Eslovènia: diversos

 

Castell de Ljubljana

Característiques geogràfiques, socials i polítiques d’Eslovènia (Slovenija):

• Superfície: 20.273 km² (aproximadament unes ⅔ parts de Catalunya).
• Població: 2.062.874 (2015).
• Moneda: €
• Fus horari: Central europeu.
• PIB per càpita: 20.726,54 $ (2015) (aproximadament el 75% del de Catalunya)
• Llengua: eslovè (grup de llengües eslaves). A les zones properes a les fronteres és oficial també l’italià i l’hongarès. La majoria de persones entenen i parlen l’anglès.
• Religió: majoritàriament catòlica romana.
• Organització política: República. Membre de la UE (2004) i de l’OTAN (2004).
• Domini d’internet: .si
• Prefix telefònic: +386
• Emergències: 112

Història:

• La seva història és complexa. Originàriament celtes conquerits per l’imperi romà que, posteriorment envaïren els eslaus. Formà part de l’imperi Carolingi. Ha patit les intervencions de diverses potències veïnes com l’imperi austro-húgar o les lluites amb els otomans.
• Fou part de Iugoslàvia des de 1945.
• A l’abril de 1990 es celebraren les primeres eleccions lliures i democràtiques.
• al desembre de 1990 referèndum sobre la independència amb un 89% del cens a favor.
• Declaració de la independència el 25 de juny de 1991. Inici de la guerra d’Eslovènia (o guerra dels 10 dies).

Preus:

• Supermercats: Són semblants als dels altres d’Europa. Llauna de cervesa local de 500cc al voltant d’1€.
• Restauració: Es pot fer un àpat per 10-12€ per persona.
• Allotjament: No és car, però tampoc és barat. Es nota que és un país turístic. Ara es poden trobar molts establiments nous o renovats a bon preu.
• Combustible: El preu del litre del diesel és un xic superior al de Catalunya, però molt més baix que a Itàlia (el més alt) o França.
• Autopistes: Els relativament pocs quilòmetres d’autopistes funcionen amb una vinyeta que es pot comprar a les benzineres. 1 setmana 15€, 1 mes 30€ o 1 any 110€.

 

Enllaços:

• Pàgina oficial del govern d’Eslovènia: http://www.gov.si/en/
• La DARS (autopistes): http://www.dars.si
• Oficina de turisme: https://www.slovenia.info/en
• Associació Alpina d’Eslovènia, Planinska Zveza Slovenije (PZS) : https://en.pzs.si

 

 

Eslovènia, agost 2017

Podkoren

Durant 14 dies del mes d’agost de 2017 viatjarem per Eslovènia amb vehicle propi. L’objectiu bàsic era fer muntanya als Alps Julians situats al nord-oest del país, tocant a Itàlia i a Austria. Així doncs, llogàrem un apartament al tranquil poble de Podkoren a pocs quilòmetres de Kranjska Gora, un dels centres turístics de la zona.

També estiguérem dos dies a la capital, Ljubljana i dos dies més per la zona càrstica de Postonja i Skocjan. L’itinerari fou el següent:

• dia 1: Terrassa – Piacenza (Itàlia)
• dia 2: Piacenza – Podkoren (Eslovènia)
• dia 3, 4,5 6 i 7: Podkoren
• dia 8: Podkoren – Rudno Polje – refugi Planika
• dia 9: refugi Planika – cim Triglav – Bled
• dia 10: Bled – Ljubljana
• dia 11: Ljubljana
• dia 12: ljubljana – Postonja – Skocjan
• dia 13: Skocjan – Piacenza
• dia 14: Piacenza – Terrassa

Flor de neu

 

A aquest enllaç de GoogleMaps hi trobareu els llocs, recorreguts i caminades que varem fer.

Totes les reserves d’estada les varem lligar via booking.com excepte la del refugi Planika que hi varem trucar per telèfon.

