Tanzània

Tanzània

Si mireu un mapa d’Àfrica veureu que Tanzània està situat un xic al Sud de l’Equador i a  l’Est del continent, amb una bona part de costa a l’Oceà Índic. A l’Oest, els llacs Tanganyika i Malawi i al Nord el Victòria li fan de frontera. Té una superfície de 945.000 km², quasi el doble d’Espanya.

Història:

  • Abans de la independència: Ha estat una zona d’Àfrica per on ha passat molta gent. Els sultans àrabs es van instal·lar a les illes de la seva costa per gestionar l’enviament de mercaderies i d’esclaus. Posteriorment el portuguesos també s’hi van establir. Una bona part del territori actual continental va ser colònia alemanya (1880-1919) passant, després de la Gran Guerra, a ser britànica. A les illes com Zanzíbar, Màfia o Kilwa encara es poden veure les restes del palaus dels sultans. El ferrocarril que travessa el país d’Est a Oest és obra dels alemanys i el Liemba, el vaixell que actualment navega pel Tanganyika, és un antic vaixell de guerra alemany (1913) que patrullava pel llac durant la primera guerra mundial.

Àfrica colonial

Àfrica colonial al 1913

  • La independència: El 1962, sota el lideratge d’en Julius Nyerere, anomenat “el mestre” i primer tanzà que va estudiar en una universitat britànica, la part continental del país va obtenir pacíficament la independència de Gran Bretanya anomenant-se República de Tanganyika. Posteriorment, el 1964, s’uní a Zanzíbar creant l’actual República Unida de Tanzània. En Nyerere en fou president des de la seva independència fins a l’any 1985 seguint una política socialista.

Julius Nyerere

Julius Nyerere

Llengües oficials: Tanzània té dues llengües oficials, el suahili i l’anglès. De fet, el nom del país s’hauria de pronunciar Tanzania, com a paraula plana, és a dir amb accent a la i. El suahili és una llengua franca de l’Àfrica Oriental, és parlat per més de cinquanta milions de persones i és cooficial a altres països. És una llengua bantu que ha assimilat gran quantitat de paraules d’altres llengües, especialment de l’àrab. L’anglès no és gaire conegut en llocs poc turístics i per la gent gran, però a les botigues dels pobles i ciutat no hi ha cap problema.

La població: Al 2006 la seva població s’estimava en uns 38 milions d’habitants. Les tres quartes parts viuen al camp. Hi ha un munt de grups ètnics, però sense rivalitats. L’alfabetització és d’un 76% i l’escola primària és gratuïta. És un dels països africans amb menys SIDA. Més d’una tercera part és cristiana, una tercera part musulmana i la resta practica les religions indígenes africanes. L’esperança de vida està als 51 anys (a Catalunya és de 80 anys).

Àfrica musulmana

Àfrica musulmana

Precaucions sanitàries:

  • Vacunes: Tot i que no ho acostumen a demanar cal tenir vigent la vacuna contra la febre groga. A més a més, són aconsellables la del tètanus, diftèria, tifus i hepatitis A i B.
  • Malària: És una zona d’alt risc. Per tant, cal fer algun tipus de prevenció. Hi ha un post dedicat a aquest tema.
  • Esquistosomiasi: Tot i que el tractament d’aquesta malaltia és molt senzill, el millor és prevenir-la i no banyar-se en aigües dolces tranquil·les. El Llac Victòria és un dels llocs afectats.
  • Mans netes: No és en sentit figurat com ho fan servir els polítics. Una de les millors maneres per no tenir problemes d’infeccions i diarrees és rentar-se SEMPRE les mans abans de tocar res de menjar.
  • Aigua: L’altre punt clau per no patir. Beure sempre aigua embotellada (destapada per nosaltres o davant nostre) o aigua tractada per nosaltres. La resta d’aigua no ens ofereix cap garantia. Sap greu dir-ho, però hem de ser uns consumidors de Coca-Cola, Pepsi i cervesa, que trobarem per tot arreu. Per cert, la temperatura d’una beguda fresca és un xic més baixa que la temperatura ambient.
  • Menjar cru: Si no l’hem preparat nosaltres o algú amb totes les garanties sanitàries val més que ho deixem pels nadius. Aneu amb compte amb la fruita que ens donin ja pelada i amb les amanides. TOT BEN CUIT! El pollastre fregit, menjar típic, és molt segur en aquest sentit, tot i que l’oli amb que l’han fregit val més no veure’l.
  • Altres: No faig esment a les precaucions de tipus sexual, ja que aquestes sempre cal prendre-les a qualsevol país del món.
Menjar

