Panoràmica vers el Montcau

Aquest matí hem anat a un racó del massís de S. Llorenç que encara no havíem estat: Les Fogueroses. El dia ha estat típic de tardor, aire fresc i net i un Sol que escalfava.

 Fruits de savina

Per arribar-hi cal anar fins a coll d’Eres i d’allí seguir pel camí que va a la Mola. Després de la segona pujada i abans del Roure del Palau cal agafar un camí més o menys planer i poc fresat que surt a l’esquerra. Aquest ens porta fins a un rocater amb unes magnífiques vistes de la vall d’Horta, el Montseny, Cingles de Bertí, Gallifa i Pirineu.  Si us hi fixeu bé, en dos còdols d’aquest rocater hi ha escrit els noms i la direcció de la Roca Encavalcada i del Paller. D’aquest punt, hem baixat per un sender vers la Roca Encavalcada tot seguint unes fites.

Roca Encavalcada

La Roca Encavalcada és un forat a la roca que travessa una estreta cinglera i  que observem des d’una cinglera paral·lela.

Enfilem per un corriol que segueix tota la cinglera vers el nord. La parada següent és l’Agulla Petita. Un xic més enllà hi ha un mirador sobre la vall d’Horta i l’Agulla Mitjana. A l’esquerra de l’esmentat mirador hi ha una frondosa canal que ens porta fins a una balma a sota mateix del mirador. Remuntem la canal, que es pot seguir baixant, per continuar el corriol de sobre la cinglera fins arribar a una carena estreta que, en sentit descendent ens porta fins a davant mateix del Paller. Nova parada i panoràmica del Montcau i els Emprius.

Agulla Mitjana 

Remuntem la carena que ens ha dut fins al Paller fins a trobar el rocater inicial, des d’on desfem el camí de l’anada per tornar a coll d’Eres.

El Paller

També es poden seguir les agulles per un sender que hi ha al peu de la cinglera. Mireu el blog d’en Joan Bellsolà.

Durant tot el recorregut es veu el Marquet de les Roques, construcció de 1895 de pedra vermella i que fou residència d’estiu del conegut poeta sabadellenc Joan Oliver o Pere Quart (1899-1986) on organitzava tertúlies literàries. Va estar exiliat fins el 1948. El 1982 va rebutjar la Creu de Sant Jordi. Sempre fou molt crític amb el franquisme i els polítics en general.

 El Marquet de les Roques

Aquí us deixo uns esquitxos de la seva poesia:

GUINEU

Què en faria –pregunteu–

de la pell de la cortesana?

Abrics per la germana guineu.

OSTRA

Gargall de sirena!

(Àdhuc tapadora

té per higiene

cada escopidora).

POLLASTRET

– Ai que se’n pensa una

la masovera, tant mirar!

– Emmalalteix, dejuna

si vols viure demà.

–I si fugís a França?

Què et sembla si ho provés?

– Allí no hi ha esperança.

Encara agrades una mica més!

 CORRANDES D’EXILI (fragment)

….

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

“Com el Vallès no hi ha res”.

…

Aquí teniu l’enllaç d’un centenar de fotografies escanejades d’entre les 700 diapositives que vàrem fer durant aquest viatge per terres vikingues.

Geysir (Pitgeu sobre ell)

Ruïnes de Chole

Mafia és una illa de l’oceà Índic. Està situada a uns 25km enfront del delta del Rufiji. Una bona part de l’illa i de la costa és parc natural. És molt semblant a l’illa de Zanzíbar, però més petita, menys urbanitzada i menys turística que no vol dir pas mancada de serveis hotelers de tot tipus i categories.

Com arribar-hi: La millor manera per anar i tornar de l’illa és amb avioneta. Hi ha vol regular de la companyia Coastal.

El banc de sorra (foto d’en Carlos)

 Què s’hi pot fer:

• Reposar i relaxar-se a les seves platges. Naturalment!
• Observar la fauna del corall. Les aigües perfectament transparents permeten observar una munió de peixets de colors.
• Si s’està de sort es poden veure els pacífics taurons balena. És el peix actual més gran i s’alimenta, com les balenes, de plancton.
• Explorar les illes més petites.
• Anar a l’illa de Chole a veure les ruïnes de les construccions antigues i la colònia protegida dels ratpenats gegants i frugívors del gènere Pteropus. Crec que és el mateix que es pot trobar a les Seychelles.
• Contractar una excursió per anar a dinar sobre un banc de sorra amb marea baixa i ple de crancs al mig de l’oceà. Si la marea és alta el banc desapareix sota les aigües.