En propers posts comentaré els temes següents:

• Eslovènia: diversos
• Ascensions i caminades pels Alps Julians (Sleme, Kanin, Triglav i cascades de Martujek)
• Ljubljana
• Carst de Postonja i Skocjan

 

Esquí de muntanya a les illes Lofoten

Arribant al Pilan

Del dia 9 al 17 d’abril de la Setmana Santa de 2017, cinc companys de Terrassa varem estar fent esquí de muntanya per les illes Lofoten de Noruega. Més concretament a la d’Austvagoya. Foren sis dies seguits de pujar i baixar per aquelles muntanyes.

Les illes estan situades per sobre del Cercle Polar Àrtic amb tot el que això comporta, com per exemple, a nivell d’hores de llum, clima, assegurances, etc.

Si resumeixo l’estada en poques paraules diria el següent:

Paisatges impressionants, descensos memorables, aurores boreals i peix molt fresc.

Com arribar-hi

Nosaltres varem volar de Barcelona (BCN) a Oslo-Gardermoen (OSL) i d’aquí a l’aeroport de Hastad/Narvik (EVE) amb Norwegian. Aquesta és l’opció amb menys escales, però aterrem lluny de la capital de les illes (uns 150 km) Svolvær que té un petit aeroport amb vols regulars.

Al mateix aeroport de Narvik ja teníem un vehicle de lloguer reservat amb portaesquís i rodes de claus.

Com moure’s

Malgrat haver-hi servei regular de bus entres les principals ciutats és indispensable llogar un vehicle per poder moure’s amb facilitat i comoditat per les diverses illes, així com anar i tornar de l’aeroport. Cal tenir en compte que les carreteres són plenes de corbes i no massa amples. L’artèria principal és la E10 que va des del continent fins a Å el poble de l’illa més distant. Els 150 km de l’aeroport a Svolvær costen més de dues hores de viatge amb bon temps, que si neva i és de nit, com ens va passar a l’arribada, es poden convertir en tres o més hores.

On dormir

Com a la majoria de llocs del món tenim una gran diversitat d’opcions. Hotels, apartaments de lloguer, càmpings, cases d’hostes etc.

Nosaltres varem escollir l’opció de llogar un bungalow/caseta d’un càmping. També varem veure alguns noruecs plantant la tenda enmig d’un vendaval de mil dimonis, no hi com estar-hi acostumat. Concretament varem estar al Hammerstad Camping a uns 15 km al nord de Svolvær en el Vatterfjorden, del qual no en tenim cap queixa.

Ascensions

La majoria de cims no arriben als 1.000 m, però a causa de la latitud trobem la neu a nivell de mar. Per tant, quasi sempre es comença amb els esquís als peus. Nosaltres varem fer set ascensions.

Hi ha tot tipus de cims, des de fàcils fins a extremadament difícils, a sobre mateix del poble fins a molt remots i perduts. N’hi ha per a tots els gustos i interessos. Dels més normals i ascendits es fàcil trobar informació, ressenyes i tracks. També és fàcil llogar algun guia que ens obri la traça o anar-hi ja amb un viatge organitzat per alguna empresa de turisme.

• Kvittinden (696 m). Track a wikiloc

Just abans d’arribar al poble Laupstad, venint de Svolvær, trobem, a mà dreta, una àmplia zona per aparcar (senyalat en el mapa 1:50.000 de nordeca). Just davant mateix un xic a l’esquerra, veiem una vall penjada on ens enfilem, primer per un bosc escarransit de bedolls sense fulla. Una vegada al peu del cim cal anar a un coll de la dreta per acabar per la carena.

Panoràmica des del Rundfjellet

• Pilan (828m) i Sautinden (596m). Track a wikiloc

Deixem el vehicle al mateix aparcament que el Kvittinden, però seguim per la carretera en direcció al poble de Laupstad. Una vegada passat un petit pont, agafem un carrer que surt a l’esquerra, tornem a girar a l’esquerra fins a trobar, a pocs metres, l’entrada d’una pista que seguim. Més o menys cal seguir una línea d’alta tensió que s’enfila al coll que separa els dos cims. Des de l’ample coll podem anar cap al Sautinden seguint més o menys la carena fins a l’enretirat cim. El descens el podem fer per la seva pala. L’ascens al Pilan des del coll és força evident, més o menys es pot pujar per qualsevol lloc. Són dos cims força concorreguts.

