Vigdís Finnbogadóttir a la residència oficial de Bessastaðir (del web oficial)

Curiosament, pocs dies després d’escriure l’anterior post sobre Islàndia on parlava sobre la seva llengua, al diari Avui d’aquest diumenge passat (21/06/09) surt un article de l’expresidenta d’Islàndia Vigdís Finnbogadóttir titulat les llengües enriqueixen. En remarco algunes frases:

“AMB EL LLENGUATGE, les societats humanes s’originen, persisteixen, desenvolupen les seves activitats, resolen els seus problemes i donen sentit a la seva coexistència.”

“Privar els individus de la llengua materna comportaria negar-los l’accés a aspectes importants de la seva existència.”

“Cada llengua conté un arxiu únic del seu entorn”

“AIXÍ COM LA DIVERSITAT de llengües és testimoni de la seva fortalesa, ser capaç de parlar més d’una llengua enriqueix els individus que tenen aquesta capacitat. FA QUE TINGUIN UN PEU en cada món, perquè adquirir una altra llengua els introdueix a una altra manera de pensar, a experiències diferents i a una altra visió de la realitat.”

Vigdís Finnbogadóttir (1930-) fou la primera presidenta del món escollida democràticament i el quart president d’Islàndia. Ho va ser des de 1980 fins 1996. Era la presidenta quan nosaltres hi vàrem anar. Professora de francès, estudià a les universitats de Grenoble, a la Sorbonne de París i a la de Copenhaguen. Fou directora artística de las companyia de teatre de Reykjavík, guia turística a l’estiu i una gran activista en contra de les tropes de l’OTAN en el seu país.

Bessastaðir, residència oficial del president d’Islàndia (wiki).

 Dorsal Atlàntica (Wiki)

Per a mi, Islàndia té molts aspectes que la fan singular, com per exemple, ser una illa, estar situada tocant el Cercle Polar Àrtic, el seu paisatge volcànic, les seves geleres i els seus rius i cascades, la seva fauna. Però a més a més de tot això, la seva característica fonamental és que està situada sobre la dorsal atlàntica. Això vol dir que s’està expandint per la seva meitat, està creixent contínuament. Aquest és l’origen de la seva morfologia volcànica.

Oslo002 Un vaixell víking autèntic (Oslo)

Història:

  •  Inicis: Els primers a arribar a l’illa foren monjos irlandesos al segle VIII. Posteriorment, aquests foren expulsats per víkings noruecs cap a finals del segle IX. Eric el Roig (950-1003), d’origen noruec i exiliat a Islàndia, va descobrir Grenlàndia i el seu fill Leif Ericsson (970-1020) arribà fins a terres americanes (Vinland a l’any 1000).

Islàndia142_Þingvellir Þingvellir

  • Primera independència: Durant tres segles formaren la mancomunitat islandesa. L’any 930 constituïren el primer parlament d’Europa en el þingvellir (els antecedents de les Corts Catalanes són de l’any 1000). Al segle XII foren cristianitzats i, finalment, al 1262 Haakón IV de Noruega els va sotmetre.
  • Sota les corones noruegues i daneses: De 1264 a 1380 fou territori noruec. Amb la mort del rei Olav IV Islàndia passà a ser danesa i anglicana fins a la segona guerra mundial.

Islàndia118_Þjódveldisbaerinn Cabanes antigues reconstruïdes

  • Nova independència: Amb l’ocupació de Dinamarca per les forces alemanyes Islàndia esdevé lliure i neutral. El 1940 fou ocupada per les forces britàniques, el 1941 va passar a les forces americanes i el 17 de juny de 1944, després d’un referèndum, Islàndia va esdevenir república independent.

 Llengua

Com tothom sap a Islàndia parlen l’islandès (íslenska). És una llengua amb el mateix origen que altres llengües nòrdiques com el danès, el noruec o el suec. Però així com un danès i un noruec es poden entendre força bé entre ells, ja que tenen moltes coincidències, amb un islandès ho tenen molt més difícil. A causa de l’aïllament de l’illa l’islandès ha evolucionat de manera diferent a la resta o, millor dit, pràcticament no ha evolucionat, sempre ha estat una llengua molt conservadora. La inclusió de nous termes a la llengua sempre és un procés molt elaborat i raonat. Els islandesos no tenen masses problemes per llegir les antigues sagues (saga, sögur) nòrdiques de fa més de set segles. Exemples d’aquest purisme poden ser:

