Narsarsuaq

Grenlàndia s’anomena Kalaallit Nunaat en grenlandès que vol dir “terra dels Kalaallit”, és a dir “terra dels grenlandesos” o “la meva terra”. Quan un hi arriba per aire o es mira el GoogleMaps creu que el nom és totalment erroni, ja que tot el que es veu és gel i més gel. Però des de la costa a nivell del mar i en ple estiu observa que Grenlàndia és realment molt verda. Sembla ser que fou Eric el Roig qui va batejar aquesta terra amb el nom de Grønland o “terra verda” a finals de segle X. Hi ha qui diu que fou una de les primeres campanyes publicitàries del món occidental.

Nens inuit jugant a Narsarsuaq

Té uns 57600 habitants i és l’illa més gran del món, amb un xic més de dos milions de quilòmetres quadrats, és a dir unes 68 vegades la superfície de Catalunya o unes tres vegades i mitja la península Ibèrica. D’aquesta immensa superfície el 84% és gel, és l’anomenat Inlandsis que ocupa tot el seu interior. Aquesta gran massa de gel continental té un gruix mitjà de més de 2 km i a la part més alta arriba als 3 km. Es calcula que si es fongués tot a quest gel el nivell dels oceans pujaria més de 7m.

Gelera d’Eqalorutsit

La part que vàrem visitar (Narsarsuaq) està a l’oest de l’extrem sud, bastant per sota del Cercle Polar Àrtic. Està a una latitud semblant a la de les illes Fèroe o Tampere (Finlàndia) i força per sota d’Islàndia. Per tant, la climatologia no és extrema.

Les primeres dades que es coneixen d’ocupació humana de l’illa són de 2500 aC corresponent a la cultura Saqqaq que va durar fins a 800 aC. Aquesta fou substituïda per la cultura Dorset que va durar fins a l’inici de la cultura Thule vers l’any 1300 i que venia d’Alaska. Aquests darrers són els avantpassats de l’actual població majoritària (89%) de Grenlàndia, els inuit (no dir-ne esquimals, ja que és un nom imposat). Aquest poble habita actualment tot l’àrtic americà: Alaska, Canadà i Grenlàndia. Els víkings hi arribaren a finals del segle X portats per Eric el Roig des d’Islàndia després del seu exili de tres anys. La colònia vikinga va viure a l’illa fins a l’inici de la petita edat del gel a finals del segle XV, ja que la duresa del fred els va fer emigrar a terres més càlides. Contràriament, els inuit s’hi mantingueren per estar molt millor adaptats.

Runes d’una casa vikinga

Per moure’s per Grenlàndia, com que no hi ha carreteres que uneixin les poblacions, només hi ha pistes que connecten les granges amb les ciutats, cal anar a peu, en vaixell, en avió, avioneta o helicòpter. Més o menys hi ha vols regulars que connecten les diverses ciutats. Com ja he comentat, nosaltres ens varem moure bàsicament a peu o en vaixell, tot i que també vàrem agafar un helicòpter.

L’helicòpter se’n va