You are currently browsing the tag archive for the ‘Viatges’ tag.

©M.Noguera

Nasi goreng indonesi ©M.Noguera

Menjar és una de les coses més barates d’Indonèsia. Podem comprar menjar fet des de les paradetes del carrer fins a restaurants d’allò més sofisticats.

Es fa difícil dir quins són els plats típic indonesis, ja que hi ha una gran barreja de cuines asiàtiques. Moltes cartes parlen de plats tailandesos, xinesos, etc.

IMG_20160725_072249142

Un esmorzar ©MBoada

La base és l’arròs (nasi) i els fideus (mie) que es fregeixen (goreng)  amb trossos de verdures, pollastre (ayam), vedella (daging), peix (ikan), gambes (udang), etc. Com a país majoritàriament musulmà que és, el porc no hi és present. Naturalment, tot és força picant. Una de les preparacions típiques picant és l’anomenada sambal, si us agrada el menjar picant us recomano el ayam sambal, és per llepar-se els dits.

IMG_20160731_182945465

Un ayam sambal amb arròs ©MBoada

També hi ha sopes (sup) de fideus amb verdures i/o mandonguilles. A la costa és molt normal el peix a la brasa o altres tipus de productes marins com el pop o el calamar, varem menjar calamar a trossos fregit i fet amb salsa picant boníssim.

IMG_20160804_135238732

El calamar amb salsa picant ©MBoada

IMG_20160725_175108671

Aigua i cervesa indonèsies ©MBoada

Els esmorzars són a base d’arròs blanc, arròs fregit, pollastre fet de diverses maneres, verdures fregides, truites diverses, ou dur, ous ferrats molt fets, fruita poc o molt variada, te, cafè, …

IMG_20160729_120608787

Un dinar a la jungla ©MBoada

IMG_20160726_125429748_HDR

Un altre dinar a la jungla ©MBoada

El més normal és menjar amb els dits o, com a molt, amb cullera i forquilla, el ganivet no el fan servir.

IMG_20160723_180938300

Fideus estil xinès ©MBoada

Anuncis
©M.Noguera

Aeroport de Banda Aceh ©M.Noguera

Com ja he comentat en un article anterior, Sumatra és molt gran. Per tant si volem anar ràpidament d’una banda a l’altra ens caldrà agafar algun vol local.

Avió: A Indonèsia hi ha un munt de companyies aèries, unes de més confiança que d’altres. Un consell genèric és escollir companyies reconegudes internacionalment, són més cares, però més fiables. Nosaltres varem agafar vols de Lion i de Garuda.

Tren: A Sumatra no dona gaire de si. Pocs recorreguts i pocs trens. Pot servir per anar de l’aeroport de Medan a la ciutat o viceversa. A Java el tren és molt més útil. Nosaltres no el vàrem utilitzar.

Ferry: És la manera més fàcil de traspassar d’una illa a una altra. Nosaltres el varem agafar per anar de Banda Aceh a Pulau We. Normalment hi ha més d’un tipus de ferry el ràpid i el normal i més d’una categoria de bitllet. El que varem agafar nosaltres fou el ràpid, 1h de navegació i 80.000 o 100.000 IDR per persona. En els dos preus hi ha AC a la cabina i si es vol (no ho varem fer) es pot facturar l’equipatge.

©M.Noguera

Ferry de Pulau We ©M.Noguera

Autobús: Hi ha un munt de línies regulars de busos. El problema és esbrinar d’on surten i els horaris. Es poden fer trajectes d’un munt d’hores seguides i també n’hi ha de nocturns per si voleu estalviar-vos una nit d’hotel. Tampoc el varem utilitzar.

Labi-labi: És un petit bus d’unes 18 places que fan trajectes urbans i interurbans. Són molt barats i van a preu fet. Si us agraden les emocions fortes agafeu-ne un. El problema, però, torna a ser el saber d’on surten, però no tenen horari, ja que quan està ple marxen. Nosaltres per anar de Medan a Berastagi en vàrem agafar un, pantalla de vídeo a l’interior, música a tot drap, els passatgers cantant, el conductor avançant per qualsevol racó tot tocant el clàxon, una nena marejada, la seva mare espantada amb les frenades del conductor i la resta de passatgers d’allò més contents.

