Una passejada fins al Parlament

Penjo aquest post que tenia quasi acabat de fa dies, però que s’havia quedat arraconat pel disc dur. De fet, el vaig escriure el diumenge següent a la passejada.

Estelades i més estelades

El passat dissabte 27 de juny vaig anar a l’Acte de Sobirania que es va fer a Barcelona. Fou una passejada des de l’Arc de Triomf fins al Parlament de Catalunya al Parc de la Ciutadella. Poca gent, però un munt d’estelades.

Davant el Parlament

A la porta del Parlament, sota la “mirada protectora” de l’escut de Felip V, vuit parlamentaris (6 de ERC i 2 de CiU) reberen als organitzadors de la caminadeta. Com que l’Ajuntament de Barcelona no va deixar entrar cap vehicle de l’organització, la resta dels caminants, sense cap tipus de megafonia, no vàrem sentir res del què deien. Però com que no hi havia ningú disposat a “rebentar” l’acte vàrem poder passejar i preguntar tranquil·lament una vegada se’l va donar per acabat.

L’escut del borbó Felip V de la façana

L’esmentat escut fou retirat per en Francesc Macià i tornat a penjar per les forces franquistes.

3.000 visites!

Segueixo estant sorprès: 3000 visites en vuit mesos per 43 posts. Gràcies una vegada més a tots els visitants. L’entrada més visitada és “Viatge al Japó” seguida de “La Malària”. Sembla que va guanyant posicions Tanzània i més concretament el Liemba. De totes maneres, sembla que l’interès majoritari és, de llarg,  pel Japó.

El nombre de visites mensuals ha anat augmentant mes darrera mes. Com podeu veure a la gràfica que us he penjat, sembla la dels oïdors de RAC1.

Si cerqueu “viatge Japó” a pàgines en català del Google aquest blog surt en tercera posició. “Viatge malària” també surt en tercera posició. Si hi poseu “viatge Tanganica” surt en primer lloc i si hi poseu “Liemba” els tres primers llocs estan relacionats amb minobaviatger. No està gens malament!

Moltes, moltíssimes gràcies a tothom que passa per aquest blog!

Esquí de fons a Finlàndia

Perill esquiadors!

El somni de qualsevol esquiador de fons és anar a Finlàndia (Suomi) a practicar aquest esport. Nosaltres ho férem la Setmana Santa de 2008. Concretament a Ruka.

Viatge

Com que la Setmana Santa és curta vàrem escollir anar-hi amb avió, a més a més no volíem llogar cap cotxe. Per tant, primer volar de BCN a Hèlsinki directe, per exemple amb la companyia Finnair, o amb escales (hi ha moltes possibilitats i preus). Després agafar un vol local a algun dels aeroports del Nord. En el nostre cas férem BCN-München, München-Hèlsinki, Hèlsinki-Kuusamo.

L'aeroport de Kuusamo

Allotjament

Les possibilitats d’allotjament són les típiques, però volíem que fos fàcil d’arribar-hi:

• Hotel: Són generalment cars i bastant luxosos. El fet d’haver de menjar sempre en algun restaurant encara ho encareix més.
• Apartament: Una de les millors possibilitats. N’hi ha pocs i a pocs llocs. Els preus són semblants o un xic més cars que els dels Alps però la qualitat molt superior. Fou l’opció que escollirem. El que llogàrem tenia sauna, rentadora, assecadora, vitroceràmica, TV panoràmica, DVD i connexió a internet.
• Cabana: L’opció més temptadora i típica. N’hi ha moltes i a bon preu, però la majoria estan allunyades dels pobles. Es quasi imprescindible tenir un vehicle per anar a comprar el menjar, ja que l’altra alternativa són els esquís o un taxi.

Naturalment, tant les cabanes com els apartaments tenen sauna pròpia.

Recuperant energies

Lloc

Després de buscar bastant per Internet ens vàrem decidir per Ruka. És una petita estació d’esquí alpí, amb un grup d’apartaments al mateix centre a peu de pistes. Està situada just a sota del Cercle Polar Àrtic i a pocs quilòmetres de la frontera amb Rússia. Té l’aeroport de Kuusamo a uns 50 km i hi ha transport de bus a les arribades i sortides dels avions. Naturalment, de pistes d’esquí de fons no n’hi falten. A més a més hi ha lloguer de material d’esquí de pista i d’esquí de fons, tant de clàssic com de patinador. Per cert, els esquís de clàssic que lloguen són amb ceres, res d’escames!