  Els ratpenats de Chole

On dormir: A l’illa hi ha diverses possibilitats, des de acampar fins a hotels de luxe. Nosaltres vàrem estar al Mafia Lodge d’Utende que, al 2007, estava dirigit per una italiana. Les seves instal·lacions són força agradables i el menjar és de qualitat. Naturalment ofereixen tot tipus d’excursions i activitats marines.

Posta de Sol a Mafia

El fort portuguès de Kilwa Kisiwani

Kilwa està situat a la costa de l’Oceà Índic. Amb aquest nom hi ha dos pobles costaners: Kilwa Kivinje i Kilwa Masoko, aquest darrer a l’extrem d’una península,  i l’illa de Kilwa Kisiwani al sud de Masoko. L’interès de Kilwa és per les ruïnes otomanes de l’illa que han estat declarades patrimoni de la humanitat conjuntament amb les de Songo Mnara, una altra illa més al sud.

Vista d’una part de les ruïnes de Kilwa Kisiwani (foto de la UNESCO)

Kilwa Kisiwani fou un gran centre comercial àrab des del segle IX fins al XVI. Allí s’intercanviaven or, ferro, esclaus i marfil d’Àfrica per teixits, porcellanes, joies i espècies d’Àsia.

El 1502, l’illa fou conquistada pel portuguès Vasco de Gama i destruïda pel, també portuguès, Francisco de Almeida que va fer construir un fort. Pocs anys després els àrabs la reconquistaren, però va anar perdent importància fins a ser abandonada.

Vista sobre el manglar

Malgrat les vicissituds que ha passat l’illa, encara es conserven moltes restes del seu esplendorós passat. Cal remarcar:

• El palau Husuni Kubwa amb les seves dependències. Construït amb pedra de corall i amb unes magnífiques vistes sobre el manglar. Realment aquets sultans tenien molt bon gust.

La gran mesquita 

• Les dues mesquites que encara conserven moltes arcades i voltes i s’hi pot trobar algun musulmà pregant.
• L’edifici o palau Makutani amb uns murs de fortalesa.
• El fort portuguès La Gereza. Al costat mateix de la platja.

En aquest link d’Aluka hi podeu trobar més informació i fotografies.

Navegant cap a Kisiwani amb dhow

Com arribar-hi:

A la part continental de Kilwa s’hi pot arribar per carretera o bé en avioneta, ja que prop de Masoko hi ha un petit aeroport.

Per anar a la illa de Kisiwani cal agafar algun mitjà de navegació. El més autèntic és llogar un dhow, una barca de vela triangular típicament àrab.

Posta de Sol a Kisiwani sobre La Gereza

On dormir:

Nosaltres varem estar al Kilwa Lodge de Masoko, però hi ha altres i diverses opcions. És molt agradable i net. Bon menjar i bona qualitat/preu. També organitzen la visita a Kisiwani. És ideal per relaxar-se i banyar-se a l’Oceà Índic. Per cert, segons a quines hores i quins dies hi ha unes meduses molt petites que et fan sortir de l’aigua amb el cos ple de picades, és força empipador.

Les platges de Kilwa Masoko

Fa dies que no penjo cap nou post. En part, una de les causes és la meva nova joguina: Un VAIO model VGN-P29VN. M’he passat unes bones estones configurant-lo, instal·lant-hi software, sincronitzant-lo amb el portàtil de treball (un altre VAIO), intentant que el WWAN funcioni amb una companyia diferent de Movistar (és la que porta com oferta), etc.

