Islàndia: Sprengisandur, la travessa del centre

 

Per la F28

 

Possibles travesses en verd

La travessa del centre de l’illa es pot fer per diversos llocs. Tot són pistes per a 4×4 on cal anar amb la tracció a les quatre rodes, a baixa velocitat i moltes vegades amb la reductora. D’est a oest tenim:

Quilòmetres i quilòmetres de pista …

• Pel nord i l’oest del Vatnajökull. És la més impressionant i la de major dificultat a causa del mal estat de les pistes i els rius que cal creuar a gual, especialment en el tram més proper a la gelera. S’aconsella no anar amb un sol vehicle. El primer tram nord és el mateix que per anar al Askja, uns 97km, a continuació venen uns 86km pel peu del Dyngjujökull, una branca del Vatna. Aquí és on trobarem les majors dificultats de tot el trajecte i on podem quedar encallats un munt de vegades. 28km més i arribem a la F28. 150km més i trobem Burfell, el primer poble, que està a uns 50km de la carretera principal nº 1. En total són més de 400km que es fan normalment en més de dos dies.

El Vatnajökull al fons

• Per l’Sprengisandur seguint la pista F28. És l’opció que vàrem fer nosaltres. Té menys dificultat que l’anterior tot i que la part sud de l’itinerari és comuna. Es passa entre el Hofsjökull i el Vatnajökull. Actualment hi ha excursions en bus que hi passen. Són més de 300km que, anant per feina i sense equivocar-se, es poden fer en un dia. Nosaltres vàrem tardar-ne dos, ja que no volíem córrer i trencar una ballesta.

Per la F28 …

• Per Hveravellir, entre el Langjökull i el Hofsjökull, seguint la F37. És la més curta de les tres opcions i també hi passa un bus. Són uns 200km des de Holtastaðir, al nord, fins a Geysir al sud.

Per la tarda a la F28 …

Tal com ja he comentat, nosaltres vàrem seguir la segona proposta de nord a sud. A continuació teniu un resum dels 310km de l’itinerari:

• La F28 surt molt propera a la cascada Goðafoss en direcció sud seguint el Skjálfandafljót aigües amunt.

Primers quilòmetres per la F28

• A uns 40km es passa al costat de la Aldeyjarfoss.

La  Aldeyjarfoss

• 90km més enllà hi ha la cruïlla amb la pista que ve del Askja. Per aquesta zona és on hi ha el canvi d’aigües entre el nord i el sud de l’illa.

 Þóristidur

• Durant uns 105km la pista va seguint de lluny el Vatnajökull fins a trobar la cruïlla de la pista que porta a Landmannalaugar.

Kaldakvísl

• Finalment, a uns 75km més enllà s’arriba a la carretera principal tot passant prop del volcà Hekla.

El volcà Hekla

Una travessa per recordar. Molts quilòmetres totalment anant sols i sense cap casa, uns paisatges meravellosos, rius, geleres, sorra. Tot i que només són 300km cal recordar que el consum de combustible pot ser molt elevat, ja que es circula a baixa velocitat i cal comptar-ho per hores i no per quilòmetres. Durant tot el recorregut no es troba cap benzinera. Si es viatja sol cal anar ben preparat i tenir un mínim d’experiència de conduir per aquest tipus de pistes. Excepte per l’aigua i els rius, són molt semblants a les del desert. Molt i molt vent i molts quilòmetres durant els quals tot trontolla, es pot acabar amb la mandíbula desencaixada si no es vigila …

El Hofsjökull al fons

La Seu d’Ègara

D’esquerra a dreta: La rectoria (actual museu), Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria

Avui us proposo un viatge molt curt. Per a mi han estat deu minutets a peu des de casa. És la Seu d’Ègara o les esglésies de Sant Pere com sempre ho hem anomenat els de Terrassa. Un conjunt monumental molt important del pre-romànic i el romànic català i també europeu.

Vista aèria del conjunt (del web del museu de Terrassa)

L’any 1995 van començar la remodelació i les darreres recerques arqueològiques del conjunt. El passat més d’octubre de 2009 es va inaugurar el nou recinte. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa són, de fet, tres, Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. Les tres són romàniques amb parts pre-romàniques (s. IX-XIII).