Això és Finlàndia!

Pistes d’esquí

Les pistes d’esquí alpí de Ruka són realment petites. Estan totes al voltant d’un únic cim més alt que la resta. Malgrat ser curtes n’hi ha de tots colors.

Les pistes de Ruka

El que ens interessa, però, són les pistes d’esquí de fons i d’aquestes sí que n’hi ha moltes i molts quilòmetres ja només al voltant de Ruka. A més a més, si volem, podem anar a Kuusamo, en bus o esquiant, on hi ha una altra quantitat ingent de pistes. Fins i tot tenim pistes il·luminades per la nit. Pràcticament es pot sortir i arribar amb els esquís posats de la porta de l’edifici d’apartaments.

Digui? (Serà un Nokia?)

En tots els recorreguts trobem cabanes estratègicament situades per refugiar-se del fred o d’altres, ja més grans, on podem fer una xocolata calenta i menjar un pastisset, cosa que s’agraeix quan un ja porta uns quants quilòmetres esquiant amb temperatures per sota dels zero graus. D’aquesta manera, un es pot passar tot el dia corrent per les pistes i no tornar fins a la tarda, just per relaxar-se a la sauna de l’apartament.

Capvespre

Les pistes estan perfectament mantingudes, marcades i senyalitzades, és difícil perdre’s. Malgrat que tots tenim la idea que Finlàndia és plana, amb uns esquís de fons als peus no ho és pas tant. Algunes de les pistes són d’elevada dificultat amb forts pendents. De totes maneres, hi ha, també, moltes pistes totalment planes, especialment les que van al voltant dels llacs o les que els travessen.

Durant els quatre dies que vàrem estar a Ruka vàrem recórrer 90 km de pistes d’esquí de fons de diversa dificultat, des de pistes verdes fins a negres. Al mapa de sota he indicat en verd les pistes que vàrem seguir.

Pistes d'esquí de fosn de Ruka

Viatge cancel·lat

M’hauria agradat poder-vos explicar i comentar el viatge de dissabte passat a Brussel·les, però em fou impossible anar-hi. He hagut de cancel·lar els bitllets d’avió que tenia des de feia mesos. La causa ha estat un incert “viatge” que un familiar meu ha decidit emprendre vers el fosc món de l’autodestrucció. Viatge del qual espero en pugui retornar el més sa i estalvi possible. És qüestió de paciència …

Una proposta de viatge

Aquesta vegada us parlaré d’un viatge que penso fer i que proposo us hi afegiu, qui vulgui i qui pugui, naturalment.

Haureu vist que en el lateral d’aquest blog hi ha un enllaç titulat 10Mil a Brussel·les per l’autodeterminació. Doncs us proposo anar a Brussel·les el dissabte dia 7 de març de 2009.

La història va començar el 6 de setembre de l’any passat en el Bloc Gran del Sobiranisme amb l’escrit de l’Enric Canela titulat Perplex jo? Allí deia que ell no estava gens perplex per la situació de Catalunya sinó per la quantitat de gent que semblava estar perplexa. En el mateix escrit es preguntava:

On és el Martin Luther King (un Obama no, si us plau) que ha de permetre recuperar els drets als catalans? Podríem els catalans prendre exemple dels negres americans al 1963 que van aplegar 200.000 persones i van anar a Washington encapçalades per Martin Luther King? Podríem aplegar nosaltres una xifra significativa de catalans i fer una marxa sobre Madrid? No és una proposta, és un termòmetre.

En els comentaris posteriors de l’article en Manel Picó proposa canviar Madrid per Brussel·les i n’Agustí Esparducer fa la proposta definitiva dels 10.000 catalans a Brussel·les i obre un grup al facebook. Posteriorment s’obre una pàgina web.

En aquests moments l’organització té previstos diversos autocars (90€) i un vol xàrter (265€). Trobareu més informació aquí.

Ja ens hi veurem!

La Malària

Mosquit alimentant-se

La malària o paludisme és una malaltia infecciosa produïda per un paràsit, el Plasmodi (Plasmodium), que és un protozou. El nom de malària prové de l’italià (mal-aire) i el de paludisme del llatí (palus: pantà). Com moltes d’aquestes malalties causades per un paràsit té un cicle biològic bastant complex.

