You are currently browsing the category archive for the ‘S. Llorenç Serra de l’Obac’ category.
La Mola
Aquest dissabte pel matí hem anat fins al peu del turó de les Nou Cabres al massís de Sant Llorenç del Munt. Aquí podeu veure l’itinerari sobre Google Maps. Unes tres hores en total. Aquí podeu trobar la llegenda del Turó i el perquè del nom.
Hem deixat el cotxe a Can Robert. Hem pujat en direcció al Cingle dels Cavalls per girar, a l’altura de Can Pobla, ver la canal de l’Abella i pujar fins a la cova del Drac. Després hem baixat per la Canal de Santa Agnès fins a l’ermita i cova del mateix nom. Allí hem fet una parada per mirar-nos el mapa amb calma, ja que ara començava el recorregut desconegut per a nosaltres.
Roser silvestre
De Santa Agnès hem retornat a la canal per seguir baixant. Després de passar per sota del l’ermita el camí fa una marcada corba a la dreta (en sentit descendent), just en aquesta corba surt, a mà esquerra, un corriol poc marcat, però amb fites, que seguim en lleugera baixada o pla. Si arribem al trencall del camí de la senyora és que hem baixat massa.
Després de seguir per una petita carena, baixem i travessem una marcada canal, la Canal del Trull; després comencem a pujar cap al coll que hi ha entre el Turó de les Nou Cabres i el Turó del Boc. Per arribar a la canal del collet el corriol segueix una franja boscosa en diagonal al peu de la paret del Turó del Boc. A la canal trobem les restes d’una gran caiguda de roques relativament recent que ha desdibuixat el camí i la mateixa canal. Superat aquest tram seguim en forta pujada fins al collet al peu del Turó de les Nou Cabres.
Reflexos i les 3 xemeneies
Des del collet hi ha unes excel·lents vistes de La Mola, la Cova del Drac i del la Canal i Cova de Santa Agnès. A la banda contrària per on hem arribat baixa un corriol que, tot resseguint el Turó de les Nou Cabres ens portaria fins a la Cadireta i la masia del Dalmau.
Montserrat
Per la banda contrària al Turó de les Nou Cabres, pel mateix costat que hem arribat i tot planer, surt el corriol que ens conduirà cap a la carena principal i a la Cova del Drac. Cal parar compte a no perdre les fites ni ha començar a pujar descaradament abans d’hora, ja que primer cal anar flanquejant amb un lleuger ascens fins a la canal que ens portarà al cap damunt d’una carena lateral de la principal. Una vegada allí només cal seguir-la fins a la principal i agafar el camí de Coll d’Eres a La Mola en direcció a la Cova del Drac per desfer el camí d’anada.
Una interessant ruta per racons i corriols perduts i oblidats. Per cert, sense buscar-ne hem trobat tres rovellons i una dotzena de carlets.
Una altra visió del roser silvestre
Les torres Mapfre des de La Mola
Aquest matí, malgrat que el temps no pintava massa bé hem decidit pujar a La Mola per fer-hi un esmorzar-dinar.
El camí, però, ha estat un xic diferent dels normals. Des de feia temps havíem vist que hi ha una marcada canal que puja fins dalt de La Mola per la banda de ponent. Així doncs, per agafar gana hem decidit explorar la part superior de la canal. Cal dir que els mapes no marquen cap camí.
L’itinerari des de la roca del Corb
Hem deixat el cotxe a C. Robert i hem seguit el camí de sempre del cingle dels cavalls, però, una vegada arribats al camí del mal pas de C. Pobla l’hem seguit en direcció d’aquest pas. Només entrar a la part obaga hem començat a trobar gel i el Mal Pas estava un xic gelat. Per tant, hem hagut d’anar amb molt de compte pels rocaters humits i gelats. Després del Mal Pas hem arribat a la canal, molt ampla en aquesta part. A causa del gel dels rocaters hem decidit pujar pel bosc de la banda dreta en sentit ascendent fins al peu de l’última cinglera on hem trobat el camí, que ja coneixíem, que la ressegueix per sota. L’hem seguit en direcció nord (esquerra) fins a tornar a trobar el fons de la canal que havíem anat deixant de banda amb la pujada. Allí hem seguit un camí molt poc fresat però clar que ens ha portat fins al cim.
Una altra vista des de la Serra de l’Obac
Al restaurant ens hem cruspit unes botifarres amb verdures al forn de guarnició i cap a baix per la canal de C. Pobla i fins al cotxe.
Panoràmica vers el Montcau
Aquest matí hem anat a un racó del massís de S. Llorenç que encara no havíem estat: Les Fogueroses. El dia ha estat típic de tardor, aire fresc i net i un Sol que escalfava.
Fruits de savina
Per arribar-hi cal anar fins a coll d’Eres i d’allí seguir pel camí que va a la Mola. Després de la segona pujada i abans del Roure del Palau cal agafar un camí més o menys planer i poc fresat que surt a l’esquerra. Aquest ens porta fins a un rocater amb unes magnífiques vistes de la vall d’Horta, el Montseny, Cingles de Bertí, Gallifa i Pirineu. Si us hi fixeu bé, en dos còdols d’aquest rocater hi ha escrit els noms i la direcció de la Roca Encavalcada i del Paller. D’aquest punt, hem baixat per un sender vers la Roca Encavalcada tot seguint unes fites.
Roca Encavalcada
La Roca Encavalcada és un forat a la roca que travessa una estreta cinglera i que observem des d’una cinglera paral·lela.
