You are currently browsing the category archive for the ‘Uncategorized’ category.

DSC_0170

El Sitna Glava i el Mala Mojstrovka des del coll de Vratica

Els Alps Julians són un massís relativament petit. El cim més alt és el Triglav (2.864m) que també ho és d’Eslovènia. Té tres nuclis turístics importants: Kranjska Gora, Bled i Bovec.

Els itineraris estan molt ben senyalitzats. A les cruïlles sempre hi trobarem pals informadors dels camins amb l’alçada i el temps. Durant el recorregut, especialment, per la roca, haurem de buscar uns punts rodons blancs amb el contorn vermell que ens indicaran per on hem de passar. Moltes vegades, en passos més o menys exposat o un xic més difícils trobarem cables, estaques de ferro o graons artificials.

L’aigua escasseja considerablement per sobre dels 1.500m. En les zones de roca més verticals és aconsellable portar casc per protegir-nos de la caiguda de pedres provocada per altres excursionistes. En les zones amb cables pot ser aconsellable portar el material de ferrates. Com que moltes vegades pujarem i baixarem pendents força inclinats i relliscosos també val la pena portar pals.

Els desnivells a superar són grans  ja que generalment es deixa el vehicle entre 500 i 800m i fins a dalt el Triglav, per exemple, queda un bon desnivell. A més les valls són fondes i llargues, per tant, també hi ha recorregut. Hi ha, però, tres llocs on s’hi arriba en cotxe i s’està un xic més elevat que els pobles del fons de les valls:

  • Coll de Vršic (1.611m): Està a la carretera 206 entre Kranjska Gora i Trenta. Des d’aquí es poden fer una pila de cims i caminades. 3€ diaris per aparcar. Per la carretera, a les dues bandes del coll, també hi ha un munt de punts d’inici d’itineraris.
  • Estació superior (la D) del telefèric de Kanin a Bovec (2.202m): És un telefèric que surt de les afores del poble de Bovec a uns 460m d’alçada i en tres trams i 30 minuts de durada et deixa uns 1.740 metres més amunt. El viatge d’anada i tornada són 17€. Tot pujant es pot veure com es va transformant el paisatge segons l’altura, el terreny càrstic i les destrosses que han fet amb les pistes d’esquí. A dalt hi ha un bar restaurant on podem menjar i veure. Fora del bar no hi ni gota d’aigua. La diversitat de cims i caminades és un xic reduïda, però hi ha unes quantes excursions i ferrates típiques.
  • Rudno Polje (1.341m): És una estació d’esquí de fons situada en un altiplà boscós que normalment s’hi arriba des de Bled. Funciona tot l’any i hi ha un hotel. D’aquí surten algunes pistes obertes al públic per on encara es pot guanyar un xic més d’altura. És un dels punts de sortida del Triglav.

Cartografia i guies:

  • J.CAREY, R.CLARK. The Julian Alps of Slovenia Cicerone (2015)
  • Julische Alpen, Nationalpark Triglav. KOMPASS 1:25.000
  • El mapes 1:30.000 del Geodetski institut Slovenije
DSC_0307

Des de Dom Planika de bon matí

Lèxic bàsic eslovè:

camí cascada coll muntanya pastura riu vall
pot slap sedlo gora planina reka dolina


refugi habitació cervesa te aigua sopa carn
dom, koča soba pivo čaj voda juha meso


bon dia gràcies no sisplau adéu home / dona
dober dan hvala ja ne prosim nasvidenje moški / ženska


 

DSC_0192

Cascada superior de Martuljkov

Slemenova Spika (1.911m)

És un cim típic de caire familiar. Fàcil, sense cap tipus de dificultat. És un bon cim per començar a conèixer la zona.

Sortida: Coll de Vršic (1.611m).

Desnivell acumulat: 350m.

Horari: 1h 30′ (anada).

