Sir Seretse Khama, nascut a Serowe. Està gestionada per les comunitats de Serowe, Paje i Mabeleapodi. Són unes 4300 hectàrees al voltant del Serwe Pan. Tota la reserva està envoltada d’una tanca electrificada. Actualment és una de les zones de reproducció del rinoceront per la seva recuperació i repoblació a Botswana.

Lloc d’acampada

Just a l’entrada principal trobem l’oficina de la reserva i una petita tenda amb begudes, llaunes de conserva, artesania i tèxtil. Un xic més enllà hi ha el restaurant i la zona de pícnic. La zona d’acampada queda en una banda de la reserva a uns 2km de l’entrada, en una àrea boscosa. Cada plaça d’acampada té un gran mongongo central, un punt d’aigua i un lloc per fer foc. Hi ha un edifici comunitari amb dutxes i lavabos amb aigua un xic calenta. Els llocs d’acampada estan força separats un de l’altre, amb un camí propi per arribar-hi.  També tenen xalets per a dues o quatre persones.

Majestuós exemplar de Kudú mascle (Tragelaphus strepsiceros)

Si us aixequeu d’hora, quan tot just comença a sortir el Sol, val la pena seure en una cadira i observar i escoltar els ocells i els petits mamífers que van passant al voltant vostre. És tot un espectacle visual i sonor. Això sí, ben abrigat, ja que per la matinada la temperatura està entre 5 i 10 graus. Els grossos tucans no s’espanten per res i els esquirols són un xafarders.

Esquirol d’arbre (Paraxerus cepapi)

Per veure més animals només cal agafar el cotxe i anar a voltar per les pistes públiques de la reserva i aturar-se a la vora d’algun dels diversos bassals, esperar i observar. Les pistes estan més o menys bé, però de tant en tant tenen algun tram amb sorra profunda. Si no voleu agafar el vostre cotxe podeu llogar una ruta a les oficines. Malgrat voltar per quasi totes les pistes, l’únic rinoceront que vàrem veure estava a la bassa de fang del costat del restaurant.

Rinoceront blanc

BW_NA2011Mg0002Una autopista de Sudàfrica

Conducció per l’esquerra:

Com a la majoria de països d’influència britànica, a Sudàfrica, Botswana i Namíbia es condueix per l’esquerra. Per tant, si llogueu un vehicle us el donaran amb el volant a la dreta i aquí voldria donar alguns consells als conductors que hagin de conduir per primera vegada per l’esquerra o un d’aquests vehicles:

  • En un país on es condueix per l’esquerra el millor és fer servir un vehicle amb el volant a la dreta.
  • Els pedals estan disposats de la mateixa manera, no canvien. És a dir, d’esquerra a dreta: embragatge, fre i accelerador. Per tant, cap problema.
  • El canvi segueix estant al centre del vehicle, obligant-nos a canviar de marxes amb la mà esquerra. Però la posició de les marxes no canvia. Això pot provocar, al principi, algun error, ja que, a l’utilitzar la mà contrària, el nostre cervell té tendència a imaginar les marxes de forma simètrica a la que està acostumat.
  • També acostumen a intercanviar-se de banda les palanques dels intermitents i del netejavidres. Això provoca que quan volem posar l’intermitent per girar, de manera inconscient engeguem els netejavidres.
  • Les rotondes, si n’hi ha, giren en sentit contrari. Això ens pot semblar xocant i difícil de seguir, però esdevé natural, ja que els propis carrils d’incorporació ja indueixen el sentit del gir.
  • El carril lent és el de l’esquerra, no el de la dreta. Naturalment, ens aparcarem a l’esquerra, no a la dreta.
  • El que segurament costa més i també és més perillós són els girs a les cantonades, ja que tindrem tendència a posar-nos en el carril de la dreta enlloc del de l’esquerra que és el correcte.
  • També cal anar en compte per quina banda i per quin carril ens venen els cotxes en una cantonada.