Taxi: El taxi pot ser oficial, és a dir, d’una empresa de taxis i amb taxímetre com per exemple Blue Bird que fins i tot té app per a mòbil i està estesa per tot Indonèsia i es paga segons el que marca el taxímetre. O bé els cotxes amb conductor que n’hi ha un munt i molt diversos. En aquest cas, sempre cal negociar el preu abans de res. Alguns d’aquests són conductors de cotxes d’una empresa o altres són simples persones amb carnet de conduir que lloguen un cotxe en una empresa de lloguer. Una anècdota sobre els preus d’aquests viatges, el conductor que ens portava del port de Banda Aceh a l’hotel (70.000 IDR uns 5€) ens va proposar fer una ruta turística per la ciutat portant-nos pels llocs més emblemàtics del greu tsunami del 2004, el primer preu fou de 300.000 IDR (21€) que davant la nostra negativa ens va rebaixar a 250.000 IDR (18€), finalment, 5 minuts després de la nostra darrera negativa, de fet volíem anar directes a l’hotel, ens ho va deixar per 200.000 IDR (14€). El problema d’aquest tipus de locomoció és que normalment el conductor no parla ni un borrall d’anglès i un viatge d’unes quantes hores durant el qual podries preguntar un munt de coses sobre el que vas veien per la finestreta es queda en no res. Amb taxis no oficials varem fer un munt de quilòmetres a més dels desplaçaments de o cap als aeroports:

  • Medan – Bukit Lawang, 90km, 3h30′, 450.000IDR (32€), Toyota de lloguer.
  • Bukit Lawang – Tangkahan, 45km, 2h15′, 600.000IDR (43€), 4×4.
  • Tangkahan – Medan, 100km, 3h, 650.000IDR (46€), 4×4.
  • Berastagi – aeroport de Medan, 80km, 2h 30′, 40€, Toyota de lloguer.
  • Port de Sabang – Iboih, 30km, 45′, 50.000IDR/persona (3,5€), Toyota de lloguer compartit amb altres passatgers.
©M.Noguera

Des d’un becak ©M.Noguera

Becak: Aquesta és la manera més típica de moure’s per la ciutat. És una moto amb un sidecar on hi caben dues persones. Si voleu veure i notar el trànsit de la ciutat, llogueu un becak, tindreu els altres becak, motos i cotxes a tocar. Tampoc parlen anglès i la millor manera de pactar el preu és ensenyant els bitllets. A títol d’exemple, a Banda Aceh, anar de l’hotel al centre de la ciutat ens va costar 30.000IDR (2€).

Motocicleta: Fins i tot varem anar de passatger en una motocicleta, és una manera força normal de transportar els turistes. Els dels país van quatre per motocicleta.

Lloguer d’un vehicle: Tothom ho desaconsella, cal estar avesat al tipus de conducció boja que hi ha per tot arreu. Per altra banda, en cas d’accident d’entrada la culpa és del turista. A més, la diferència de preu entre el lloguer d’un cotxe amb conductor o sense és mínima. El que si fan molts turistes és llogar una motocicleta per fer desplaçaments curts.

©M.Noguera

©M.Noguera

En aquest enllaç trobareu una selecció de fotografies del viatge.

wallet-96x96

Aquí hi trobareu informacions útils que us poden interessar.

Pàgines web:

  • booking.com i agoda.com dues pàgines amb la corresponent aplicació per a IOS i Android de reserva d’hotels. Les dues generen el tiquet per al wallet.
  • ticketindonesia.com per fer les reserves de vols interns. No genera tiquet de wallet, però reps un e-mail amb el pdf de la reserva del vol. Evidentment es pot pagar amb tarja de crèdit.
  • Les pàgines de les companyies aèries de Lion i Garuda. Aquestes dues són les majoritàries i les més reconegudes a nivell internacional. N’hi moltes altres més barates.
  • La pàgina d’Emirates pels vol intercontinental.
  • SeatGuru per conèixer la disposició de les butaques i característiques dels avions. Hi ha app per a mòbil.
  • FlightStats per saber els horaris i les característiques dels vols. Amb app per a mòbil.

