You are currently browsing the category archive for the ‘Namíbia’ category.
Conducció per l’esquerra:
Com a la majoria de països d’influència britànica, a Sudàfrica, Botswana i Namíbia es condueix per l’esquerra. Per tant, si llogueu un vehicle us el donaran amb el volant a la dreta i aquí voldria donar alguns consells als conductors que hagin de conduir per primera vegada per l’esquerra o un d’aquests vehicles:
-
En un país on es condueix per l’esquerra el millor és fer servir un vehicle amb el volant a la dreta.
-
Els pedals estan disposats de la mateixa manera, no canvien. És a dir, d’esquerra a dreta: embragatge, fre i accelerador. Per tant, cap problema.
-
El canvi segueix estant al centre del vehicle, obligant-nos a canviar de marxes amb la mà esquerra. Però la posició de les marxes no canvia. Això pot provocar, al principi, algun error, ja que, a l’utilitzar la mà contrària, el nostre cervell té tendència a imaginar les marxes de forma simètrica a la que està acostumat.
-
També acostumen a intercanviar-se de banda les palanques dels intermitents i del netejavidres. Això provoca que quan volem posar l’intermitent per girar, de manera inconscient engeguem els netejavidres.
-
Les rotondes, si n’hi ha, giren en sentit contrari. Això ens pot semblar xocant i difícil de seguir, però esdevé natural, ja que els propis carrils d’incorporació ja indueixen el sentit del gir.
-
El carril lent és el de l’esquerra, no el de la dreta. Naturalment, ens aparcarem a l’esquerra, no a la dreta.
-
El que segurament costa més i també és més perillós són els girs a les cantonades, ja que tindrem tendència a posar-nos en el carril de la dreta enlloc del de l’esquerra que és el correcte.
-
També cal anar en compte per quina banda i per quin carril ens venen els cotxes en una cantonada.
Fent quilòmetres per la sabana
Normes de circulació:
-
A Botswana i Namíbia el límit de velocitat per carretera és de 120 km/h. A Sudàfrica hi trobarem limitacions a 100, 110 i 120 km/h. Per les carreteres principals cal vigilar el velocímetre per no passar-se, ja que en les inacabables rectes és difícil no fer-ho i hi ha radars amagats. Normalment els conductors que venen en sentit contrari avisen fent senyals lluminosos. A les ciutat, pobles i cruïlles hi ha reduccions de velocitat a 60 o 80 km/h. Cal vigilar, ja que també hi ha radars amagats. Per exemple, passar a 67 km/h per un lloc on calia anar a 60 km/h són 240 pules.
-
Hi ha cruïlles de 4 stops, és a dir, tothom ha de parar-se i mirar.
-
Especialment a Sudàfrica, tenen el perillós costum de facilitar l’avançament circulant pel voral.
El Toyota Hilux que vàrem llogar
Tipus de vehicle:
Quan volem anar pel nostre compte per aquests països el dubte és quin tipus de vehicle llogar. Tracció a les quatre rodes? amb reductora? tot terreny? amb bidons de benzina? …
Nosaltres vàrem llogar un Toyota Hilux dièsel, que és un 4×4 amb reductora, doble dipòsit de gasoil, dues rodes de recanvi i hi-lift o aixecador extra alt. A més a més portàvem un GPS propi. De tot això, només vàrem utilitzar la tracció a les quatre rodes, el GPS i el dipòsit extra. Cal tenir en compte els següent:
-
Les carreteres principals estan asfaltades i generalment en bon estat. A Google Earth es pot distingir perfectament si una carretera està asfaltada.
-
Les carreteres secundàries no estan asfaltades, però generalment no presenten problemes greus. És a dir, s’hi pot circular amb només tracció a dues rodes.
-
Tots els accessos als càmpings no necessiten tracció 4×4. És una manera de no perdre clients.
-
La carretera principal de Etosha i algunes de les secundàries estan en molt bones condicions i tampoc cal 4×4.
-
La travessa per anar a Kubu Island és estrictament necessari la tracció a les quatre rodes, ja que hi ha algun tram un xic “trialer” i molts trams de sorra. Tampoc no està de més el GPS, tot i que no seria estrictament indispensable.
-
A Tsodilo, si no ens posem per pistes rares, no cal la tracció 4×4 ni el GPS.
-
La pàgina web d’Africa Map és un bon lloc per saber l’estat de les pistes i carreteres.
-
Si només hem de circular per carreteres normals no calen els dipòsits addicionals de combustible, però cal vigilar molt l’agulla indicadora del dipòsit. Hi ha grans distàncies sense ni una benzinera.
