You are currently browsing the category archive for the ‘Islàndia’ category.

Aquest mes d’abril de 2010 és notícia l’erupció de l’Eyjafjallajökull. El seu núvol de cendres està deixant a més de mig Europa amb els avions aturats i sense poder enlairar-se.

He buscat pel meu arxiu fotogràfic i l’he trobat! Durant el nostre viatge a Islàndia el vàrem fotografiar. És la fotografia que teniu a continuació.

Islàndia184_EyjafjallajökullL’Eyjafjallajökull des de la carretera 1

La gelera on està situat el volcà en erupció és una de petita al sud de la illa. De fet, el nom del volcà és el de la gelera, ja que jökull vol dir gelera. Us poso una imatge treta de Google on he marcat amb un punt vermell la situació d’aquesta gelera i amb un de color verd la situació de Reykjavík (pitgeu sobre la imatge per ampliar-la).

Islàndia_Google 

vermell: L’Eyjafjallajökull   verd: Reykjavík

Segons he pogut trobar a la wiki, ha fet erupció en quatre èpoques: 920, 1612, entre 1821 i 1823 i ara el 2010 que, de moment, ho ha fet dues vegades, el 20 de març i el 15 d’abril.

Us poso un enllaç a una foto des de satèl·lit de la NASA i a unes fotografies molt espectaculars fetes pel fotògraf de natura holandès Fred Kamphues.

Islàndia segueix estant molt viva!

Anuncis

Islàndia084_F28 

Per la F28

Iceland_travessa 

Possibles travesses en verd

La travessa del centre de l’illa es pot fer per diversos llocs. Tot són pistes per a 4×4 on cal anar amb la tracció a les quatre rodes, a baixa velocitat i moltes vegades amb la reductora. D’est a oest tenim:

Islàndia093_F28 Quilòmetres i quilòmetres de pista …

  • Pel nord i l’oest del Vatnajökull. És la més impressionant i la de major dificultat a causa del mal estat de les pistes i els rius que cal creuar a gual, especialment en el tram més proper a la gelera. S’aconsella no anar amb un sol vehicle. El primer tram nord és el mateix que per anar al Askja, uns 97km, a continuació venen uns 86km pel peu del Dyngjujökull, una branca del Vatna. Aquí és on trobarem les majors dificultats de tot el trajecte i on podem quedar encallats un munt de vegades. 28km més i arribem a la F28. 150km més i trobem Burfell, el primer poble, que està a uns 50km de la carretera principal nº 1. En total són més de 400km que es fan normalment en més de dos dies.

Islàndia090_F28_Vatnajökull El Vatnajökull al fons

  • Per l’Sprengisandur seguint la pista F28. És l’opció que vàrem fer nosaltres. Té menys dificultat que l’anterior tot i que la part sud de l’itinerari és comuna. Es passa entre el Hofsjökull i el Vatnajökull. Actualment hi ha excursions en bus que hi passen. Són més de 300km que, anant per feina i sense equivocar-se, es poden fer en un dia. Nosaltres vàrem tardar-ne dos, ja que no volíem córrer i trencar una ballesta.

Islàndia104_Sprengisandur Per la F28 …

  • Per Hveravellir, entre el Langjökull i el Hofsjökull, seguint la F37. És la més curta de les tres opcions i també hi passa un bus. Són uns 200km des de Holtastaðir, al nord, fins a Geysir al sud.

Islàndia101_Sprengisandur Per la tarda a la F28 …

Tal com ja he comentat, nosaltres vàrem seguir la segona proposta de nord a sud. A continuació teniu un resum dels 310km de l’itinerari:

Islàndia083_F28

Primers quilòmetres per la F28

Islàndia085_AldeyjarfossLa  Aldeyjarfoss

  • 90km més enllà hi ha la cruïlla amb la pista que ve del Askja. Per aquesta zona és on hi ha el canvi d’aigües entre el nord i el sud de l’illa.