  • telèfon: sími, és una antiga paraula que significava cable o corda.
  • ordinador: tölva, és la combinació de tala (nombre) amb völva (profeta).
  • www: veraldarvefurinn, literalment “la xarxa mundial”.
  • meteorologia: veðurfræði, és la composició de veður (temps) i fræði (ciència).Islàndia103_Sprengisandur

Si mireu un mapa d’Islàndia veureu que en els noms geogràfics, a més d’accents i dièresis hi apareixen altres símbols:

  • ð, Ð (Alt-208/9): semblant a la d catalana intervocàlica o la th del this anglès.
  • þ, Þ (Alt-231/2): semblant a la z castellana o la th del thin anglès.
  • æ, Æ (Alt-145/6): semblant al diftong ai català o a la i del like anglès.­

Preus:

Islàndia tenia i té fama de cara. És ben cert. Quan nosaltres hi vàrem estar –el 1988- una corona islandesa eren 3 pessetes. Qualsevol cosa era com a mínim tres vegades més car que a Catalunya, però no solament anar a sopar a un restaurant o prendre una cervesa en un bar com sol passar a molts països, sinó també comprar una barra de pa o un cartró de llet en un súper. L’única cosa que vàrem trobar a bon preu fou el gas-oil, ja que, almenys l’any 1988, estava gravat amb un impost molt baix i, malgrat la taxa que calia pagar a l’entrar al país amb un dièsel, si un consumia suficient combustible sortia a compte.

De totes maneres, sembla que amb la crisi del 2008/9 els preus han baixat força. Potser ara és el millor moment per anar-hi.

Islàndia045_Námafjall Central geotèrmica de Reyjahlíð

Altres curiositats:

  • A més a més del bacallà d’Islàndia (Þorskaætt), gràcies a l’energia geotèrmica és un gran productor d’alumini (Ál) i d’hortalisses i fruites d’hivernacle.

Islàndia007_Bakkafjördur Fusta a Bakkafjörður

  • Molta de la fusta que utilitzaven antigament provenia de Sibèria. Els cabalosos rius siberians, en les seves crescudes, arrossegaven  grans troncs cap l’Oceà Àrtic, allí els corrents marins la transportaven cap a les costes del nord de l’illa. Actualment encara se’n pot trobar i encara la recullen.

         Espat d'Islàndia 01   Espat d'Islàndia 02

Espat d’Islàndia “autèntic”

  • L’espat d’Islàndia existeix.   La calcita (carbonat de calci) transparent, amb doble refracció, romboèdrica, exfoliable i polaritzadora de la llum. Se’n pot trobar en unes antigues mines de la costa est de l’illa (Helgustaðir). Sabeu que hi ha qui creu que els víkings l’utilitzaven per saber la situació del Sol quan navegaven sota una capa de núvols? De fet, en la zona àrtica és possible fer-ho, el dubte està en si ho coneixien. Aquí trobareu més informació sobre aquest interessant tema.
  • Si la vostra intenció és explorar l’illa, penseu que, malgrat la quantitat d’aigua que hi ha per tot arreu, normalment no és potable a causa de la gran quantitat de sals i materials en suspensió que arrossega.

Islàndia087_AldeyjarfossAldeyjarfoss

Missatge que va desxifrar el professor Lindenbrock

Rick Wakeman i el seu viatge al centre de la Terra

TZ_Mq_142 El riu Ruaha

Ruaha és un altre dels parcs naturals de Tanzània un xic desconegut. En part, a causa d’estar lluny de les rutes turístiques típiques. Per tant, això vol dir pocs visitants i la possibilitat de fer rutes a peu i veure els animals des de terra o que ells mateixos et “visitin”.  També és un parc força gran.

TZ_Mq_147“Hipos” banyant-se

Característiques:

  • Té uns 13.000 km². Està situat a uns 900m per sobre el nivell del mar.
  • Fou ja declarat com a zona protegida el 1910 sota el govern colonial alemany.
  • Està travessat pel riu Ruaha que li dona nom al parc. És un afluent del Rufiji que travessa la reserva de Selous i desemboca finalment a l’Índic.
  • Té una important població d’elefants, així com una gran riquesa i diversitat ornitològica.
  • A Iringa cal desviar-se de la carretera principal per dirigir-se vers Ruaha.

