taxi | El Weblog d'en Miquel

Aeroport de Banda Aceh ©M.Noguera

Com ja he comentat en un article anterior, Sumatra és molt gran. Per tant si volem anar ràpidament d’una banda a l’altra ens caldrà agafar algun vol local.

Avió: A Indonèsia hi ha un munt de companyies aèries, unes de més confiança que d’altres. Un consell genèric és escollir companyies reconegudes internacionalment, són més cares, però més fiables. Nosaltres varem agafar vols de Lion i de Garuda.

Tren: A Sumatra no dona gaire de si. Pocs recorreguts i pocs trens. Pot servir per anar de l’aeroport de Medan a la ciutat o viceversa. A Java el tren és molt més útil. Nosaltres no el vàrem utilitzar.

Ferry: És la manera més fàcil de traspassar d’una illa a una altra. Nosaltres el varem agafar per anar de Banda Aceh a Pulau We. Normalment hi ha més d’un tipus de ferry el ràpid i el normal i més d’una categoria de bitllet. El que varem agafar nosaltres fou el ràpid, 1h de navegació i 80.000 o 100.000 IDR per persona. En els dos preus hi ha AC a la cabina i si es vol (no ho varem fer) es pot facturar l’equipatge.

Ferry de Pulau We ©M.Noguera

Autobús: Hi ha un munt de línies regulars de busos. El problema és esbrinar d’on surten i els horaris. Es poden fer trajectes d’un munt d’hores seguides i també n’hi ha de nocturns per si voleu estalviar-vos una nit d’hotel. Tampoc el varem utilitzar.

Labi-labi: És un petit bus d’unes 18 places que fan trajectes urbans i interurbans. Són molt barats i van a preu fet. Si us agraden les emocions fortes agafeu-ne un. El problema, però, torna a ser el saber d’on surten, però no tenen horari, ja que quan està ple marxen. Nosaltres per anar de Medan a Berastagi en vàrem agafar un, pantalla de vídeo a l’interior, música a tot drap, els passatgers cantant, el conductor avançant per qualsevol racó tot tocant el clàxon, una nena marejada, la seva mare espantada amb les frenades del conductor i la resta de passatgers d’allò més contents.

Taxi: El taxi pot ser oficial, és a dir, d’una empresa de taxis i amb taxímetre com per exemple Blue Bird que fins i tot té app per a mòbil i està estesa per tot Indonèsia i es paga segons el que marca el taxímetre. O bé els cotxes amb conductor que n’hi ha un munt i molt diversos. En aquest cas, sempre cal negociar el preu abans de res. Alguns d’aquests són conductors de cotxes d’una empresa o altres són simples persones amb carnet de conduir que lloguen un cotxe en una empresa de lloguer. Una anècdota sobre els preus d’aquests viatges, el conductor que ens portava del port de Banda Aceh a l’hotel (70.000 IDR uns 5€) ens va proposar fer una ruta turística per la ciutat portant-nos pels llocs més emblemàtics del greu tsunami del 2004, el primer preu fou de 300.000 IDR (21€) que davant la nostra negativa ens va rebaixar a 250.000 IDR (18€), finalment, 5 minuts després de la nostra darrera negativa, de fet volíem anar directes a l’hotel, ens ho va deixar per 200.000 IDR (14€). El problema d’aquest tipus de locomoció és que normalment el conductor no parla ni un borrall d’anglès i un viatge d’unes quantes hores durant el qual podries preguntar un munt de coses sobre el que vas veien per la finestreta es queda en no res. Amb taxis no oficials varem fer un munt de quilòmetres a més dels desplaçaments de o cap als aeroports:

Medan – Bukit Lawang, 90km, 3h30′, 450.000IDR (32€), Toyota de lloguer.
Bukit Lawang – Tangkahan, 45km, 2h15′, 600.000IDR (43€), 4×4.
Tangkahan – Medan, 100km, 3h, 650.000IDR (46€), 4×4.
Berastagi – aeroport de Medan, 80km, 2h 30′, 40€, Toyota de lloguer.
Port de Sabang – Iboih, 30km, 45′, 50.000IDR/persona (3,5€), Toyota de lloguer compartit amb altres passatgers.

Becak: Aquesta és la manera més típica de moure’s per la ciutat. És una moto amb un sidecar on hi caben dues persones. Si voleu veure i notar el trànsit de la ciutat, llogueu un becak, tindreu els altres becak, motos i cotxes a tocar. Tampoc parlen anglès i la millor manera de pactar el preu és ensenyant els bitllets. A títol d’exemple, a Banda Aceh, anar de l’hotel al centre de la ciutat ens va costar 30.000IDR (2€).

Motocicleta: Fins i tot varem anar de passatger en una motocicleta, és una manera força normal de transportar els turistes. Els dels país van quatre per motocicleta.

Lloguer d’un vehicle: Tothom ho desaconsella, cal estar avesat al tipus de conducció boja que hi ha per tot arreu. Per altra banda, en cas d’accident d’entrada la culpa és del turista. A més, la diferència de preu entre el lloguer d’un cotxe amb conductor o sense és mínima. El que si fan molts turistes és llogar una motocicleta per fer desplaçaments curts.