Esquí de muntanya a les illes Lofoten

Arribant al Pilan

Del dia 9 al 17 d’abril de la Setmana Santa de 2017, cinc companys de Terrassa varem estar fent esquí de muntanya per les illes Lofoten de Noruega. Més concretament a la d’Austvagoya. Foren sis dies seguits de pujar i baixar per aquelles muntanyes.

Les illes estan situades per sobre del Cercle Polar Àrtic amb tot el que això comporta, com per exemple, a nivell d’hores de llum, clima, assegurances, etc.

Si resumeixo l’estada en poques paraules diria el següent:

Paisatges impressionants, descensos memorables, aurores boreals i peix molt fresc.

Com arribar-hi

Nosaltres varem volar de Barcelona (BCN) a Oslo-Gardermoen (OSL) i d’aquí a l’aeroport de Hastad/Narvik (EVE) amb Norwegian. Aquesta és l’opció amb menys escales, però aterrem lluny de la capital de les illes (uns 150 km) Svolvær que té un petit aeroport amb vols regulars.

Al mateix aeroport de Narvik ja teníem un vehicle de lloguer reservat amb portaesquís i rodes de claus.

Com moure’s

Malgrat haver-hi servei regular de bus entres les principals ciutats és indispensable llogar un vehicle per poder moure’s amb facilitat i comoditat per les diverses illes, així com anar i tornar de l’aeroport. Cal tenir en compte que les carreteres són plenes de corbes i no massa amples. L’artèria principal és la E10 que va des del continent fins a Å el poble de l’illa més distant. Els 150 km de l’aeroport a Svolvær costen més de dues hores de viatge amb bon temps, que si neva i és de nit, com ens va passar a l’arribada, es poden convertir en tres o més hores.

On dormir

Com a la majoria de llocs del món tenim una gran diversitat d’opcions. Hotels, apartaments de lloguer, càmpings, cases d’hostes etc.

Nosaltres varem escollir l’opció de llogar un bungalow/caseta d’un càmping. També varem veure alguns noruecs plantant la tenda enmig d’un vendaval de mil dimonis, no hi com estar-hi acostumat. Concretament varem estar al Hammerstad Camping a uns 15 km al nord de Svolvær en el Vatterfjorden, del qual no en tenim cap queixa.

Ascensions

La majoria de cims no arriben als 1.000 m, però a causa de la latitud trobem la neu a nivell de mar. Per tant, quasi sempre es comença amb els esquís als peus. Nosaltres varem fer set ascensions.

Hi ha tot tipus de cims, des de fàcils fins a extremadament difícils, a sobre mateix del poble fins a molt remots i perduts. N’hi ha per a tots els gustos i interessos. Dels més normals i ascendits es fàcil trobar informació, ressenyes i tracks. També és fàcil llogar algun guia que ens obri la traça o anar-hi ja amb un viatge organitzat per alguna empresa de turisme.

• Kvittinden (696 m). Track a wikiloc

Just abans d’arribar al poble Laupstad, venint de Svolvær, trobem, a mà dreta, una àmplia zona per aparcar (senyalat en el mapa 1:50.000 de nordeca). Just davant mateix un xic a l’esquerra, veiem una vall penjada on ens enfilem, primer per un bosc escarransit de bedolls sense fulla. Una vegada al peu del cim cal anar a un coll de la dreta per acabar per la carena.

Panoràmica des del Rundfjellet

• Pilan (828m) i Sautinden (596m). Track a wikiloc

Deixem el vehicle al mateix aparcament que el Kvittinden, però seguim per la carretera en direcció al poble de Laupstad. Una vegada passat un petit pont, agafem un carrer que surt a l’esquerra, tornem a girar a l’esquerra fins a trobar, a pocs metres, l’entrada d’una pista que seguim. Més o menys cal seguir una línea d’alta tensió que s’enfila al coll que separa els dos cims. Des de l’ample coll podem anar cap al Sautinden seguint més o menys la carena fins a l’enretirat cim. El descens el podem fer per la seva pala. L’ascens al Pilan des del coll és força evident, més o menys es pot pujar per qualsevol lloc. Són dos cims força concorreguts.