  El meu

Les seves característiques són les següents:

• Processador: Intel Atom Z530 a 1.6 Ghz (un pèl justet).
• 2 GB de memòria RAM (és el màxim possible).
• Disc dur de 128 GB SSD (Una meravella).
• Pantalla súper panoràmica de 8” (1600×768).
• 620 grams de pes! 245×120x19.8 mm
• Més de 2h de bateria (amb el pes anterior).
• WebCam i micro.
• Windows Vista Business (va un xic ofegat).  
• Auriculars i soft supressor de soroll.
• Mode immediat (no cal engegar el Vista) per escoltar música, veure fotos i vídeos, i navegar per internet (molt útil).
• Connectivitat total: Ethernet, Bluetooth, WLAN, WWAN i GPS!
• 2 USB + 1 SD + 1 Memory Stick.
• A més a més, inclou funda de cuir, segona bateria de doble capacitat i update a W-7.

Resumint, un ultraportàtil de veritat, ideal per portar a sobre a tothora i a tot arreu, amb bones prestacions i acabat excel·lent, de Sony. Llàstima del Vista, però la gent que hi ha instal·lat el W-7 beta, n’està molt contenta. També n’estan els que han baixat a XP. Jo espero el W-7. Fins i tot hi ha qui li ha posat Linux.

El del web de VAIO

Amb aquesta miniatura i la placa solar plegable tenim ordinador a qualsevol racó del món.

Penjo aquest post que tenia quasi acabat de fa dies, però que s’havia quedat arraconat pel disc dur. De fet, el vaig escriure el diumenge següent a la passejada.

Estelades i més estelades

El passat dissabte 27 de juny vaig anar a l’Acte de Sobirania que es va fer a Barcelona. Fou una passejada des de l’Arc de Triomf fins al Parlament de Catalunya al Parc de la Ciutadella. Poca gent, però un munt d’estelades.

Davant el Parlament

A la porta del Parlament, sota la “mirada protectora” de l’escut de Felip V, vuit parlamentaris (6 de ERC i 2 de CiU) reberen als organitzadors de la caminadeta. Com que l’Ajuntament de Barcelona no va deixar entrar cap vehicle de l’organització, la resta dels caminants, sense cap tipus de megafonia, no vàrem sentir res del què deien. Però com que no hi havia ningú disposat a “rebentar” l’acte vàrem poder passejar i preguntar tranquil·lament una vegada se’l va donar per acabat.

L’escut del borbó Felip V de la façana

L’esmentat escut fou retirat per en Francesc Macià i tornat a penjar per les forces franquistes.

El Tanganyika a Mahale

Mahale és un petit parc a la riba del llac Tanganyika. És semblant al de Gombe, però molt més desconegut i molt desorganitzat.  El seu atractiu, com el de Gombe, són els ximpanzés, però sense la mítica figura de la primatòloga Jane Goodall.

Com arribar-hi:

• Amb el Liemba. És com ho vàrem fer nosaltres. Cal deixar-lo per pujar a una barcassa que en un parell d’hores ens deixa a Kasoge. L’inconvenient és que si veniu de Kasanga tota aquesta moguda es fa de 3 a 5 de la matinada.
• Per aire. Al nord del parc hi ha una petita pista d’aterratge, després cal agafar una barcassa fins a Kasoge. Hi ha vols més o menys regulars a Kigoma, també s’hi pot arribar des de qualsevol altre aeroport de Tanzània. D’aquesta manera anàrem a Kigoma.
• No hi ha cap pista o carretera que hi arribi.

Mico verd amb cria (Chlorocebus aethiops) 

On dormir: A l’interior del parc només es pot dormir a la zona de Kasoge. Allí hi podem trobar el següent:

• Zona de bungalows amb cuina i menjador comunitaris. Amb dutxes individuals i aigua calenta que moltes vegades falla. Molt senzill i un xic brut. Aquestes construccions estan gestionades pel mateix parc. Fou on ens allotjarem nosaltres.
• Tres allotjaments de lodges gestionats per empreses privades. Tots d’un nivell bastant més superior als bungalows del parc.

Agafant l’avioneta cap a Kigoma

Característiques:

• Comparat amb altres parcs tanzans és petit. Tot i així té una extensió un xic superior al Vallès, l’Oriental i l’Occidental junts.
• Tot el parc està dominat per la carena de les Muntanyes de Mahale. El punt més baix és el llac Tanganyika (773 m) i el més alt el cim Nkungwe (2.462 m)
• La vegetació del vessant del llac és selva de muntanya. La pluviositat està entre els 1.500 i 2.500 mm anuals. La mitjana al massís del Canigó és de 1.450 mm.
• Hi ha uns quants grups de ximpanzés (Pan troglodytes) acostumats a la visita dels humans i que són estudiats per la Universitat de Kyoto.
• La costa també està protegida i no es pot pescar sense permís.
• A la zona de Kasoge hi podem veure altres micos, senglars, serps i una gran diversitat d’ocells.