DSCN3180 Passejant per Ruaha

Allotjament:

  • Al petit poble de Tungamalenga, a uns 35 km del parc, hi ha un càmping amb bungalows amb dutxa d’aigua calenta, senzill però molt digne. Nosaltres hi vàrem passar una nit.
  • A l’interior del parc ens instal·làrem al Mdonya Old River Camp. Excel·lent, apartat, cuidat, net i amb bon menjar. Està gestionat per un italià. Hi passàrem dues nits.
  • En aquesta adreça podeu trobar altres allotjament del parc així com preus.

DSCN3208 El nostre “lodge”

Què hi vàrem fer:

  • Vàrem veure lleons diverses vegades.

TZ_Mq_130 Una lleona …

  • Una ruta a peu per al vora del riu. Bàsicament vàrem observar hipopòtams i cocodrils de molt a prop. La baralla entre dos mascles d’hipopòtam pel territori fou una de les experiències que ens ha quedat gravada a la memòria. Cal remarcar la perfecta convivència pacífica entre cocodrils i hipopòtams.

TZ_Mq_139 Els “hipos” prenent-se les mides …

  • Vàrem rebre la “visita” d’un parell de mascles d’elefant al nostre campament mentre estàvem fent el te. Una altra de les grans experiències.  Les fotografies d’aquest encontre estan al web del lodge.

DSC_1469CIMG1733

La”visita” dels elefants

TZ_Mq_151 TZ_Mq_154

Un “coco” i una girafa

TZ_Mq_124 TZ_Mq_115

Més antílops

P1000192

La meva bicicleta

Amb aquest post inauguro una nova categoria, la de bicicleta de muntanya, una altra de les meves activitats preferides. Conjuntament amb la meva dona, practico la bicicleta de muntanya des de la tardor del 1988. Fou tornant d’Islàndia i després de veure pels països nòrdics força gent amb aquest tipus de bicicleta, que decidirem que això ho havíem de provar. Des de llavors que no ho hem deixat. Gràcies a la bicicleta hem conegut contrades de Catalunya que mai hauríem trepitjat.

Les Pedritxes 01_b

La casa de l'Obac

En aquest primer post us parlaré del què acostumo a fer pels camps, boscos i muntanyes del nord de Terrassa quan tinc ganes de fer un xic de cames. Jo hi vaig durant tot l’any, ho tinc a costat de casa, però ara a la primavera és l’època més agradable.

C Torras 06

Ja ha arribat la primavera!

Aquí, en el mapa de Google, podeu trobar els recorreguts de les pistes i camins que segueixo. Veureu que tot és per la zona del parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac i els seus entorns. Si voleu conèixer la zona i teniu ganes de pedalar us recomano el recorregut següent:

Terrassa – Matadepera – C. Torres – Urb. C. Solà – C. Robert – C. Pobla – C. Robert – Torre de l’Àngel – Urb. Els Rourets – Urb. Les Pedritxes – Coll de la Riba – Casa de l’Obac – Urb. dels Caus – La Pineda – Terrassa.

Són entre 37 i 40 km de recorregut i quasi 1000 m de pujades acumulades. El punt més alt és C. Pobla i naturalment el més baix és Terrassa. La pujada a C. Pobla des de C. Robert és evitable, però val la pena, tant per l’esforç com pel paisatge. Es travessen les carreteres de Talamanca i de Rellinars que són “escapatòries” evidents i fàcils del recorregut. Si us agrada la carretera, ambdues són interessants, però el diumenge hi ha molt transit.

C Torras 30

Pels rodals de Terrassa

Finalment, demanar-vos que si aneu per aquests camins respecteu als altres usuaris controlant la vostra velocitat. Aprofiteu la pedalada per fruir del bonic entorn i de l’espectacle de la natura.

En propers escrits us comentaré els detalls d’alguns dels recorreguts.

Les Pedritxes

Panoràmica de 180º des de les Pedritxes

TZ_Mq_091

Un parell de mascles ...

Mikumi és un parc relativament petit en comparació amb altres, com per exemple Selous. Tot i així és el quart del país. El travessa una de les carreteres més importants de Tanzània, la que connecta Zàmbia i Malawi amb Dar es Salaam, és a dir amb l’Oceà Índic.

TZ_Mq_095

Búfals

Les oficines i l’entrada al parc està a costat mateix de la carretera. A poca distància de l’entrada hi ha una zona d’acampada al voltant d’un majestuós baobab, amb aigua, lavabos i dutxes. Per la matinada es pot sentir a grunyir algun lleó pels seus voltants. Hi podem veure els mateixos animals que a Selous, però amb més turisme. Nosaltres només hi passàrem una nit i ben acompanyats pel lleó. Segurament, la característica d’aquest parc és que no cal fer grans recorreguts per veure animals.