Islàndia105_Sprengisandur_Þóristidur Þóristidur

Islàndia106_Sprengisandur_Kaldakvísl Kaldakvísl

  • Finalment, a uns 75km més enllà s’arriba a la carretera principal tot passant prop del volcà Hekla.

Islàndia111_Hekla El volcà Hekla

Una travessa per recordar. Molts quilòmetres totalment anant sols i sense cap casa, uns paisatges meravellosos, rius, geleres, sorra. Tot i que només són 300km cal recordar que el consum de combustible pot ser molt elevat, ja que es circula a baixa velocitat i cal comptar-ho per hores i no per quilòmetres. Durant tot el recorregut no es troba cap benzinera. Si es viatja sol cal anar ben preparat i tenir un mínim d’experiència de conduir per aquest tipus de pistes. Excepte per l’aigua i els rius, són molt semblants a les del desert. Molt i molt vent i molts quilòmetres durant els quals tot trontolla, es pot acabar amb la mandíbula desencaixada si no es vigila …

Islàndia094_F28_HofsjökullEl Hofsjökull al fons

L’illa d’Islàndia deu ser un dels llocs del món amb més cascades per metre quadrat, a cada racó n’hi ha una. La quantitat d’aigua que circula per tot arreu, conjuntament amb la morfologia del terreny fa que n’hi hagi un munt. Només cal agafar un mapa de l’illa i buscar les paraules que acaben en foss, que vol dir cascada en islandès. A continuació teniu la llista de les que vàrem fotografiar. En el mapa de l’itinerari estan marcades amb el símbol:

image

  • Dettifoss :44m de caiguda i un cabal de 200-500m³/s. És molt visitada.
  • Hafragilfoss : aigües avall de la Dettifoss. 27m i molt menys coneguda.

Islàndia018_DetifossIslàndia015_Hafragilsfoss 

  • Goðafoss . La “cascada dels déus”, 12m. També molt coneguda i visitada.
  • Aldeyjarfoss : 20m. Situada al nord de Sprengisandur, a prop de la F26. Molt poc visitada, però interessant per les columnes basàltiques blanques.

Islàndia080_Godafoss Islàndia085_Aldeyjarfoss

  • Gullfoss : La més coneguda i famosa de totes.
  • Skógafoss : 60m. A prop de la F1 i de fàcil accés. Si fa Sol l’aigua polvoritzada crea un bonic arc de Sant Martí com el de la fotografia.

Islàndia135_Gullfoss Islàndia185_Skógafoss

  • Ófærufoss : Situada a l’esquerda volcànica anomenada Eldgjá. Característica per un pont de roca que, pel que sembla, es va esfondrar el 1993 per causes naturals. Per tant, la fotografia és històrica. És de difícil accés.
  • Svartifoss: La “cascada negra” per les columnes hexagonals de basalt negre. Situada al parc de Skaftafell. També molt visitada.

     Islàndia198_Ofaerufoss              Islàndia206_Svartifoss

Aquí teniu l’enllaç d’un centenar de fotografies escanejades d’entre les 700 diapositives que vàrem fer durant aquest viatge per terres vikingues.

Geysir

Geysir (Pitgeu sobre ell)

Vigdís Finnbogadóttir a la residència oficial de Bessastaðir (del web oficial)

Curiosament, pocs dies després d’escriure l’anterior post sobre Islàndia on parlava sobre la seva llengua, al diari Avui d’aquest diumenge passat (21/06/09) surt un article de l’expresidenta d’Islàndia Vigdís Finnbogadóttir titulat les llengües enriqueixen. En remarco algunes frases:

“AMB EL LLENGUATGE, les societats humanes s’originen, persisteixen, desenvolupen les seves activitats, resolen els seus problemes i donen sentit a la seva coexistència.”

“Privar els individus de la llengua materna comportaria negar-los l’accés a aspectes importants de la seva existència.”

“Cada llengua conté un arxiu únic del seu entorn”

“AIXÍ COM LA DIVERSITAT de llengües és testimoni de la seva fortalesa, ser capaç de parlar més d’una llengua enriqueix els individus que tenen aquesta capacitat. FA QUE TINGUIN UN PEU en cada món, perquè adquirir una altra llengua els introdueix a una altra manera de pensar, a experiències diferents i a una altra visió de la realitat.”