 

tmhcjxkr-silbernes-atzeichen-s

Adreces de correu electrònic:

  • Muhdi (muhdi77@hotmail.com), el “jefe” de la Ida Guest House de Bukit Lawang. A més de poder-hi reservar una habitació, t’organitza rutes per la jungla, et reserva altres habitacions d’altres llocs, et lloga vehicle amb conductor, et canvia moneda, i qualsevol altra cosa. A la seva tarja hi posa tour guide.

 

Barra-de-connexions

Aquest senzill endoll és molt útil i mai falta a la maleta. Especialment ara que cada vegada portem més aparells electrònics per carregar.

Els endolls a Indonèsia són com els europeus. Per tant, no cal portar cap adaptador.

 

DSC_2206

100.000 IDR

Indonèsia és un país barat. La moneda nacional és la rúpia indonèsia (IDR). El canvi d’1€, a l’agost de 2016, oscil·lava entre 13.800 i 14.500 rúpies. Hi ha bitllets de 2.000, 5.000,10.000, 20.000, 50.000 i 100.000 i monedes de 100, 200 i 500 rúpies.

La nostra despesa de tot el viatge es va distribuir de la manera següent:

  • Pràcticament la meitat la gastàrem en el bitllet d’avió d’anada i tornada a Jakarta. Varem volar amb Emirates. Hi ha opcions més barates, però menys còmodes amb altres companyies o fent més escales. També hi ha l’opció d’anar a Jakarta només a l’anada o a la tornada i l’altre vol fer-lo a Kuala-Lumpur.
  • L’altra meitat de la despesa la gastàrem en transport local, hotels, menjar i excursions distribuïda segons:
    • Vols locals 23%. Foren 3 vols, Jakarta-Medan (2h) amb Lion, Medan-Banda Aceh (1h) amb Lion i Banda Aceh-Jakarta (3h) amb Garuda.
    • Taxis, busos, ferris i altre tipus de transport 16%.
    • Allotjament 25%. A menys de 30€ per nit d’habitació doble, la majoria amb esmorzar inclòs. Intentàvem escollit llocs de categoria mitjana.
    • Menjar 15%. 7,25€ per dia i persona. No varem menjar en els llocs més barats.
    • Guies i excursions 20%. Aquí hi ha dos dies seguits per la jungla i un altre dia sencer amb tot inclòs (menjar i campament).

Alguns preus concrets:

  • Ampolla de cervesa Bintang de 330 o 650 ml: de 35.000 a 48.000 IDR, és a dir, de 2,5€ a 3,5€. En alguns llocs tenien l’oferta de 3 al preu de dues.
  • Ampolla d’aigua de 1,5l  8.000 IDR. 0,60 €.
  • Esmorzar de 20.000 a 40.000 IDR per persona. De 1,5 a 3,0€.
  • Dinar o sopar en un restaurant amb beguda inclosa de 50.000 a 150.000 IDR per persona. De 3,5 a 10,0€.
  • 1 dia sencer per la jungla 2 persones amb 2 guies més el dinar que el porta una tercera persona, 1.000.000 IDR, uns 70€.
  • El ferri ràpid de Banda Aceh a Sabang 80.000 o 100.000 IDR segons categoria. 6 o 7 €.
  • Vol de Medan a Banda, el més curt 1h, 470.000 IDR. 33,5 €.
  • Vol de Banda a Jakarta, el més llarg 3h, 1.368.000 IDR. 98 €.
  • Taxi aeroport de 100.000 a 250.000 IDR. De 7 a 20€.
  • Labi-labi de Medan a Berastagi (40 km) 20.000 IDR per persona. 1,5€.
  • Becak al centre de la ciutat 30.000 IDR 2 persones. Uns 2€.

En aquest apartat voldria fer propaganda de l’apps CashTrails que és ideal per comptabilitzar les despeses en diverses monedes (no tinc cap tipus de comissió).

