Aquest matí, malgrat que el temps no pintava massa bé hem decidit pujar a La Mola per fer-hi un esmorzar-dinar.

El camí, però, ha estat un xic diferent dels normals. Des de feia temps havíem vist que hi ha una marcada canal que puja fins dalt de La Mola per la banda de ponent. Així doncs, per agafar gana hem decidit explorar la part superior de la canal. Cal dir que els mapes no marquen cap camí.

 L’itinerari des de la roca del Corb

Hem deixat el cotxe a C. Robert i hem seguit el camí de sempre del cingle dels cavalls, però, una vegada arribats al camí del mal pas de C. Pobla l’hem seguit en direcció d’aquest pas. Només entrar a la part obaga hem començat a trobar gel i el Mal Pas estava un xic gelat. Per tant, hem hagut d’anar amb molt de compte pels rocaters humits i gelats. Després del Mal Pas hem arribat a la canal, molt ampla en aquesta part. A causa del gel dels rocaters hem decidit pujar pel bosc de la banda dreta en sentit ascendent fins al peu de l’última cinglera on hem trobat el camí, que ja coneixíem, que la ressegueix per sota. L’hem seguit en direcció nord (esquerra) fins a tornar a trobar el fons de la canal que havíem anat deixant de banda amb la pujada. Allí hem seguit un camí molt poc fresat però clar que ens ha portat fins al cim.

Una altra vista des de la Serra de l’Obac

Al restaurant ens hem cruspit unes botifarres amb verdures al forn de guarnició i cap a baix per la canal de C. Pobla i fins al cotxe.

Per la F28

Possibles travesses en verd

La travessa del centre de l’illa es pot fer per diversos llocs. Tot són pistes per a 4×4 on cal anar amb la tracció a les quatre rodes, a baixa velocitat i moltes vegades amb la reductora. D’est a oest tenim:

Quilòmetres i quilòmetres de pista …

• Pel nord i l’oest del Vatnajökull. És la més impressionant i la de major dificultat a causa del mal estat de les pistes i els rius que cal creuar a gual, especialment en el tram més proper a la gelera. S’aconsella no anar amb un sol vehicle. El primer tram nord és el mateix que per anar al Askja, uns 97km, a continuació venen uns 86km pel peu del Dyngjujökull, una branca del Vatna. Aquí és on trobarem les majors dificultats de tot el trajecte i on podem quedar encallats un munt de vegades. 28km més i arribem a la F28. 150km més i trobem Burfell, el primer poble, que està a uns 50km de la carretera principal nº 1. En total són més de 400km que es fan normalment en més de dos dies.

El Vatnajökull al fons

• Per l’Sprengisandur seguint la pista F28. És l’opció que vàrem fer nosaltres. Té menys dificultat que l’anterior tot i que la part sud de l’itinerari és comuna. Es passa entre el Hofsjökull i el Vatnajökull. Actualment hi ha excursions en bus que hi passen. Són més de 300km que, anant per feina i sense equivocar-se, es poden fer en un dia. Nosaltres vàrem tardar-ne dos, ja que no volíem córrer i trencar una ballesta.

Per la F28 …

• Per Hveravellir, entre el Langjökull i el Hofsjökull, seguint la F37. És la més curta de les tres opcions i també hi passa un bus. Són uns 200km des de Holtastaðir, al nord, fins a Geysir al sud.

Per la tarda a la F28 …

Tal com ja he comentat, nosaltres vàrem seguir la segona proposta de nord a sud. A continuació teniu un resum dels 310km de l’itinerari:

• La F28 surt molt propera a la cascada Goðafoss en direcció sud seguint el Skjálfandafljót aigües amunt.

Primers quilòmetres per la F28

• A uns 40km es passa al costat de la Aldeyjarfoss.

La  Aldeyjarfoss

• 90km més enllà hi ha la cruïlla amb la pista que ve del Askja. Per aquesta zona és on hi ha el canvi d’aigües entre el nord i el sud de l’illa.

 Þóristidur

• Durant uns 105km la pista va seguint de lluny el Vatnajökull fins a trobar la cruïlla de la pista que porta a Landmannalaugar.

Kaldakvísl

• Finalment, a uns 75km més enllà s’arriba a la carretera principal tot passant prop del volcà Hekla.

