Mani_100710_031p La mani abans d’arribar a la casa Batlló

Com podeu suposar els que ja heu passat més d’una vegada per aquest blog, vaig anar a la mani d’aquest dissabte 10 de juliol de 2010.

A 1/4 de cinc sortírem de Terrassa amb el tren dels Catalans (els FGC) tota una colla del Terrassa Decideix (TD). A l’estació ja hi havia un munt de gent amb senyeres i moltes estelades, però encara vàrem poder viatjar amb comoditat (més tard els trens anaven totalment plens arribant-se a col·lapsar).

Mani_100710_037p Terrassa Decideix a la mani

Un xic abans de les 5 baixem a l’estació de Provença per dirigir-nos cap a Passeig de Gràcia cantonada València que és on s’havia convocat als de TD i també als de DeuMil. A la cantonada de Balmes amb Mallorca trobem en Recoder, l’alcalde de Sant Cugat, amb un grupet de CDC de Sant Cugat. Hi ha gent amb estelades i senyeres per tot arreu.

Una hora abans de de l’inici “oficial” de la mani arribem al Passeig de Gràcia per la banda Llobregat de València. El Passeig està totalment ocupat, no podem anar més enllà de la cantonada. A la façana en obres de la cantonada oposada, davant del Majestic, hi ha una immensa pancarta groga de la JNC amb la frase. “Catalonia is NOT Spain” i a sota una estelada blava molt més gran que la pancarta. Comencem bé! Això promet!

Mani_100710_004pp

 La gran estelada de davant el Majestic

A les sis de la tarda ja som un grupet de terrassencs (Terrassa Decideix, Castellers de Terrassa, Minyons de Terrassa, grallers, i d’altres) enmig d’una gentada. El carrer València està ple fins bastant més enllà d’on estem. Sortosament estem a l’ombra, però es comença a notar l’escalf humà (en tots els sentits de la paraula). Quina xafogor! Els que estan al Sol es deuen estar coent!

Mani_100710_003p      Mani_100710_015p

Els dos pilars dels Castellers/Minyons de Terrassa

Passa el temps i no ens movem de lloc i cada vegada estem més “juntets” i “calentets”. Així que algú crida alguna consigna o una gralla enceta una tonada la gent ràpidament ens hi afegim.  Els Castellers i els Minyons de Terrassa fan un parell de pilars de germanor (Catalunya uneix) amb la senyera o l’estelada d’anxaneta que són molt celebrats pel públic que ens envolta. Els dos pilars varen sortir pel 3/24.

In-inde-independència.

No volem ser una regió d’España, no volem ser un país ocupat, volem volem volem, volem la independència, volem Països Catalans.

Els que escolten alguna emissora de ràdio diuen que la capçalera no es pot moure de la gentada que hi ha al davant. Algunes sortides de Metro estan bloquejades. La Diagonal està plena des de Francesc Macià fins a Passeig de Sant Joan, el Carrer Major de Gràcia també i la Gran Via s’està omplint de la gent que baixa pels carrers laterals al Passeig de Gràcia. Tothom està impressionat per les notícies que donen les ràdios. Malgrat que portem més d’una hora al mateix lloc, tothom segueix animat. En Puyal, a CatRadio, diu que aquesta mani és una metàfora del país: La capçalera no es mou però la gent tira endavant per totes bandes. Molt bo aquest Puyal!

Mani_100710_025p Cal protegir-se del Sol!

Finalment, cap a 3/4 quarts de set sembla que la cosa es comença a moure. A les set ja estem al centre del Passeig de Gràcia, però pocs metres més avall de València.  A 2/4 de vuit arribem al carrer Aragó. El reflex del Sol en els vidres del Banco Pastor il·lumina les estelades i les pancartes. Serà una altra metàfora? Cal recordar que aquest banc fou fundat el 1776 per un català establert a A Coruña. Fa goig la visió de les estelades amb el fons de la casa Batlló. A les vuit del vespre albirem la plataforma elevada de TV3 al bell mig de Passeig de Gràcia i Gran Via. Ara la marxa va un xic més lleugera. Cap a 2/4 de 10 arribem finalment a la plaça de Tetuan. Allí veiem en Joan Carles Peris i a la Mònica Terribas. A les deu del vespre agafem el Metro per tornar cap a casa. Feia més de cinc hores que havíem sortit de l’estació de Provença. El tren de tornada estava ple gent de la mani que també tornava com nosaltres. Per cert, al vagó que vàrem agafar hi havia una gitada del viatge anterior i que ningú havia netejat, sembla ser que el meravellós finançament o la crisi no donen per a un servei de neteja decent.  A 2/4 de dotze estàvem asseguts al sofà de casa mirant-nos la informació del 3/24 sobre la mani.

Mani_100710_034p Nosaltres decidim. Som una nació! i la casa Batlló

Durant tot el recorregut, cada vegada que es passava pel davant d’una càmera de tele tothom cridava independència, movia les estelades, senyeres i pancartes. El poble vol fer sentir la seva veu, portem massa temps emmudits pels que “xuclen” càmera cada dos per tres.

Quants erem? 100.000? un milió? un milió i mig? dos milions? Per deformació professional faré una mica de matemàtiques elementals smile_nerd. El recorregut de la mani, des de Diagonal/Passeig de Gràcia fins a Tetuan són uns 100.000 m² a 4 persones/m² (és molt) ens surten encara no mig milió de persones, 400.000 per ser exactes. A més a més, cal descomptar la superfície ocupada per la gran senyera del Montilla smile_wink. Per fer-hi encabir un milió de persones en aquesta àrea cal “empaquetar-les” amb una densitat de 10 persones/m² smile_omg. Si, segons comentaven les ràdios, hi afegim la superfície de la Diagonal des de Francesc Macià fins a Passeig de Sant Joan són uns 100.000 m² més, és a dir, unes altres 400.000 persones més. Si hi sumem la gent que anava pels carrers laterals i la que en veure que tot estava col·lapsat se’n va anar, podem arribar, estirant-ho una mica smile_embaressed, al milió o milió cent mil com ha dit la Guardia Urbana. Hi havia molta gent, això és cert, però també és cert que en totes les manifestacions i aglomeracions que hi ha hagut a Barcelona sempre s’ha comptat molta més gent de la que realment hi havia smile_devil. També és sospitós que per les teles no hagi sortit cap imatge des dels, com a mínim, dos helicòpters que van estar sobrevolant la zona durant tota l’estona que hi van haver els polítics.

Mani_100710_027p 

I aquí encara estàvem amples!

Resumint, una tarda per la història més immediata de Catalunya, una mani que formarà part de la llista de manis multitudinàries. Ara cal, però, que tota aquesta “moguda” no es quedi en un foc d’encenalls. Cal seguir treballant pel país i la nostra independència. Ara encara molt més, aquest sentiment de la gent no es pot deixar apagar, no podem tornar endarrere, hi ha d’haver un abans i un després!

Mani_100710_010p Estat català !