• Kistbergtinden (661m). Track a wikiloc

Deixem el vehicle a la mateixa carretera E10 on hi ha un nucli de cases anomenat Dalhaug a sota mateix de la vall penjada d’Ivarelva. No hi ha gaire lloc per aparcar. Cal pujar primer pel típic bosquet de bedolls baixos de la banda esquerra (sentit de pujada) del torrent. Després del primer ressalt, una vegada deixats els arbres fem una llarga diagonal en pujada fins a la sortida del llac de Lomstjørna, que no veiem fins que hi arribem. Des del llac es puja per la carena de la dreta fins al cim. Nosaltres, però, com que no varem agafar la guia ,varem seguir per la vall fins a un coll que dona sobre la vall de pujada al Kvittinden. En aquesta part cal vigilar la possibilitat d’algun allau de placa. El descens pel mateix itinerari de pujada.

Rundfjellet des del coll nord

• Rundfjellet (803m).  Track a wikiloc (E)  Track a wikiloc (N)

Aquest cim és una de les estrelles de l’illa. És una gran muntanya que es veu des de molts punts diferents de l’illa. La vista de la seva cara est des del Vatterfjorden és imponent. Hi férem dues ascensions diferents primer la cara est i un segon dia per la cara nord.

Per la cara est sortirem des del càmping a peu amb els esquís a la motxilla tot seguin la carretera fins al pont que travessa el Vatterfjorden. Cal dir que just abans del pont, a l’esquerra, hi ha una gran zona d’aparcament. Després del pont cal deixar la carretera per agafar un camí molt planer que s’endinsa pel costat del fiord en direcció al cim. La primera part consisteix en travessar una gran plana fluvial amb alguna casa escampada. Hi podem trobar gent practicant esquí de fons però sense cap tipus de traça. La primera dificultat la trobarem en creuar el rierol, ja que caldrà fer-ho per sobre de les pedres amb el corresponent perill de sucar un peu. Un bon lloc per creuar està a prop de la desembocadura del rierol. Com sempre comencem a pujar un dret i complicat bosquet de bedolls per arribar a pendents amplis i suaus. Seguim una àmplia carena, primer en direcció nord i després oest fins a la gran base del cim. Per l’esquerra, seguint primer la carena i després amb llaçades per la pala final, arribem a un petit coll situat a l’esquerra del cim. D’aquí, seguim per la carena, generalment amb neu molt dura, a causa del vent i dels esquiadors anteriors. El descens el podem fer per la pala principal.

Rundfjellet des del Vatterfjord

Per la cara nord hi ha dos itineraris clàssics, el de la carena Kudalsheia, més concorregut, i el de la vall Kudalen, molt solitari. Nosaltres varem pujar la vall de Kudalen fins el coll. El darrer tram de l’itinerari de la carena s’acostuma a fer amb els esquís a l’esquena amb grampons i piolet a causa de la duresa de la neu i el pendent pronunciat. Si es puja per la vall, des del coll hi ha dues opcions, pujar a la carena i seguir el mateix itinerari o bé anar a buscar l’itinerari de la cara est. Els dos itineraris surten del mateix lloc de la carretera 888 que va a Lauvik. A l’ampli coll de la carretera que separa les dues vessants hi ha diversos llocs per aparcar. Aquesta vegada se surt lluny del mar. Des de l’aparcament i abans d’arribar-hi es veuen perfectament els dos itineraris. Primer es segueix una zona plana de bosc escarransit amb lleugera pujada per diversos lloms. Si volem pujar per la vall cal deixar molt aviat la lleu carena per endinsar-nos pel marge esquerra (sentit pujada) de la vall. Es remunta un penya-segat per unes pales de l’esquerra, una vegada a sobre ens trobem en una gran coma que s’acaba a dalt del coll. En el descens cal tenir en compte de no baixar excessivament i quedar-nos penjats a sobre del penya-segat, si això ens passa podem fer una llarga diagonal exposada fins a una pala que ens permet el descens o bé caldrà remuntar per sortir per on hem pujat. Diuen que és típic fer el descens amb esquís per la cara nord amb el sol de mitjanit durant solstici d’estiu, ja que encara conserva la neu fins llavors.