• Kistbergtinden (661m). Track a wikiloc

Deixem el vehicle a la mateixa carretera E10 on hi ha un nucli de cases anomenat Dalhaug a sota mateix de la vall penjada d’Ivarelva. No hi ha gaire lloc per aparcar. Cal pujar primer pel típic bosquet de bedolls baixos de la banda esquerra (sentit de pujada) del torrent. Després del primer ressalt, una vegada deixats els arbres fem una llarga diagonal en pujada fins a la sortida del llac de Lomstjørna, que no veiem fins que hi arribem. Des del llac es puja per la carena de la dreta fins al cim. Nosaltres, però, com que no varem agafar la guia ,varem seguir per la vall fins a un coll que dona sobre la vall de pujada al Kvittinden. En aquesta part cal vigilar la possibilitat d’algun allau de placa. El descens pel mateix itinerari de pujada.

Rundfjellet des del coll nord

• Rundfjellet (803m).  Track a wikiloc (E)  Track a wikiloc (N)

Aquest cim és una de les estrelles de l’illa. És una gran muntanya que es veu des de molts punts diferents de l’illa. La vista de la seva cara est des del Vatterfjorden és imponent. Hi férem dues ascensions diferents primer la cara est i un segon dia per la cara nord.

Per la cara est sortirem des del càmping a peu amb els esquís a la motxilla tot seguin la carretera fins al pont que travessa el Vatterfjorden. Cal dir que just abans del pont, a l’esquerra, hi ha una gran zona d’aparcament. Després del pont cal deixar la carretera per agafar un camí molt planer que s’endinsa pel costat del fiord en direcció al cim. La primera part consisteix en travessar una gran plana fluvial amb alguna casa escampada. Hi podem trobar gent practicant esquí de fons però sense cap tipus de traça. La primera dificultat la trobarem en creuar el rierol, ja que caldrà fer-ho per sobre de les pedres amb el corresponent perill de sucar un peu. Un bon lloc per creuar està a prop de la desembocadura del rierol. Com sempre comencem a pujar un dret i complicat bosquet de bedolls per arribar a pendents amplis i suaus. Seguim una àmplia carena, primer en direcció nord i després oest fins a la gran base del cim. Per l’esquerra, seguint primer la carena i després amb llaçades per la pala final, arribem a un petit coll situat a l’esquerra del cim. D’aquí, seguim per la carena, generalment amb neu molt dura, a causa del vent i dels esquiadors anteriors. El descens el podem fer per la pala principal.

Rundfjellet des del Vatterfjord

Per la cara nord hi ha dos itineraris clàssics, el de la carena Kudalsheia, més concorregut, i el de la vall Kudalen, molt solitari. Nosaltres varem pujar la vall de Kudalen fins el coll. El darrer tram de l’itinerari de la carena s’acostuma a fer amb els esquís a l’esquena amb grampons i piolet a causa de la duresa de la neu i el pendent pronunciat. Si es puja per la vall, des del coll hi ha dues opcions, pujar a la carena i seguir el mateix itinerari o bé anar a buscar l’itinerari de la cara est. Els dos itineraris surten del mateix lloc de la carretera 888 que va a Lauvik. A l’ampli coll de la carretera que separa les dues vessants hi ha diversos llocs per aparcar. Aquesta vegada se surt lluny del mar. Des de l’aparcament i abans d’arribar-hi es veuen perfectament els dos itineraris. Primer es segueix una zona plana de bosc escarransit amb lleugera pujada per diversos lloms. Si volem pujar per la vall cal deixar molt aviat la lleu carena per endinsar-nos pel marge esquerra (sentit pujada) de la vall. Es remunta un penya-segat per unes pales de l’esquerra, una vegada a sobre ens trobem en una gran coma que s’acaba a dalt del coll. En el descens cal tenir en compte de no baixar excessivament i quedar-nos penjats a sobre del penya-segat, si això ens passa podem fer una llarga diagonal exposada fins a una pala que ens permet el descens o bé caldrà remuntar per sortir per on hem pujat. Diuen que és típic fer el descens amb esquís per la cara nord amb el sol de mitjanit durant solstici d’estiu, ja que encara conserva la neu fins llavors.