Cicle de la malària:

1. Una femella de mosquit Anopheles amb esporozoïts del plasmodi pica a una persona sana. Aquests entren al torrent sanguini de la persona quan el mosquit injecta saliva seva que actua d’anticoagulant.
2. Els esporozoïts emigren cap al fetge, penetren a les cèl·lules hepàtiques.
3. Es reprodueixen asexualment produint els merozoïts (6-15 dies) donant els primers símptomes.
4. Els merozoïts emigren al torrent sanguini. És quan es diagnostica la malaltia.
5. Envaeixen els glòbuls vermells.
6. Es segueixen reproduint (2-3 dies) i infecten nous glòbuls vermells. És el que produeix els cicles de febre alta.
7. Alguns d’aquests merozoïts produeixen gametòcits masculins i femenins.
8. Un nou mosquit femella torna a picar ara a la persona infectada ingerint els gametòcits.
9. -12. Els gametòcits es reprodueixen sexualment a l’estomac del mosquit produint els esporozoïts que emigren cap a les seves glàndules salivals. D’aquesta manera es tanca el cicle infecciós.

Cicle de la malària

La malaltia

Porta més de 50.000 anys afectant a l’espècie humana.  El 1880 es descobrí que era un protozou que infectava els glòbuls vermells. El primer tractament eficaç fou amb la quinina. Antigament hi havia malària a Espanya, Itàlia, Grècia o Estats Units. Amb la dessecació d’aiguamolls i el DDT es va eradicar el mosquit Anopheles i, per tant, la malària de molts llocs. Actualment mata cada any un milió i mig de persones, la majoria són nens de menys de cinc anys o dones embarassades. Hi ha qui creu que s’hauria de tornar a utilitzar el DDT per a aquests usos sanitaris.

Persona amb malària (OMS)

El símptoma bàsic és uns cicles de febre molt alta cada dos o tres dies acompanyats de vòmits i mal de cap. La diagnosi més immediata s’acostuma a fer observant al microscopi un frotis de sang de la persona suposadament infectada. No hi ha encara una vacuna efectiva. El que sí hi ha és tota una gama de compostos químics per fer la prevenció i el seu tractament.

Zones endèmiques

Actualment la malària està present en tota una franja al voltant de l’Equador. És a dir, la major part de països subsaharians d’Àfrica, els més tropicals d’Amèrica del Sud i també una gran part de l’Àsia tropical. Si viatgeu a un d’aquests països cal que prengueu precaucions. A aquí podeu trobar un web amb mapes de la seva distribució.

Distribució de la malària (de MAP)

Prevenció

Si viatgeu a un país on hi ha malària, com per exemple Tanzània, cal prendre tota una sèrie de precaucions:

• Si estàs embarassada és millor ajornar el viatge, ja que no podràs prendre els antipalúdics i en cas de contraure-la les conseqüències per al fetus i per a tu poden ser més greus.
• Mesos abans de marxar cal anar a un centre de medicina tropical a informar-se. A Catalunya el més conegut és el CAP de Drassanes a Barcelona, però n’hi ha molts més.
  

  Lariam

• Si decidiu fer un tractament profilàctic cal que us assessori un metge de medicina tropical sobre les diverses possibilitats que hi ha i els seus efectes secundaris. A Catalunya, el Servei Català de la Salut proporciona de forma gratuïta la Mefloquina de nom comercial “Lariam“. Cal prendre una pastilla de Lariam cada setmana, començant el tractament una abans i continuant-lo fins a un mes més tard del retorn. Hi ha qui té greus efectes secundaris (almenys és el que es pot trobar per internet si ho busqueu), a nosaltres tres (inclòs un noi de 12 anys) no ens va fer res. L’altre producte clàssic és el Atovacuona-Proguanil de nom comercial Malarone. Aquest és més car, cal prendre una pastilla diària, és menys efectiu en algun tipus de Plasmodi, però té molts menys efectes secundaris. Aquest dos productes no són els únics. També hi ha qui decideix no prendre res.
• A la zona palúdica evitar al màxim la picada del mosquit:
  • Al capvespre, nit i matinada no anar ni amb màniga curta ni pantalons curts ni sense mitjons.
    

