El Fuji

El Fuji

El nostre objectiu inicial era triple: fer alguna cosa pels anomenats Alps Japonesos, pujar al Fuji i explorar les muntanyes i parcs naturals d’Hokkaido.

Els Alps Japonesos se’n van anar a l’aigua abans de pujar a l’avió d’anada, ja que fou totalment impossible lligar cap tipus de reserva d’hotel, ryokan, alberg o refugi. Durant el mes d’agost TOT, ABSOLUTAMENT TOT, estava ple!

El Fuji, on sí vàrem aconseguir reservar un alberg al peu mateix (Kawaguchiko), va resultar passat per aigua, és a dir, no va parar de ploure durant els tres dies que teníem previst estar-hi, de fet, ja plovia abans d’arribar i va seguir plovent després.

Finalment, sí que vàrem estar de sort a Hokkaido. Ascendírem el cim més alt de l’illa i visitàrem un parell de parcs naturals.

Alps Japonesos:

  • Primer consell: Si hi penseu anar l’agost reserveu l’estada molt temps abans, més d’un mes. Si domineu el japonès us podeu arriscar a anar-hi sense cap tipus de reserva. És una zona extremadament turística pels japonesos.
  • Les ciutats importants, on és més fàcil trobar on dormir, com Nagano, Matsumoto, Toyama o Takayama queden lluny dels llocs d’accés. Per tant, cal instal·lar-se en els pobles de muntanya altament turístics com Kamikochi o Murodo. A més a més, molts d’aquests pobles, a l’estiu, només s’hi pot arribar amb bus, ja que les carreteres estan tancades als vehicles particulars.
  • Les tres quartes parts de webs dels allotjaments són exclusivament en japonès, per tant, només podem triar entre la quarta part de l’oferta possible. De totes maneres, vaig poder observar que en molts d’aquests webs en japonès també ho tenien tot ple.
  • Punts d’interès amb diverses ascensions:
    • Kamikochi: Accés exclusivament en bus o taxi. Per arribar a alguns dels hotels cal caminar. D’aquí va sortir la denominació d’Alps Japonesos. Ascensions (cims de 2.000 i 3.000 mètres) i travessades molt interessants amb refugis de muntanya. La carena anomenada Daikiretto, entre el Minami-dake (3.033m) i el Kita-hotaka-dake (3.106m), és molt famosa per la seva verticalitat.
    • Murodo: Forma part de l’anomenada ruta alpina que travessa els alps de Tate-yama a Kurobe en tren, bus i telefèric (tot molt car). Des del punt de vista muntanyenc és semblant a Kamikochi. Encara molt més turístic. Hi ha una travessa de 6 dies des de Murodo a Kamikochi tot passant pel Daikiretto, totes les guies la recomanen.
  • La guia Hiking in Japan de LP (vegeu referències) està molt bé per fer-se una idea de les possibilitats que hi ha.

Fuji-San (3.776m):

  • La temporada oficial comença l’1 de juliol i acaba el 31 d’agost. Això vol dir que fora d’aquesta època els refugis poden estar tancats.
  • El Fuji té quatre vies clàssiques d’ascensió, una pel nord (Fujiyoshida trail), una altra pel sud  (Fijinomiya trail) i dues per l’est (Gotemba i Subashiri trails). Més o menys totes les rutes surten d’una alçada semblant (2.300m) excepte la Gotembaque surt de més avall.
  • Cal comptar unes 4 hores i pico de pujada i 3 en baixar. Donar la volta al cràter és una hora més. Per a més informació vegeu el meu post del Fuji.
Asahidake

Asahidake

Asahidake 旭岳 (2.991m):

  • És la cota màxima d’Hokkaido. Està situat al parc natural de Daizetsusan 大雪山国立公園.
  • És un cim força concorregut i la zona encara més. Torna a ser una zona molt turística.
  • Si s’utilitza el telefèric, en una hora i pico s’arriba a dalt.
  • Per a més detalls vegeu el meu post sobre l’Asahidake.
Kushiro Shitsugen

Kushiro Shitsugen

P.N. Kushiro Shitsugen 釧路湿原国立公園:

  • És un parc d’aiguamolls molt a prop de Kushiro, a pocs quilòmetres al nord.
  • S’hi pot anar en bus, tren o cotxe particular. El tren és el de la línia d’Abashiri.
  • És molt famós degut a que hi hiverna la famosa grua japonesa (Grus japonensis) tancho 丹頂 en japonès. Per tant, només la veurem a la tardor i a l’hivern, tot i que algunes es queden tot l’any a Hokkaido.

Grua japonesa (Wikipedia)

  • Un altre dels animals típics i fàcil de veure, aquest tot l’any, és la guineu (Vulpes vulpes). Així com una diversitat de rèptils i amfibis.

Guineu d'Hokkaido (Wikipedia)

Serp

Serp