• Varden (780m). Track a wikiloc

Aquest, segons diuen els locals, és un dels cims més concorreguts, res a veure però, amb les aglomeracions de l’Aneto. Fins ara, tots els cims ressenyats quedaven al nord de Svolvær. Aquesta vegada agafarem la E10 en direcció sud fins més enllà de Kabelvåg fins a un pont que travessa el fiord de Mølnosen. Just després del pont hi ha una pista que mena a un camping que es veu perfectament des de la carretera. Deixem el vehicle abans de l’entrada de l’esmentat càmping on comença una pista de fons que seguirem fins a un bar/restaurant un xic enlairat sobre la pista. Pel costat de l’edifici pugem directament a la carena, amb neu dura causada pel pas dels esquiadors, que ja no deixem fins que arribem a la coma del cim. Amb unes quantes llaçades arribem al coll de la dreta del cim. Des de l’estret coll, seguim a peu per l’afilada cresta fins al cim. El descens el podem fer desfent el camí de pujada, poc gratificant, o bé per la vall de Kolbeindalen que no és la que queda als peus del cim sinó un xic més al nord. El descens té dos punts clau per no quedar penjat sobre d’un penya-segat. El primer consisteix en que poc després de deixar el coll del cim cal girar cap a l’esquerra per deixar la coma per on hem pujar i baixar per una pala amagada vers la nova vall. El segon punt està abans d’arribar al pla, cal no deixar-se portar pel descens i fer un flanqueig cap al bosc de bedolls que ens permetrà arribar al peu del llac sense fer esquí extrem saltant per les roques. La par més dura de la tornada és la pista de fons fins on hem aparcat. De totes maneres, ens podem divertir fent pas patinador per la superfície del gelat Stor-Kongsvatnet.

Estat de la neu

A la majoria de cims trobem la neu des de pràcticament a nivell de mar. A les parts altes i mitjanes neu pols i ventada als colls i carenes. A les parts baixes neu primavera i/o crosta a vegades molt podrida. A les zones més esquiades neu molt dura a totes les altures que pot arribar a dificultar considerablement l’ascens. L’estat de la neu pràcticament no canvia durant el dia, això, conjuntament amb que hi ha moltes hores de llum, fa que la majoria de gent comença a pujar tard. La gent es comença a calçar els esquís a les 10 del matí.

Una aurora boreal sobre el fiord

Meteo

Majoritàriament tinguérem Sol, però no és normal. Temperatures relativament baixes (al voltant de 0 a nivell de mar). Alguns dies arribàrem a -6. Nevades fins a nivell de mar. Generalment tot acompanyat d’un vent considerable que augmenta la sensació de fred. Canvis de temps ràpids. Moltes hores de llum a aquesta època.

Info

• Mapes 1:50.000 de nordeca. Excel·lents, amb paper impermeable i camins d’estiu. Es poden trobar en algunes botigues dels pobles.
• Lofoten. Skiing in the magic islands. Llibre guia bàsic, preu 345 NOK. Senzilles ressenyes de les ascensions. Tot són fotografies amb els itineraris marcats. De tant en tant està a Amazon.
• Visitnorway. Pagina genèrica sobre turisme a Noruega. Hi ha versió en castellà.
• Svolvær.net. Pàgina d’informació d’Svolvær i de les Lofoten.
• Rando-Lofoten.net. Pàgina sobre caminades per les illes Lofoten.
• Lofoten.info. Pàgina d’informació sobre activitats a les Lofoten. Hi ha un apartat sobre esquí de muntanya.
• Intermundial. Pàgina de l’asseguradora d’activitats d’esquí i de muntanya.

Observacions diverses importants

• A la majoria de portaesquís dels vehicles de lloguer només hi caben dues parelles d’esquís. Cal preveure algun mètode per lligar-ne més, tot i que l’assegurança no ho cobreix.
• Al ser una zona per sobre del Cercle Polar l’assegurança de la FEEC no cobreix. Per tant, cal, o bé ampliar-la (molt car), o bé contractar una assegurança específica pels dies d’activitat.
• Com ja he comentat hi ha zones amb la neu molt dura, per tant, és aconsellable portar serretes, piolet i grampons.

