dscn2969

Posta de Sol a Selous

Tanzània té un munt de quilòmetres quadrats de reserves i parcs naturals. Alguns són extremadament coneguts com el Serengueti, Kilimanjaro o el Ngorongoro, però n’hi ha d’altres molt menys coneguts com Mahale, Ruaha o Selous. Un dels objectius del nostre viatge era precisament visitar parcs poc coneguts. Això té una sèrie d’avantatges i d’inconvenients.

Avantatges:

  • Tarifes i allotjament menys cars.
  • Molts menys turistes. És normal estar sol observant la fauna. No com en altres llocs on la típica imatge és un lleó envoltat de 4×4’s.
  • Possibilitat de fer travesses a peu i acampades en zones bastant remotes.
  • Impressió d’estar en un lloc molt més salvatge i natural (dintre del que cap).

Inconvenients:

  • Condicions dels parcs i dels allotjaments algunes vegades més precaris, però no sempre, ja que també és una qüestió de preu.
  • Els animals estan menys acostumats a la presència humana. Això implica que són més esquerps i els veus de més lluny. La imatge del guepard a sobre el capó del 4×4 és impossible.
  • Accessos més complicats i remots.
tz_mq_032_p

Girafes

Nosaltres vàrem visitar els següents (per ordre d’itinerari):

  1. Selous, al Sud de Dar. Immens. Interessant pel riu Rufiji que el travessa.
  2. Mikumi, al centre i prop de Morogoro. Bastant més turístic que els altres.
  3. Ruaha, a l’Oest. Molt apartat i poc turístic.
  4. Mahale, a la riba del llac Tanganyika. Un dels pocs llocs on es poden observar ximpanzés. Més remot i menys conegut que el de Gombe.
  5. Mafia. Parc marí a l’Oceà Índic. Molt menys turístic que Zanzíbar.
tz_mq_045_p

Caminant per la sabana ...