Mosquit anopheles picant

Mosquit alimentant-se

La malària o paludisme és una malaltia infecciosa produïda per un paràsit, el Plasmodi (Plasmodium), que és un protozou. El nom de malària prové de l’italià (mal-aire) i el de paludisme del llatí (palus: pantà). Com moltes d’aquestes malalties causades per un paràsit té un cicle biològic bastant complex.

Cicle de la malària:

  1. Una femella de mosquit Anopheles amb esporozoïts del plasmodi pica a una persona sana. Aquests entren al torrent sanguini de la persona quan el mosquit injecta saliva seva que actua d’anticoagulant.
  2. Els esporozoïts emigren cap al fetge, penetren a les cèl·lules hepàtiques.
  3. Es reprodueixen asexualment produint els merozoïts (6-15 dies) donant els primers símptomes.
  4. Els merozoïts emigren al torrent sanguini. És quan es diagnostica la malaltia.
  5. Envaeixen els glòbuls vermells.
  6. Es segueixen reproduint (2-3 dies) i infecten nous glòbuls vermells. És el que produeix els cicles de febre alta.
  7. Alguns d’aquests merozoïts produeixen gametòcits masculins i femenins.
  8. Un nou mosquit femella torna a picar ara a la persona infectada ingerint els gametòcits.
  9. -12. Els gametòcits es reprodueixen sexualment a l’estomac del mosquit produint els esporozoïts que emigren cap a les seves glàndules salivals. D’aquesta manera es tanca el cicle infecciós.
Cicle de la malària

Cicle de la malària

La malaltia

Porta més de 50.000 anys afectant a l’espècie humana.  El 1880 es descobrí que era un protozou que infectava els glòbuls vermells. El primer tractament eficaç fou amb la quinina. Antigament hi havia malària a Espanya, Itàlia, Grècia o Estats Units. Amb la dessecació d’aiguamolls i el DDT es va eradicar el mosquit Anopheles i, per tant, la malària de molts llocs. Actualment mata cada any un milió i mig de persones, la majoria són nens de menys de cinc anys o dones embarassades. Hi ha qui creu que s’hauria de tornar a utilitzar el DDT per a aquests usos sanitaris.

Persona amb malària (OMS)

Persona amb malària (OMS)

El símptoma bàsic és uns cicles de febre molt alta cada dos o tres dies acompanyats de vòmits i mal de cap. La diagnosi més immediata s’acostuma a fer observant al microscopi un frotis de sang de la persona suposadament infectada. No hi ha encara una vacuna efectiva. El que sí hi ha és tota una gama de compostos químics per fer la prevenció i el seu tractament.

Zones endèmiques

Actualment la malària està present en tota una franja al voltant de l’Equador. És a dir, la major part de països subsaharians d’Àfrica, els més tropicals d’Amèrica del Sud i també una gran part de l’Àsia tropical. Si viatgeu a un d’aquests països cal que prengueu precaucions. A aquí podeu trobar un web amb mapes de la seva distribució.

map_3d_tot_p

Distribució de la malària (de MAP)

Prevenció

Si viatgeu a un país on hi ha malària, com per exemple Tanzània, cal prendre tota una sèrie de precaucions:

  • Si estàs embarassada és millor ajornar el viatge, ja que no podràs prendre els antipalúdics i en cas de contraure-la les conseqüències per al fetus i per a tu poden ser més greus.
  • Mesos abans de marxar cal anar a un centre de medicina tropical a informar-se. A Catalunya el més conegut és el CAP de Drassanes a Barcelona, però n’hi ha molts més.

    Lariam

    Lariam

  • Si decidiu fer un tractament profilàctic cal que us assessori un metge de medicina tropical sobre les diverses possibilitats que hi ha i els seus efectes secundaris. A Catalunya, el Servei Català de la Salut proporciona de forma gratuïta la Mefloquina de nom comercial “Lariam“. Cal prendre una pastilla de Lariam cada setmana, començant el tractament una abans i continuant-lo fins a un mes més tard del retorn. Hi ha qui té greus efectes secundaris (almenys és el que es pot trobar per internet si ho busqueu), a nosaltres tres (inclòs un noi de 12 anys) no ens va fer res. L’altre producte clàssic és el Atovacuona-Proguanil de nom comercial Malarone. Aquest és més car, cal prendre una pastilla diària, és menys efectiu en algun tipus de Plasmodi, però té molts menys efectes secundaris. Aquest dos productes no són els únics. També hi ha qui decideix no prendre res.
  • A la zona palúdica evitar al màxim la picada del mosquit:
    • Al capvespre, nit i matinada no anar ni amb màniga curta ni pantalons curts ni sense mitjons.

      Repel·lent

      Repel·lent

    • Utilitzar un líquid repel·lent de mosquits amb un elevat percentatge de DEET (superior al 15% com a mínim). Poseu-lo a les parts descobertes del vostre cos i a la roba (compte que pot atacar els plàstics i tacar la roba). També hi ha líquid especial per la roba que aguanta diverses rentades, normalment és permetrina (mateix principi actiu que els productes antipolls).
    • Dormir SEMPRE amb mosquitera i que no estigui foradada. Les millors són les que porten insecticida (permetrina). Les podeu comprar en tendes d’esport (Decathlon, Barrabés, Alpesport, etc.) o en tendes de viatges (Altaïr).
    • Ruixar amb insecticida l’habitació.
    • Altres mesures, com els repel·lents electrònics o la ingesta de vitamina B no està demostrada la seva efectivitat.

Penseu, però, que malgrat totes les prevencions podeu agafar la malària, ja que no hi ha res absolutament efectiu. Del grup que vàrem viatjar per Tanzània, una noia la va agafar al principi del viatge. Si durant el viatge agafeu febre alta aneu immediatament a veure un metge local que us faci la prova, si la teniu comenceu el tractament. Si una vegada tornats a casa teniu febre alta aneu al metge i dieu-li que heu estat en una zona palúdica, ja que els símptomes poden ser semblants a una grip.

-(

Tinc la malària! 😦 (foto cedida per la Mònica)

Referències

  • Llibres
    • D. Warrel; S. Anderson Medicina de Expedición Manuales Desnivel. Ed. Desnivel. (1999).
    • J.L. Bada Aínsa. Atlas mèdic de les malalties tropicals. UAB (1991).
    • S. Rafal; P. Segal. Le voyageur tranquille. Ed. Arthaud. (1990).
    • J. A. Wilkerson. Medicina para Excursionistas. Ed. Omega. (1996).