Vigdís Finnbogadóttir (1930-) fou la primera presidenta del món escollida democràticament i el quart president d’Islàndia. Ho va ser des de 1980 fins 1996. Era la presidenta quan nosaltres hi vàrem anar. Professora de francès, estudià a les universitats de Grenoble, a la Sorbonne de París i a la de Copenhaguen. Fou directora artística de las companyia de teatre de Reykjavík, guia turística a l’estiu i una gran activista en contra de les tropes de l’OTAN en el seu país.

Bessastaðir, residència oficial del president d’Islàndia (wiki).

 Dorsal Atlàntica (Wiki)

Per a mi, Islàndia té molts aspectes que la fan singular, com per exemple, ser una illa, estar situada tocant el Cercle Polar Àrtic, el seu paisatge volcànic, les seves geleres i els seus rius i cascades, la seva fauna. Però a més a més de tot això, la seva característica fonamental és que està situada sobre la dorsal atlàntica. Això vol dir que s’està expandint per la seva meitat, està creixent contínuament. Aquest és l’origen de la seva morfologia volcànica.

Oslo002 Un vaixell víking autèntic (Oslo)

Història:

  •  Inicis: Els primers a arribar a l’illa foren monjos irlandesos al segle VIII. Posteriorment, aquests foren expulsats per víkings noruecs cap a finals del segle IX. Eric el Roig (950-1003), d’origen noruec i exiliat a Islàndia, va descobrir Grenlàndia i el seu fill Leif Ericsson (970-1020) arribà fins a terres americanes (Vinland a l’any 1000).

Islàndia142_Þingvellir Þingvellir

  • Primera independència: Durant tres segles formaren la mancomunitat islandesa. L’any 930 constituïren el primer parlament d’Europa en el þingvellir (els antecedents de les Corts Catalanes són de l’any 1000). Al segle XII foren cristianitzats i, finalment, al 1262 Haakón IV de Noruega els va sotmetre.
  • Sota les corones noruegues i daneses: De 1264 a 1380 fou territori noruec. Amb la mort del rei Olav IV Islàndia passà a ser danesa i anglicana fins a la segona guerra mundial.

Islàndia118_Þjódveldisbaerinn Cabanes antigues reconstruïdes

  • Nova independència: Amb l’ocupació de Dinamarca per les forces alemanyes Islàndia esdevé lliure i neutral. El 1940 fou ocupada per les forces britàniques, el 1941 va passar a les forces americanes i el 17 de juny de 1944, després d’un referèndum, Islàndia va esdevenir república independent.

 Llengua

Com tothom sap a Islàndia parlen l’islandès (íslenska). És una llengua amb el mateix origen que altres llengües nòrdiques com el danès, el noruec o el suec. Però així com un danès i un noruec es poden entendre força bé entre ells, ja que tenen moltes coincidències, amb un islandès ho tenen molt més difícil. A causa de l’aïllament de l’illa l’islandès ha evolucionat de manera diferent a la resta o, millor dit, pràcticament no ha evolucionat, sempre ha estat una llengua molt conservadora. La inclusió de nous termes a la llengua sempre és un procés molt elaborat i raonat. Els islandesos no tenen masses problemes per llegir les antigues sagues (saga, sögur) nòrdiques de fa més de set segles. Exemples d’aquest purisme poden ser:

  • telèfon: sími, és una antiga paraula que significava cable o corda.
  • ordinador: tölva, és la combinació de tala (nombre) amb völva (profeta).
  • www: veraldarvefurinn, literalment “la xarxa mundial”.
  • meteorologia: veðurfræði, és la composició de veður (temps) i fræði (ciència).Islàndia103_Sprengisandur

Si mireu un mapa d’Islàndia veureu que en els noms geogràfics, a més d’accents i dièresis hi apareixen altres símbols:

  • ð, Ð (Alt-208/9): semblant a la d catalana intervocàlica o la th del this anglès.
  • þ, Þ (Alt-231/2): semblant a la z castellana o la th del thin anglès.
  • æ, Æ (Alt-145/6): semblant al diftong ai català o a la i del like anglès.­

Preus:

Islàndia tenia i té fama de cara. És ben cert. Quan nosaltres hi vàrem estar –el 1988- una corona islandesa eren 3 pessetes. Qualsevol cosa era com a mínim tres vegades més car que a Catalunya, però no solament anar a sopar a un restaurant o prendre una cervesa en un bar com sol passar a molts països, sinó també comprar una barra de pa o un cartró de llet en un súper. L’única cosa que vàrem trobar a bon preu fou el gas-oil, ja que, almenys l’any 1988, estava gravat amb un impost molt baix i, malgrat la taxa que calia pagar a l’entrar al país amb un dièsel, si un consumia suficient combustible sortia a compte.

De totes maneres, sembla que amb la crisi del 2008/9 els preus han baixat força. Potser ara és el millor moment per anar-hi.

Islàndia045_Námafjall Central geotèrmica de Reyjahlíð

Altres curiositats:

  • A més a més del bacallà d’Islàndia (Þorskaætt), gràcies a l’energia geotèrmica és un gran productor d’alumini (Ál) i d’hortalisses i fruites d’hivernacle.

Islàndia007_Bakkafjördur Fusta a Bakkafjörður

  • Molta de la fusta que utilitzaven antigament provenia de Sibèria. Els cabalosos rius siberians, en les seves crescudes, arrossegaven  grans troncs cap l’Oceà Àrtic, allí els corrents marins la transportaven cap a les costes del nord de l’illa. Actualment encara se’n pot trobar i encara la recullen.

         Espat d'Islàndia 01   Espat d'Islàndia 02

Espat d’Islàndia “autèntic”

  • L’espat d’Islàndia existeix.   La calcita (carbonat de calci) transparent, amb doble refracció, romboèdrica, exfoliable i polaritzadora de la llum. Se’n pot trobar en unes antigues mines de la costa est de l’illa (Helgustaðir). Sabeu que hi ha qui creu que els víkings l’utilitzaven per saber la situació del Sol quan navegaven sota una capa de núvols? De fet, en la zona àrtica és possible fer-ho, el dubte està en si ho coneixien. Aquí trobareu més informació sobre aquest interessant tema.
  • Si la vostra intenció és explorar l’illa, penseu que, malgrat la quantitat d’aigua que hi ha per tot arreu, normalment no és potable a causa de la gran quantitat de sals i materials en suspensió que arrossega.

Islàndia087_AldeyjarfossAldeyjarfoss

Missatge que va desxifrar el professor Lindenbrock

Rick Wakeman i el seu viatge al centre de la Terra
Islàndia063_F88

Perill ...

La millor manera de moure’s per Islàndia és amb cotxe i si és un 4×4 molt millor, ja que podrem anar a molts més llocs. És el que vàrem fer nosaltres.

Islàndia012_Gelfa

Una carretera ...

Consells:

  • Llogar un 4×4 surt molt car, ara amb l’actual crisi (2008-09) ja no ho sé. Si us arriba el pressupost podreu llogar un 4×4 de pel·lícula, amb tot d’antenes, ràdios, balises de socors, GPS, rodes amples i grans, etc.
  • Si hi esteu més d’una setmana, teniu un 4×4 i voleu travessar mitja Europa, el millor és embarcar-lo al Norröna.
  • Si entreu a Islàndia amb un dièsel us caldrà pagar un impost segons els dies que hi estareu.
Islàndia064-f88

Una pista ...

  • Per anar per segons quines carreteres o pistes cal quelcom més que un tot terreny:
    • Cal tenir un mínim d’experiència de conduir per sorra i pedres, així com sentit de l’orientació.
    • És aconsellable anar més d’un vehicle.
    • A l’interior de l’illa no hi ha cap benzinera, ni poble, ni granja. Per tant, molt de compte amb el combustible. Val la pena portar algun bidó de reserva. Penseu que amb la tracció a les quatre rodes i amb la reductora el consum puja molt més del previst.
    • Val la pena portar una roda més de recanvi i els estris necessaris per desencallar el vehicle.
    Islàndia066-f88

    Un gual ...