El fiord tot pujant al Kvittinden

Sumatra: el menjar

Nasi goreng indonesi ©M.Noguera

Menjar és una de les coses més barates d’Indonèsia. Podem comprar menjar fet des de les paradetes del carrer fins a restaurants d’allò més sofisticats.

Es fa difícil dir quins són els plats típic indonesis, ja que hi ha una gran barreja de cuines asiàtiques. Moltes cartes parlen de plats tailandesos, xinesos, etc.

Un esmorzar ©MBoada

La base és l’arròs (nasi) i els fideus (mie) que es fregeixen (goreng)  amb trossos de verdures, pollastre (ayam), vedella (daging), peix (ikan), gambes (udang), etc. Com a país majoritàriament musulmà que és, el porc no hi és present. Naturalment, tot és força picant. Una de les preparacions típiques picant és l’anomenada sambal, si us agrada el menjar picant us recomano el ayam sambal, és per llepar-se els dits.

Un ayam sambal amb arròs ©MBoada

També hi ha sopes (sup) de fideus amb verdures i/o mandonguilles. A la costa és molt normal el peix a la brasa o altres tipus de productes marins com el pop o el calamar, varem menjar calamar a trossos fregit i fet amb salsa picant boníssim.

El calamar amb salsa picant ©MBoada

Aigua i cervesa indonèsies ©MBoada

Els esmorzars són a base d’arròs blanc, arròs fregit, pollastre fet de diverses maneres, verdures fregides, truites diverses, ou dur, ous ferrats molt fets, fruita poc o molt variada, te, cafè, …

Un dinar a la jungla ©MBoada

Un altre dinar a la jungla ©MBoada

El més normal és menjar amb els dits o, com a molt, amb cullera i forquilla, el ganivet no el fan servir.

Fideus estil xinès ©MBoada

Sumatra: com moure’s

Aeroport de Banda Aceh ©M.Noguera

Com ja he comentat en un article anterior, Sumatra és molt gran. Per tant si volem anar ràpidament d’una banda a l’altra ens caldrà agafar algun vol local.

Avió: A Indonèsia hi ha un munt de companyies aèries, unes de més confiança que d’altres. Un consell genèric és escollir companyies reconegudes internacionalment, són més cares, però més fiables. Nosaltres varem agafar vols de Lion i de Garuda.

Tren: A Sumatra no dona gaire de si. Pocs recorreguts i pocs trens. Pot servir per anar de l’aeroport de Medan a la ciutat o viceversa. A Java el tren és molt més útil. Nosaltres no el vàrem utilitzar.

Ferry: És la manera més fàcil de traspassar d’una illa a una altra. Nosaltres el varem agafar per anar de Banda Aceh a Pulau We. Normalment hi ha més d’un tipus de ferry el ràpid i el normal i més d’una categoria de bitllet. El que varem agafar nosaltres fou el ràpid, 1h de navegació i 80.000 o 100.000 IDR per persona. En els dos preus hi ha AC a la cabina i si es vol (no ho varem fer) es pot facturar l’equipatge.

Ferry de Pulau We ©M.Noguera

Autobús: Hi ha un munt de línies regulars de busos. El problema és esbrinar d’on surten i els horaris. Es poden fer trajectes d’un munt d’hores seguides i també n’hi ha de nocturns per si voleu estalviar-vos una nit d’hotel. Tampoc el varem utilitzar.

Labi-labi: És un petit bus d’unes 18 places que fan trajectes urbans i interurbans. Són molt barats i van a preu fet. Si us agraden les emocions fortes agafeu-ne un. El problema, però, torna a ser el saber d’on surten, però no tenen horari, ja que quan està ple marxen. Nosaltres per anar de Medan a Berastagi en vàrem agafar un, pantalla de vídeo a l’interior, música a tot drap, els passatgers cantant, el conductor avançant per qualsevol racó tot tocant el clàxon, una nena marejada, la seva mare espantada amb les frenades del conductor i la resta de passatgers d’allò més contents.