Itinerari: Des del mateix coll surt en direcció nord un ampli i marcat camí en lleuger descens al principi, però que aviat es comença a enfilar fins al coll de Vratica (1.807m). D’aquest punt surt el camí que ens porta al peu de la via ferrata que ens conduiria al cim del Mala Mojstrovka (2.332m), des d’aquí i més endavant es pot observar tot el recorregut de la ferrata per la imponent pared. Nosaltres seguirem el camí, primer planer i després en descens o pla, per sobre d’un penya-segat. Trobem un sender descendent que no agafem. Arribats a una cruïlla de camins optem per escollir el més transitat i ascendent que ens porta a un bonic i ampli prat. Seguim muntanya amunt fins al cim vigilant amb les ortigues que hi ha al final. El cim té unes meravelloses vistes sobre les valls i els cims del voltant. Tornem pel mateix itinerari.

DSC_0212

Des de la carena del Kanin

Visoki Kanin (2.587m)

Cim fronterer ja amb diversos passos de grimpar per la roca i més o menys equipats. Darrera part per la cresta. Fàcil de seguir si ens fixem bé en les marques de pintura. Cal tenir en compte la durada del telefèric.

Sortida: Estació superior (2.202m) del telefèric de Kanin (Bovec).

Desnivell acumulat: 535m.

Recorregut: 4,7km.

Horari: 2h 40′ (ascens)

Itinerari: A la sortida del telefèric ja trobem el nom del cim pintat a la roca, seguim la direcció que ens indica. Cal agafar el camí ascendent que travessa la tartera fins al peu de la muralla rocosa. Compte en no agafar el camí que porta al refugi. Remuntem la roca per un tram un xic equipat i arribem a un coll. D’aquest punt es pot veure perfectament tot el recorregut de l’itinerari fins al cim. Baixem un xic, però sense agafar el camí que ens portaria fins al refugi, i amb pujades i baixades flanquegem pràcticament al peu de la pared de roca tot el gran circ fins al peu d’una bretxa marcada a la carena abans del cim. Aquí comença la grimpada al cim, només cal no perdre els senyals de pintura per, primer superar unes zones rocoses (algunes estaques de ferro) que ens deixen al peu d’una canal que ens porta fins a la carena (cable). Ara ja només cal seguir-la sense perdre les marques. Hi ha algun tram equipat amb ferros i cables i un lloc on cal superar un ressalt per la banda esquerra tot flanquejant fins al peu d’una canal que ens torna a la carena. Pel camí trobem un parell de ferrates que pugen de la banda italiana. Retornem pel mateix camí.

DSC_0310

El cim del Triglav

Triglav (2.864m)

El cim més alt del país. És un símbol nacional, està a l’escut. És tradició que tot eslovè hi hagi pujat almenys una vegada. És llarg i amb fort desnivell. Està força equipat per a facilitat l’ascensió de les persones no muntanyenques. És normal trobar-hi pares que hi porten els fills, famílies senceres o grups nombrosos d’amics.

Bàsicament hi ha dos/tres punts d’inici:

  • L’aparcament (5€) del final de la vall de Vrata (1.015m) al nord del cim.
  • L’estació d’esquí de fons de Rundo Polje (1.341m) al sud. Des d’aquí encara es pot deixar el vehicle un xic més amunt.
  • El poble de Stara Fuzina (546m) també al sud i que també es pot aparcar a més alçada si es continua per alguna de les pistes obertes al públic en general.

La nostra opció fou la de Rundo Polje en dos dies tot fent nit a Dom Planika.

Sortida: De Rundo Polje seguim per la pista forestal que surt del davant mateix de l’aparcament. Passem al costat d’un edifici de fusta i un petit remuntador d’esquí. Seguim pujant fins a una cruïlla de pistes, agafem la de l’esquerra fins a trobar vehicles aparcats en una corba, un xic més amunt, a la dreta, trobem els senyals indicadors del Triglav i del refugi Vodnikov. Aquí comencem a caminar (1.430m).