Muntatge virtual del conjunt del segle VI (del web de la Seu d’Ègara)

Les noves excavacions han donat els resultats següents:

• Restes d’un assentament ibèric (s. V aC), llars de foc, i sitges. Just a sobre de la confluència dels torrents de Monner i Vallparadís, que és un indret idoni per aquests tipus de poblaments estables.
• Restes romanes (s. II-III). Làpides, materials ornamentals, ceràmica, sitges i enterraments d’una construcció romana. Aquí cal remarcar dues pedres amb la inscripció Municipium Flavium Egara de l’any 139 conegudes des de fa molts anys.
• Les primeres estructures cristianes (s. IV).
• Reconstruir l’estructura del conjunt episcopal d’Ègara (s. V-VIII) format per les tres esglésies amb la basílica catedral de Santa Maria quasi el triple de l’actual i les corresponents dependències episcopals.
• Una gran quantitat de sepultures medievals.

Plànol d’interpretació de les restes arqueològiques (del web de la Seu d’Ègara)

Santa Maria:

És la que des del segle V fins al VIII va ser catedral del bisbat d’Ègara. L’edifici tenia tres naus i un baptisteri per immersió. Cal remarcar-ne les restes del mosaic del segle V de la primera basílica, així com les restes d’un baptisteri del segle IV. L’any 615 s’hi celebrà un concili. Amb les invasions musulmanes dels segle VIII desapareix i es perd el seu rastre. No serà fins al segle XI que es construeix la nova i actual església romànica molt més petita que la basílica anterior de la que s’aprofita l’absis de ferradura de planta quadrada, on encara podem admirar les pintures murals originals del segle VI. El nou edifici fou consagrat a l’any 1112. Al transsepte sud (dreta) hi ha unes pintures murals romàniques (s. XII-XIII) dedicades a Sant Tomàs Becket en un perfecte estat de conservació, ja que van estar tapiades fins a principis del segle XX. Durant molts anys, en un dels murs laterals estava exposat el retaule gòtic del segle XV dedicat als Sants Abdó i Senén, actualment, aquest retaule està a l’antiga rectoria.

Pintura mural dedicada a Sant Tomàs Becket

Sant Miquel:

De planta quadrada, és l’únic edifici que conserva l’estructura original del segle VI. Tot i que inicialment s’havia considerat un baptisteri, les darreres recerques arqueològiques han confirmat la seva funció funerària. L’absis té unes pintures murals del segle VI representant el somni d’Ezequiel. Aquestes pintures s’han conservat durant catorze segles gràcies a un retaule gòtic del segle XV dedicat a Sant Miquel que les tapava. Actualment, el retaule també està exposat a l’antiga rectoria.

Pintures de l’absis de Sant Miquel (s. VI) (dels web de la Seu d’Ègara)

Sant Pere:

L’absis trilobulat actual és originari de l’església pre-romànica, també de tres naus, del segle VI. El lòbul central, al segle X, fou tapiat per un retaule petri amb pintures murals que avui dia encara podem observar. És un retaule únic al món i representa l’evolució cap als retaules sobre fusta posteriors. En el mur nord podem veure les restes d’una pintura mural gòtica del segle XIV. Cal remarcar l’orgue, originari del 1926 i ampliat diverses vegades. Actualment compta amb tres teclats, pedaler, 36 registres i 2330 tubs. Al seu costat hi ha un carilló circular del segle XVII. Com que ha estat des del seu origen església parroquial ha sofert moltes transformacions motivades pel seu intens ús. Això fa que hagin desaparegut moltes de les seves estructures i decoracions originàries. De totes maneres, fins ara encara conservava algunes teules romanes originals, que han estat substituïdes per reproduccions.

El retaule gòtic dels  Sants Abdó i Senén (del web de la Seu d’Ègara)

Més informació:

• Web de l’ajuntament de Terrassa.
• Informació turística de Terrassa (ajuntament de Terrassa).
• Informació històrica de Terrassa, des dels romans fins a l’actualitat.
• Web del museu de Terrassa. Hi trobareu l’enllaç als diversos edificis-museu de la ciutat.
• Web de la Seu d’Ègara de l’ajuntament de Terrassa.
• El tríptic i la guia de visita en diverses llengües (català, francès, anglès i castellà) i altres publicacions sobre aquest conjunt monumental.
• Si les voleu visitar us cobraran 3€ per l’entrada i 1.5€ per l’audio-guia. Docents, jubilats i menors entren gratis. l’horari de visita és el següent:
  • de dimarts a dissabte, de 10 a 13.30h i de 16 a 19h,
  • diumenge d’11 a 14h,
  • dilluns i festius tancat.