Taxi: El taxi pot ser oficial, és a dir, d’una empresa de taxis i amb taxímetre com per exemple Blue Bird que fins i tot té app per a mòbil i està estesa per tot Indonèsia i es paga segons el que marca el taxímetre. O bé els cotxes amb conductor que n’hi ha un munt i molt diversos. En aquest cas, sempre cal negociar el preu abans de res. Alguns d’aquests són conductors de cotxes d’una empresa o altres són simples persones amb carnet de conduir que lloguen un cotxe en una empresa de lloguer. Una anècdota sobre els preus d’aquests viatges, el conductor que ens portava del port de Banda Aceh a l’hotel (70.000 IDR uns 5€) ens va proposar fer una ruta turística per la ciutat portant-nos pels llocs més emblemàtics del greu tsunami del 2004, el primer preu fou de 300.000 IDR (21€) que davant la nostra negativa ens va rebaixar a 250.000 IDR (18€), finalment, 5 minuts després de la nostra darrera negativa, de fet volíem anar directes a l’hotel, ens ho va deixar per 200.000 IDR (14€). El problema d’aquest tipus de locomoció és que normalment el conductor no parla ni un borrall d’anglès i un viatge d’unes quantes hores durant el qual podries preguntar un munt de coses sobre el que vas veien per la finestreta es queda en no res. Amb taxis no oficials varem fer un munt de quilòmetres a més dels desplaçaments de o cap als aeroports:

• Medan – Bukit Lawang, 90km, 3h30′, 450.000IDR (32€), Toyota de lloguer.
• Bukit Lawang – Tangkahan, 45km, 2h15′, 600.000IDR (43€), 4×4.
• Tangkahan – Medan, 100km, 3h, 650.000IDR (46€), 4×4.
• Berastagi – aeroport de Medan, 80km, 2h 30′, 40€, Toyota de lloguer.
• Port de Sabang – Iboih, 30km, 45′, 50.000IDR/persona (3,5€), Toyota de lloguer compartit amb altres passatgers.

Des d’un becak ©M.Noguera

Becak: Aquesta és la manera més típica de moure’s per la ciutat. És una moto amb un sidecar on hi caben dues persones. Si voleu veure i notar el trànsit de la ciutat, llogueu un becak, tindreu els altres becak, motos i cotxes a tocar. Tampoc parlen anglès i la millor manera de pactar el preu és ensenyant els bitllets. A títol d’exemple, a Banda Aceh, anar de l’hotel al centre de la ciutat ens va costar 30.000IDR (2€).

Motocicleta: Fins i tot varem anar de passatger en una motocicleta, és una manera força normal de transportar els turistes. Els dels país van quatre per motocicleta.

Lloguer d’un vehicle: Tothom ho desaconsella, cal estar avesat al tipus de conducció boja que hi ha per tot arreu. Per altra banda, en cas d’accident d’entrada la culpa és del turista. A més, la diferència de preu entre el lloguer d’un cotxe amb conductor o sense és mínima. El que si fan molts turistes és llogar una motocicleta per fer desplaçaments curts.

Sumatra: fotografies

©M.Noguera

En aquest enllaç trobareu una selecció de fotografies del viatge.

Sumatra: calaix de sastre

Aquí hi trobareu informacions útils que us poden interessar.

Pàgines web:

• booking.com i agoda.com dues pàgines amb la corresponent aplicació per a IOS i Android de reserva d’hotels. Les dues generen el tiquet per al wallet.
• ticketindonesia.com per fer les reserves de vols interns. No genera tiquet de wallet, però reps un e-mail amb el pdf de la reserva del vol. Evidentment es pot pagar amb tarja de crèdit.
• Les pàgines de les companyies aèries de Lion i Garuda. Aquestes dues són les majoritàries i les més reconegudes a nivell internacional. N’hi moltes altres més barates.
• La pàgina d’Emirates pels vol intercontinental.
• SeatGuru per conèixer la disposició de les butaques i característiques dels avions. Hi ha app per a mòbil.
• FlightStats per saber els horaris i les característiques dels vols. Amb app per a mòbil.

 

Adreces de correu electrònic:

• Muhdi (muhdi77@hotmail.com), el “jefe” de la Ida Guest House de Bukit Lawang. A més de poder-hi reservar una habitació, t’organitza rutes per la jungla, et reserva altres habitacions d’altres llocs, et lloga vehicle amb conductor, et canvia moneda, i qualsevol altra cosa. A la seva tarja hi posa tour guide.