Les muntanyes de Mahale

Precaucions per veure ximpanzés: Quan se surt a intentar veure ximpanzés el guia recomana tota una sèrie de precaucions, aquí us en poso unes quantes, tant del guia com meves.

• Cal anar en grups reduïts. Quan es localitza una família cal acostar-s’hi en silenci i en petits grups encara més reduïts.
• Evitar tot contacte físic amb ells així com moviments bruscos, crits, flaixos, etc.
• Moltes vegades es recomana portar mascaretes per evitar contagiar-los. Per aquest motiu no està permesa l’aproximació als ximpanzés a menors de 12 anys.
• Naturalment, està totalment prohibit donar-los qualsevol tipus d’aliment. Es desaconsella, fins i tot, portar menjar. Això sí, porteu aigua per a vosaltres en alguna cantimplora o ampolla, ja que cal caminar per un bosc calorós i humit que fa suar de valent. Segons quin sigui l’itinerari que us faci seguir el guia es travessa algun rierol de muntanya amb aigua corrent que, si preneu les precaucions oportunes de desinfecció, es pot veure.

 Mr. Lory i una turista (del web de Mahale)

• A Mahale intenteu evitar un guia anomenat Mr. Lory. És un incompetent total. Gràcies a ell, després de trescar muntanya amunt i muntanya avall durant vuit hores seguides no aconseguírem veure ni un trist ximpanzé. Altres anys, només amb un parell d’hores ja els van veure, però el guia era un altre. Al principi ens vàrem pensar que ens volia aixecar la camisa per fer-se l’important, però al final deduírem que simplement no tenia ni idea d’on estaven els ximpanzés ni de com localitzar-los. Sortosament es coneixia força bé el terreny i no ens vàrem perdre.

La selva de Mahale

Vigdís Finnbogadóttir a la residència oficial de Bessastaðir (del web oficial)

Curiosament, pocs dies després d’escriure l’anterior post sobre Islàndia on parlava sobre la seva llengua, al diari Avui d’aquest diumenge passat (21/06/09) surt un article de l’expresidenta d’Islàndia Vigdís Finnbogadóttir titulat les llengües enriqueixen. En remarco algunes frases:

“AMB EL LLENGUATGE, les societats humanes s’originen, persisteixen, desenvolupen les seves activitats, resolen els seus problemes i donen sentit a la seva coexistència.”

“Privar els individus de la llengua materna comportaria negar-los l’accés a aspectes importants de la seva existència.”

“Cada llengua conté un arxiu únic del seu entorn”

“AIXÍ COM LA DIVERSITAT de llengües és testimoni de la seva fortalesa, ser capaç de parlar més d’una llengua enriqueix els individus que tenen aquesta capacitat. FA QUE TINGUIN UN PEU en cada món, perquè adquirir una altra llengua els introdueix a una altra manera de pensar, a experiències diferents i a una altra visió de la realitat.”

Vigdís Finnbogadóttir (1930-) fou la primera presidenta del món escollida democràticament i el quart president d’Islàndia. Ho va ser des de 1980 fins 1996. Era la presidenta quan nosaltres hi vàrem anar. Professora de francès, estudià a les universitats de Grenoble, a la Sorbonne de París i a la de Copenhaguen. Fou directora artística de las companyia de teatre de Reykjavík, guia turística a l’estiu i una gran activista en contra de les tropes de l’OTAN en el seu país.

Bessastaðir, residència oficial del president d’Islàndia (wiki).

 Dorsal Atlàntica (Wiki)

Per a mi, Islàndia té molts aspectes que la fan singular, com per exemple, ser una illa, estar situada tocant el Cercle Polar Àrtic, el seu paisatge volcànic, les seves geleres i els seus rius i cascades, la seva fauna. Però a més a més de tot això, la seva característica fonamental és que està situada sobre la dorsal atlàntica. Això vol dir que s’està expandint per la seva meitat, està creixent contínuament. Aquest és l’origen de la seva morfologia volcànica.