El mosaic del segle VI

Visió especular de Santa Maria

Islàndia: Cascades

L’illa d’Islàndia deu ser un dels llocs del món amb més cascades per metre quadrat, a cada racó n’hi ha una. La quantitat d’aigua que circula per tot arreu, conjuntament amb la morfologia del terreny fa que n’hi hagi un munt. Només cal agafar un mapa de l’illa i buscar les paraules que acaben en foss, que vol dir cascada en islandès. A continuació teniu la llista de les que vàrem fotografiar. En el mapa de l’itinerari estan marcades amb el símbol:

• Dettifoss :44m de caiguda i un cabal de 200-500m³/s. És molt visitada.
• Hafragilfoss : aigües avall de la Dettifoss. 27m i molt menys coneguda.

 

• Goðafoss . La “cascada dels déus”, 12m. També molt coneguda i visitada.
• Aldeyjarfoss : 20m. Situada al nord de Sprengisandur, a prop de la F26. Molt poc visitada, però interessant per les columnes basàltiques blanques.

• Gullfoss : La més coneguda i famosa de totes.
• Skógafoss : 60m. A prop de la F1 i de fàcil accés. Si fa Sol l’aigua polvoritzada crea un bonic arc de Sant Martí com el de la fotografia.

• Ófærufoss : Situada a l’esquerda volcànica anomenada Eldgjá. Característica per un pont de roca que, pel que sembla, es va esfondrar el 1993 per causes naturals. Per tant, la fotografia és històrica. És de difícil accés.
• Svartifoss: La “cascada negra” per les columnes hexagonals de basalt negre. Situada al parc de Skaftafell. També molt visitada.

                  

Les Fogueroses de S. Llorenç del Munt

Panoràmica vers el Montcau

Aquest matí hem anat a un racó del massís de S. Llorenç que encara no havíem estat: Les Fogueroses. El dia ha estat típic de tardor, aire fresc i net i un Sol que escalfava.

 Fruits de savina

Per arribar-hi cal anar fins a coll d’Eres i d’allí seguir pel camí que va a la Mola. Després de la segona pujada i abans del Roure del Palau cal agafar un camí més o menys planer i poc fresat que surt a l’esquerra. Aquest ens porta fins a un rocater amb unes magnífiques vistes de la vall d’Horta, el Montseny, Cingles de Bertí, Gallifa i Pirineu.  Si us hi fixeu bé, en dos còdols d’aquest rocater hi ha escrit els noms i la direcció de la Roca Encavalcada i del Paller. D’aquest punt, hem baixat per un sender vers la Roca Encavalcada tot seguint unes fites.

Roca Encavalcada

La Roca Encavalcada és un forat a la roca que travessa una estreta cinglera i  que observem des d’una cinglera paral·lela.

Enfilem per un corriol que segueix tota la cinglera vers el nord. La parada següent és l’Agulla Petita. Un xic més enllà hi ha un mirador sobre la vall d’Horta i l’Agulla Mitjana. A l’esquerra de l’esmentat mirador hi ha una frondosa canal que ens porta fins a una balma a sota mateix del mirador. Remuntem la canal, que es pot seguir baixant, per continuar el corriol de sobre la cinglera fins arribar a una carena estreta que, en sentit descendent ens porta fins a davant mateix del Paller. Nova parada i panoràmica del Montcau i els Emprius.

Agulla Mitjana 

Remuntem la carena que ens ha dut fins al Paller fins a trobar el rocater inicial, des d’on desfem el camí de l’anada per tornar a coll d’Eres.

El Paller

També es poden seguir les agulles per un sender que hi ha al peu de la cinglera. Mireu el blog d’en Joan Bellsolà.

Durant tot el recorregut es veu el Marquet de les Roques, construcció de 1895 de pedra vermella i que fou residència d’estiu del conegut poeta sabadellenc Joan Oliver o Pere Quart (1899-1986) on organitzava tertúlies literàries. Va estar exiliat fins el 1948. El 1982 va rebutjar la Creu de Sant Jordi. Sempre fou molt crític amb el franquisme i els polítics en general.

