You are currently browsing the tag archive for the ‘Muntanya’ tag.
Podkoren
Durant 14 dies del mes d’agost de 2017 viatjarem per Eslovènia amb vehicle propi. L’objectiu bàsic era fer muntanya als Alps Julians situats al nord-oest del país, tocant a Itàlia i a Austria. Així doncs, llogàrem un apartament al tranquil poble de Podkoren a pocs quilòmetres de Kranjska Gora, un dels centres turístics de la zona.
També estiguérem dos dies a la capital, Ljubljana i dos dies més per la zona càrstica de Postonja i Skocjan. L’itinerari fou el següent:
- dia 1: Terrassa – Piacenza (Itàlia)
- dia 2: Piacenza – Podkoren (Eslovènia)
- dia 3, 4,5 6 i 7: Podkoren
- dia 8: Podkoren – Rudno Polje – refugi Planika
- dia 9: refugi Planika – cim Triglav – Bled
- dia 10: Bled – Ljubljana
- dia 11: Ljubljana
- dia 12: ljubljana – Postonja – Skocjan
- dia 13: Skocjan – Piacenza
- dia 14: Piacenza – Terrassa
Flor de neu
A aquest enllaç de GoogleMaps hi trobareu els llocs, recorreguts i caminades que varem fer.
Totes les reserves d’estada les varem lligar via booking.com excepte la del refugi Planika que hi varem trucar per telèfon.
En propers posts comentaré els temes següents:
- Eslovènia: diversos
- Ascensions i caminades pels Alps Julians (Sleme, Kanin, Triglav i cascades de Martujek)
- Ljubljana
- Carst de Postonja i Skocjan
Perfil de la pujada (del web cuita el sol)
Aquest dissabte passat, 11 de juny de 2011, juntament amb els amics de la pàgina web corremonts, vàrem anar a seguir la cursa Cuita el Sol.
A uns 1700 m. Una pila de dones em sobrepassen. Al fons Àreu.
L’origen de la cursa és un conte de l’escriptor pallarès Pep Coll on explica que el dia abans de la festa major d’Àreu, quan l’ombra del Sol arribava a la plaça del poble, els fadrins sortien corrent cap al cim del Monteixo per tal d’arribar-hi abans que els atrapes l’ombra. Els que ho aconseguien podien escollir pubilla.
Més dones!
Això vol dir sortir dels 1220 m d’altitud d’Àreu per arribar al cim del Monteixo a 2905 m, uns 1685 m de desnivell, en menys de 3 hores i mitja! Amb un pendent pràcticament constant d’un 38%! L’ascensió es pot resumir molt fàcilment: d’Àreu al Monteixo per la carena i sense parar.
A uns 2500 m. Al fons Àreu, a la dreta, al final del bosc, l’avituallament.
Aquest any, sembla que per qüestions de seguretat i crisi es feia la sortida més aviat i el retorn era pel torrent de Crusos. La sortida d’homes era a les quatre de la tarda i la de dones mitja hora abans juntament amb els joves, aquests darrers només feien fins a l’avituallament que estava a 1000 m de desnivell de la sortida. Jo vaig sortir tres quarts d’hora abans i molt abans de l’avituallament ja em varen avançar les primeres dones. Els primers homes m’agafaren poc després de passar l’avituallament. Quan ja portava unes tres quartes parts de la pujada vaig creuar-me amb les dues primeres dones que ja baixaven. Llàstima que el cim estava totalment tapat per la boira i ens vàrem perdre la magnífica vista que es pot contemplar des del cim. Jo vaig tardar 2 hores i 48 minuts, que comparat amb els primers és una eternitat: 1 hora 5 minuts l’Òscar Roig i 1 hora 14 minuts la Mireia Miró.
Correm-hi tots cap amunt!
Una vegada arribats al cim tocava baixar pel mateix camí fins a l’avituallament a 2200 m i d’allí desviaven a la gent pel torrent de Crusos, més llarg però un xic menys dret i amb millor camí, que va a parar a un parell de quilòmetres del poble. La forta baixada em va acabar de destrossar les cuixes. El dissabte es va acabar amb un bon sopar i el cos tirat a sobre el llit de Casa Gabatxó d’Araós.
Ermita preromànica de sant Francesc d’Araós
Enllaços d’interès:
Bufa el vent!
El diumenge 16/11/2008 vàrem estrenar la temporada d’esquí de muntanya amb el Pic Negre d’Envalira des del Pas de la Casa.