El volcà Hekla

Una travessa per recordar. Molts quilòmetres totalment anant sols i sense cap casa, uns paisatges meravellosos, rius, geleres, sorra. Tot i que només són 300km cal recordar que el consum de combustible pot ser molt elevat, ja que es circula a baixa velocitat i cal comptar-ho per hores i no per quilòmetres. Durant tot el recorregut no es troba cap benzinera. Si es viatja sol cal anar ben preparat i tenir un mínim d’experiència de conduir per aquest tipus de pistes. Excepte per l’aigua i els rius, són molt semblants a les del desert. Molt i molt vent i molts quilòmetres durant els quals tot trontolla, es pot acabar amb la mandíbula desencaixada si no es vigila …

El Hofsjökull al fons

Avui us proposo un viatge molt curt. Per a mi han estat deu minutets a peu des de casa. És la Seu d’Ègara o les esglésies de Sant Pere com sempre ho hem anomenat els de Terrassa. Un conjunt monumental molt important del pre-romànic i el romànic català i també europeu.

Vista aèria del conjunt (del web del museu de Terrassa)

L’any 1995 van començar la remodelació i les darreres recerques arqueològiques del conjunt. El passat més d’octubre de 2009 es va inaugurar el nou recinte. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa són, de fet, tres, Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. Les tres són romàniques amb parts pre-romàniques (s. IX-XIII).

Muntatge virtual del conjunt del segle VI (del web de la Seu d’Ègara)

Les noves excavacions han donat els resultats següents:

• Restes d’un assentament ibèric (s. V aC), llars de foc, i sitges. Just a sobre de la confluència dels torrents de Monner i Vallparadís, que és un indret idoni per aquests tipus de poblaments estables.
• Restes romanes (s. II-III). Làpides, materials ornamentals, ceràmica, sitges i enterraments d’una construcció romana. Aquí cal remarcar dues pedres amb la inscripció Municipium Flavium Egara de l’any 139 conegudes des de fa molts anys.
• Les primeres estructures cristianes (s. IV).
• Reconstruir l’estructura del conjunt episcopal d’Ègara (s. V-VIII) format per les tres esglésies amb la basílica catedral de Santa Maria quasi el triple de l’actual i les corresponents dependències episcopals.
• Una gran quantitat de sepultures medievals.

Plànol d’interpretació de les restes arqueològiques (del web de la Seu d’Ègara)

Santa Maria:

És la que des del segle V fins al VIII va ser catedral del bisbat d’Ègara. L’edifici tenia tres naus i un baptisteri per immersió. Cal remarcar-ne les restes del mosaic del segle V de la primera basílica, així com les restes d’un baptisteri del segle IV. L’any 615 s’hi celebrà un concili. Amb les invasions musulmanes dels segle VIII desapareix i es perd el seu rastre. No serà fins al segle XI que es construeix la nova i actual església romànica molt més petita que la basílica anterior de la que s’aprofita l’absis de ferradura de planta quadrada, on encara podem admirar les pintures murals originals del segle VI. El nou edifici fou consagrat a l’any 1112. Al transsepte sud (dreta) hi ha unes pintures murals romàniques (s. XII-XIII) dedicades a Sant Tomàs Becket en un perfecte estat de conservació, ja que van estar tapiades fins a principis del segle XX. Durant molts anys, en un dels murs laterals estava exposat el retaule gòtic del segle XV dedicat als Sants Abdó i Senén, actualment, aquest retaule està a l’antiga rectoria.

Pintura mural dedicada a Sant Tomàs Becket

Sant Miquel:

De planta quadrada, és l’únic edifici que conserva l’estructura original del segle VI. Tot i que inicialment s’havia considerat un baptisteri, les darreres recerques arqueològiques han confirmat la seva funció funerària. L’absis té unes pintures murals del segle VI representant el somni d’Ezequiel. Aquestes pintures s’han conservat durant catorze segles gràcies a un retaule gòtic del segle XV dedicat a Sant Miquel que les tapava. Actualment, el retaule també està exposat a l’antiga rectoria.