 El Marquet de les Roques

Aquí us deixo uns esquitxos de la seva poesia:

GUINEU

Què en faria –pregunteu–

de la pell de la cortesana?

Abrics per la germana guineu.

OSTRA

Gargall de sirena!

(Àdhuc tapadora

té per higiene

cada escopidora).

POLLASTRET

– Ai que se’n pensa una

la masovera, tant mirar!

– Emmalalteix, dejuna

si vols viure demà.

–I si fugís a França?

Què et sembla si ho provés?

– Allí no hi ha esperança.

Encara agrades una mica més!

 CORRANDES D’EXILI (fragment)

….

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

“Com el Vallès no hi ha res”.

…

Islàndia: Fotografies

Aquí teniu l’enllaç d’un centenar de fotografies escanejades d’entre les 700 diapositives que vàrem fer durant aquest viatge per terres vikingues.

Geysir (Pitgeu sobre ell)

Tanzània: Mafia

Ruïnes de Chole

Mafia és una illa de l’oceà Índic. Està situada a uns 25km enfront del delta del Rufiji. Una bona part de l’illa i de la costa és parc natural. És molt semblant a l’illa de Zanzíbar, però més petita, menys urbanitzada i menys turística que no vol dir pas mancada de serveis hotelers de tot tipus i categories.

Com arribar-hi: La millor manera per anar i tornar de l’illa és amb avioneta. Hi ha vol regular de la companyia Coastal.

El banc de sorra (foto d’en Carlos)

 Què s’hi pot fer:

• Reposar i relaxar-se a les seves platges. Naturalment!
• Observar la fauna del corall. Les aigües perfectament transparents permeten observar una munió de peixets de colors.
• Si s’està de sort es poden veure els pacífics taurons balena. És el peix actual més gran i s’alimenta, com les balenes, de plancton.
• Explorar les illes més petites.
• Anar a l’illa de Chole a veure les ruïnes de les construccions antigues i la colònia protegida dels ratpenats gegants i frugívors del gènere Pteropus. Crec que és el mateix que es pot trobar a les Seychelles.
• Contractar una excursió per anar a dinar sobre un banc de sorra amb marea baixa i ple de crancs al mig de l’oceà. Si la marea és alta el banc desapareix sota les aigües.

  Els ratpenats de Chole

On dormir: A l’illa hi ha diverses possibilitats, des de acampar fins a hotels de luxe. Nosaltres vàrem estar al Mafia Lodge d’Utende que, al 2007, estava dirigit per una italiana. Les seves instal·lacions són força agradables i el menjar és de qualitat. Naturalment ofereixen tot tipus d’excursions i activitats marines.

Posta de Sol a Mafia

Tanzània: Kilwa

 

El fort portuguès de Kilwa Kisiwani

Kilwa està situat a la costa de l’Oceà Índic. Amb aquest nom hi ha dos pobles costaners: Kilwa Kivinje i Kilwa Masoko, aquest darrer a l’extrem d’una península,  i l’illa de Kilwa Kisiwani al sud de Masoko. L’interès de Kilwa és per les ruïnes otomanes de l’illa que han estat declarades patrimoni de la humanitat conjuntament amb les de Songo Mnara, una altra illa més al sud.

Vista d’una part de les ruïnes de Kilwa Kisiwani (foto de la UNESCO)

Kilwa Kisiwani fou un gran centre comercial àrab des del segle IX fins al XVI. Allí s’intercanviaven or, ferro, esclaus i marfil d’Àfrica per teixits, porcellanes, joies i espècies d’Àsia.

El 1502, l’illa fou conquistada pel portuguès Vasco de Gama i destruïda pel, també portuguès, Francisco de Almeida que va fer construir un fort. Pocs anys després els àrabs la reconquistaren, però va anar perdent importància fins a ser abandonada.

 

Vista sobre el manglar

Malgrat les vicissituds que ha passat l’illa, encara es conserven moltes restes del seu esplendorós passat. Cal remarcar:

• El palau Husuni Kubwa amb les seves dependències. Construït amb pedra de corall i amb unes magnífiques vistes sobre el manglar. Realment aquets sultans tenien molt bon gust.

