Vista de Qassiarsuk

Qassiarsuk:

És un poble que està situat a l’altra banda del fiord, just a 5 km davant de Narsarsuaq. Sembla ser que fou el primer assentament d’Eric el Roig en terres groenlandeses, l’anomenat Brattahlíð. Hom encara pot veure restes d’aquestes antigues construccions vikingues. L’Eric hi va fer construir la que fou la primera església del “Nou Continent”. Actualment, es pot visitar, pagant la corresponent entrada, les reconstruccions de l’església i d’una casa vikinga típica. La manera més natural d’arribar a Qassiarsuk és en vaixell des de Narsarsuaq, ja que no té heliport. De totes maneres, hi ha una llarga pista que dona tota la volta al fiord i que connecta les dues localitats amb el problema que no és gens fàcil creuar el cabalós riu que baixa del Kiattuut.Com la majoria de pobles de la zona, Qassiarsuk té botiga, església, escola i un alberg, el Leif Eriksson, de 36 places en 10 habitacions. Nosaltres hi vàrem arribar a peu venint de Tasiusaq tot seguint la pista que uneix aquest grup de granges amb Qassiarsuk.

Reproducció de l’església d’Eric el Roig

Tasiusaq:

És un grup de granges situades a uns 7 km a l’Est de Qassiarsuk on hi vàrem passa un parell de nits a l’alberg de na Jørgine Frederiksen, una groenlandesa molt amable que parla anglès. Té una filla que ha voltat mig Europa, que parla castellà i ha estat a Madrid i Barcelona. Nosaltres hi vàrem arribar en helicòpter des de Narsarsuaq i després d’haver fet una “paradeta” al costat mateix del final de la gelera d’Eqalorutsit. L’alberg de la Jørgine és un xic precari ja que no té aigua corrent. Fins a l’edifici hi arriba una mànega d’aigua corrent que, teòricament, hauria d’estar connectada a l’edifici, però això està espatllat. Ho vàrem intentar arreglar, però fracassàrem estrepitosament. Per tant, a l’interior del menjador-cuina hi havia un gran bidó de plàstic que s’omplia periòdicament amb la mànega i era d’aquest bidó on collíem l’aigua per cuinar, rentar els plats o veure. Per dutxar-se calia escalfar prèviament una gran olla d’aigua en un escalfador especial que hi ha a l’interior de l’edifici i la dutxa està a l’exterior. L’electricitat és d’un generador que hi ha a fora i que s’engega a la nit i és quan es poden carregar les bateries dels aparell electrònics i càmeres fotogràfiques. Això sí, té una magnífica sala d’estar amb sofà i butaques i les vistes des del menjador són una meravella.

L’alberg de Tasiusaq

Les granges de Tasiusaq estan situades a pocs metres per sobre del fiord i envoltades de tundra, per tant, això ens ofereix unes grans possibilitats de recol·lecció. Es pot baixar al fiord i recollir uns quants musclos o pescar alguna truita per sopar, o bé fer una caminadeta per agafar gana i tornar amb un cistell de ceps i pets de llop boníssims acompanyats d’uns quants nabius. Una de les excursions típiques és la del mirador de la península d’Ipiuttat.

Iceberg flotant

Excursió a Tasiusaq-Ipiuttat:

És un itinerari un xic perdedor ja que a voltes el sender no està gens marcat o bé hi ha diverses opcions que podem escollir per acabar al mateix lloc. Si perdem el sender no és greu, ja que només cal seguir el fiord en sentit Oest a l’anada i inversament a la tornada, tot el que ens pot passar es que caminem un xic més per no haver encertat el camí que ens hauria fet tallar pel dret un sortint de la costa. Pràcticament la totalitat del recorregut és per la tundra. Sortim de Tasiusaq seguint la pista que travessa per les diverses granges i es dirigeix cap al fiord, primer en direcció Nord i després Oest. Abans d’arribar al fiord comencem a caminar per la tundra tot seguint senders de bens i així seguim fins al final. Hi ha un primer torrent on val la pena buscar i aprofitar un pont per creuar-lo (està marcat al mapa). Passem pel costat de les restes d’una casa vikinga (fixeu-vos en la mida de les pedres). Ja cap al final del recorregut, quan ja veiem clarament al fons l’istme elevat de la península a on anem, es passa per una platja on hi podem trobar algun que altre iceberg encallat. Després d’aquesta platja el camí s’enfila per passar per sobre d’unes petites barres rocoses que cauen sobre el fiord. En aquest tram  nosaltres vàrem sentir, veure i fotografiar com un iceberg es trencava i en queia un tros a l’aigua, fou magnífic, per tant estigueu atents als sorolls per si teniu sort. El mirador està a la part més elevada (uns 90m sobre el nivell del mar) i al nord de l’istme. La vista del fiord als nostres peus i al fons ple de gel flotant és magnífica.

Panoràmica d’Eqalorutsit