Un vaixell víking autèntic (Oslo)

Història:

•  Inicis: Els primers a arribar a l’illa foren monjos irlandesos al segle VIII. Posteriorment, aquests foren expulsats per víkings noruecs cap a finals del segle IX. Eric el Roig (950-1003), d’origen noruec i exiliat a Islàndia, va descobrir Grenlàndia i el seu fill Leif Ericsson (970-1020) arribà fins a terres americanes (Vinland a l’any 1000).

 Þingvellir

• Primera independència: Durant tres segles formaren la mancomunitat islandesa. L’any 930 constituïren el primer parlament d’Europa en el þingvellir (els antecedents de les Corts Catalanes són de l’any 1000). Al segle XII foren cristianitzats i, finalment, al 1262 Haakón IV de Noruega els va sotmetre.
• Sota les corones noruegues i daneses: De 1264 a 1380 fou territori noruec. Amb la mort del rei Olav IV Islàndia passà a ser danesa i anglicana fins a la segona guerra mundial.

Cabanes antigues reconstruïdes

• Nova independència: Amb l’ocupació de Dinamarca per les forces alemanyes Islàndia esdevé lliure i neutral. El 1940 fou ocupada per les forces britàniques, el 1941 va passar a les forces americanes i el 17 de juny de 1944, després d’un referèndum, Islàndia va esdevenir república independent.

 Llengua: 

Com tothom sap a Islàndia parlen l’islandès (íslenska). És una llengua amb el mateix origen que altres llengües nòrdiques com el danès, el noruec o el suec. Però així com un danès i un noruec es poden entendre força bé entre ells, ja que tenen moltes coincidències, amb un islandès ho tenen molt més difícil. A causa de l’aïllament de l’illa l’islandès ha evolucionat de manera diferent a la resta o, millor dit, pràcticament no ha evolucionat, sempre ha estat una llengua molt conservadora. La inclusió de nous termes a la llengua sempre és un procés molt elaborat i raonat. Els islandesos no tenen masses problemes per llegir les antigues sagues (saga, sögur) nòrdiques de fa més de set segles. Exemples d’aquest purisme poden ser:

• telèfon: sími, és una antiga paraula que significava cable o corda.
• ordinador: tölva, és la combinació de tala (nombre) amb völva (profeta).
• www: veraldarvefurinn, literalment “la xarxa mundial”.
• meteorologia: veðurfræði, és la composició de veður (temps) i fræði (ciència).

Si mireu un mapa d’Islàndia veureu que en els noms geogràfics, a més d’accents i dièresis hi apareixen altres símbols:

• ð, Ð (Alt-208/9): semblant a la d catalana intervocàlica o la th del this anglès.
• þ, Þ (Alt-231/2): semblant a la z castellana o la th del thin anglès.
• æ, Æ (Alt-145/6): semblant al diftong ai català o a la i del like anglès.­

Preus:

Islàndia tenia i té fama de cara. És ben cert. Quan nosaltres hi vàrem estar –el 1988- una corona islandesa eren 3 pessetes. Qualsevol cosa era com a mínim tres vegades més car que a Catalunya, però no solament anar a sopar a un restaurant o prendre una cervesa en un bar com sol passar a molts països, sinó també comprar una barra de pa o un cartró de llet en un súper. L’única cosa que vàrem trobar a bon preu fou el gas-oil, ja que, almenys l’any 1988, estava gravat amb un impost molt baix i, malgrat la taxa que calia pagar a l’entrar al país amb un dièsel, si un consumia suficient combustible sortia a compte.

De totes maneres, sembla que amb la crisi del 2008/9 els preus han baixat força. Potser ara és el millor moment per anar-hi.

Central geotèrmica de Reyjahlíð

Altres curiositats:

• A més a més del bacallà d’Islàndia (Þorskaætt), gràcies a l’energia geotèrmica és un gran productor d’alumini (Ál) i d’hortalisses i fruites d’hivernacle.