La gran mesquita 

• Les dues mesquites que encara conserven moltes arcades i voltes i s’hi pot trobar algun musulmà pregant.
• L’edifici o palau Makutani amb uns murs de fortalesa.
• El fort portuguès La Gereza. Al costat mateix de la platja.

En aquest link d’Aluka hi podeu trobar més informació i fotografies.

Navegant cap a Kisiwani amb dhow

Com arribar-hi:

A la part continental de Kilwa s’hi pot arribar per carretera o bé en avioneta, ja que prop de Masoko hi ha un petit aeroport.

Per anar a la illa de Kisiwani cal agafar algun mitjà de navegació. El més autèntic és llogar un dhow, una barca de vela triangular típicament àrab.

Posta de Sol a Kisiwani sobre La Gereza

On dormir:

Nosaltres varem estar al Kilwa Lodge de Masoko, però hi ha altres i diverses opcions. És molt agradable i net. Bon menjar i bona qualitat/preu. També organitzen la visita a Kisiwani. És ideal per relaxar-se i banyar-se a l’Oceà Índic. Per cert, segons a quines hores i quins dies hi ha unes meduses molt petites que et fan sortir de l’aigua amb el cos ple de picades, és força empipador.

Les platges de Kilwa Masoko

Una nova joguina!

Fa dies que no penjo cap nou post. En part, una de les causes és la meva nova joguina: Un VAIO model VGN-P29VN. M’he passat unes bones estones configurant-lo, instal·lant-hi software, sincronitzant-lo amb el portàtil de treball (un altre VAIO), intentant que el WWAN funcioni amb una companyia diferent de Movistar (és la que porta com oferta), etc.

  El meu

Les seves característiques són les següents:

• Processador: Intel Atom Z530 a 1.6 Ghz (un pèl justet).
• 2 GB de memòria RAM (és el màxim possible).
• Disc dur de 128 GB SSD (Una meravella).
• Pantalla súper panoràmica de 8” (1600×768).
• 620 grams de pes! 245×120x19.8 mm
• Més de 2h de bateria (amb el pes anterior).
• WebCam i micro.
• Windows Vista Business (va un xic ofegat).  
• Auriculars i soft supressor de soroll.
• Mode immediat (no cal engegar el Vista) per escoltar música, veure fotos i vídeos, i navegar per internet (molt útil).
• Connectivitat total: Ethernet, Bluetooth, WLAN, WWAN i GPS!
• 2 USB + 1 SD + 1 Memory Stick.
• A més a més, inclou funda de cuir, segona bateria de doble capacitat i update a W-7.

Resumint, un ultraportàtil de veritat, ideal per portar a sobre a tothora i a tot arreu, amb bones prestacions i acabat excel·lent, de Sony. Llàstima del Vista, però la gent que hi ha instal·lat el W-7 beta, n’està molt contenta. També n’estan els que han baixat a XP. Jo espero el W-7. Fins i tot hi ha qui li ha posat Linux.

El del web de VAIO

Amb aquesta miniatura i la placa solar plegable tenim ordinador a qualsevol racó del món.

Una passejada fins al Parlament

Penjo aquest post que tenia quasi acabat de fa dies, però que s’havia quedat arraconat pel disc dur. De fet, el vaig escriure el diumenge següent a la passejada.

Estelades i més estelades

El passat dissabte 27 de juny vaig anar a l’Acte de Sobirania que es va fer a Barcelona. Fou una passejada des de l’Arc de Triomf fins al Parlament de Catalunya al Parc de la Ciutadella. Poca gent, però un munt d’estelades.

Davant el Parlament

A la porta del Parlament, sota la “mirada protectora” de l’escut de Felip V, vuit parlamentaris (6 de ERC i 2 de CiU) reberen als organitzadors de la caminadeta. Com que l’Ajuntament de Barcelona no va deixar entrar cap vehicle de l’organització, la resta dels caminants, sense cap tipus de megafonia, no vàrem sentir res del què deien. Però com que no hi havia ningú disposat a “rebentar” l’acte vàrem poder passejar i preguntar tranquil·lament una vegada se’l va donar per acabat.

L’escut del borbó Felip V de la façana

L’esmentat escut fou retirat per en Francesc Macià i tornat a penjar per les forces franquistes.

