Aquest apartat no vol ser un manual de japonès, per a això ja hi ha els que us cito més avall. Simplement són quatre indicacions que poden ajudar a entrar a aquesta llengua tan complicada per a nosaltres. Si sabeu japonès, de ben segur hi trobareu imprecisions o inexactituds.

  • El japonès escrit fa servir dos sil·labaris, l’hiragana i el katakana i els ideogrames o kanji. A més a més encara hi podem afegir el romaji. Resumint, tot un garbuix.
  • Els dos sillabaris, que són equivalents, tenen 46 símbols cada un. L’utilitzat normalment és l’hiragana. El katakana té una utilització molt més reduïda, és semblant a les nostres majúscules, serveix per a destacar o per transcriure noms estrangers.

  • Hi ha més de 50.000 kanji! De totes maneres, no us espanteu, normalment “només” s’utilitzen uns 3.000, dels quals 1.945 són considerats d’us comú i s’estudien obligatòriament a les escoles.
  • Els kanji tenen dues pronunciacions diferents, on’yomi (derivada del xinès) i kun’yomi (lectura japonesa). Per exemple el cim més important del Japó 富土山 es pronuncia Fuji-san i no Fuji-yama.
  • Algunes vegades, especialment en el manga, observem uns petits caràcters hiragana a sobre o al costat del kanji, això s’anomena furigana i serveix com ajuda per a la seva pronunciació per si no es coneix el kanji.
  • El japonès es pot escriure verticalment de dreta a esquerra (estil tradicional) o bé horitzontalment d’esquerra a dreta.
  • Els llibres i revistes es llegeixen “al revés”, és a dir, es comença per la darrera pàgina. Quan torneu una revista o llibre a la prestatgeria tingueu-ho en compte i no feu el ridícul!
  • El romaji és l’escriptura sil·làbica, però amb els caràcters occidentals. Ens pot servir a nosaltres per aprendre la pronunciació de les paraules i dels ideogrames, però és molt incomprensible per als japonesos.
  • El so “l” no existeix en japonès. El més pròxim per a ells és el so “r”. Per tant, és normal sentir “Coca-Cora” en lloc de “Coca-Cola”.
  • El so “u” moltes vegades no es pronuncia (o ho fan de manera molt lleu). Això pot provocar alguns errors de pronunciació per part nostra, ja que en romaji veiem una “u” que en realitat és muda. Per exemple el verb “ser” que en romaji escriurem “desu” o millor です, es pronuncia “des”.
  • Els nombres de l’ú al nou són fàcils d’aprendre, però el problema és que si ens referim a coses, animals, persones, etc. s’hi afegeixen certes partícules. De totes maneres, si per dir que som tres o que volem una cervesa podem fer servir el cardinal senzill sense partícula i també ens entendran tot i que és una falta molt greu.
  • És bo aprendre i reconèixer les paraules i frases senzilles com per exemple, hola, adéu, gràcies, perdó, quant val, etc. Com que ja hi ha llistes fetes a molts llocs no us en poso cap. Aquí podeu trobar la de l’autor del blog kirai.
  • Llibres i manuals que hem fet servir:
    • Japanese Phrasebook, Lonely Planet. Té una primera part de gramàtica molt interessant i ben feta. Porta diversos diccionaris, un de menjars, un d’anglès-japonès i un altre de japonès-anglès. És en anglès.
    • Guía de conversación de Japonés, Espasa. Inferior a l’anterior, però en castellà.
    • M. Bernabé; Japonès en vinyetes, Norma Editorial. Per si voleu començar a aprendre japonès seriosament, però amb vinyetes de manga. La mateixa editorial té més llibres i manuals de nivell superior.
    • Els apartats de japonès de les guies de viatge. En particular Un geek en Japón d’H. García (Kirai); Norma Editorial.

About these ads