Desnivell acumulat: Rundo Polje – Dom Planika 1.195m.  Dom Planika – Triglav 430m

Recorregut: Rundo Polje – Dom Planika 11km.  Dom Planika – Triglav 2,25km

Horari:Rundo Polje – Dom Planika 4h 30′.  Dom Planika – Triglav 1h 40′

Itinerari: Seguim les indicacions del Vodnikov. Pugem inicialment per bosc tot flanquejant per sobre de la vall de Ribnica fins arribar a unes pastures altes amb bosc escadusser. Enfilem per un sender molt marcat vers el coll de Studorski (1.892m) de l’esquerra. Del coll fem un curt descens per l’altra vessant per iniciar un llarg flanqueig que ens fa donar tota la volta al Tosc. Trobem alguns camins que se’ns afegeixen des de baix. No veurem el refugi Vodnikov fins a estar-hi força a prop. Si no està emboirat es poden veure el Vodnikov, el Planika i el Triglav a la vegada.

Deixem aquest primer refugi per continuar pel sender en direcció a una tartera que travessem en pujada fins a un pas rocós que superem ajudats per algun cable i algun graó artificial. Planegem fins l’ampli coll de Konjsko. A l’esquerra i força amunt podem veure el llarg i costerut camí que ens portarà al següent refugi. Superat el fort i llarg pendent encara ens queda una curta pujada fins el dom Planika (2.401m).

Situats al costat nord del refugi i en direcció de la imponent muralla rocosa que ens queda davant, veiem tres camins. El de més a la dreta ens portaria al refugi del Triglav (Triglavski dom), els altres dos ens porten al cim. Escollim el central que és la via norma del cim des d’aquí. És el que passa pel M. Triglav.

Comencem caminant per la tartera fins al peu de la roca, seguim un replà ascendent que ens deixa al damunt d’aquest primer ressalt rocós. Ara continuem per terreny fàcil de tartera fins al peu de la segona i alta muralla. Només cal seguir les marques de pintura. Una diagonal per un roquissar ens porta al peu d’una canal que ascendim amb l’ajuda d’un cable. Seguim ascendint per la carena secundària fins arribar a la carena principal (hi ha cables i estaques de ferro) on enllacem amb l’itinerari i la gent que ve del Triglavski dom. D’aquí només cal anar seguint la penjada i, a vegades, estreta carena fins al cim (més cables en els llocs exposats).

Dades dels refugis:

DSC_0322

La muralla rocosa sud del Triglav

Cascada superior de Martulijkov (1.180m)

Excursió clàssica per un engorjat tot visitant dues cascades. Fàcil, però amb força desnivell. El darrer tram està equipat amb estaques de ferro.

Sortida: De Gozd Martuljek. A la sortida del poble en direcció a Ljubljana per la carretera 201, just abans del pont per sobre del riu Sava, a mà dreta, hi ha un aparcament al costat d’un edifici abandonat. És un aparcament molt sol·licitat. (740m)

Desnivell acumulat: 450m

Recorregut: 11 km (anada i tornada)

Horari: 4h (anada i tornada)

Itinerari: De l’aparcament seguim pel carril de bicicletes (aneu amb compte) fins a trobar una pista transversal, gireu a l’esquerra, a pocs metres hi ha una nova bifurcació, seguiu a la dreta. Al cap d’una estona arribareu a una carbonera de demostració en funcionament. D’aquí surten dos camins, agafarem el de l’esquerra ja qu tornarem pel de la dreta. No gaire més enllà trobem un pont que travessa el riu, passem a l’altra banda on hi ha uns rètols. Ara ja només cal seguir el sender que va seguint primer al costat del riu, després el travessa (primera cascada al fons) per enfilar-se per un costat fins a l’inici de la caiguda de la cascada. Seguidament el sender s’allunya del riu fins a trobar un camí més ample que ve de baix (és el que seguirem de tornada). Caminem per una pista ampla fins a una cruïlla amb pal indicador d’una granja on hi podem menjar i beure. Agafem cap a la granja tot travessant de nou el riu. A la granja seguim en direcció nord per uns prats fins arribar a una capella en memòria dels morts a la muntanya. Tornem a travessar el riu, aquesta vegada saltant de pedra en pedra i retrobem el camí més ample que havíem deixat i que es converteix en un sender molt marcat. D’aquí, el camí puja fort per dintre del bosc de faig fins a un senyal indicador. Seguim, més o menys planerament, tot flanquejant per sobre del riu fins a un descens a la base de la darrera cascada (alguna estaca de ferro). Des d’aquest punt es pot grimpar fins al peu de la cascada ajudant-nos d’algunes estaques de ferro.