TZ_Mq_090

Formigues. "La marabunta"

Islàndia063_F88

Perill ...

La millor manera de moure’s per Islàndia és amb cotxe i si és un 4×4 molt millor, ja que podrem anar a molts més llocs. És el que vàrem fer nosaltres.

Islàndia012_Gelfa

Una carretera ...

Consells:

  • Llogar un 4×4 surt molt car, ara amb l’actual crisi (2008-09) ja no ho sé. Si us arriba el pressupost podreu llogar un 4×4 de pel·lícula, amb tot d’antenes, ràdios, balises de socors, GPS, rodes amples i grans, etc.
  • Si hi esteu més d’una setmana, teniu un 4×4 i voleu travessar mitja Europa, el millor és embarcar-lo al Norröna.
  • Si entreu a Islàndia amb un dièsel us caldrà pagar un impost segons els dies que hi estareu.
Islàndia064-f88

Una pista ...

  • Per anar per segons quines carreteres o pistes cal quelcom més que un tot terreny:
    • Cal tenir un mínim d’experiència de conduir per sorra i pedres, així com sentit de l’orientació.
    • És aconsellable anar més d’un vehicle.
    • A l’interior de l’illa no hi ha cap benzinera, ni poble, ni granja. Per tant, molt de compte amb el combustible. Val la pena portar algun bidó de reserva. Penseu que amb la tracció a les quatre rodes i amb la reductora el consum puja molt més del previst.
    • Val la pena portar una roda més de recanvi i els estris necessaris per desencallar el vehicle.
    Islàndia066-f88

    Un gual ...

  • Molt de compte al travessar rius a gual, cosa que s’ha de fer moltes vegades. A la tarda baixa molta més aigua que al matí degut a la fosa del gel. En aquest sentit vàrem tenir una experiència molt “interessant”, sort que era un dièsel dels d’abans i l’aigua no va arribar a l’entrada d’aire.
  • Si la pista queda per sobre del terreny de l’entorn no us acosteu massa a les vores, ja que no són gens sòlides.
Islàndia093-f28

Pel centre de l’illa

A la fotografia següent podeu veure diversos detalls del nostre vehicle:

  • Dues rodes de recanvi i dos bidons de gasoil a la baca del sostre.
  • Un parell de bidons d’aigua potable.
  • Plataforma interior amb matalàs per dormir. Aleshores l’allotjament ens va sortir molt bé de preu.
  • La fotografia està feta mentre fèiem el sopar. El fogó amb la sopa està amagat darrera d’una de les caixes blanques per protegir-lo del vent. El vent és un dels turments de l’illa.
Islàndia079-f88

Tot fent el sopar

C Torras 14_p

Segueixo estant sorprès: 3000 visites en vuit mesos per 43 posts. Gràcies una vegada més a tots els visitants. L’entrada més visitada és “Viatge al Japó” seguida de “La Malària”. Sembla que va guanyant posicions Tanzània i més concretament el Liemba. De totes maneres, sembla que l’interès majoritari és, de llarg,  pel Japó.

El nombre de visites mensuals ha anat augmentant mes darrera mes. Com podeu veure a la gràfica que us he penjat, sembla la dels oïdors de RAC1.

Estadístiques_09_04

Si cerqueu “viatge Japó” a pàgines en català del Google aquest blog surt en tercera posició. “Viatge malària” també surt en tercera posició. Si hi poseu “viatge Tanganica” surt en primer lloc i si hi poseu “Liemba” els tres primers llocs estan relacionats amb minobaviatger. No està gens malament!

Moltes, moltíssimes gràcies a tothom que passa per aquest blog!

Bàsicament hi ha dues maneres per arribar a Islàndia, amb avió i amb vaixell. Us comentaré detalladament la segona, ja que és la que férem nosaltres i, a més, la primera no té gaires secrets.

Islàndia001_Norröna

El Nörrona-I a Bergen

Hi ha un ferry feroès, el Norröna de la naviliera Smyril Line, que fa un circuït d’una setmana pel Mar del Nord. Fins l’any passat l’itinerari era el següent:

Port País Dia
Hanstholm Dinamarca Dissabte
Tórshavn Fèroe Dilluns
Bergen Noruega Dimarts
Scrabster Escòcia Dimecres
Tórshavn Fèroe Dimecres
Seydisfjördur Islàndia Dijous
Tórshavn Fèroe Divendres
Hanstholm Dinamarca Dissabte

Aquest recorregut tenia un detall important, segons quin itinerari es fes calia desembarcar a les Fèroe, per exemple, si s’anava de Hanstholm a Seydisfjördur era necessari passar dues nits a Tórshavn esperant que anés a Bergen i tornés. Per tant, calia escollir bé de quin port es sortia. Quan hi vàrem estar nosaltres no passava per Scrabster, però sí per les illes Shetland.

