Estació de Kigoma

Estació de Kigoma

Fou un altre dels punts forts del viatge per Tanzània. Dos dies seguits en tren observant el paisatge, les estacions, la gent, els productes que es venen per les estacions, etc. Van ser unes 40 hores i 770 km en tren, però no es va fer gens pesat. De fet, la via fèrria arriba fins a Dar, però quan es va organitzar el viatge no estava clar si el mateix tren hi arribava.

Història

La via que travessa Tanzània des de l’Oceà Índic fins al llac Tanganyika fou construïda pels alemanys. Començaren l’any 1905 des de Dar, el 1907 ja arribava a Morogoro (200 km), el 1909 a Kilosa i el 1914 a Kigoma (1252 km). L’anomenaren Tanganjikabahn o Mittellandbahn. Després de la Gran Guerra va passar als britànics que la van ampliar amb noves branques, com per exemple, la de Tabora a Mwanza. Actualment pertany a l’empresa estatal Tanzania Raliways Corporation (TRC).

TZ_Mq_235

La pols

El tren

  • Hi ha quatre classes: primera amb llitera, segona amb llitera, segona amb seient i tercera amb seient.
    • A primera classe hi ha un “racó” on de tant en tant venen begudes, a les hores de menjar et poden portar un senzill menú.  Els vagons de primera tenen vuit compartiments de dos. Les portes dels compartiments van sense clau, només es poden tancar per dintre. La finestra pot estar en més o menys bon estat i la butaca i la llitera anàlogament. Cada compartiment té una petita pica amb aigua corrent. No cal intentar tancar les finestres del passadís, no hi ha vidre.
    • La segona classe amb llitera és amb compartiments de 6.
Tanzània_M&D 088

Una tractora dièsel

  • El comboi porta una màquina tractora dièsel.
  • Durant una bona part del recorregut, especialment entre Kigoma i Tabora, el pas del tren aixeca una polseguera considerable i que entra per les finestres sense vidre.
  • A les estacions, normalment, no hi ha andana. Cal literalment enfilar-se al tren.
  • Tots els vagons i compartiments estan força plens de pols, tot i que de tant en tant passa una persona escombrant. Les parets estan greixoses.
TZ_Mg_604

Una de les moltes estacions

El recorregut

  • Hora de sortida de Kigoma: teòric a les 7 del matí, real a 2/4 de 9.
  • Kigoma està a més de 700 m sobre el nivell del mar i durant tota la primera part del recorregut el tren es mou per sobre dels 1000m d’altura.
  • A Tabora s’hi arriba de nit i hi fa una parada molt llarga, poden ser ben bé un parell d’hores. Ho podeu aprofitar per anar a sopar a fora de l’estació.
  • Tabora és un nus ferroviari, hi ha molt moviment de trens. Concretament, el comboi que ve de Kigoma es reestructura i hi ha moviment de vagons amunt i avall. Si deixeu el tren cal fixar-se bé en el vostre vagó, ja que a la tornada el podeu trobar en un altre lloc del comboi o en una altra via.
  • Estareu parats a les estacions molt de temps, podeu baixar a comprar amb tota tranquil·litat.
  • Si dormiu a la llitera superior us semblarà que esteu en una muntanya russa nocturna.
  • Al vespre passa un empleat amb una bossa plena de bastons de fusta. Són per bloquejar la finestra del compartiment.
  • Nosaltres vàrem arribar a Dodoma a les dues del migdia, però depèn de molts factors.
TZ_Mg_618

Comprant pollastre fregit

Consells

  • Una vegada més agafeu primera classe, hi ha una gran diferència de confort i tranquil·litat.
  • Aneu d’hora a l’estació per poder triar un compartiment en bon estat: butaca, llitera i finestra el més senceres i netes possibles.
  • Vigileu les vostres pertinències, especialment a les estacions. De totes maneres hi ha policia que viatja amb el tren.
  • A les estacions baixeu, passegeu, barregeu-vos amb la gent, compreu el menjar que ofereixen, com per exemple, canya de sucre, fruita, pollastre fregit, pinxos, etc.
  • Porteu suficient moneda o bitllets petits per poder comprar menjar a les estacions.
  • Porteu algun tipus de protecció (mocador, buff, etc.) per la pols.
  • Aneu amb compte al fer fotografies hi ha qui no vol ser fotografiat.
  • Si en una parada sortiu a fora de l’estació, deixeu clar als empleats de la porta que tornareu a entrar. A Tabora hi ha temps de sobres per anar a sopar una truita de patates i una cervesa a un bar de la plaça de l’estació. Us ho recomano. Fins i tot en vàrem portar una pels companys que es varen quedar al tren.
  • Si no voleu tenir problemes “sanitaris” vigileu el què mengeu, especialment l’aigua, tot el que no sigui cuit in situ i el menjar cru. Renteu-vos les mans i peleu les fruites.
  • Compreu a Kigoma aigua embotellada suficient pel viatge.
  • Tingueu a mà un frontal o llanterna per la nit, hi ha moltes estones sense llum al vagó i quan n’hi ha fa menys llum que una espelma.
Els colors de les estacions

Els colors de les estacions

Coses que varen quedar “gravades”

  • La manca total de puntualitat: L’horari és totalment inexistent, el tren surt quan vol i arriba quan pot, com a la cançó del tren d’Olot.
  • La gran quantitat de pols que aixeca el tren i que es fica per tots els racons.
  • El batibull de les estacions: homes, dones, nens, productes per vendre, paquets, maletes, bosses, etc.
  • Els colors, no pas de les parets, d’algunes estacions.
  • La riquesa o pobresa de la zona en funció de la diversitat d’oferta de productes: Hi havia estacions que només passaven nens oferint aigua d’una galleda i que et recollien les ampolles buides que contrastaven amb les estacions on hi havia piles d’homes i dones oferint tot tipus de productes per menjar.

    Tanzània_M&D 087

    Tabora "la nuit"

  • Dormir a la llitera superior: tens la sensació que el tren descarrilarà d’un moment a l’altre o bé cauràs de la llitera.
  • Comprar a la gent de les estacions.
  • La truita de patates i el plat de patates fregides del bar de la plaça de l’estació de Tabora.
  • L’estació de Tabora de nit: Hi ha poquíssima llum, és fantasmagòrica, amb trens i un munt de gent amunt i avall.
  • La barra de fusta per fixar la finestra durant la nit.
  • Les finestres sense vidre del passadís.
P1030914

La famosa truita de patates de Tabora