Sortida: Pas de la Casa. Parking del telecadira del Coll dels Isards (2.150m)
Arribada: Pic Negre d’Envalira (2.825m)
Desnivell: 670m
Temps:2h-3h de pujada
Dificultat: Poc difícil. Cal vigilar l’estat de la neu i les plaques de vent en els dos colls, especialment en el Port de Fontnegra.
Ascens: Des del parking, mirant en direcció clarament Sud, podem veure el Pic de les Abelletes, al seus peus hi ha l’estany del mateix nom. Pujarem per l’esquerra del cim i baixarem per la dreta.
Sortim seguint la pista d’esquí (2.150m) pel seu costat esquerre per continuar remuntant a costat i per sobre del torrent. Arribem a l’estany de les Abelletes o de Fontnegra (2.261m). Ens dirigim cap a una vall que s’obra a l’esquerra (E). Pugem un primer desnivell enmig de grans blocs (cal bastanta neu), per continuar, després d’un replà, cap a una valleta secundària a la dreta, ja sense els inmensos blocs. Seguim pujant fins a un fals collet i un nou replà (2.470m). Al Sud tenim el Port de Fontnegra o també anomenat Col dels Isards, al NW (dreta) hi tenim el Coll dels Isards o també anomenat Fals Coll dels Isards que és per on baixarem.
Enmig dels blocs (al fons el Roc Melé)
Remuntem la dreta pala que ens deixa al Port de Fontnegra (2.654m). Compte amb les plaques de vent, les cornises o si la neu està gelada. El port té una magnífica vista de les llargues valls de Campcardós i de la Llosa, així com del Puigpedrós. Des d’aquí ja es veuen clarament les dues puntes del cim.
Enfilem per la carena cap a la punta més alta (2.827m) amb els esquís als peus fins dalt si la neu ens ho permet.
Port d'Envalira des del cim
Descens: Retornem al Port de Fontnegra, esquiem la pala d’accés que hem pujat abans i, si no volem fer una curta remuntada, abans d’arribar al peu de la pala ens dirigim vers l’esquerra per, amb una llarga diagonal, arribar al Coll dels Isards. Esquiem el descens del coll i tornem a dirigir-nos cap a l’esquerra per arribar a la pista d’esquí dels Isards que ens retornarà al peu del telecadira i a l’aparcament.
GoogleMaps: Aquí
Arribant a La Mola
Amb aquest post enceto una nova categoria dedicada al parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.
Avui us presento una ascensió al cim de La Mola des de la masia de Can Robert per una ruta molt directa. Hi pujo quan tinc ganes de “fer cames i pulmons”.
Sortida: Parking de Can Robert (650m)
Arribada: La Mola (1104m)
Desnivell: 450m
Temps: 30-35 minuts (coneixent l’itinerari, a bon ritme i sense parar)
Dificultat: El camí a voltes no està gaire marcat, la pujada és sostinguda durant tota l’ascensió, hi ha alguna petita i curta grimpada i algun tram per rocater de conglomerat força dret. No l’aconsello de baixada si voleu que els genolls us durin més enllà dels 60.
Descens: Es pot baixar pel mateix itinerari de pujada (vegeu però el comentari anterior) o bé passar per Can Pobla.
Vista de la pujada des de Can Robert
Ruta de pujada: Deixem el cotxe al parking del davant mateix de la masia de Can Robert. Comencem caminant per la pista que puja a Can Pobla i que deixarem molt aviat per enfilar-nos per la drecera -a la dreta- que puja pel costat de la masia. Passem -trepitgem- per les antigues tombes i arribem a la segona corba de la pista.
Seguim per la drecera -a la dreta- fins a la quarta corba de la pista. Des d’aquí veiem al davant nostre el cingle dels cavalls, que és cap a on ens haurem d’encaminar. Seguim per molt poca estona la pista que la deixarem per pujar -ara a l’esquerra- per un rocater en direcció al cingle esmentat. Al retrobar la vegetació seguim pujant -hi ha diversos camins- fins a un ample camí transversal i planer enmig de l’alzinar. El travessem per continuar pujant diagonalment cap a la dreta cap al fons d’una marcada canal. Si seguíssim pel camí planer cap a la dreta arribaríem a Can Pobla.
Pugem per la canal, a voltes pel seu fons, a voltes pels laterals. Hi ha camí més o menys marcat. Aquesta canal ens condueix fins al camí que va al Mal Pas de Can Pobla des d’aquesta masia. El travessem i ens enfilem per un dret i llarg rocater just a la dreta del cingle dels cavalls. El rocater s’encaixona cada vegada més fins que, arribats novament a l’alzinar trobem dues petites canals, escollim la de la dreta -és la menys evident- i arribem a un collet amb roca per les dues bandes. Aprofitant les arrels i branques d’una alzina grimpem per la nostra dreta i ja som al darrer replà de La Mola.