 

Aquest senzill endoll és molt útil i mai falta a la maleta. Especialment ara que cada vegada portem més aparells electrònics per carregar.

Els endolls a Indonèsia són com els europeus. Per tant, no cal portar cap adaptador.

 

Sumatra: preus

100.000 IDR

Indonèsia és un país barat. La moneda nacional és la rúpia indonèsia (IDR). El canvi d’1€, a l’agost de 2016, oscil·lava entre 13.800 i 14.500 rúpies. Hi ha bitllets de 2.000, 5.000,10.000, 20.000, 50.000 i 100.000 i monedes de 100, 200 i 500 rúpies.

La nostra despesa de tot el viatge es va distribuir de la manera següent:

• Pràcticament la meitat la gastàrem en el bitllet d’avió d’anada i tornada a Jakarta. Varem volar amb Emirates. Hi ha opcions més barates, però menys còmodes amb altres companyies o fent més escales. També hi ha l’opció d’anar a Jakarta només a l’anada o a la tornada i l’altre vol fer-lo a Kuala-Lumpur.
• L’altra meitat de la despesa la gastàrem en transport local, hotels, menjar i excursions distribuïda segons:
  • Vols locals 23%. Foren 3 vols, Jakarta-Medan (2h) amb Lion, Medan-Banda Aceh (1h) amb Lion i Banda Aceh-Jakarta (3h) amb Garuda.
  • Taxis, busos, ferris i altre tipus de transport 16%.
  • Allotjament 25%. A menys de 30€ per nit d’habitació doble, la majoria amb esmorzar inclòs. Intentàvem escollit llocs de categoria mitjana.
  • Menjar 15%. 7,25€ per dia i persona. No varem menjar en els llocs més barats.
  • Guies i excursions 20%. Aquí hi ha dos dies seguits per la jungla i un altre dia sencer amb tot inclòs (menjar i campament).

Alguns preus concrets:

• Ampolla de cervesa Bintang de 330 o 650 ml: de 35.000 a 48.000 IDR, és a dir, de 2,5€ a 3,5€. En alguns llocs tenien l’oferta de 3 al preu de dues.
• Ampolla d’aigua de 1,5l  8.000 IDR. 0,60 €.
• Esmorzar de 20.000 a 40.000 IDR per persona. De 1,5 a 3,0€.
• Dinar o sopar en un restaurant amb beguda inclosa de 50.000 a 150.000 IDR per persona. De 3,5 a 10,0€.
• 1 dia sencer per la jungla 2 persones amb 2 guies més el dinar que el porta una tercera persona, 1.000.000 IDR, uns 70€.
• El ferri ràpid de Banda Aceh a Sabang 80.000 o 100.000 IDR segons categoria. 6 o 7 €.
• Vol de Medan a Banda, el més curt 1h, 470.000 IDR. 33,5 €.
• Vol de Banda a Jakarta, el més llarg 3h, 1.368.000 IDR. 98 €.
• Taxi aeroport de 100.000 a 250.000 IDR. De 7 a 20€.
• Labi-labi de Medan a Berastagi (40 km) 20.000 IDR per persona. 1,5€.
• Becak al centre de la ciutat 30.000 IDR 2 persones. Uns 2€.

En aquest apartat voldria fer propaganda de l’apps CashTrails que és ideal per comptabilitzar les despeses en diverses monedes (no tinc cap tipus de comissió).

Sumatra: Característiques generals

Mapa topogràfic de Sumatra (wikimedia)

Sumatra, o Sumatera com en diuen a Indonèsia, és la sisena illa més gran del món i la tercera d’Indonèsia. Té una superfície un xic superior a la d’Espanya (470.000 km²) i també un xic més d’habitants (uns 50 milions). Longitudinalment fa uns 1.800 km i una amplada màxima de 435 km. L’Equador la travessa pel seu centre.

Majoritàriament coberta per selva tropical, tot i que en moltes zones ha estat substituïda per les plantacions de palma. Té una desena de parcs nacionals on hi ha una gran diversitat biològica. Hi podem trobar tigres, rinoceronts, elefants i orangutans.

