Aurora boreal a Igaliku

Un dels grans atractius de l’Àrtic, i més concretament de Grenlàndia, són les aurores boreals, aquests fenòmens lluminosos que es poden observar algunes nits en el cel. És un fenomen realment sorprenent.

Magnetoesfera i vent solar (wikipedia)

L’origen és la pluja de partícules (electrons, protons i alfa) provinents del Sol, el vent solar, i que són atretes pel camp magnètic terrestre. Aquestes partícules fan augmentar momentàniament l’energia de les molècules d’oxigen i de nitrogen de l’atmosfera al xocar amb elles. Quan aquestes molècules retornen al seu estat normal emeten fotons que són les aurores boreals que observem. L’oxigen emet fotons verds o vermell fosc (marró) segons l’energia absorbida. El nitrogen els emet de color blau o vermell segons si ha guanyat un electró o retorna al seu estat de repòs. Tot això es produeix entre els 50 i 100 km d’altura. El color més normal és el verd de l’oxigen amb esporàdics tons vermellosos a més altura. Les formes filamentoses i mòbils són a causa del camp magnètic del nostre planeta. Normalment es produeixen al voltant dels pols magnètics que no els geogràfics. N’hi poder haver a qualsevol hora del dia, ja que depenen només de l’intensitat del vent solar, però, a causa de la seva poca intensitat lumínica només les observarem a la nit. És clar que les èpoques i anys de major activitat solar són els millors per observar-les. En aquest sentit, els millors mesos són de mitjans d’agost a octubre. Cal dir que precisament el 2012 és un any d’activitat solar elevada.

Una aurora boreal

Quatre coses sobre com fotografiar aurores

Una de les coses que podem fer, a més de posar-nos còmodes i ben abrigats per observar-les  tranquil·lament, és fotografiar-les. Per això necessitem una càmera que permeti tenir l’objectiu obert durant uns quants segons i un trípode. La teoria és senzilla, diafragma el màxim d’obert, sensibilitat elevada i de 10 a 20 segons d’obertura segons siguin els paràmetres anteriors. Hi ha altres aspectes que cal tenir en compte com, per exemple, la qualitat, dimensions i el nivell de soroll del sensor de la càmera, que ens pot obligar a rebaixar la sensibilitat per no haver de processar excessivament la fotografia obtinguda. Cal provar diversos temps d’obertura i no llençar res, ja que en aquestes fotografies el que podem veure per la pantalleta de la càmera pot ser força diferent del que finalment veurem a casa a la pantalla del nostre ordinador. També són un tipus de fotografies que poden necessitar un bon processament posterior, per tant, com més informació tinguem emmagatzemada millor, el format raw pot ser clau. Enquadraments que poden ajudar a millorar una fotografia d’aurora boreal poden ser llums llunyanes, reflexos sobre l’aigua, núvols trencats, etc.

Aurora i reflexos a Igaliku

Com que estem a plena nit amb una càmera fotogràfica sobre un trípode podem fer altres coses:

  • Una fotografia de la rotació terrestre visualitzada pel moviment de les estrelles en el cel nocturn. Amb un minut d’exposició ja comença a notar-se molt.
  • Si la nostra càmera ho permet podem obrir l’objectiu durant uns quant segons (per exemple 10) cada mig minut o un minut i això fer-ho durant mitja hora. Si després muntem les diverses fotografies com a fotogrames d’un vídeo ens quedarà espectacular.
  • El que s’anomena pintar o dibuixar. Mentre tenim l’objectiu obert il·luminem amb una llanterna objectes que volem que surtin a la fotografia (una barca, una casa, una persona, etc)

Aurora, Igaliku i una barca “pintada”