    Repel·lent

  • Utilitzar un líquid repel·lent de mosquits amb un elevat percentatge de DEET (superior al 15% com a mínim). Poseu-lo a les parts descobertes del vostre cos i a la roba (compte que pot atacar els plàstics i tacar la roba). També hi ha líquid especial per la roba que aguanta diverses rentades, normalment és permetrina (mateix principi actiu que els productes antipolls).
  • Dormir SEMPRE amb mosquitera i que no estigui foradada. Les millors són les que porten insecticida (permetrina). Les podeu comprar en tendes d’esport (Decathlon, Barrabés, Alpesport, etc.) o en tendes de viatges (Altaïr).
  • Ruixar amb insecticida l’habitació.
  • Altres mesures, com els repel·lents electrònics o la ingesta de vitamina B no està demostrada la seva efectivitat.

Penseu, però, que malgrat totes les prevencions podeu agafar la malària, ja que no hi ha res absolutament efectiu. Del grup que vàrem viatjar per Tanzània, una noia la va agafar al principi del viatge. Si durant el viatge agafeu febre alta aneu immediatament a veure un metge local que us faci la prova, si la teniu comenceu el tractament. Si una vegada tornats a casa teniu febre alta aneu al metge i dieu-li que heu estat en una zona palúdica, ja que els símptomes poden ser semblants a una grip.

Tinc la malària! (foto cedida per la Mònica)

Referències

• Llibres
  • D. Warrel; S. Anderson Medicina de Expedición Manuales Desnivel. Ed. Desnivel. (1999).
  • J.L. Bada Aínsa. Atlas mèdic de les malalties tropicals. UAB (1991).
  • S. Rafal; P. Segal. Le voyageur tranquille. Ed. Arthaud. (1990).
  • J. A. Wilkerson. Medicina para Excursionistas. Ed. Omega. (1996).

• Links:
  • OMS-Malària.
  • Malaria Atlas Project.
  • Stopping A Global Killer. National Geographic.
  • OMS i DDT.
  • Reportatge fotogràfic de la malària a Uganda.
  • Centres de vacunació del CatSalut.
  • Pàgina del CatSalut de recomanacions sanitàries per països.
  • Publicació digital de la OMS (WHO) sobre viatges internacional i salut (edició 2008). Hi ha un capítol, el 7, dedicat a la malària.
  • Pàgina del Ministerio de Sanidad y Consumo amb informació sobre la salut del viatger.

Més de 1.000 visites!

Festa!

Aquest blog ja ha passat la frontera de les 1.000 visites. Comparat amb altres no és gaire, però que en tres mesos i escaig 2.000 ulls s’hagin fitxat en alguna cosa de les que he penjat m’agrada i em sorprèn.

Moltes gràcies a tots els lectors, els periòdics i els esporàdics. Moltes gràcies als que heu comentat alguna cosa i també moltes gràcies als que m’heu enllaçat en els vostres blogs.

Jo seguiré escrivint les meves descripcions, experiències, opinions i sensacions de voltar pel món. Espero mantenir el vostre interès.

Correcció d’un error

Al darrer post (Tanzània: Característiques) hi he descobert un error important que ja està corregit:

1€ = 1.650 TZS  i  no  1,6 TZS !!!

Perdoneu si algú s’havia sorprès pels preus.

Altres viatges que aniré publicant

En posteriors posts, a més d’anar completant amb opinions, experiències i consells, els viatges ja exposats, aniré detallant els itineraris realitzats en els llocs següents:

• Chile.
• Islàndia.
• Canadà.
• New Zealand.
• Finlàndia.
• Sortides diverses pels Pirineus i Alps.

Benvinguts

Benvinguts a aquest blog. La intenció és donar a conèixer, a qui li pugui interessar, els viatges que he anat realitzant des de fa uns anys arreu del món.

Ho penso fer des d’un punt de vista descriptiu del recorregut que he realitzat, però també des del punt de vista de les meves observacions, impressions i aspectes a tenir en compte, segons el meu criteri, per si algú vol anar-hi.

Cal dir que la majoria de viatges els he realitzat conjuntament amb la meva dona i el meu fill. Per altra banda, a causa de les nostres aficions muntanyenques, el nostre interès per viatjar a un país o zona del món, ha estat moltes vegades geogràfic o faunístic, realitzant-hi alguna activitat muntanyenca.

Naturalment acceptaré i intentaré contestar al comentaris que em feu.

Per començar, dir-vos que escric aquest primer post des d’un alberg de Kawaguchiko al peu del Fuji al Japó. Per tant, els següents posts seran sobre el viatge que estem acabant pel Japó.

Espero que us agradi i que en pugueu treure algun profit de les nostres experiències.