Posta de Sol al Liemba

Posta de Sol al Liemba

Navegar durant quasi un parell de dies amb el Liemba fou una gran experiència. Tots vàrem coincidir que va ser un dels punts clau del viatge. Actualment el Liemba és un vaixell de càrrega i de passatgers que recorre setmanalment el llac Tanganyika de Kigoma (Tanzània), al Nord,  a Mpulungu (Zàmbia) al Sud i viceversa.  A més a més de viure intensament les anades i vingudes de gent i paquets, el Liemba té una història única, ja que navega pel Tanganyika des de La Gran Guerra (té mes de noranta anys) i va inspirar la novel·la “La reina d’Àfrica“.

El Götzen

El Graf von Götzen (1915)

La història

El vaixell el construïren a Alemanya l’any 1913 amb el nom de Graf von Götzen en honor a l’explorador i governador alemany Gustav Adolf von Götzen (1866-1910). Seguidament, fou desmuntat i transportat a peces fins a Dar es Salaam. D’allí en tren fins a Kigoma, on fou tornat a muntar i botat en el Tanganyika el juny de 1915. Originàriament el conceberen com un vaixell de passatgers i de càrrega. Però l’inici de la primera guerra mundial ocasionà que s’utilitzés, equipant-lo amb tres canons, per mantenir el domini alemany sobre les aigües del llac i les seves costes. Així doncs, tan aviat s’utilitzava per transportar càrrega i passatgers com per a base per atacar les tropes aliades.

El 26 de juliol de 1916, a causa de la retirada de Kigoma, el Götzen fou enfonsat pels propis alemanys.  Posteriorment, el 1924, els britànics el reflotaren. i veient el seu bon estat, ja que els alemanys protegiren la major part de la mecànica amb greix, decidiren posar-lo en servei, com a vaixell de càrrega i passatgers, el maig de 1927 i sota el nou nom de MV Liemba.

Així doncs, des del 1927 que torna a navegar pel Tanganyika. Actualment pertany a la companyia de ferrocarrils tanzans. El 1970 fou remodelat, substituint els vells motors per uns dièsel i augmentant la seva capacitat de passatgers. Durant aquests anys el seu recorregut setmanal ha estat suspès diverses vegades per a participar en missions humanitàries com, per exemple,  transportar refugiats de guerra dels diversos països de les costes del Tanganyika.

MV Liemba (foto de la wiki)

MV Liemba (foto de la wiki)

El recorregut

Té la seva base al port de Kigoma, d’on surt el dimecres cap a Mpulungu (Zàmbia), per arribar-hi el divendres. El mateix divendres torna a Kigoma, arribant-hi el diumenge. Para a molts pobles de la costa tanzana del Tanganyika, però només hi ha port a Kigoma, Mpulungu i a Kasanga, a la resta l’embarcament i desembarcament es fa amb barques que s’acosten al vaixell.

Cartell de la Reina d'Àfrica

Cartell de la Reina d'Àfrica

La reina d’Àfrica

L’any 1935 C.S. Forester (1899-1966), inspirant-se en el Götzen i la batalla del llac Tanganyika,  va escriure la novel·la The African Queen. Posteriorment, a l’any 1951, fou portada al cinema per John Huston (1906-1987), amb Katherine Hepburn (1907-2003) i Humphrey Bogart (1899-1957) com a protagonistes.

La pel·lícula fou rodada íntegrament al Congo, però el vaixell que surt no és el Liemba sinó el Buganda i en el llac Victòria. Humphrey Bogart va guanyar el seu únic Òscar a millor actor amb aquesta pel·lícula. El rodatge va durar quatre mesos, durant els quals tots els de l’equip van agafar disenteria excepte Huston i Bogart ja que, segons va explicar aquest “Tot el que menjava era mongetes cuites, espàrrecs de llauna i whisky escocès. Si alguna mosca picava a Huston o a mi, queia morta“. El final de la novel·la i de la pel·lícula són lleugerament diferents.

Els protagonistes apunt de casar-se

El Liemba actual

El "lavabo" de la cabina

El "lavabo"

Actualment, el Liemba és un vaixell de càrrega i de passatgers. A la coberta principal hi ha la primera classe amb cuina, restaurant, butaques i cabines. Té deu cabines de dos i dues de quatre, aquestes darreres amb “lavabo i dutxa”. A la coberta inferior hi ha la segona classe amb el seu restaurant i les corresponents cabines. A proa hi trobem les butaques de la tercera classe. També a proa hi ha l’obertura de la bodega. A la coberta superior hi tenim el pont i les cabines del comandament.

El restaurant de primera classe és petit per la gent que l’utilitza, però els passatgers acostumen a ser molt amables i ràpidament et fan un lloc si veuen que tens intenció de seure per menjar. La cuina, que sempre té les portes i finestres obertes, és molt petita i greixosa, cal vigilar a no patinar al passar per davant de la seva porta. La cervesa del bar es pot considerar fresca pel que és normal a Tanzània. Naturalment, així que es fa fosc comencen a sortir escarabats de tots els racons.