Fusta a Bakkafjörður

• Molta de la fusta que utilitzaven antigament provenia de Sibèria. Els cabalosos rius siberians, en les seves crescudes, arrossegaven  grans troncs cap l’Oceà Àrtic, allí els corrents marins la transportaven cap a les costes del nord de l’illa. Actualment encara se’n pot trobar i encara la recullen.

Espat d’Islàndia “autèntic”

• L’espat d’Islàndia existeix.   La calcita (carbonat de calci) transparent, amb doble refracció, romboèdrica, exfoliable i polaritzadora de la llum. Se’n pot trobar en unes antigues mines de la costa est de l’illa (Helgustaðir). Sabeu que hi ha qui creu que els víkings l’utilitzaven per saber la situació del Sol quan navegaven sota una capa de núvols? De fet, en la zona àrtica és possible fer-ho, el dubte està en si ho coneixien. Aquí trobareu més informació sobre aquest interessant tema.
• Si la vostra intenció és explorar l’illa, penseu que, malgrat la quantitat d’aigua que hi ha per tot arreu, normalment no és potable a causa de la gran quantitat de sals i materials en suspensió que arrossega.

Aldeyjarfoss

• A la costa oest hi ha l’Snæfellsjökull que fou el volcà per on Jules Verne (1828-1905) va fer entrar els seus personatges Lindenbrock, Axel i Hans vers el centre de la Terra per acabar sortint per l’Etna. Rick Wakeman (1949-) es va inspirar en aquesta novel·la per la seva obra Journey to the Centre of the Earth (1974), un LP que va fer de fons musical a quasi tots els reportatges d’espeleologia de la segona meitat dels 70.

Missatge que va desxifrar el professor Lindenbrock

Rick Wakeman i el seu viatge al centre de la Terra

El riu Ruaha

Ruaha és un altre dels parcs naturals de Tanzània un xic desconegut. En part, a causa d’estar lluny de les rutes turístiques típiques. Per tant, això vol dir pocs visitants i la possibilitat de fer rutes a peu i veure els animals des de terra o que ells mateixos et “visitin”.  També és un parc força gran.

“Hipos” banyant-se

Característiques:

• Té uns 13.000 km². Està situat a uns 900m per sobre el nivell del mar.
• Fou ja declarat com a zona protegida el 1910 sota el govern colonial alemany.
• Està travessat pel riu Ruaha que li dona nom al parc. És un afluent del Rufiji que travessa la reserva de Selous i desemboca finalment a l’Índic.
• Té una important població d’elefants, així com una gran riquesa i diversitat ornitològica.
• A Iringa cal desviar-se de la carretera principal per dirigir-se vers Ruaha.

Passejant per Ruaha

Allotjament:

• Al petit poble de Tungamalenga, a uns 35 km del parc, hi ha un càmping amb bungalows amb dutxa d’aigua calenta, senzill però molt digne. Nosaltres hi vàrem passar una nit.
• A l’interior del parc ens instal·làrem al Mdonya Old River Camp. Excel·lent, apartat, cuidat, net i amb bon menjar. Està gestionat per un italià. Hi passàrem dues nits.
• En aquesta adreça podeu trobar altres allotjament del parc així com preus.

 El nostre “lodge”

Què hi vàrem fer:

• Vàrem veure lleons diverses vegades.

Una lleona …

• Una ruta a peu per al vora del riu. Bàsicament vàrem observar hipopòtams i cocodrils de molt a prop. La baralla entre dos mascles d’hipopòtam pel territori fou una de les experiències que ens ha quedat gravada a la memòria. Cal remarcar la perfecta convivència pacífica entre cocodrils i hipopòtams.

Els “hipos” prenent-se les mides …

• Vàrem rebre la “visita” d’un parell de mascles d’elefant al nostre campament mentre estàvem fent el te. Una altra de les grans experiències.  Les fotografies d’aquest encontre estan al web del lodge.

La”visita” dels elefants

• Naturalment hi ha elefants, girafes, zebres, búfals africans, senglars africans (facoquers), nyus, babuins i impales per tot arreu, a més a més dels hipopòtams i dels cocodrils a l’aigua. Així com altres herbívors menys comuns com el dik-dik i el cudú.

Un “coco” i una girafa

Més antílops