Vigdís Finnbogadóttir a la residència oficial de Bessastaðir (del web oficial)
Curiosament, pocs dies després d’escriure l’anterior post sobre Islàndia on parlava sobre la seva llengua, al diari Avui d’aquest diumenge passat (21/06/09) surt un article de l’expresidenta d’Islàndia Vigdís Finnbogadóttir titulat les llengües enriqueixen. En remarco algunes frases:
“AMB EL LLENGUATGE, les societats humanes s’originen, persisteixen, desenvolupen les seves activitats, resolen els seus problemes i donen sentit a la seva coexistència.”
“Privar els individus de la llengua materna comportaria negar-los l’accés a aspectes importants de la seva existència.”
“Cada llengua conté un arxiu únic del seu entorn”
“AIXÍ COM LA DIVERSITAT de llengües és testimoni de la seva fortalesa, ser capaç de parlar més d’una llengua enriqueix els individus que tenen aquesta capacitat. FA QUE TINGUIN UN PEU en cada món, perquè adquirir una altra llengua els introdueix a una altra manera de pensar, a experiències diferents i a una altra visió de la realitat.”
Vigdís Finnbogadóttir (1930-) fou la primera presidenta del món escollida democràticament i el quart president d’Islàndia. Ho va ser des de 1980 fins 1996. Era la presidenta quan nosaltres hi vàrem anar. Professora de francès, estudià a les universitats de Grenoble, a la Sorbonne de París i a la de Copenhaguen. Fou directora artística de las companyia de teatre de Reykjavík, guia turística a l’estiu i una gran activista en contra de les tropes de l’OTAN en el seu país.
Bessastaðir, residència oficial del president d’Islàndia (wiki).
3 comments
Comments feed for this article
Juny 25, 2009 a 1:25 pm
Jordi O
Llàstima que en el nostre país encara no ho tinguin clar. Aquesta mateixa revetlla, mentre a la caravana del costat de la meva petita tenda, feien anar un karaoke a tota maneta a les 4 de la matinada, vaig poder sentir com renegaven del català, “de los catalanes y su financiación de los cojones”, i el que encara em va frapar mes, va ser la frase “y es que en el 36 todavía nos cargamos a pocos!
Juny 25, 2009 a 4:52 pm
Miquel
Sí Jordi, com molt bé diu Vigdís, el pensament únic i el dogmatisme porta a menystenir les altres llengües.
Juny 30, 2009 a 8:53 pm
NaaN
A mi em costa molt convèncer la meva família asturiana que no som “pobrecitos, bastante carga ya es el colegio que encima os obligan a estudiar otro idioma de más” sinó que som bilingües (i tri a partir de més endavant) perquè som així, i que per mi l’idioma de a més a més si de cas seria el castellà. Creuen que estem sonats, però en molts anys de campanya he aconseguit convèncer un percentatge força alt del poble.