Bàsicament hi ha dues maneres per arribar a Islàndia, amb avió i amb vaixell. Us comentaré detalladament la segona, ja que és la que férem nosaltres i, a més, la primera no té gaires secrets.
El Nörrona-I a Bergen
Hi ha un ferry feroès, el Norröna de la naviliera Smyril Line, que fa un circuït d’una setmana pel Mar del Nord. Fins l’any passat l’itinerari era el següent:
Aquest recorregut tenia un detall important, segons quin itinerari es fes calia desembarcar a les Fèroe, per exemple, si s’anava de Hanstholm a Seydisfjördur era necessari passar dues nits a Tórshavn esperant que anés a Bergen i tornés. Per tant, calia escollir bé de quin port es sortia. Quan hi vàrem estar nosaltres no passava per Scrabster, però sí per les illes Shetland.
Sortint de Bergen
Actualment, aquest any han canviat el recorregut:
Pel que sembla han eliminat els ports de Noruega i Escòcia. És una llàstima, ja que era una de les característiques d’aquest vaixell. Així doncs, si es vol anar directament a Islàndia el millor és sortir dimarts (11.00) de Hanstholm per arribar el dijous (10.00) a Seydisfjördur.
Passant per les illes Fèroe
Pel que he pogut veure al web de la Smyril Line el vaixell és totalment nou (2003) respecte a quan nosaltres hi vàrem anar. Te cabines amb bany de 2, 3 i 4 passatgers, així com lliteres en sales comunitàries. Són 318 cabines amb 1012 llits i una capacitat total de 1482 passatgers, 800 vehicles i 3.250 tones de càrrega.
El mostrari de vehicles que s’hi embarca és digne de veure, almenys quan nosaltres hi vàrem anar. Hi havia des d’un camió militar que semblava de la segona guerra mundial amb una caravana a la caixa, fins a un Unimog 4WD nou de trinca i perfectament arranjat com a autocaravana. La majoria eren alemanys, de fet, crec que nosaltres érem els únics viatgers de parla llatina.
Un aspecte curiós era que per pagar acceptaven moneda de qualsevol dels ports per on passava, però el canvi sempre el tornaven en moneda feroesa, d’aquesta manera anaves acumulant xavalla de corones feroeses que encara conservo.
Arribant a Seydisfjördur
Us puc assegurar que, malgrat les dimensions considerables del vaixell i malgrat enganxar la mar força tranquil·la, allò es movia de mala manera. El Mar del Nord enfurismat ha de ser espectacular …
Recordo que passar-se dos dies sencers en aquella monumental closca de nou fou una de les coses més avorrides, ja que posar-se a llegir i marejar-se era tot el mateix, aleshores, l’únic entreteniment era mirar el mar que no té res d’interessant, només aigua i boira baixa.
El nostre itinerari per anar i tornar d’Islàndia de fa vint anys fou el següent:
-
Barcelona → Lyon → Strasbourg → Frankfurt → Hamburg → Kovenhavn → Göteborg → Oslo → Bergen (10 dies de cotxe i dos ferrys).
-
Bergen → Tórshavn → Seydisfjördur (2 dies amb el Nörrona).
-
3 setmanes senceres a Islàndia, (dijous a dijous).
-
Seydisfjördur → Tórshavn → Lerwick → Hanstholm (2 dies i mig amb el Nörrona).
-
Hanstholm → Hamburg → Frankfurt → Lyon → Barcelona (25 hores de cotxe).
Vint corones feroeses
Actualment és fàcil comprar el bitllet, ja que hi ha moltes agències de viatges que ho fan, com per exemple l’andalusa Viajes Ruta Solar, que ne’s agent. Però fa vint anys fou tota una odissea aconseguir-ho, ningú se’n volia fer càrrec i, a més a més, sense correu electrònic ni Internet, només hi havia el telèfon fix i el Fax.
Bessastaðir, residència oficial del president d’Islàndia (wiki).
Dorsal Atlàntica (Wiki)
Missatge que va desxifrar el professor Lindenbrock
