Flors

Flors d'Asahidake

El volcà Asahidake 旭岳 (2991m) és el cim més alt de Hokkaido. Està situat al parc natural del Daisetsuzan 大雪山国立公園.

Com arribar-hi:

  • Una bona “base d’operacions” és la ciutat d’Asahikawa 旭川. Hi arriben molts trens, té aeroport i moltes possibilitats d’allotjament. A l’oficina d’informació de la ciutat, al costat mateix de l’estació de la JR, en va atendre una noia que parlava espanyol, ja que havia viscut un parell anys a Madrid.
  • De l’estació d’autobusos, situada just al davant de l’estació de tren, surten autocars cap a la zona termal d’Asahidake. El primer surt a 2/4 de deu del matí, el darrer de tornada és a les 5 de la tarda. El preu es de 1320¥ per un viatge (anada i tornada el doble).
  • La zona termal d’Ashahidake és una alternativa d’allotjament, ja que hi ha diversos hotels, algun d’ells bastant luxosos, ryokans, un càmping i un alberg. Alguns d’aquests hotels permeten l’entrada als banys, encara que no s’hi estigui allotjat, pagant la corresponent entrada, naturalment!
  • Al costat mateix de la darrera parada del bus hi ha l’estació del telefèric que ens deixa a 1600m a canvi de 1.500¥ (anada i tornada 2.800¥), 15 minutets i ens estalvia 490m de desnivell.
Pujada

Pujada

Ascensió al cim:

  • Tant a l’estació inferior com superior del telefèric hi ha bar i lavabos.
  • A la botiga de l’estació inferior podeu comprar un excel·lent mapa topogràfic de la zona per només 1.000¥.
  • Si hem decidit pagar i pujar amb el telefèric ens trobarem que només sortir de la cabina un noi del parc ens farà una explicació, en japonès, del parc natural, de la zona on ens trobem, de què hi podem veure i què no hi podem fer. Per educació l’escoltem tot recollint algun dels diversos fulletons que hi ha per agafar (alguna cosa en anglès).
  • Només sortir ja veiem el cim a davant nostre. Els indicadors i els fulletons diuen que són més de dues hores de pujada. És horari de “dominguero”. Són 690m de desnivell.
Asahidake
Asahidake
  • El camí no té gaires problemes. Primer anem, pel camí més curt, fins al llac al peu del cim. És un tram planer amb algunes pujades. Allí fem les típiques fotografies del cim que es reflexa a l’aigua.
El cim

El cim

  • Del llac només ens queda seguir el camí que va pujant per la carena de la dreta fins al punt culminant. La inclinació és considerable i el camí no fa gaires giragonses.
  • Curiositats:
    • No hi ha mosques, hi ha espiadimonis, i molts!
    • Com és d’esperar, pels voltants de l’estació superior del telefèric hi ha força gent, però pujant i que arriba al cim també. Hi vàrem veure moltes famílies amb nens.
    • La salutació muntanyenca (tots els països en tenen una) és konnichi wa (こんいちは), pronunciat amb la típica entonació dels japonesos, allargant el final de la paraula i amb el somriure de sempre. És simplement dir hola o bon dia.
    • Molts excursionistes japonesos, quan s’aturen a fer un mos, fan una “parada” impressionant i moltes vegades treuen el fogonet per escalfar, com a mínim, aigua per a un te.
    • L’altura del cim varia segons les fonts. 2290m o 2291m.
Espiadimonis
Espiadimonis

Altres activitats:

  • Els itineraris que hi ha al voltant de l’estació superior del telefèric. Podem veure les fumaroles de vapors sulfurosos i la variada vegetació de la zona.
  • Altres excursions:
    • La travessa a Sounkyo. També hi ha telefèric i autocar que hi arriba des d’Asahikawa 旭川. És pot fer en un o dos dies, hi ha un refugi i una zona d’acampada pel camí.
    • Una volta circular que surt i torna a l’estació superior del telefèric tot passant pels cims de l’Asahidake 旭岳 (2291m) i el Mamiyadake 間宮岳 (2185m). També es pot fer en un dia i es passa per uns banys termals.
    • La gran travessa del parc natural del Daisetsuzan. Són cinc dies i 55km en total. Es va des de Asahidake fins a Tokachidake, prop de Furano 富良野, tot passant per quinze cims. En tot el recorregut hi ha diversos refugis.
Vista general

Vista general