DSC_0181

Primera cascada

Anuncis

 

DSC_0381

Castell de Ljubljana

Característiques geogràfiques, socials i polítiques d’Eslovènia (Slovenija):

  • Superfície: 20.273 km² (aproximadament unes ⅔ parts de Catalunya).
  • Població: 2.062.874 (2015).
  • Moneda: €
  • Fus horari: Central europeu.
  • PIB per càpita: 20.726,54 $ (2015) (aproximadament el 75% del de Catalunya)
  • Llengua: eslovè (grup de llengües eslaves). A les zones properes a les fronteres és oficial també l’italià i l’hongarès. La majoria de persones entenen i parlen l’anglès.
  • Religió: majoritàriament catòlica romana.
  • Organització política: República. Membre de la UE (2004) i de l’OTAN (2004).
  • Domini d’internet: .si
  • Prefix telefònic: +386
  • Emergències: 112

Història:

  • La seva història és complexa. Originàriament celtes conquerits per l’imperi romà que, posteriorment envaïren els eslaus. Formà part de l’imperi Carolingi. Ha patit les intervencions de diverses potències veïnes com l’imperi austro-húgar o les lluites amb els otomans.
  • Fou part de Iugoslàvia des de 1945.
  • A l’abril de 1990 es celebraren les primeres eleccions lliures i democràtiques.
  • al desembre de 1990 referèndum sobre la independència amb un 89% del cens a favor.
  • Declaració de la independència el 25 de juny de 1991. Inici de la guerra d’Eslovènia (o guerra dels 10 dies).

Preus:

  • Supermercats: Són semblants als dels altres d’Europa. Llauna de cervesa local de 500cc al voltant d’1€.
  • Restauració: Es pot fer un àpat per 10-12€ per persona.
  • Allotjament: No és car, però tampoc és barat. Es nota que és un país turístic. Ara es poden trobar molts establiments nous o renovats a bon preu.
  • Combustible: El preu del litre del diesel és un xic superior al de Catalunya, però molt més baix que a Itàlia (el més alt) o França.
  • Autopistes: Els relativament pocs quilòmetres d’autopistes funcionen amb una vinyeta que es pot comprar a les benzineres. 1 setmana 15€, 1 mes 30€ o 1 any 110€.

 

Enllaços:

 

 

  • Agost de 2014 a Mongòlia. Travessa de Sud a Nord.
  • Agost de 2015 a Costa Rica. Recorregut pel petit país de Centre Amèrica observant la fauna i flora.

Quan tingui temps suficient seguiré completant la informació sobre aquests viatges.

Iguana_209_bis

Iguana de Costa Rica

 

DSC_0156_p

Camells del sud de Mongòlia

 

DSC_0652_p

Zona volcànica del centre de Mongòlia

 

Perezoso_0247

Peresós de Costa Rica

Aquest soc jo

Soc professor universitari i profundament català. La meva formació està centrada en les matemàtiques. M'interessa la ciència, de tot tipus, i la seva divulgació. Així com la filosofia i les arts, especialment la música.

Practico, amb més o menys freqüència i grau de dificultat, la majoria d'activitats relacionades amb la muntanya: excursionisme, alpinisme, espeleologia, escalada, bici de muntanya, esquí alpí, de muntanya i de fons.

Traducció

QUÈ SEGUEIXO DE LA XARXA

Gauachet (muntanya)

esquidemuntanya (muntanya)

Espai Bornas (actualitat)

Pseudolog (divers)

Francis (th)E mule Science's News (ciència)

Enric Canela (actualitat catalana i universitària)

BCN mon amour (cuina)

.CAT

ALTRES VIATGERS

Viatgem plegats Fòrum de viatges en català

Comptador de “ademails”

Comptador de WordPress

  • 42,849 visites

Sota llicència Creative Commons

Creative Commons License

Mapa de visites