Pintures de l’absis de Sant Miquel (s. VI) (dels web de la Seu d’Ègara)

Sant Pere:

L’absis trilobulat actual és originari de l’església pre-romànica, també de tres naus, del segle VI. El lòbul central, al segle X, fou tapiat per un retaule petri amb pintures murals que avui dia encara podem observar. És un retaule únic al món i representa l’evolució cap als retaules sobre fusta posteriors. En el mur nord podem veure les restes d’una pintura mural gòtica del segle XIV. Cal remarcar l’orgue, originari del 1926 i ampliat diverses vegades. Actualment compta amb tres teclats, pedaler, 36 registres i 2330 tubs. Al seu costat hi ha un carilló circular del segle XVII. Com que ha estat des del seu origen església parroquial ha sofert moltes transformacions motivades pel seu intens ús. Això fa que hagin desaparegut moltes de les seves estructures i decoracions originàries. De totes maneres, fins ara encara conservava algunes teules romanes originals, que han estat substituïdes per reproduccions.

El retaule gòtic dels  Sants Abdó i Senén (del web de la Seu d’Ègara)

Més informació:

• Web de l’ajuntament de Terrassa.
• Informació turística de Terrassa (ajuntament de Terrassa).
• Informació històrica de Terrassa, des dels romans fins a l’actualitat.
• Web del museu de Terrassa. Hi trobareu l’enllaç als diversos edificis-museu de la ciutat.
• Web de la Seu d’Ègara de l’ajuntament de Terrassa.
• El tríptic i la guia de visita en diverses llengües (català, francès, anglès i castellà) i altres publicacions sobre aquest conjunt monumental.
• Si les voleu visitar us cobraran 3€ per l’entrada i 1.5€ per l’audio-guia. Docents, jubilats i menors entren gratis. l’horari de visita és el següent:
  • de dimarts a dissabte, de 10 a 13.30h i de 16 a 19h,
  • diumenge d’11 a 14h,
  • dilluns i festius tancat.

El mosaic del segle VI

Visió especular de Santa Maria

• Dettifoss :44m de caiguda i un cabal de 200-500m³/s. És molt visitada.
• Hafragilfoss : aigües avall de la Dettifoss. 27m i molt menys coneguda.

• Goðafoss . La “cascada dels déus”, 12m. També molt coneguda i visitada.
• Aldeyjarfoss : 20m. Situada al nord de Sprengisandur, a prop de la F26. Molt poc visitada, però interessant per les columnes basàltiques blanques.

• Gullfoss : La més coneguda i famosa de totes.
• Skógafoss : 60m. A prop de la F1 i de fàcil accés. Si fa Sol l’aigua polvoritzada crea un bonic arc de Sant Martí com el de la fotografia.

• Ófærufoss : Situada a l’esquerda volcànica anomenada Eldgjá. Característica per un pont de roca que, pel que sembla, es va esfondrar el 1993 per causes naturals. Per tant, la fotografia és històrica. És de difícil accés.
• Svartifoss: La “cascada negra” per les columnes hexagonals de basalt negre. Situada al parc de Skaftafell. També molt visitada.

Aquest matí hem anat a un racó del massís de S. Llorenç que encara no havíem estat: Les Fogueroses. El dia ha estat típic de tardor, aire fresc i net i un Sol que escalfava.

 Fruits de savina

Per arribar-hi cal anar fins a coll d’Eres i d’allí seguir pel camí que va a la Mola. Després de la segona pujada i abans del Roure del Palau cal agafar un camí més o menys planer i poc fresat que surt a l’esquerra. Aquest ens porta fins a un rocater amb unes magnífiques vistes de la vall d’Horta, el Montseny, Cingles de Bertí, Gallifa i Pirineu.  Si us hi fixeu bé, en dos còdols d’aquest rocater hi ha escrit els noms i la direcció de la Roca Encavalcada i del Paller. D’aquest punt, hem baixat per un sender vers la Roca Encavalcada tot seguint unes fites.

Roca Encavalcada

La Roca Encavalcada és un forat a la roca que travessa una estreta cinglera i  que observem des d’una cinglera paral·lela.

Enfilem per un corriol que segueix tota la cinglera vers el nord. La parada següent és l’Agulla Petita. Un xic més enllà hi ha un mirador sobre la vall d’Horta i l’Agulla Mitjana. A l’esquerra de l’esmentat mirador hi ha una frondosa canal que ens porta fins a una balma a sota mateix del mirador. Remuntem la canal, que es pot seguir baixant, per continuar el corriol de sobre la cinglera fins arribar a una carena estreta que, en sentit descendent ens porta fins a davant mateix del Paller. Nova parada i panoràmica del Montcau i els Emprius.