Islàndia002_Bergen

Sortint de Bergen

Actualment, aquest any han canviat el recorregut:

Port País Dia
Hanstholm Dinamarca Dissabte
Tórshavn Fèroe Diumenge/Dilluns
Hanstholm Dinamarca Dimarts
Tórshavn Fèroe Dimecres
Seydisfjördur Islàndia Dijous
Tórshavn Fèroe Divendres
Hanstholm Dinamarca Dissabte

Pel que sembla han eliminat els ports de Noruega i Escòcia. És una llàstima, ja que era una de les característiques d’aquest vaixell. Així doncs, si es vol anar directament a Islàndia el millor és sortir dimarts (11.00) de Hanstholm per arribar el dijous (10.00) a Seydisfjördur.

Islàndia003_Féroe

Passant per les illes Fèroe

Pel que he pogut veure al web de la Smyril Line el vaixell és totalment nou (2003) respecte a quan nosaltres hi vàrem anar. Te cabines amb bany de 2, 3 i 4 passatgers, així com lliteres en sales comunitàries. Són 318 cabines amb 1012 llits i una capacitat total de 1482 passatgers, 800 vehicles i 3.250 tones de càrrega.

El mostrari de vehicles que s’hi embarca és digne de veure, almenys quan nosaltres hi vàrem anar. Hi havia des d’un camió militar que semblava de la segona guerra mundial amb una caravana a la caixa, fins a un Unimog 4WD nou de trinca i perfectament arranjat com a autocaravana. La majoria eren alemanys, de fet, crec que nosaltres érem els únics viatgers de parla llatina.

Un aspecte curiós era que per pagar acceptaven moneda de qualsevol dels ports per on passava, però el canvi sempre el tornaven en moneda feroesa, d’aquesta manera anaves acumulant xavalla de corones feroeses que encara conservo.

Islàndia004_Seydisfjördur

Arribant a Seydisfjördur

Us puc assegurar que, malgrat les dimensions considerables del vaixell i malgrat enganxar la mar força tranquil·la, allò es movia de mala manera. El Mar del Nord enfurismat ha de ser espectacular …

Recordo que passar-se dos dies sencers en aquella monumental closca de nou fou una de les coses més avorrides, ja que posar-se a llegir i marejar-se era tot el mateix, aleshores, l’únic entreteniment era mirar el mar que no té res d’interessant, només aigua i boira baixa.

El nostre itinerari per anar i tornar d’Islàndia de fa vint anys fou el següent:

  • Barcelona → Lyon → Strasbourg → Frankfurt → Hamburg → Kovenhavn → Göteborg →  Oslo → Bergen (10 dies de cotxe i dos ferrys).
  • Bergen → Tórshavn → Seydisfjördur (2 dies amb el Nörrona).
  • 3 setmanes senceres a Islàndia, (dijous a dijous).
  • Seydisfjördur → Tórshavn → Lerwick → Hanstholm (2 dies i mig amb el Nörrona).
  • Hanstholm → Hamburg → Frankfurt → Lyon → Barcelona (25 hores de cotxe).

Vint corones feroeses

Actualment és fàcil comprar el bitllet, ja que hi ha moltes agències de viatges que ho fan, com per exemple l’andalusa Viajes Ruta Solar, que ne’s agent. Però fa vint anys fou tota una odissea aconseguir-ho, ningú se’n volia fer càrrec i, a més a més, sense correu electrònic ni Internet, només hi havia el telèfon fix i el Fax.

TZ_Mq_054

Tomba de F. Selous

La reserva de Selous és una de les més grans del món i fou declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1982. Porta el nom del caçador, oficial, explorador i, posteriorment, conservacionista britànic Sir Frederick Selous (1851-1917).