-
Durant els 5000 km que vàrem fer no vàrem punxar ni ens vàrem encallar cap vegada.
Si hagués de descriure el viatge amb poques paraules diria el següent:
-
Pols, molta pols, és més, pols per tot arreu. Com a mínim, el mes d’agost.
-
Animals salvatges molt acostumats a la presència humana i de vehicles. Per tant, es deixen veure i fotografiar fàcilment.
-
Es pot circular amb el propi vehicle pels parcs i reserves. Això sí, sense sortir del cotxe ni de les pistes ja establertes.
-
Gran varietat de flora i fauna, però paisatge molt homogeni, ja que majoritàriament és sabana arbrada.
-
El Sol pica de valent, però l’aire és molt sec. Vàrem arribar als 32ºC.
-
Nits gèlides davant el foc coent carn i verdures a la brasa. 3ºC de mínima. Per tant, una gran diferència tèrmica. Quan el Sol es pon la temperatura cau en picat.
-
Moltes facilitats pel visitant. És a dir, molts i diversos llocs per menjar i dormir, supermercats ben aprovisionats per comprar aliments, tot tipus d’empreses de lloguer de vehicles i d’organització de rutes i activitats. Gent, en general amable. Policia gens corrupta i força agradable, atenta i amb ganes de solucionar els afers.
-
Com a la majoria de països d’influència britànica, es condueix per l’esquerra.
Lleona amb cadells deixant-se fotografiar (Etosha, Namíbia)
Entre Botswana i, Sudàfrica i Namíbia, hi ha una gran diferència. Botswana no fou colonitzada sinó simplement ocupada, contràriament, Namíbia i Sudàfrica sí que foren colonitzades pels blancs des de fa un munt de generacions. Per tant, això configura unes cultures i també paisatges diferents. Tant a Namíbia com a Sudàfrica la majoria de blancs que es consideren africans pel fet de ser descendents dels primers colonitzadors i, a la vegada, són propietaris d’una gran part del territori.
Rectes inacabables …
A Picasa podeu trobar unes quantes fotografies comentades de les que vàrem fer. Només hi ha unes cent seixanta d’un total de més de mil. Molts ocells i molts mamífers. Aquest és l’enllaç o bé pitja sobre la fotografia d’Àfrica.
El viatge a Botswana i Namíbia el realitzàrem la meva dona, el meu fill i jo durant 21 dies del mes d’agost de 2011.
A Johannesburg vàrem llogar un 4×4 TOYOTA Hilux amb dues tendes al sostre i l’equip complet d’acampada.
Els vols d’anada i tornada els férem amb Air France. De CDG a JNB i viceversa volàrem en un Airbus 380.
Aquí hi trobareu l’itinerari sobre google maps (fixeu-vos que hi ha dues pàgines d’informació).
El recorregut dia a dia fou el següent:
- BCN → CDG (París).
- CDG → JNB. Johannesburg → Mookgophong. Càmping a Bunde Game Lodge.
- Bunde Game (ZA) → Khama Rhino (RB). Càmping.
- Khama Rhino. Càmping.
- Khama Rhino → Kubu Island. Càmping.
- Kubu Island → Gweta→ Maun. Tenda amb llits a Audi Camp.
- Delta l’Okavango (mokoro). Tenda.
- Delta de l’Okavango. Tenda amb llits a Audi Camp.
- Maun → Tsodilo. Càmping.
- Tsodilo. Càmping.
- Tsodilo (RB) → Ngepi Camp (NAM). Treehouse.
- Ngepi Camp → Roy’s Camp. Càmping.
- Roy’s Camp → Hoba meteorite → Namutoni. Camping.
- Namutoni → Halali. Càmping.
- Halali → Okaukuejo. Càmping.
- Okaukuejo → Windhoek → Gobbabis. Habitació a Goba Lodge.
- Gobbabis (NAM) → Kang (RB). Càmping a Kang Ultra Stop.
- Kang → Kange. Càmping a Motse Lodge.
- Kange (RB) → Johannesburg (ZA). Habitació a Airport Inn.
- JNB → CDG.
- CDG → BCN.
Com es pot veure vàrem travessar diverses fronteres. El passaport ens va quedar ple de segells i més segells. De fet, l’itinerari per països fou el següent:
Sudàfrica (ZA) → Botswana (RB) → Namíbia (NAM) → Botswana (RB) → Sudàfrica (ZA)
Tot ho férem pel nostre compte. Només vàrem contractar el recorregut amb mokoro durant dos dies pel delta de l’Okavango i un guia a Tsodilo. Els detalls i motius ho trobareu als posts corresponents. Amb el Toyota vàrem recórrer uns 5000 km de carreteres i pistes sense asfaltar.