  • Molt de compte al travessar rius a gual, cosa que s’ha de fer moltes vegades. A la tarda baixa molta més aigua que al matí degut a la fosa del gel. En aquest sentit vàrem tenir una experiència molt “interessant”, sort que era un dièsel dels d’abans i l’aigua no va arribar a l’entrada d’aire.
  • Si la pista queda per sobre del terreny de l’entorn no us acosteu massa a les vores, ja que no són gens sòlides.
Islàndia093-f28

Pel centre de l’illa

A la fotografia següent podeu veure diversos detalls del nostre vehicle:

  • Dues rodes de recanvi i dos bidons de gasoil a la baca del sostre.
  • Un parell de bidons d’aigua potable.
  • Plataforma interior amb matalàs per dormir. Aleshores l’allotjament ens va sortir molt bé de preu.
  • La fotografia està feta mentre fèiem el sopar. El fogó amb la sopa està amagat darrera d’una de les caixes blanques per protegir-lo del vent. El vent és un dels turments de l’illa.
Islàndia079-f88

Tot fent el sopar

Bàsicament hi ha dues maneres per arribar a Islàndia, amb avió i amb vaixell. Us comentaré detalladament la segona, ja que és la que férem nosaltres i, a més, la primera no té gaires secrets.

Islàndia001_Norröna

El Nörrona-I a Bergen

Hi ha un ferry feroès, el Norröna de la naviliera Smyril Line, que fa un circuït d’una setmana pel Mar del Nord. Fins l’any passat l’itinerari era el següent:

Port País Dia
Hanstholm Dinamarca Dissabte
Tórshavn Fèroe Dilluns
Bergen Noruega Dimarts
Scrabster Escòcia Dimecres
Tórshavn Fèroe Dimecres
Seydisfjördur Islàndia Dijous
Tórshavn Fèroe Divendres
Hanstholm Dinamarca Dissabte

Aquest recorregut tenia un detall important, segons quin itinerari es fes calia desembarcar a les Fèroe, per exemple, si s’anava de Hanstholm a Seydisfjördur era necessari passar dues nits a Tórshavn esperant que anés a Bergen i tornés. Per tant, calia escollir bé de quin port es sortia. Quan hi vàrem estar nosaltres no passava per Scrabster, però sí per les illes Shetland.

Islàndia002_Bergen

Sortint de Bergen

Actualment, aquest any han canviat el recorregut:

Port País Dia
Hanstholm Dinamarca Dissabte
Tórshavn Fèroe Diumenge/Dilluns
Hanstholm Dinamarca Dimarts
Tórshavn Fèroe Dimecres
Seydisfjördur Islàndia Dijous
Tórshavn Fèroe Divendres
Hanstholm Dinamarca Dissabte

Pel que sembla han eliminat els ports de Noruega i Escòcia. És una llàstima, ja que era una de les característiques d’aquest vaixell. Així doncs, si es vol anar directament a Islàndia el millor és sortir dimarts (11.00) de Hanstholm per arribar el dijous (10.00) a Seydisfjördur.

Islàndia003_Féroe

Passant per les illes Fèroe

Pel que he pogut veure al web de la Smyril Line el vaixell és totalment nou (2003) respecte a quan nosaltres hi vàrem anar. Te cabines amb bany de 2, 3 i 4 passatgers, així com lliteres en sales comunitàries. Són 318 cabines amb 1012 llits i una capacitat total de 1482 passatgers, 800 vehicles i 3.250 tones de càrrega.

El mostrari de vehicles que s’hi embarca és digne de veure, almenys quan nosaltres hi vàrem anar. Hi havia des d’un camió militar que semblava de la segona guerra mundial amb una caravana a la caixa, fins a un Unimog 4WD nou de trinca i perfectament arranjat com a autocaravana. La majoria eren alemanys, de fet, crec que nosaltres érem els únics viatgers de parla llatina.