Agulla Mitjana 

Remuntem la carena que ens ha dut fins al Paller fins a trobar el rocater inicial, des d’on desfem el camí de l’anada per tornar a coll d’Eres.

El Paller

També es poden seguir les agulles per un sender que hi ha al peu de la cinglera. Mireu el blog d’en Joan Bellsolà.

Durant tot el recorregut es veu el Marquet de les Roques, construcció de 1895 de pedra vermella i que fou residència d’estiu del conegut poeta sabadellenc Joan Oliver o Pere Quart (1899-1986) on organitzava tertúlies literàries. Va estar exiliat fins el 1948. El 1982 va rebutjar la Creu de Sant Jordi. Sempre fou molt crític amb el franquisme i els polítics en general.

 El Marquet de les Roques

Aquí us deixo uns esquitxos de la seva poesia:

GUINEU

Què en faria –pregunteu–

de la pell de la cortesana?

Abrics per la germana guineu.

OSTRA

Gargall de sirena!

(Àdhuc tapadora

té per higiene

cada escopidora).

POLLASTRET

– Ai que se’n pensa una

la masovera, tant mirar!

– Emmalalteix, dejuna

si vols viure demà.

–I si fugís a França?

Què et sembla si ho provés?

– Allí no hi ha esperança.

Encara agrades una mica més!

 CORRANDES D’EXILI (fragment)

….

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

“Com el Vallès no hi ha res”.

…

Mafia és una illa de l’oceà Índic. Està situada a uns 25km enfront del delta del Rufiji. Una bona part de l’illa i de la costa és parc natural. És molt semblant a l’illa de Zanzíbar, però més petita, menys urbanitzada i menys turística que no vol dir pas mancada de serveis hotelers de tot tipus i categories.

Com arribar-hi: La millor manera per anar i tornar de l’illa és amb avioneta. Hi ha vol regular de la companyia Coastal.

El banc de sorra (foto d’en Carlos)

 Què s’hi pot fer:

• Reposar i relaxar-se a les seves platges. Naturalment!
• Observar la fauna del corall. Les aigües perfectament transparents permeten observar una munió de peixets de colors.
• Si s’està de sort es poden veure els pacífics taurons balena. És el peix actual més gran i s’alimenta, com les balenes, de plancton.
• Explorar les illes més petites.
• Anar a l’illa de Chole a veure les ruïnes de les construccions antigues i la colònia protegida dels ratpenats gegants i frugívors del gènere Pteropus. Crec que és el mateix que es pot trobar a les Seychelles.
• Contractar una excursió per anar a dinar sobre un banc de sorra amb marea baixa i ple de crancs al mig de l’oceà. Si la marea és alta el banc desapareix sota les aigües.

  Els ratpenats de Chole

On dormir: A l’illa hi ha diverses possibilitats, des de acampar fins a hotels de luxe. Nosaltres vàrem estar al Mafia Lodge d’Utende que, al 2007, estava dirigit per una italiana. Les seves instal·lacions són força agradables i el menjar és de qualitat. Naturalment ofereixen tot tipus d’excursions i activitats marines.

Posta de Sol a Mafia

El fort portuguès de Kilwa Kisiwani

Kilwa està situat a la costa de l’Oceà Índic. Amb aquest nom hi ha dos pobles costaners: Kilwa Kivinje i Kilwa Masoko, aquest darrer a l’extrem d’una península,  i l’illa de Kilwa Kisiwani al sud de Masoko. L’interès de Kilwa és per les ruïnes otomanes de l’illa que han estat declarades patrimoni de la humanitat conjuntament amb les de Songo Mnara, una altra illa més al sud.

Vista d’una part de les ruïnes de Kilwa Kisiwani (foto de la UNESCO)

Kilwa Kisiwani fou un gran centre comercial àrab des del segle IX fins al XVI. Allí s’intercanviaven or, ferro, esclaus i marfil d’Àfrica per teixits, porcellanes, joies i espècies d’Àsia.