BW_NA2011Mg1063 Fent quilòmetres per la sabana

Normes de circulació:

  • A Botswana i Namíbia el límit de velocitat per carretera és de 120 km/h. A Sudàfrica hi trobarem limitacions a 100, 110 i 120 km/h.  Per les carreteres principals cal vigilar el velocímetre per no passar-se, ja que en les inacabables rectes és difícil no fer-ho i hi ha radars amagats. Normalment els conductors que venen en sentit contrari avisen fent senyals lluminosos. A les ciutat, pobles i cruïlles hi ha reduccions de velocitat a 60 o 80 km/h. Cal vigilar, ja que també hi ha radars amagats. Per exemple, passar a 67 km/h per un lloc on calia anar a 60 km/h són 240 pules.
  • Hi ha cruïlles de 4 stops, és a dir, tothom ha de parar-se i mirar.
  • Especialment a Sudàfrica, tenen el perillós costum de facilitar l’avançament circulant pel voral.

BW_NA2011Mq124_KubuEl Toyota Hilux que vàrem llogar

Tipus de vehicle:

Quan volem anar pel nostre compte per aquests països el dubte és quin tipus de vehicle llogar. Tracció a les quatre rodes? amb reductora? tot terreny? amb bidons de benzina? …

Nosaltres vàrem llogar un Toyota Hilux dièsel, que és un 4×4 amb reductora, doble dipòsit de gasoil, dues rodes de recanvi i hi-lift o aixecador extra alt. A més a més portàvem un GPS propi. De tot això, només vàrem utilitzar la tracció a les quatre rodes, el GPS i el dipòsit extra. Cal tenir en compte els següent:

  • Les carreteres principals estan asfaltades i generalment en bon estat. A Google Earth es pot distingir perfectament si una carretera està asfaltada.
  • Les carreteres secundàries no estan asfaltades, però generalment no presenten problemes greus. És a dir, s’hi pot circular amb només tracció a dues rodes.
  • Tots els accessos als càmpings no necessiten tracció 4×4. És una manera de no perdre clients.
  • La carretera principal de Etosha i algunes de les secundàries estan en molt bones condicions i tampoc cal 4×4.
  • La travessa per anar a Kubu Island és estrictament necessari la tracció a les quatre rodes, ja que hi ha algun tram un xic “trialer” i molts trams de sorra. Tampoc no està de més el GPS, tot i que no seria estrictament indispensable.
  • A Tsodilo, si no ens posem per pistes rares, no cal la tracció 4×4 ni el GPS.
  • La pàgina web d’Africa Map és un bon lloc per saber l’estat de les pistes i carreteres.
  • Si només hem de circular per carreteres normals no calen els dipòsits addicionals de combustible, però cal vigilar molt l’agulla indicadora del dipòsit. Hi ha grans distàncies sense ni una benzinera.
  • Durant els 5000 km que vàrem fer no vàrem punxar ni ens vàrem encallar cap vegada.

BW_NA2011Mq140_KubuSorra i cruïlla enmig d’un Pan

 

BW_NA2011Mq673_EtoshaPols i més pols …

Si hagués de descriure el viatge amb poques paraules diria el següent:

  • Pols, molta pols, és més, pols per tot arreu. Com a mínim, el mes d’agost.
  • Animals salvatges molt acostumats a la presència humana i de vehicles. Per tant, es deixen veure i fotografiar fàcilment.
  • Es pot circular amb el propi vehicle pels parcs i reserves. Això sí, sense sortir del cotxe ni de les pistes ja establertes.
  • Gran varietat de flora i fauna, però paisatge molt homogeni, ja que majoritàriament és sabana arbrada.
  • El Sol pica de valent, però l’aire és molt sec. Vàrem arribar als 32ºC.
  • Nits gèlides davant el foc coent carn i verdures a la brasa. 3ºC de mínima. Per tant, una gran diferència tèrmica. Quan el Sol es pon la temperatura cau en picat.
  • Moltes facilitats pel visitant. És a dir, molts i diversos llocs per menjar i dormir, supermercats ben aprovisionats per comprar aliments, tot tipus d’empreses de lloguer de vehicles i d’organització de rutes i activitats. Gent, en general amable. Policia gens corrupta i força agradable, atenta i amb ganes de solucionar els afers.
  • Com a la majoria de països d’influència britànica, es condueix per l’esquerra.

BW_NA2011Mq553_EtoshaLleona amb cadells deixant-se fotografiar (Etosha, Namíbia)

Entre Botswana i, Sudàfrica i Namíbia, hi ha una gran diferència. Botswana no fou colonitzada sinó simplement ocupada, contràriament, Namíbia i Sudàfrica sí que foren colonitzades pels blancs des de fa un munt de generacions. Per tant, això configura unes cultures i també paisatges diferents. Tant a Namíbia com a Sudàfrica la majoria de blancs que es consideren africans pel fet de ser descendents dels primers colonitzadors i, a la vegada, són propietaris d’una gran part del territori.