• Varden (780m). Track a wikiloc

Aquest, segons diuen els locals, és un dels cims més concorreguts, res a veure però, amb les aglomeracions de l’Aneto. Fins ara, tots els cims ressenyats quedaven al nord de Svolvær. Aquesta vegada agafarem la E10 en direcció sud fins més enllà de Kabelvåg fins a un pont que travessa el fiord de Mølnosen. Just després del pont hi ha una pista que mena a un camping que es veu perfectament des de la carretera. Deixem el vehicle abans de l’entrada de l’esmentat càmping on comença una pista de fons que seguirem fins a un bar/restaurant un xic enlairat sobre la pista. Pel costat de l’edifici pugem directament a la carena, amb neu dura causada pel pas dels esquiadors, que ja no deixem fins que arribem a la coma del cim. Amb unes quantes llaçades arribem al coll de la dreta del cim. Des de l’estret coll, seguim a peu per l’afilada cresta fins al cim. El descens el podem fer desfent el camí de pujada, poc gratificant, o bé per la vall de Kolbeindalen que no és la que queda als peus del cim sinó un xic més al nord. El descens té dos punts clau per no quedar penjat sobre d’un penya-segat. El primer consisteix en que poc després de deixar el coll del cim cal girar cap a l’esquerra per deixar la coma per on hem pujar i baixar per una pala amagada vers la nova vall. El segon punt està abans d’arribar al pla, cal no deixar-se portar pel descens i fer un flanqueig cap al bosc de bedolls que ens permetrà arribar al peu del llac sense fer esquí extrem saltant per les roques. La par més dura de la tornada és la pista de fons fins on hem aparcat. De totes maneres, ens podem divertir fent pas patinador per la superfície del gelat Stor-Kongsvatnet.

Estat de la neu

A la majoria de cims trobem la neu des de pràcticament a nivell de mar. A les parts altes i mitjanes neu pols i ventada als colls i carenes. A les parts baixes neu primavera i/o crosta a vegades molt podrida. A les zones més esquiades neu molt dura a totes les altures que pot arribar a dificultar considerablement l’ascens. L’estat de la neu pràcticament no canvia durant el dia, això, conjuntament amb que hi ha moltes hores de llum, fa que la majoria de gent comença a pujar tard. La gent es comença a calçar els esquís a les 10 del matí.

Una aurora boreal sobre el fiord

Meteo

Majoritàriament tinguérem Sol, però no és normal. Temperatures relativament baixes (al voltant de 0 a nivell de mar). Alguns dies arribàrem a -6. Nevades fins a nivell de mar. Generalment tot acompanyat d’un vent considerable que augmenta la sensació de fred. Canvis de temps ràpids. Moltes hores de llum a aquesta època.

Info

• Mapes 1:50.000 de nordeca. Excel·lents, amb paper impermeable i camins d’estiu. Es poden trobar en algunes botigues dels pobles.
• Lofoten. Skiing in the magic islands. Llibre guia bàsic, preu 345 NOK. Senzilles ressenyes de les ascensions. Tot són fotografies amb els itineraris marcats. De tant en tant està a Amazon.
• Visitnorway. Pagina genèrica sobre turisme a Noruega. Hi ha versió en castellà.
• Svolvær.net. Pàgina d’informació d’Svolvær i de les Lofoten.
• Rando-Lofoten.net. Pàgina sobre caminades per les illes Lofoten.
• Lofoten.info. Pàgina d’informació sobre activitats a les Lofoten. Hi ha un apartat sobre esquí de muntanya.
• Intermundial. Pàgina de l’asseguradora d’activitats d’esquí i de muntanya.

Observacions diverses importants

• A la majoria de portaesquís dels vehicles de lloguer només hi caben dues parelles d’esquís. Cal preveure algun mètode per lligar-ne més, tot i que l’assegurança no ho cobreix.
• Al ser una zona per sobre del Cercle Polar l’assegurança de la FEEC no cobreix. Per tant, cal, o bé ampliar-la (molt car), o bé contractar una assegurança específica pels dies d’activitat.
• Com ja he comentat hi ha zones amb la neu molt dura, per tant, és aconsellable portar serretes, piolet i grampons.

El fiord tot pujant al Kvittinden