You are currently browsing the category archive for the 'Pirineu català' category.

El Pedraforca des de Prat Llong

El Pedraforca des de Prat Llong

Aquest diumenge he fet una escapada matinal per practicar esquí de fons a Tuixent-La Vansa. De casa a l’aparcament de l’estació hi ha un xic menys de dues hores de cotxe, són uns 130 km. Ha estat un matí intens: Arribar just abans de que obrissin, preguntar la temperatura de la neu i la previsió, encerar els esquís, passar-me dues hores corrent per les pistes, baixar el tallafoc, plegar el material i de retorn cap a casa per fer el dinar.

Els meus esquis de "ceres"

Els meus esquís de "ceres"

M’agrada molt l’estil clàssic, però amb ceres, no amb escates o similar. Que què són les ceres? Doncs molt senzill, per poder impulsar-se i també pujar cal que l’esquí no llisqui endarrere quan recolzem el peu a terra i enviem el cos cap endavant. Això es pot aconseguir de diverses maneres. La manera més senzilla és que la part central de l’esquí no sigui llis, cal que tingui unes protuberàncies com les escates dels peixos, aquesta és la tècnica que s’utilitza en els esquís de lloguer. L’altra manera consisteix en enganxar a la part central de l’esquí el que s’anomena cera, que no és res més que una substància més o menys tova que s’enganxa a la neu, però aquesta adherència ha de ser la justa, si és massa després l’esquí no llisca prou quan ho ha de fer. La gràcia d’aquest segon procediment és que no hi ha una cera “universal”, cal escollir-la en funció del tipus de neu i la seva temperatura i això fa que l’encerada es converteixi en tot un “art”.

Pots de ceres

Pots de ceres

Les pistes de Tuixent tenen, com la majoria de les dels Pirineus, moltes pujades i baixades. De zones realment planes només hi ha les dues pistes transversal. La baixada del tallafoc és dreta, però ampla i divertida quan ja en saps bastant, normalment només està trepitjat el tram inferior dels tres que té. Aquí teniu el recorregut que acostumo a fer. El desnivell màxim són uns 225 m i pujar a Prat Llong per una banda i baixar per l’altra són uns 13 km.

Per cert, algun dia us parlaré d’anar a practicar esquí de fons al paradís d’aquest esport: a Finlàndia! Allà pots passar-te tot un dia esquiant sense repetir ni una pista, a més a més vas trobant petits refugis on pots fer una xocolata calenta, dinar o menjar-te un pastís de fruites del bosc per recuperar energies. I al vespre a la sauna per relaxar-se!

La Marxa Beret

La Marxa Beret

Vent

Bufa el vent!

El diumenge 16/11/2008 vàrem estrenar la temporada d’esquí de muntanya amb el Pic Negre d’Envalira des del Pas de la Casa.

Sortida: Pas de la Casa. Parking del telecadira del Coll dels Isards (2.150m)

Arribada: Pic Negre d’Envalira (2.825m)

Desnivell: 670m

Temps:2h-3h de pujada

Dificultat: Poc difícil. Cal vigilar l’estat de la neu i les plaques de vent en els dos colls, especialment en el Port de Fontnegra.

Ascens: Des del parking, mirant en direcció clarament Sud, podem veure el Pic de les Abelletes, al seus peus hi ha l’estany del mateix nom. Pujarem per l’esquerra del cim i baixarem per la dreta.

Sortim seguint la pista d’esquí (2.150m) pel seu costat esquerre per continuar remuntant a costat i per sobre del torrent. Arribem a l’estany de les Abelletes o de Fontnegra (2.261m). Ens dirigim cap a una vall que s’obra a l’esquerra (E). Pugem un primer desnivell enmig de grans blocs (cal bastanta neu), per continuar, després d’un replà, cap a una valleta secundària a la dreta, ja sense els inmensos blocs. Seguim pujant fins a un fals collet i un nou replà (2.470m). Al Sud tenim el Port de Fontnegra o també anomenat Col dels Isards, al NW (dreta) hi tenim el Coll dels Isards o també anomenat Fals Coll dels Isards que és per on baixarem.

Enmig dels blocs

Enmig dels blocs (al fons el Roc Melé)

Remuntem la dreta pala que ens deixa al Port de Fontnegra (2.654m). Compte amb les plaques de vent, les cornises o si la neu està gelada. El port té una magnífica vista de les llargues valls de Campcardós i de la Llosa, així com del Puigpedrós. Des d’aquí ja es veuen clarament les dues puntes del cim.

Enfilem per la carena cap a la punta més alta (2.827m) amb els esquís als peus fins dalt si la neu ens ho permet.

Cim

Port d'Envalira des del cim

Descens: Retornem al Port de Fontnegra, esquiem la pala d’accés que hem pujat abans i, si no volem fer una curta remuntada, abans d’arribar al peu de la pala ens dirigim vers l’esquerra per, amb una llarga diagonal, arribar al Coll dels Isards. Esquiem el descens del coll i tornem a dirigir-nos cap a l’esquerra per arribar a la pista d’esquí dels Isards que ens retornarà al peu del telecadira i a l’aparcament.

GoogleMaps: Aquí

Aquest soc jo

Soc professor universitari i profundament català. La meva formació està centrada en les matemàtiques. M'interessa la ciència, de tot tipus, i la seva divulgació. Així com la filosofia i les arts, especialment la música.

Practico, amb més o menys freqüència i grau de dificultat, la majoria d'activitats relacionades amb la muntanya: excursionisme, alpinisme, espeleologia, escalada, bici de muntanya, esquí alpí, de muntanya i de fons.

Traducció

QUÈ SEGUEIXO DE LA XARXA

Gauachet (muntanya)

esquidemuntanya (muntanya)

Espai Bornas (actualitat)

Pseudolog (divers)

Francis (th)E mule Science's News (ciència)

Enric Canela (actualitat catalana i universitària)

BCN mon amour (cuina)

.CAT

ALTRES VIATGERS

Viatgem plegats Fòrum de viatges en català

Comptador de “ademails”

Comptador de WordPress

  • 6,714 visites

Sota llicència Creative Commons

Creative Commons License

Mapa