Una vegada sortim de l’alzinar ja veurem, al fons, l’antic monestir. Ara ja només ens queda seguir un camí ben marcat i molt més planer tot passant pel costat del corral de les mules.
Si amb la pujada heu agafat gana us recomano una botifarra amb seques amb vistes sobre el Vallès Occidental des del menjador del restaurant!
Rocater paral·lèl al cingle dels cavalls
Ruta de baixada: Per baixar segueixo un tros del Camí dels Monjos que deixo per endinsar-me a la canal de Can Pobla. Canal que baixo, primer directament i finalment seguint el camí que fa ziga-zagues fins al costat mateix de la primera casa de Can Pobla. Aleshores, segueixo la pista fins a la primera corba on agafo el camí planer que em porta a retrobar el camí de pujada. D’allí segueixo el camí que he fet al pujar. De fet, una mica abans de retrobar-lo hi ha un sender que surt en diagonal a mà esquerra i en baixada, que després d’unes escales i un flanqueig per un rocater arribo al capdamunt primer rocater que he esmentat a la pujada. Si encara es vol seguir entrenant, des d’aquí es pot tornar a pujar …
El Fuji
El nostre objectiu inicial era triple: fer alguna cosa pels anomenats Alps Japonesos, pujar al Fuji i explorar les muntanyes i parcs naturals d’Hokkaido.
Els Alps Japonesos se’n van anar a l’aigua abans de pujar a l’avió d’anada, ja que fou totalment impossible lligar cap tipus de reserva d’hotel, ryokan, alberg o refugi. Durant el mes d’agost TOT, ABSOLUTAMENT TOT, estava ple!
El Fuji, on sí vàrem aconseguir reservar un alberg al peu mateix (Kawaguchiko), va resultar passat per aigua, és a dir, no va parar de ploure durant els tres dies que teníem previst estar-hi, de fet, ja plovia abans d’arribar i va seguir plovent després.
Finalment, sí que vàrem estar de sort a Hokkaido. Ascendírem el cim més alt de l’illa i visitàrem un parell de parcs naturals.
Alps Japonesos:
- Primer consell: Si hi penseu anar l’agost reserveu l’estada molt temps abans, més d’un mes. Si domineu el japonès us podeu arriscar a anar-hi sense cap tipus de reserva. És una zona extremadament turística pels japonesos.
- Les ciutats importants, on és més fàcil trobar on dormir, com Nagano, Matsumoto, Toyama o Takayama queden lluny dels llocs d’accés. Per tant, cal instal·lar-se en els pobles de muntanya altament turístics com Kamikochi o Murodo. A més a més, molts d’aquests pobles, a l’estiu, només s’hi pot arribar amb bus, ja que les carreteres estan tancades als vehicles particulars.
- Les tres quartes parts de webs dels allotjaments són exclusivament en japonès, per tant, només podem triar entre la quarta part de l’oferta possible. De totes maneres, vaig poder observar que en molts d’aquests webs en japonès també ho tenien tot ple.
- Punts d’interès amb diverses ascensions:
- Kamikochi: Accés exclusivament en bus o taxi. Per arribar a alguns dels hotels cal caminar. D’aquí va sortir la denominació d’Alps Japonesos. Ascensions (cims de 2.000 i 3.000 mètres) i travessades molt interessants amb refugis de muntanya. La carena anomenada Daikiretto, entre el Minami-dake (3.033m) i el Kita-hotaka-dake (3.106m), és molt famosa per la seva verticalitat.
- Murodo: Forma part de l’anomenada ruta alpina que travessa els alps de Tate-yama a Kurobe en tren, bus i telefèric (tot molt car). Des del punt de vista muntanyenc és semblant a Kamikochi. Encara molt més turístic. Hi ha una travessa de 6 dies des de Murodo a Kamikochi tot passant pel Daikiretto, totes les guies la recomanen.
- La guia Hiking in Japan de LP (vegeu referències) està molt bé per fer-se una idea de les possibilitats que hi ha.
Fuji-San (3.776m):
- La temporada oficial comença l’1 de juliol i acaba el 31 d’agost. Això vol dir que fora d’aquesta època els refugis poden estar tancats.
- El Fuji té quatre vies clàssiques d’ascensió, una pel nord (Fujiyoshida trail), una altra pel sud (Fijinomiya trail) i dues per l’est (Gotemba i Subashiri trails). Més o menys totes les rutes surten d’una alçada semblant (2.300m) excepte la Gotembaque surt de més avall.