Enfilem per un corriol que segueix tota la cinglera vers el nord. La parada següent és l’Agulla Petita. Un xic més enllà hi ha un mirador sobre la vall d’Horta i l’Agulla Mitjana. A l’esquerra de l’esmentat mirador hi ha una frondosa canal que ens porta fins a una balma a sota mateix del mirador. Remuntem la canal, que es pot seguir baixant, per continuar el corriol de sobre la cinglera fins arribar a una carena estreta que, en sentit descendent ens porta fins a davant mateix del Paller. Nova parada i panoràmica del Montcau i els Emprius.
Agulla Mitjana
Remuntem la carena que ens ha dut fins al Paller fins a trobar el rocater inicial, des d’on desfem el camí de l’anada per tornar a coll d’Eres.
El Paller
També es poden seguir les agulles per un sender que hi ha al peu de la cinglera. Mireu el blog d’en Joan Bellsolà.
Durant tot el recorregut es veu el Marquet de les Roques, construcció de 1895 de pedra vermella i que fou residència d’estiu del conegut poeta sabadellenc Joan Oliver o Pere Quart (1899-1986) on organitzava tertúlies literàries. Va estar exiliat fins el 1948. El 1982 va rebutjar la Creu de Sant Jordi. Sempre fou molt crític amb el franquisme i els polítics en general.
El Marquet de les Roques
Aquí us deixo uns esquitxos de la seva poesia:
GUINEU
Què en faria –pregunteu–
de la pell de la cortesana?
Abrics per la germana guineu.
OSTRA
Gargall de sirena!
(Àdhuc tapadora
té per higiene
cada escopidora).
POLLASTRET
— Ai que se’n pensa una
la masovera, tant mirar!
— Emmalalteix, dejuna
si vols viure demà.
–I si fugís a França?
Què et sembla si ho provés?
— Allí no hi ha esperança.
Encara agrades una mica més!
CORRANDES D’EXILI (fragment)
….
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.
…
Arribant a La Mola
Amb aquest post enceto una nova categoria dedicada al parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.
Avui us presento una ascensió al cim de La Mola des de la masia de Can Robert per una ruta molt directa. Hi pujo quan tinc ganes de “fer cames i pulmons”.
Sortida: Parking de Can Robert (650m)
Arribada: La Mola (1104m)
Desnivell: 450m
Temps: 30-35 minuts (coneixent l’itinerari, a bon ritme i sense parar)
Dificultat: El camí a voltes no està gaire marcat, la pujada és sostinguda durant tota l’ascensió, hi ha alguna petita i curta grimpada i algun tram per rocater de conglomerat força dret. No l’aconsello de baixada si voleu que els genolls us durin més enllà dels 60.
Descens: Es pot baixar pel mateix itinerari de pujada (vegeu però el comentari anterior) o bé passar per Can Pobla.
Vista de la pujada des de Can Robert
Ruta de pujada: Deixem el cotxe al parking del davant mateix de la masia de Can Robert. Comencem caminant per la pista que puja a Can Pobla i que deixarem molt aviat per enfilar-nos per la drecera -a la dreta- que puja pel costat de la masia. Passem -trepitgem- per les antigues tombes i arribem a la segona corba de la pista.
Seguim per la drecera -a la dreta- fins a la quarta corba de la pista. Des d’aquí veiem al davant nostre el cingle dels cavalls, que és cap a on ens haurem d’encaminar. Seguim per molt poca estona la pista que la deixarem per pujar -ara a l’esquerra- per un rocater en direcció al cingle esmentat. Al retrobar la vegetació seguim pujant -hi ha diversos camins- fins a un ample camí transversal i planer enmig de l’alzinar. El travessem per continuar pujant diagonalment cap a la dreta cap al fons d’una marcada canal. Si seguíssim pel camí planer cap a la dreta arribaríem a Can Pobla.
Pugem per la canal, a voltes pel seu fons, a voltes pels laterals. Hi ha camí més o menys marcat. Aquesta canal ens condueix fins al camí que va al Mal Pas de Can Pobla des d’aquesta masia. El travessem i ens enfilem per un dret i llarg rocater just a la dreta del cingle dels cavalls. El rocater s’encaixona cada vegada més fins que, arribats novament a l’alzinar trobem dues petites canals, escollim la de la dreta -és la menys evident- i arribem a un collet amb roca per les dues bandes. Aprofitant les arrels i branques d’una alzina grimpem per la nostra dreta i ja som al darrer replà de La Mola.
Una vegada sortim de l’alzinar ja veurem, al fons, l’antic monestir. Ara ja només ens queda seguir un camí ben marcat i molt més planer tot passant pel costat del corral de les mules.
Si amb la pujada heu agafat gana us recomano una botifarra amb seques amb vistes sobre el Vallès Occidental des del menjador del restaurant!
Rocater paral·lèl al cingle dels cavalls
Ruta de baixada: Per baixar segueixo un tros del Camí dels Monjos que deixo per endinsar-me a la canal de Can Pobla. Canal que baixo, primer directament i finalment seguint el camí que fa ziga-zagues fins al costat mateix de la primera casa de Can Pobla. Aleshores, segueixo la pista fins a la primera corba on agafo el camí planer que em porta a retrobar el camí de pujada. D’allí segueixo el camí que he fet al pujar. De fet, una mica abans de retrobar-lo hi ha un sender que surt en diagonal a mà esquerra i en baixada, que després d’unes escales i un flanqueig per un rocater arribo al capdamunt primer rocater que he esmentat a la pujada. Si encara es vol seguir entrenant, des d’aquí es pot tornar a pujar …
El Weblog d'en Miquel 