Tota la seva costa oest és muntanyosa i plena de volcans, molt d’ells actius. Aquests estan situats sobre un sistema de falles paral·lel a la subducció de plaques que hi ha enfront de la costa oest i que periòdicament genera terratrèmols que, a la seva vegada, generen tsunamis (recordeu el del 2004).

Mapa geològic (wikimedia)

La població és majoritàriament musulmana, un 87%, tot i que hi ha certes zones on el 90% són cristians. Hi ha, també, un petit percentatge de budistes i d’induistes. L’ètnia dominant és la malaia, composta d’un munt de tribus diferents que parlen més de 50 llengües.

Finalment quatre coses sobre la República d’Indonèsia: Independent des del 1945, està formada per 17.500 illes, amb quasi 2 milions de km² i 245 milions d’habitants. Tot i no ser un estat islàmic, la llibertat religiosa està protegida constitucionalment, és l’estat musulmà més poblat del món, el 86% de la població. La moneda és la rúpia (IDR) i a 2016 el valor d’1€ oscil·lava entre 13.500 i 14.800 rúpies segons l’oficina de canvi i el moment. El domini d’internet és .id i el codi telefònic el 62. Es condueix per l’esquerra (i per qualsevol banda).

Itilleq i Igaliku

Igaliku a baix al fons

Igaliku és un petit i bonic poble de 65 habitants. És un dels assentaments antics de Grenlàndia i s’anomenava Garðar. Està situat al fons del fiord Igalikup Kangerlua i a l’istme de la península de Qaqortoq. La millor manera per arribar-hi des de Narsarsuaq és agafar algun tipus d’embarcació que pel fiord Tunulliartfik ens porti fins al petit port d’Itilleq (no confondre’l amb un altre que hi ha molt més al nord), i aquí seguir la pista del “camí dels reis” fins a Igaliku.

Icebergs des del Puttut

Què hi podem trobar al poble:

• Port.
• Supermercat situat al port.
• Escola.
• Església que fa les funcions de sala de reunions del poble i petit museu amb fotografies de la història recent del poble. Hi podem veure, per exemple, fotografies d’una visita del físic danès i premi Nobel de Física Niels Bohr, de la reina de Dinamarca i d’altres personalitats d’àmbit mundial.
• Les restes de l’antiga Garðar.
• El cementiri del poble amb algunes tombes típicament inuit.
• L’alberg Gardar a la part baixa del poble. Per més detalls vegeu el post de dades interessants d’aquest blog.
• L’hotel. Per més detalls vegeu el post de dades interessants d’aquest blog.

Icebergs des del Puttut

Visites i/o excursions interessants:

• La travessa en vaixell de Narsarsuaq a Itilleq pot passar per un camp d’icebergs del Qooqqut. Si no hi ha boira i l’estat de la mar és bo, normalment els pilots de les embarcacions hi fan una passejada. Això ens permet veure els icebergs de molt aprop i fotografiar-los.
• La pista d’Itilleq a Igaliku, tot i que es pot llogar un vehicle que en porti, val la pena fer la curta i còmoda caminada a peu, ja que el paisatge s’ho val. La vista d’abans de baixar a Igaliku és impagable.

Icebergs enmig de la boira

• L’excursió al mirador del Qooqqut: Cal agafar una pista que surt del poble en direcció nord i que va fins al fons del fiord a una certa alçada per entrar ver la vall del torrent que desemboca al fons del fiord. Seguim per la pista fins arribar a un llac (35m) que voregem fins al peu d’una vall que s’obre en direcció nord, on hi ha un indicador. Deixem la pista per seguir un corriol amb senyals vermelles que, tot remuntant uns 200m de desnivell, ens deixa en un altiplà a 250m d’altura. Ara només queda seguir el corriol planer que ens porta fins al mirador. Als fons tenim la gelera i als nostres peus els icebergs que hem creuat amb el vaixell que ens ha portat fins a Itilleq des de Narsarsuaq. Si no hi ha boira, des del poble es pot pujar directament a l’altiplà i seguir fins al mirador. En un parell d’hores, si no ens entretenim podem anar d’Igaliku al mirador.

El Qooqqup