Ruaha és un altre dels parcs naturals de Tanzània un xic desconegut. En part, a causa d’estar lluny de les rutes turístiques típiques. Per tant, això vol dir pocs visitants i la possibilitat de fer rutes a peu i veure els animals des de terra o que ells mateixos et “visitin”. També és un parc força gran.
Característiques:
-
Té uns 13.000 km². Està situat a uns 900m per sobre el nivell del mar.
-
Fou ja declarat com a zona protegida el 1910 sota el govern colonial alemany.
-
Té una important població d’elefants, així com una gran riquesa i diversitat ornitològica.
Allotjament:
-
Al petit poble de Tungamalenga, a uns 35 km del parc, hi ha un càmping amb bungalows amb dutxa d’aigua calenta, senzill però molt digne. Nosaltres hi vàrem passar una nit.
-
A l’interior del parc ens instal·làrem al Mdonya Old River Camp. Excel·lent, apartat, cuidat, net i amb bon menjar. Està gestionat per un italià. Hi passàrem dues nits.
-
En aquesta adreça podeu trobar altres allotjament del parc així com preus.
Què hi vàrem fer:
-
Vàrem veure lleons diverses vegades.
-
Una ruta a peu per al vora del riu. Bàsicament vàrem observar hipopòtams i cocodrils de molt a prop. La baralla entre dos mascles d’hipopòtam pel territori fou una de les experiències que ens ha quedat gravada a la memòria. Cal remarcar la perfecta convivència pacífica entre cocodrils i hipopòtams.
Els “hipos” prenent-se les mides …
-
Vàrem rebre la “visita” d’un parell de mascles d’elefant al nostre campament mentre estàvem fent el te. Una altra de les grans experiències. Les fotografies d’aquest encontre estan al web del lodge.
La”visita” dels elefants
-
Naturalment hi ha elefants, girafes, zebres, búfals africans, senglars africans (facoquers), nyus, babuins i impales per tot arreu, a més a més dels hipopòtams i dels cocodrils a l’aigua. Així com altres herbívors menys comuns com el dik-dik i el cudú.
Un “coco” i una girafa
Més antílops





3 comments
Comments feed for this article
Juny 15, 2009 a 10:13 pm
NaaN
Sempre passa el mateix! Un va tranquil·lament al camp a fer un pícnic i sempre acaben havent-hi visitants inesperats que vénen a destorbar jejejeje
No m’imagino gens fer un tè amb un elefant…
Juny 15, 2009 a 10:39 pm
Miquel
Això dels elefants va ser allò tant típic que un va dir: “Mira, allà baix hi ha dos elefants. T’imagines que vinguessin cap aquí?” I dit i fet! en un moment els varem tenir al costat menjant herba i nosaltres un xic acollonits. Per cert, puc afirmar que això de menjar herba produeix molts gasos, primer vàrem sentir com un tro i després va arribar la flaire que ens va deixar mig anestesiats!
@NaaN: Per cert, a veure si t’agrada el post que acabo de penjar sobre Islàndia. Aquesta vegada fins i tot hi he posat un vídeo de música en directe.
Setembre 12, 2009 a 4:50 pm
Tanzània: Selous « El Weblog d’en Miquel
[...] També fou el nostre primer “contacte directe” amb els elefants (n’hi va haver un segon a Ruaha). Capvespre al [...]