Sumatra_Topography

Mapa topogràfic de Sumatra (wikimedia)

Sumatra, o Sumatera com en diuen a Indonèsia, és la sisena illa més gran del món i la tercera d’Indonèsia. Té una superfície un xic superior a la d’Espanya (470.000 km²) i també un xic més d’habitants (uns 50 milions). Longitudinalment fa uns 1.800 km i una amplada màxima de 435 km. L’Equador la travessa pel seu centre.

Majoritàriament coberta per selva tropical, tot i que en moltes zones ha estat substituïda per les plantacions de palma. Té una desena de parcs nacionals on hi ha una gran diversitat biològica. Hi podem trobar tigres, rinoceronts, elefants i orangutans.

Tota la seva costa oest és muntanyosa i plena de volcans, molt d’ells actius. Aquests estan situats sobre un sistema de falles paral·lel a la subducció de plaques que hi ha enfront de la costa oest i que periòdicament genera terratrèmols que, a la seva vegada, generen tsunamis (recordeu el del 2004).

Sumatra_Volcanoes

Mapa geològic (wikimedia)

La població és majoritàriament musulmana, un 87%, tot i que hi ha certes zones on el 90% són cristians. Hi ha, també, un petit percentatge de budistes i d’induistes. L’ètnia dominant és la malaia, composta d’un munt de tribus diferents que parlen més de 50 llengües.

Finalment quatre coses sobre la República d’Indonèsia: Independent des del 1945, està formada per 17.500 illes, amb quasi 2 milions de km² i 245 milions d’habitants. Tot i no ser un estat islàmic, la llibertat religiosa està protegida constitucionalment, és l’estat musulmà més poblat del món, el 86% de la població. La moneda és la rúpia (IDR) i a 2016 el valor d’1€ oscil·lava entre 13.500 i 14.800 rúpies segons l’oficina de canvi i el moment. El domini d’internet és .id i el codi telefònic el 62. Es condueix per l’esquerra (i per qualsevol banda).

El viatge a Sumatra el realitzàrem la dona i jo del 21 de juliol al 8 d’agost de 2016. Aquí podeu trobar el recorregut sobre GoogleMaps.

El recorregut dia a dia fou el següent:

  1. Vol BCN-DXB (Dubai) 6h55′
  2. Vol DXB-CGK (Soekarno-Hatta de Jakarta) 8h30′. Hotel Marco Polo de Jakarta.
  3. Visita de la ciutat. Hotel Marco Polo.
  4. Vol CGK-KNO (Kuala Namu de Medan). Hotel Swiss-BelInn.
  5. Viatge de Medan a Bukit Lawang. Ida Guest House.
  6. Jungla.
  7. Jungla. Ida Guest House.
  8. Viatge de Bukit Lawang a Tangkahan. Mega Inn.
  9. Jungla. Mega Inn.
  10. Viatge de Tangkahan a Medan. Hotel Swiss-BelInn.
  11. Viatge de Medan a Berastagi. Mikie Holiday.
  12. Volcà Sibayak. Mikie Holiday.
  13. Danau Toba. Mikie Holiday.
  14. Viatge de Beratagi a l’aeroport de Medan. Vol de Medan a Banda Aceh. Hotel Mars.
  15. Ferry de Banda Aceh a Pulau Weh. viatge fins a Iboeh. Arpen Bungalows.
  16. Snorquel. Arpen Bungalows.
  17. Ferry de Pulau Weh a Banda Aceh. Hotel Mars.
  18. Vol de Banda Aceh a Jakarta.
  19. Vols CGK-DXB-BCN.

Si només es vol viatjar per Sumatra es pot volar a Kuala-Lumpur i d’aquí volar a Medan o Banda Aceh que són aeroports internacionals. Si es vol visitar Jakarta, la capita d’indonèsia, s’hi pot passar només a l’anada o a la tornada.

Com es pot veure, només ens moguérem pel terç nord de l’illa i agafàrem diversos vols interiors. Aquests vol encareixen el viatge, però estalvien temps i milloren la comoditat. Hi ha busos que fan recorreguts llargs, però són un munt d’hores, per exemple, de Medan a Banda Aceh són entre 12 i 14 hores.