TZ_Mq_008

El Rufiji

Característiques:

  • És patrimoni de la humanitat des de 1982.
  • Té 54.600 km² de superfície, el 5% de la superfície de Tanzània continental. Penseu en Catalunya més la meitat d’Aragó pràcticament despoblats, plans, amb sabana i plens d’animals salvatges.
  • La seva vegetació és de sabana arbrada.
  • La zona nord de la reserva està travessada, d’oest a est, pel riu Rufiji. Per fer-vos una idea del riu penseu que té 600 km de recorregut i és navegable durant uns 100 km.
  • Hi ha la població d’elefants, d’hipopòtams i de cocodrils més gran d’Àfrica.
  • A més a més dels animals esmentats hi ha també una gran població d’altres herbívors com girafes, zebres, impales, etc. Cal remarcar, també la gran varietat d’ocells, en part, gràcies al riu i als nombrosos llacs.
TZ_Mq_022

Navegant pel Rufiji

  • Només la part nord és turística. Sota permís i amb la vigilància d’un ranger estan permeses curtes travesses a peu i les acampades en certes zones de la reserva.
  • Hi ha fonts termals.
  • Fou on va morir F. Selous durant la primera guerra mundial.
  • Tant a l’interior com a l’exterior hi ha diversos camps de lodges, bungalows o de càmping. Naturalment, els de l’interior són més cars.
TZ_Mq_024

Ocells a la riba del Rufiji

Què hi vàrem fer:

  • Durant dues nits ens instal·làrem al Selous Mbega Camp amb la nostra tenda. Aquest càmping està situat a pocs metres de l’entrada Mtemere de la reserva i a costat mateix del Rufiji. Organitza safaris en barca pel riu molt aconsellables si us interessen els ocells i la fauna de ribera en general. Té zona de càmping amb dutxes, bar, petita tenda de queviures i lodges. Compte que per l’interior del càmping es passegen tranquil·lament els elefants durant la nit, en puc donar fe.
TZ_Mq_035

Hiena

  • Una tercera nit la vàrem passar acampats a l’interior de la reserva, just al costat del llac Tagalala. Per fer això, a més a més de pagar les corresponents taxes, cal ser totalment autosuficient, ja que no hi ha ni aigua potable. Paga la pena el capvespre a la sabana, amb posta de Sol i foc de camp inclosos, mentre les hienes “riuen”.
TZ_Mq_045

Caminant per la sabana

  • A més d’observar la fauna des del camió, vàrem fer un parell d’excursions a peu sense cap ensurt, un safari pel riu per observar ocells, tortugues, cocodrils i hipopòtams de prop, la visita a la tomba de F. Selous i a les font termals de Maji Moto i “exercici físic” diverses vegades per desencallar el camió. També fou el nostre primer “contacte directe” amb els elefants (n’hi va haver un segon a Ruaha).
TZ_Mq_064

Capvespre al Tagalala

iceland-excursions01

A petició de la NaaN obro aquest nou viatge. El realitzàrem la dona i jo l’any 1988. Cal remarcar que tot el que explicaré d’aquesta fabulosa illa és de fa vint anys. Per tant, moltes coses poden haver canviat.

Hi anàrem amb el nostre propi tot terreny, un Patrol 6 cilindres curt, des de casa i tots dos sols. Agafàrem el ferry Norröna per poder embarcar el nostre vehicle.

A l’illa hi estiguérem 15 dies justos i, de moment, aquí teniu el recorregut que vàrem fer durant aquestes dues setmanes. Com sempre, aniré afegint posts amb diverses informacions sobre el viatge i les característiques d’aquest país geològicament molt impactant. Les fotografies que aniré posant estaran escollides i escanejades d’entre més de 700 diapositives.

Aquest soc jo

Soc professor universitari i profundament català. La meva formació està centrada en les matemàtiques. M'interessa la ciència, de tot tipus, i la seva divulgació. Així com la filosofia i les arts, especialment la música.

Practico, amb més o menys freqüència i grau de dificultat, la majoria d'activitats relacionades amb la muntanya: excursionisme, alpinisme, espeleologia, escalada, bici de muntanya, esquí alpí, de muntanya i de fons.

Traducció

QUÈ SEGUEIXO DE LA XARXA

Gauachet (muntanya)

esquidemuntanya (muntanya)

Espai Bornas (actualitat)

Pseudolog (divers)

Francis (th)E mule Science's News (ciència)

Enric Canela (actualitat catalana i universitària)

BCN mon amour (cuina)

.CAT

ALTRES VIATGERS

Viatgem plegats Fòrum de viatges en català

Comptador de “ademails”

Comptador de WordPress

  • 4,701 visites

Sota llicència Creative Commons

Creative Commons License