- Cal comptar unes 4 hores i pico de pujada i 3 en baixar. Donar la volta al cràter és una hora més. Per a més informació vegeu el meu post del Fuji.
Asahidake
Asahidake 旭岳 (2.991m):
- És la cota màxima d’Hokkaido. Està situat al parc natural de Daizetsusan 大雪山国立公園.
- És un cim força concorregut i la zona encara més. Torna a ser una zona molt turística.
- Si s’utilitza el telefèric, en una hora i pico s’arriba a dalt.
- Per a més detalls vegeu el meu post sobre l’Asahidake.
Kushiro Shitsugen
P.N. Kushiro Shitsugen 釧路湿原国立公園:
- És un parc d’aiguamolls molt a prop de Kushiro, a pocs quilòmetres al nord.
- S’hi pot anar en bus, tren o cotxe particular. El tren és el de la línia d’Abashiri.
- És molt famós degut a que hi hiverna la famosa grua japonesa (Grus japonensis) tancho 丹頂 en japonès. Per tant, només la veurem a la tardor i a l’hivern, tot i que algunes es queden tot l’any a Hokkaido.
Grua japonesa (Wikipedia)
- Un altre dels animals típics i fàcil de veure, aquest tot l’any, és la guineu (Vulpes vulpes). Així com una diversitat de rèptils i amfibis.
Guineu d'Hokkaido (Wikipedia)
Serp
Estació de Kawaguchiko
Què vàrem fer: Veure com plovia a Kawaguchiko durant tres dies …
Fuji Express
Com arribar-hi:
- Amb tren des de Tokyo. A l’estació de Shinjuku agafar l’express Azusa de la línea Chuo de la JR fins a Otsuki (70 min). Allí canviar a la línea Fujikyu (no és JR) i agafar el Fuji express fins a Kawaguchiko (50 min i 1.400¥). Hi ha altres trens no express, però tarden molt més.
- Amb bus. De l’estació d’autobusos de Shinjuku fins a Kawaguchiko. Menys de dues hores i uns 1.800¥. O bé de Shinjuku a la 5ª estació que són 2h 25min i 2600¥. Horaris.
- El que hauriem d’haver vist i pujat … (foto cedida per Station Inn)
Ascensió:
- A la mateixa estació de Kawaguchiko s’agafa el bus (Tozan Bus) que ens porta fins a la 5ª estació (55 min i 1.500¥, anada i tornada 2.000¥). Aquí es comença a caminar. El primer bus surt a les 7.20 i l’últim a les 21.15. De tornada el primer és a les 8.30 i el darrer a les 22.10.
- Dela 5ª estació Go-gome (2.300m) al cim (3.776m) hi ha 17 refugis de diversa capacitat i un centre d’assistència sanitària situat a la 6ª estació (2.438m).
- És un desnivell de 1.400m que es pot fer bé en 5 hores.
- Com sempre cal tenir totes les precaucions normals de l’alta muntanya.
- Kawaguchiko Station Inn
On dormir:
- Com a ciutat turística que és, Kawaguchiko té una bona oferta d’allotjament.
- Nosaltres vàrem estar a l’alberg Kawaguchiko Station Inn. Té habitacions privades d’estil japonès amb lavabo compartit, un bonic onsen amb vistes al Fuji a l’últim pis i accés a internet en diversos ordinadors a disposició dels clients o bé sense fils segons el lloc de l’edifici. Parlen anglès.
- També hi ha més d’un camping.
- “Barquetes” …
Què fer a Kawaguchiko:
- Veure com plou.
- Passejar pel voltant del llac i navegar amb una de les ridícules barquetes en forma d’ànec.
- Agafar el telefèric que hi ha al costat del llac per pujar al Mt. Tenjo, des d’on hi ha unes boniques vistes del Fuji (almenys això diuen les guies).
- Fer algunes de les moltes caminades que hi per la zona.
- Pujar al Fuji, naturalment si la méteo ho permet.
- Pluja al llac
Fonts d’informació:
- Oficina d’informació de Tokyo. Situada en un edifici al costat de l’estació central de Tokyo. Es pot obtenir un fulletó sobre l’ascensió al Fuji. Parlen anglès.
- Oficina d’informació de Kawaguchiko. Al costat mateix de l’estació. Tot tipus d’informació sobre allotjament, caminades i previsió de méteo. Durant la temporada hi ha qui parla anglès.
- Web del Mt. Fuji: www.moutfujiguide.com.
- Previsió meteorològica a Yamanashi (Kawaguchiko).
- Horaris dels busos de Kawaguchiko a la 5ª estació.
- Guies de Lonely Planet (vegeu el post de referències).
El Weblog d'en Miquel 