Recollint la parada del dinar

Telefonia: Actualment hi ha cobertura de telefonia mòbil a molts punts del territori tanzà. Portar el telèfon mòbil a Tanzània és útil. A més a més, veureu que molts tanzans en tenen i també l’utilitzen per fer fotografies. De totes maneres, alguna vegada hi pot haver problemes amb el roaming.

Seguretat: En general és un país molt segur i de gent molt amable i acollidora. De totes maneres cal vigilar com a tot arreu, ja que nosaltres sempre serem el turista ric que els va a visitar i, per tant, “si ens quedem involuntàriament amb una mica menys de fortuna no ho notarem” i a ells els pot resoldre més d’un problema. Cal tenir especial cura en les grans ciutats frontereres on hi ha refugiats i molta més delinqüència de tot tipus. Penseu que en alguns països fronterers la seva situació política és inestable.  Com sempre, el millor és no fer ostentació de res. A les zones més turístiques sereu “assetjats” per canalla i venedors de tot tipus, però a la resta del país la gent es comporta de manera molt normal. Podeu passejar tranquil·lament pel mercat d’una ciutat o poble sense que us vulguin vendre la parada sencera. En els llocs més remots i menys acostumats a veure turistes la canalla s’acostarà encuriosida o us saludarà al passar. Sigueu amables amb ells. Si us instal·leu al costat d’una casa demaneu permís o pregunteu si feu nosa, molta gent jove parla anglès. No aneu de conqueridor, sigueu humils.

Nenes

Nenes

Moneda: La moneda és el shiling tanzà. 1€=1.650TZS l’any 2007. A molts llocs accepten i/o demanen el pagament amb dòlars. Compte que moltes vegades no volen bitllets vells anteriors a l’any 2000, ja que a Àfrica n’hi ha molts de falsos. No hi ha cap problema per canviar euros, però normalment encara no són acceptats com a pagament (el 2007). Sí que els accepten com a propina.

Dia de mercat

Dia de mercat

Preus: És un xic difícil parlar de preus en un país on és normal el regateig i el pactar un preu. A més a més, en moltes coses hi ha dos preus depenent de si el comprador és un nadiu o un turista. Us poso alguns dels preus que nosaltres vàrem pagar, cal remarcar que la majoria de preus són de zones molt poc turístiques:

  • Cervesa: des de 1.000TZS en un “bar” a preu de turista fins a 5US$ en el restaurant d’un hotel de luxe de zona turística.
  • Fruita: Una síndria petita comprada a un venedor ambulant 500TZS. Quatre plàtans 200TZS.
  • Menjar cuit: Mig pollastre refregit (no són grassos i macos com els d’aquí) fet al moment 1.000TZS.
  • Dinar en un restaurant d’un hotel de categoria 1.500TZS per persona.
  • Viatge de quatre persones durant cinc minuts en taxi 3.000TZS.
  • Propina donada al conductor del camió que ens va transportar durant 11 dies: 1US$ per dia i per persona transportada, com que érem 14 va rebre 155US$. Una propina equivalent vàrem donar al cuiner. 8.000TZS vàrem pagar per rentar-nos la roba bruta (samarretes, pantalons i mitjons) de tres persones, el sabó i l’aigua el varen posar ells.
  • Una nit en un bungalow senzill, però net, 10US$.
La botigueta

La botigueta