El 1502, l’illa fou conquistada pel portuguès Vasco de Gama i destruïda pel, també portuguès, Francisco de Almeida que va fer construir un fort. Pocs anys després els àrabs la reconquistaren, però va anar perdent importància fins a ser abandonada.

Vista sobre el manglar

Malgrat les vicissituds que ha passat l’illa, encara es conserven moltes restes del seu esplendorós passat. Cal remarcar:

• El palau Husuni Kubwa amb les seves dependències. Construït amb pedra de corall i amb unes magnífiques vistes sobre el manglar. Realment aquets sultans tenien molt bon gust.

La gran mesquita 

• Les dues mesquites que encara conserven moltes arcades i voltes i s’hi pot trobar algun musulmà pregant.
• L’edifici o palau Makutani amb uns murs de fortalesa.
• El fort portuguès La Gereza. Al costat mateix de la platja.

En aquest link d’Aluka hi podeu trobar més informació i fotografies.

Navegant cap a Kisiwani amb dhow

Com arribar-hi:

A la part continental de Kilwa s’hi pot arribar per carretera o bé en avioneta, ja que prop de Masoko hi ha un petit aeroport.

Per anar a la illa de Kisiwani cal agafar algun mitjà de navegació. El més autèntic és llogar un dhow, una barca de vela triangular típicament àrab.

Posta de Sol a Kisiwani sobre La Gereza

On dormir:

Nosaltres varem estar al Kilwa Lodge de Masoko, però hi ha altres i diverses opcions. És molt agradable i net. Bon menjar i bona qualitat/preu. També organitzen la visita a Kisiwani. És ideal per relaxar-se i banyar-se a l’Oceà Índic. Per cert, segons a quines hores i quins dies hi ha unes meduses molt petites que et fan sortir de l’aigua amb el cos ple de picades, és força empipador.

Les platges de Kilwa Masoko

  El meu

Les seves característiques són les següents:

• Processador: Intel Atom Z530 a 1.6 Ghz (un pèl justet).
• 2 GB de memòria RAM (és el màxim possible).
• Disc dur de 128 GB SSD (Una meravella).
• Pantalla súper panoràmica de 8” (1600×768).
• 620 grams de pes! 245×120x19.8 mm
• Més de 2h de bateria (amb el pes anterior).
• WebCam i micro.
• Windows Vista Business (va un xic ofegat).  
• Auriculars i soft supressor de soroll.
• Mode immediat (no cal engegar el Vista) per escoltar música, veure fotos i vídeos, i navegar per internet (molt útil).
• Connectivitat total: Ethernet, Bluetooth, WLAN, WWAN i GPS!
• 2 USB + 1 SD + 1 Memory Stick.
• A més a més, inclou funda de cuir, segona bateria de doble capacitat i update a W-7.

Resumint, un ultraportàtil de veritat, ideal per portar a sobre a tothora i a tot arreu, amb bones prestacions i acabat excel·lent, de Sony. Llàstima del Vista, però la gent que hi ha instal·lat el W-7 beta, n’està molt contenta. També n’estan els que han baixat a XP. Jo espero el W-7. Fins i tot hi ha qui li ha posat Linux.

El del web de VAIO

Amb aquesta miniatura i la placa solar plegable tenim ordinador a qualsevol racó del món.

Estelades i més estelades

El passat dissabte 27 de juny vaig anar a l’Acte de Sobirania que es va fer a Barcelona. Fou una passejada des de l’Arc de Triomf fins al Parlament de Catalunya al Parc de la Ciutadella. Poca gent, però un munt d’estelades.

Davant el Parlament

A la porta del Parlament, sota la “mirada protectora” de l’escut de Felip V, vuit parlamentaris (6 de ERC i 2 de CiU) reberen als organitzadors de la caminadeta. Com que l’Ajuntament de Barcelona no va deixar entrar cap vehicle de l’organització, la resta dels caminants, sense cap tipus de megafonia, no vàrem sentir res del què deien. Però com que no hi havia ningú disposat a “rebentar” l’acte vàrem poder passejar i preguntar tranquil·lament una vegada se’l va donar per acabat.

L’escut del borbó Felip V de la façana

L’esmentat escut fou retirat per en Francesc Macià i tornat a penjar per les forces franquistes.