Igaliku a baix al fons

Igaliku és un petit i bonic poble de 65 habitants. És un dels assentaments antics de Grenlàndia i s’anomenava Garðar. Està situat al fons del fiord Igalikup Kangerlua i a l’istme de la península de Qaqortoq. La millor manera per arribar-hi des de Narsarsuaq és agafar algun tipus d’embarcació que pel fiord Tunulliartfik ens porti fins al petit port d’Itilleq (no confondre’l amb un altre que hi ha molt més al nord), i aquí seguir la pista del “camí dels reis” fins a Igaliku.

Icebergs des del Puttut

Què hi podem trobar al poble:

  • Port.
  • Supermercat situat al port.
  • Escola.
  • Església que fa les funcions de sala de reunions del poble i petit museu amb fotografies de la història recent del poble. Hi podem veure, per exemple, fotografies d’una visita del físic danès i premi Nobel de Física Niels Bohr, de la reina de Dinamarca i d’altres personalitats d’àmbit mundial.
  • Les restes de l’antiga Garðar.
  • El cementiri del poble amb algunes tombes típicament inuit.
  • L’alberg Gardar a la part baixa del poble. Per més detalls vegeu el post de dades interessants d’aquest blog.
  • L’hotel. Per més detalls vegeu el post de dades interessants d’aquest blog.

Icebergs des del Puttut

Visites i/o excursions interessants:

  • La travessa en vaixell de Narsarsuaq a Itilleq pot passar per un camp d’icebergs del Qooqqut. Si no hi ha boira i l’estat de la mar és bo, normalment els pilots de les embarcacions hi fan una passejada. Això ens permet veure els icebergs de molt aprop i fotografiar-los.
  • La pista d’Itilleq a Igaliku, tot i que es pot llogar un vehicle que en porti, val la pena fer la curta i còmoda caminada a peu, ja que el paisatge s’ho val. La vista d’abans de baixar a Igaliku és impagable.

Icebergs enmig de la boira

  • L’excursió al mirador del Qooqqut: Cal agafar una pista que surt del poble en direcció nord i que va fins al fons del fiord a una certa alçada per entrar ver la vall del torrent que desemboca al fons del fiord. Seguim per la pista fins arribar a un llac (35m) que voregem fins al peu d’una vall que s’obre en direcció nord, on hi ha un indicador. Deixem la pista per seguir un corriol amb senyals vermelles que, tot remuntant uns 200m de desnivell, ens deixa en un altiplà a 250m d’altura. Ara només queda seguir el corriol planer que ens porta fins al mirador. Als fons tenim la gelera i als nostres peus els icebergs que hem creuat amb el vaixell que ens ha portat fins a Itilleq des de Narsarsuaq. Si no hi ha boira, des del poble es pot pujar directament a l’altiplà i seguir fins al mirador. En un parell d’hores, si no ens entretenim podem anar d’Igaliku al mirador.

El Qooqqup

Aurora boreal a Igaliku

Un dels grans atractius de l’Àrtic, i més concretament de Grenlàndia, són les aurores boreals, aquests fenòmens lluminosos que es poden observar algunes nits en el cel. És un fenomen realment sorprenent.

Magnetoesfera i vent solar (wikipedia)

L’origen és la pluja de partícules (electrons, protons i alfa) provinents del Sol, el vent solar, i que són atretes pel camp magnètic terrestre. Aquestes partícules fan augmentar momentàniament l’energia de les molècules d’oxigen i de nitrogen de l’atmosfera al xocar amb elles. Quan aquestes molècules retornen al seu estat normal emeten fotons que són les aurores boreals que observem. L’oxigen emet fotons verds o vermell fosc (marró) segons l’energia absorbida. El nitrogen els emet de color blau o vermell segons si ha guanyat un electró o retorna al seu estat de repòs. Tot això es produeix entre els 50 i 100 km d’altura. El color més normal és el verd de l’oxigen amb esporàdics tons vermellosos a més altura. Les formes filamentoses i mòbils són a causa del camp magnètic del nostre planeta. Normalment es produeixen al voltant dels pols magnètics que no els geogràfics. N’hi poder haver a qualsevol hora del dia, ja que depenen només de l’intensitat del vent solar, però, a causa de la seva poca intensitat lumínica només les observarem a la nit. És clar que les èpoques i anys de major activitat solar són els millors per observar-les. En aquest sentit, els millors mesos són de mitjans d’agost a octubre. Cal dir que precisament el 2012 és un any d’activitat solar elevada.