 BW_NA2011Mg0002BW_NA2011Mg1063

Rectes inacabables …

A Picasa podeu trobar unes quantes fotografies comentades de les que vàrem fer. Només hi ha unes cent seixanta d’un total de més de mil. Molts ocells i molts mamífers. Aquest és l’enllaç o bé pitja sobre la fotografia d’Àfrica.

 

BW_NA2011Mq347_Tsodilo

El viatge a Botswana i Namíbia el realitzàrem la meva dona, el meu fill i jo durant 21 dies del mes d’agost de 2011.

A Johannesburg vàrem llogar un 4×4 TOYOTA Hilux amb dues tendes al sostre i l’equip complet d’acampada.

Els vols d’anada i tornada els férem amb Air France. De CDG a JNB i viceversa volàrem en un Airbus 380.

Aquí hi trobareu l’itinerari sobre google maps (fixeu-vos que hi ha dues pàgines d’informació).

El recorregut dia a dia fou el següent:

  1. BCN →  CDG (París).
  2. CDG → JNB.  Johannesburg → Mookgophong. Càmping a Bunde Game Lodge. BW_NA2011Mq687_Etosha_b
  3. Bunde Game (ZA) → Khama Rhino (RB). Càmping.
  4. Khama Rhino. Càmping.
  5. Khama Rhino → Kubu Island. Càmping.
  6. Kubu Island → Gweta→ Maun. Tenda amb llits a Audi Camp.
  7. Delta l’Okavango (mokoro). Tenda.
  8. Delta de l’Okavango. Tenda amb llits a Audi Camp.
  9. Maun → Tsodilo. Càmping.
  10. Tsodilo. Càmping.
  11. Tsodilo (RB) → Ngepi Camp (NAM). Treehouse.
  12. Ngepi Camp → Roy’s Camp. Càmping.
  13. Roy’s Camp →  Hoba meteorite → Namutoni. Camping.
  14. Namutoni → Halali. Càmping.
  15. Halali → Okaukuejo. Càmping.
  16. Okaukuejo →  Windhoek → Gobbabis. Habitació a Goba Lodge.
  17. Gobbabis (NAM) → Kang (RB). Càmping a Kang Ultra Stop.
  18. Kang → Kange. Càmping a Motse Lodge.
  19. Kange (RB) → Johannesburg (ZA). Habitació a Airport Inn.
  20. JNB → CDG.
  21. CDG → BCN.

Com es pot veure vàrem travessar diverses fronteres. El passaport ens va quedar ple de segells i més segells. De fet, l’itinerari per països fou el següent:

Sudàfrica (ZA) →  Botswana (RB) → Namíbia (NAM) → Botswana (RB) → Sudàfrica (ZA)

Tot ho férem pel nostre compte. Només vàrem contractar el recorregut amb mokoro durant dos dies pel delta de l’Okavango i un guia a Tsodilo. Els detalls i motius ho trobareu als posts corresponents. Amb el Toyota vàrem recórrer uns 5000 km de carreteres i pistes sense asfaltar.

Aquest soc jo

Soc professor universitari i profundament català. La meva formació està centrada en les matemàtiques. M'interessa la ciència, de tot tipus, i la seva divulgació. Així com la filosofia i les arts, especialment la música.

Practico, amb més o menys freqüència i grau de dificultat, la majoria d'activitats relacionades amb la muntanya: excursionisme, alpinisme, espeleologia, escalada, bici de muntanya, esquí alpí, de muntanya i de fons.

Traducció

QUÈ SEGUEIXO DE LA XARXA

Gauachet (muntanya)

esquidemuntanya (muntanya)

Espai Bornas (actualitat)

Pseudolog (divers)

Francis (th)E mule Science's News (ciència)

Enric Canela (actualitat catalana i universitària)

BCN mon amour (cuina)

.CAT

ALTRES VIATGERS

Viatgem plegats Fòrum de viatges en català

Comptador de “ademails”

Comptador de WordPress

  • 42,053 visites

Sota llicència Creative Commons

Creative Commons License

Mapa de visites