Vista de Narsarsuaq

Narsarsuaq (Terra plana) és una petita ciutat (un xic més de 150 habitants) del sud de Grenlàndia. La ciutat és important gràcies al seu aeroport, ja que és una de les portes d’entrada a aquesta part de Grenlàndia.

L’aeroport de Narsarsuaq (UAK) està en una llista dels “World’s Mosts Dangerous Airports” , cal dir, però, que en aquesta llista hi ha altres aeroports com el de Courchevel als Alps francesos, Lugano a Suissa o el de Wellintong a Nova Zelanda. El seu problema rau bàsicament en l’aproximació, ja que cal fer-la seguint el fiord, on hi poden haver turbulències i vents, per acabar girant quasi noranta graus per encarar la pista d’aterratge que no és gaire llarga. De totes maneres, si us agraden les vistes aèries agafeu finestreta per veure els fabulosos paisatges durant l’aterratge i l’enlairament de l’avió. Si sou dels que aquestes maniobres us posen nerviosos millor que agafeu passadís.

Aeroport de Narsarsuaq

Narsarsuaq, tot i que l’Eric el Roig ja hi va passar i estar, deu la seva importància a la base militar americana que s’hi va muntar durant la segona guerra mundial. De fet, la pista d’aterratge i algunes de les construccions que actualment hi ha són de llavors. Com és natural, hi ha diverses llegendes al seu voltant, especialment la del seu hospital de guerra. D’aquest es deia que qui hi entrava no en sortia viu a causa dels experiments que s’hi feien amb els ferits de la guerra de Corea. Res menys cert ja que l’hospital va funcionar a ple rendiment només des de 1942 fins al 1945 atenent a uns 4000 ferits, la majoria dels quals tornaren a casa seva per mar. Quan es va desmantellar parcialment la base americana (1946) l’hospital es va reduir considerablement, només hi havia tres metges, i durant els anys 50 es va fer servir bàsicament com a hospital groenlandès. Quan l’hospital i totes les instal·lacions de Narsarsuaq es varen cedir al govern danès (1958) aquest es va tancar definitivament, però no s’enderrocà fins molts anys més tard. D’aquest hospital encara en podem veure alguna resta al final del llac que és on s’acaba la carretera asfaltada.

Vista aèria de la base americana (1950)

Quins serveis té Narsarsuaq? Doncs el més imprescindible (vegeu el mapa):

  • Aeroport amb terminal, bar, botiga “Duty free”, torre de control, hangars i un parell de desferres d’avió abandonades.
  • Port al sud de la població.
  • Policia, just al davant mateix de l’edifici de l’aeroport.
  • Un hotel de dues estrelles amb 93 habitacions moltes d’elles un xic espartanes amb bany compartit amb la del costat. És a dir, un bany per a cada dues habitacions dobles. També té una botiga de souvenirs i mapes, restaurant, bar amb algun client un xic “peculiar” i un os blanc dissecat.
  • Un alberg de 36 places en habitacions de quatre.
  • Un dispensari mèdic i ambulància.
  • Una escola amb canalla.
  • Un supermercat on es pot comprar una mica de tot, però no gaire.
  • Dues agències de viatges. Blue Ice és la més important i té un bar-botiga i un museu (cal pagar entrada).
  • Benzinera.

Vista de GoogleMaps de Narsarsuaq amb alguns dels serveis

El seu clima es pot considerar que és polar. Les temperatures mitjanes anuals són -3ºC de mínima i 5ºC de màxima. Els mesos més calorosos són juny, juliol i agost on les mitjanes s’enfilen fins els 6 i 14ºC de mínima i màxima.

Una petita excursió consisteix en pujar al turó de les antigues antenes que queda a sobre mateix de la ciutat. La pista surt del darrere de l’hotel i s’endinsa per una petita vall més o menys paral·lela a la pista d’aterratge i per darrera del cim que volem pujar. Al costat trobem un bonic rierol que anirem seguint fins arribar a un collet amb unes restes d’un edifici. El cim ens queda a l’esquerra que és cap a on segueix la pista. Des de dalt tenim una bonica vista del fiord, de Narsarsuaq als nostres peus, de Qassiarsuk a l’altra banda del fiord, del llac i de la gelera del Kiattut al fons.

El llac de Narsarsuaq vist des del turó