Una aurora boreal

Quatre coses sobre com fotografiar aurores

Una de les coses que podem fer, a més de posar-nos còmodes i ben abrigats per observar-les  tranquil·lament, és fotografiar-les. Per això necessitem una càmera que permeti tenir l’objectiu obert durant uns quants segons i un trípode. La teoria és senzilla, diafragma el màxim d’obert, sensibilitat elevada i de 10 a 20 segons d’obertura segons siguin els paràmetres anteriors. Hi ha altres aspectes que cal tenir en compte com, per exemple, la qualitat, dimensions i el nivell de soroll del sensor de la càmera, que ens pot obligar a rebaixar la sensibilitat per no haver de processar excessivament la fotografia obtinguda. Cal provar diversos temps d’obertura i no llençar res, ja que en aquestes fotografies el que podem veure per la pantalleta de la càmera pot ser força diferent del que finalment veurem a casa a la pantalla del nostre ordinador. També són un tipus de fotografies que poden necessitar un bon processament posterior, per tant, com més informació tinguem emmagatzemada millor, el format raw pot ser clau. Enquadraments que poden ajudar a millorar una fotografia d’aurora boreal poden ser llums llunyanes, reflexos sobre l’aigua, núvols trencats, etc.

Aurora i reflexos a Igaliku

Com que estem a plena nit amb una càmera fotogràfica sobre un trípode podem fer altres coses:

  • Una fotografia de la rotació terrestre visualitzada pel moviment de les estrelles en el cel nocturn. Amb un minut d’exposició ja comença a notar-se molt.
  • Si la nostra càmera ho permet podem obrir l’objectiu durant uns quant segons (per exemple 10) cada mig minut o un minut i això fer-ho durant mitja hora. Si després muntem les diverses fotografies com a fotogrames d’un vídeo ens quedarà espectacular.
  • El que s’anomena pintar o dibuixar. Mentre tenim l’objectiu obert il·luminem amb una llanterna objectes que volem que surtin a la fotografia (una barca, una casa, una persona, etc)

Aurora, Igaliku i una barca “pintada”

Vista de Qassiarsuk

Qassiarsuk:

És un poble que està situat a l’altra banda del fiord, just a 5 km davant de Narsarsuaq. Sembla ser que fou el primer assentament d’Eric el Roig en terres groenlandeses, l’anomenat Brattahlíð. Hom encara pot veure restes d’aquestes antigues construccions vikingues. L’Eric hi va fer construir la que fou la primera església del “Nou Continent”. Actualment, es pot visitar, pagant la corresponent entrada, les reconstruccions de l’església i d’una casa vikinga típica. La manera més natural d’arribar a Qassiarsuk és en vaixell des de Narsarsuaq, ja que no té heliport. De totes maneres, hi ha una llarga pista que dona tota la volta al fiord i que connecta les dues localitats amb el problema que no és gens fàcil creuar el cabalós riu que baixa del Kiattuut.Com la majoria de pobles de la zona, Qassiarsuk té botiga, església, escola i un alberg, el Leif Eriksson, de 36 places en 10 habitacions. Nosaltres hi vàrem arribar a peu venint de Tasiusaq tot seguint la pista que uneix aquest grup de granges amb Qassiarsuk.

Reproducció de l’església d’Eric el Roig

Tasiusaq:

És un grup de granges situades a uns 7 km a l’Est de Qassiarsuk on hi vàrem passa un parell de nits a l’alberg de na Jørgine Frederiksen, una groenlandesa molt amable que parla anglès. Té una filla que ha voltat mig Europa, que parla castellà i ha estat a Madrid i Barcelona. Nosaltres hi vàrem arribar en helicòpter des de Narsarsuaq i després d’haver fet una “paradeta” al costat mateix del final de la gelera d’Eqalorutsit. L’alberg de la Jørgine és un xic precari ja que no té aigua corrent. Fins a l’edifici hi arriba una mànega d’aigua corrent que, teòricament, hauria d’estar connectada a l’edifici, però això està espatllat. Ho vàrem intentar arreglar, però fracassàrem estrepitosament. Per tant, a l’interior del menjador-cuina hi havia un gran bidó de plàstic que s’omplia periòdicament amb la mànega i era d’aquest bidó on collíem l’aigua per cuinar, rentar els plats o veure. Per dutxar-se calia escalfar prèviament una gran olla d’aigua en un escalfador especial que hi ha a l’interior de l’edifici i la dutxa està a l’exterior. L’electricitat és d’un generador que hi ha a fora i que s’engega a la nit i és quan es poden carregar les bateries dels aparell electrònics i càmeres fotogràfiques. Això sí, té una magnífica sala d’estar amb sofà i butaques i les vistes des del menjador són una meravella.

L’alberg de Tasiusaq

Les granges de Tasiusaq estan situades a pocs metres per sobre del fiord i envoltades de tundra, per tant, això ens ofereix unes grans possibilitats de recol·lecció. Es pot baixar al fiord i recollir uns quants musclos o pescar alguna truita per sopar, o bé fer una caminadeta per agafar gana i tornar amb un cistell de ceps i pets de llop boníssims acompanyats d’uns quants nabius. Una de les excursions típiques és la del mirador de la península d’Ipiuttat.

Iceberg flotant

Excursió a Tasiusaq-Ipiuttat:

És un itinerari un xic perdedor ja que a voltes el sender no està gens marcat o bé hi ha diverses opcions que podem escollir per acabar al mateix lloc. Si perdem el sender no és greu, ja que només cal seguir el fiord en sentit Oest a l’anada i inversament a la tornada, tot el que ens pot passar es que caminem un xic més per no haver encertat el camí que ens hauria fet tallar pel dret un sortint de la costa. Pràcticament la totalitat del recorregut és per la tundra. Sortim de Tasiusaq seguint la pista que travessa per les diverses granges i es dirigeix cap al fiord, primer en direcció Nord i després Oest. Abans d’arribar al fiord comencem a caminar per la tundra tot seguint senders de bens i així seguim fins al final. Hi ha un primer torrent on val la pena buscar i aprofitar un pont per creuar-lo (està marcat al mapa). Passem pel costat de les restes d’una casa vikinga (fixeu-vos en la mida de les pedres). Ja cap al final del recorregut, quan ja veiem clarament al fons l’istme elevat de la península a on anem, es passa per una platja on hi podem trobar algun que altre iceberg encallat. Després d’aquesta platja el camí s’enfila per passar per sobre d’unes petites barres rocoses que cauen sobre el fiord. En aquest tram  nosaltres vàrem sentir, veure i fotografiar com un iceberg es trencava i en queia un tros a l’aigua, fou magnífic, per tant estigueu atents als sorolls per si teniu sort. El mirador està a la part més elevada (uns 90m sobre el nivell del mar) i al nord de l’istme. La vista del fiord als nostres peus i al fons ple de gel flotant és magnífica.

Panoràmica d’Eqalorutsit

Aquest soc jo

Soc professor universitari i profundament català. La meva formació està centrada en les matemàtiques. M'interessa la ciència, de tot tipus, i la seva divulgació. Així com la filosofia i les arts, especialment la música.

Practico, amb més o menys freqüència i grau de dificultat, la majoria d'activitats relacionades amb la muntanya: excursionisme, alpinisme, espeleologia, escalada, bici de muntanya, esquí alpí, de muntanya i de fons.

Traducció

QUÈ SEGUEIXO DE LA XARXA

Gauachet (muntanya)

esquidemuntanya (muntanya)

Espai Bornas (actualitat)

Pseudolog (divers)

Francis (th)E mule Science's News (ciència)

Enric Canela (actualitat catalana i universitària)

BCN mon amour (cuina)

.CAT

ALTRES VIATGERS

Viatgem plegats Fòrum de viatges en català

Comptador de “ademails”

Comptador de WordPress

  • 42,849 visites

Sota llicència Creative Commons

Creative Commons License

Mapa de visites