Tanzània: Mahale

 

El Tanganyika a Mahale

Mahale és un petit parc a la riba del llac Tanganyika. És semblant al de Gombe, però molt més desconegut i molt desorganitzat.  El seu atractiu, com el de Gombe, són els ximpanzés, però sense la mítica figura de la primatòloga Jane Goodall.

Com arribar-hi:

• Amb el Liemba. És com ho vàrem fer nosaltres. Cal deixar-lo per pujar a una barcassa que en un parell d’hores ens deixa a Kasoge. L’inconvenient és que si veniu de Kasanga tota aquesta moguda es fa de 3 a 5 de la matinada.
• Per aire. Al nord del parc hi ha una petita pista d’aterratge, després cal agafar una barcassa fins a Kasoge. Hi ha vols més o menys regulars a Kigoma, també s’hi pot arribar des de qualsevol altre aeroport de Tanzània. D’aquesta manera anàrem a Kigoma.
• No hi ha cap pista o carretera que hi arribi.

Mico verd amb cria (Chlorocebus aethiops) 

On dormir: A l’interior del parc només es pot dormir a la zona de Kasoge. Allí hi podem trobar el següent:

• Zona de bungalows amb cuina i menjador comunitaris. Amb dutxes individuals i aigua calenta que moltes vegades falla. Molt senzill i un xic brut. Aquestes construccions estan gestionades pel mateix parc. Fou on ens allotjarem nosaltres.
• Tres allotjaments de lodges gestionats per empreses privades. Tots d’un nivell bastant més superior als bungalows del parc.

Agafant l’avioneta cap a Kigoma

Característiques:

• Comparat amb altres parcs tanzans és petit. Tot i així té una extensió un xic superior al Vallès, l’Oriental i l’Occidental junts.
• Tot el parc està dominat per la carena de les Muntanyes de Mahale. El punt més baix és el llac Tanganyika (773 m) i el més alt el cim Nkungwe (2.462 m)
• La vegetació del vessant del llac és selva de muntanya. La pluviositat està entre els 1.500 i 2.500 mm anuals. La mitjana al massís del Canigó és de 1.450 mm.
• Hi ha uns quants grups de ximpanzés (Pan troglodytes) acostumats a la visita dels humans i que són estudiats per la Universitat de Kyoto.
• La costa també està protegida i no es pot pescar sense permís.
• A la zona de Kasoge hi podem veure altres micos, senglars, serps i una gran diversitat d’ocells.

Les muntanyes de Mahale

Precaucions per veure ximpanzés: Quan se surt a intentar veure ximpanzés el guia recomana tota una sèrie de precaucions, aquí us en poso unes quantes, tant del guia com meves.

• Cal anar en grups reduïts. Quan es localitza una família cal acostar-s’hi en silenci i en petits grups encara més reduïts.
• Evitar tot contacte físic amb ells així com moviments bruscos, crits, flaixos, etc.
• Moltes vegades es recomana portar mascaretes per evitar contagiar-los. Per aquest motiu no està permesa l’aproximació als ximpanzés a menors de 12 anys.
• Naturalment, està totalment prohibit donar-los qualsevol tipus d’aliment. Es desaconsella, fins i tot, portar menjar. Això sí, porteu aigua per a vosaltres en alguna cantimplora o ampolla, ja que cal caminar per un bosc calorós i humit que fa suar de valent. Segons quin sigui l’itinerari que us faci seguir el guia es travessa algun rierol de muntanya amb aigua corrent que, si preneu les precaucions oportunes de desinfecció, es pot veure.

 Mr. Lory i una turista (del web de Mahale)

• A Mahale intenteu evitar un guia anomenat Mr. Lory. És un incompetent total. Gràcies a ell, després de trescar muntanya amunt i muntanya avall durant vuit hores seguides no aconseguírem veure ni un trist ximpanzé. Altres anys, només amb un parell d’hores ja els van veure, però el guia era un altre. Al principi ens vàrem pensar que ens volia aixecar la camisa per fer-se l’important, però al final deduírem que simplement no tenia ni idea d’on estaven els ximpanzés ni de com localitzar-los. Sortosament es coneixia força bé el terreny i no ens vàrem perdre.

La selva de Mahale