Com ja he comentat, només hi ha port a tres llocs. A la resta, el vaixell simplement para motors i una munió de barques, barquetes i barcasses l’assalten. És un festival de gent, paquets, maletes i criatures amunt i avall i saltant de barca en barca.  I això a qualsevol hora, tant pot ser a les dues del migdia, com a les dues de la matinada. També arriben grans barcasses carregades de gom a gom amb sacs i que, amb la grua del vaixell, són transportats cap a la bodega o es deixen a la mateixa coberta. Com és de suposar, les mesures de seguretat en el treball són totalment inexistents.

Sopant

Sopant, amb la tele i les cerveses

Durant el trajecte la gent aprofita per comerciar amb la càrrega que està transportant o per fer algun caleró  ajudant a la càrrega o descàrrega de mercaderies. Fins i tot s’aprofita la coberta per escampar el peix i s’acabi d’assecar.

Des de la popa

Des de la popa

El nostre recorregut

Nosaltres vàrem embarcar a Kasanga. El vaixell va passar tres hores més tard que el previst, ja era negra nit i al port no hi ha ni una trista bombeta. Vàrem aprofitar per assaborir la primera posta de Sol sobre el llac. A les dotze de la nit estàvem sopant amb el vídeo de la tele a tot volum com a música de fons. Durant tot el trajecte el televisor del menjador va estar reproduint el mateix vídeo ininterrompudament.

Durant el dia següent ens vàrem dedicar a observar el paisatge, la gent, la càrrega i descàrrega de mercaderies i de passatgers, a xerrar i a passejar per la petita coberta atapeïda de gent. Em va sorprendre l’empenta i el caràcter de dues dones soles que varen arribar amb dues barcasses carregades de sacs d’arròs, transportaven una fortuna.  Un peix sec i petit, en sacs o escampat per la coberta, es va fer l’amo del vaixell. Al capvespre vàrem quedar embadalits amb la posta de Sol i la ferum de peix de fons. Sopar i a dormir, que ens havíem de llevar a la matinada.

Passant el temps

Passant el temps

A les tres de la nit agafem les motxilles i cap a proa. Enmig de la foscor apareix una barcassa amb gent i paquets que s’amarra al vaixell. Fem intercanvi de passatge i càrrega i a les quatre de la matinada observem com s’allunyen els llums del Liemba. Passem més d’una hora navegant a les fosques pel llac. Veiem de lluny les llumetes dels pescadors. Finalment, sense saber massa bé com, arribem, encara de nit, al Parc Nacional de Mahale.

Deixem enrera el Liemba

Deixem endarrere el Liemba

Consells

  • A Kasanga compte amb el lloc de vigilància militar. No hi feu fotografies!
  • El Kigoma Hilltop Hotel de Kigoma (telf: 255 28 2804434) es pot fer càrrec de realitzar les reserves del vaixell. El mateix hotel també organitza visites a Gombe.
  • Malgrat tenir la reserva feta cal tenir alternatives previstes en la planificació del viatge. És normal que, si el Liemba arriba més tard del previst a Mpulungu o té problemes amb la càrrega de les mercaderies, no surti fins al dia següent. Això vol dir passar la nit a Kasanga. També pot passar que suspenguin el trajecte durant una o dues setmanes a causa de destinar el vaixell a transportar refugiats.
  • Malgrat tingueu la cabina reservada mireu de ser dels primers a pujar. Si aneu un grup un xic nombrós val la pena deixar uns quants a cura dels paquets i que dos s’avancin per confirmar la reserva i agafar les claus de les cabines. Mai se sap que pot fer el capità del vaixell si tardeu.
  • Mireu d’aconseguir una cabina de quatre de primera classe, ja que almenys tindreu un lavabo per a vosaltres.
  • A vegades el capità deixa utilitzar als turistes el lavabo del comandament i que està un xic més net i endreçat.
  • Mireu, observeu, oloreu, xafardegeu, deixeu-vos portar per l’ambient. És el dia a dia del llac, no és un creuer per a turistes!
  • Pel matí fa fresca i hi ha força humitat encara que sigui l’estiu o l’època seca.
  • Si embarqueu o desembarqueu al mig del llac penseu que sereu l’atracció de quasi tothom: Uns occidentals fent el numeret de saltar a una barca que es mou per totes bandes i amb un pam d’aigua al seu fons, no es veu cada dia! Preneu-vos-ho amb calma i tranquil·litat.
Esmorzant
Esmorzant

Més coses sobre el Liemba

  • Una documental sobre el Liemba: Pàgina web.
  • Un reportatge de la revista alemanya Geo-Magazin (04/2007) sobre el Liemba: Document pdf. Enllaç a la pàgina del reportatge on-line de Geo. El text està en alemany, però les fotografies valen la pena per fer-se una idea de quina és la vida al Liemba.
  • La primera guerra mundial al Tanganyika: Pàgina web de D.L. Bishop i H. Dobold.

Una altra posta de Sol
Una altra posta de Sol