Un aspecte curiós era que per pagar acceptaven moneda de qualsevol dels ports per on passava, però el canvi sempre el tornaven en moneda feroesa, d’aquesta manera anaves acumulant xavalla de corones feroeses que encara conservo.

Islàndia004_Seydisfjördur

Arribant a Seydisfjördur

Us puc assegurar que, malgrat les dimensions considerables del vaixell i malgrat enganxar la mar força tranquil·la, allò es movia de mala manera. El Mar del Nord enfurismat ha de ser espectacular …

Recordo que passar-se dos dies sencers en aquella monumental closca de nou fou una de les coses més avorrides, ja que posar-se a llegir i marejar-se era tot el mateix, aleshores, l’únic entreteniment era mirar el mar que no té res d’interessant, només aigua i boira baixa.

El nostre itinerari per anar i tornar d’Islàndia de fa vint anys fou el següent:

  • Barcelona → Lyon → Strasbourg → Frankfurt → Hamburg → Kovenhavn → Göteborg →  Oslo → Bergen (10 dies de cotxe i dos ferrys).
  • Bergen → Tórshavn → Seydisfjördur (2 dies amb el Nörrona).
  • 3 setmanes senceres a Islàndia, (dijous a dijous).
  • Seydisfjördur → Tórshavn → Lerwick → Hanstholm (2 dies i mig amb el Nörrona).
  • Hanstholm → Hamburg → Frankfurt → Lyon → Barcelona (25 hores de cotxe).

Vint corones feroeses

Actualment és fàcil comprar el bitllet, ja que hi ha moltes agències de viatges que ho fan, com per exemple l’andalusa Viajes Ruta Solar, que ne’s agent. Però fa vint anys fou tota una odissea aconseguir-ho, ningú se’n volia fer càrrec i, a més a més, sense correu electrònic ni Internet, només hi havia el telèfon fix i el Fax.

iceland-excursions01

A petició de la NaaN obro aquest nou viatge. El realitzàrem la dona i jo l’any 1988. Cal remarcar que tot el que explicaré d’aquesta fabulosa illa és de fa vint anys. Per tant, moltes coses poden haver canviat. Si voleu informació més recent podeu consultar la interessant pàgina d’una parella que hi van estar l’agost de 2009.

Hi anàrem amb el nostre propi tot terreny, un Patrol 6 cilindres curt, des de casa i tots dos sols. Agafàrem el ferry Norröna per poder embarcar el nostre vehicle.

A l’illa hi estiguérem 15 dies justos i, de moment, aquí teniu el recorregut que vàrem fer durant aquestes dues setmanes. Com sempre, aniré afegint posts amb diverses informacions sobre el viatge i les característiques d’aquest país geològicament molt impactant. Les fotografies que aniré posant estaran escollides i escanejades d’entre més de 700 diapositives.

Aquest soc jo

Soc professor universitari i profundament català. La meva formació està centrada en les matemàtiques. M'interessa la ciència, de tot tipus, i la seva divulgació. Així com la filosofia i les arts, especialment la música.

Practico, amb més o menys freqüència i grau de dificultat, la majoria d'activitats relacionades amb la muntanya: excursionisme, alpinisme, espeleologia, escalada, bici de muntanya, esquí alpí, de muntanya i de fons.

Traducció

QUÈ SEGUEIXO DE LA XARXA

Gauachet (muntanya)

esquidemuntanya (muntanya)

Espai Bornas (actualitat)

Pseudolog (divers)

Francis (th)E mule Science's News (ciència)

Enric Canela (actualitat catalana i universitària)

BCN mon amour (cuina)

.CAT

ALTRES VIATGERS

Viatgem plegats Fòrum de viatges en català

Comptador de “ademails”

Comptador de WordPress

  • 42,676 visites

Sota llicència Creative Commons

Creative Commons License

Mapa de visites